"Mort i destrucció" a Adamuz, plors i angoixa a Còrdova: l'endemà de la pitjor tragèdia ferroviària de la dècada

Adamuz / CòrdovaQuan recorda l'escena i intenta descriure-la, li surten paraules soltes. "Mort". "Destrucció". "Mans". Cada paraula és una imatge d'una nit dramàtica. Recorda una dona que, plorant, deia que no sabia on era el seu marit. Li ve la imatge d'una muntanya de ferros, amb mans sortint-ne. Algunes movent-se, d'altres no. Gonzalo Sánchez té 46 anys i és d'Adamuz, una petita població de Còrdova que amb prou feines supera els 4.000 habitants. A quatre quilòmetres de la localitat, enmig de camps d'oliveres i boscos, dos trens d'alta velocitat van xocar aquest diumenge al migdia.

Adamuz ja és l'escenari de la pitjor tragèdia ferroviària de la dècada, que s'ha emportat, almenys, 41 vides. Fins ara, el pitjor accident a Espanya va ser el del 2013 a Santiago de Compostel·la (Galícia), que va deixar 80 morts i més de 130 ferits. Els dos trens accidentats a Còrdova sumaven un total de 527 passatgers, segons el llistat que han fet públiques les autoritats. A través del Centre Integrat de Dades (CID), l'Institut de Medicina Legal de Còrdova ha rebut 37 dels 41 cadàvers localitzats a la zona del sinistre, dels quals només cinc ha pogut ser plenament identificats, totes elles a través de les empremtes dactilars. Fins al moment, s'han presentat un total de 43 denúncies per desaparició a Huelva, Madrid, Màlaga, Còrdova i Sevilla.

Quan va saber de l'accident, Gonzalo Sánchez va agafar el seu quad i es va dirigir a les vies del tren. No estan en una estació, sinó en una zona aïllada, enclotada, que només s'hi arriba per una encorbada carretera que aquest dilluns estava tallada per la policia. Només els camins de terra, transitats constantment per totterrenys de la Guàrdia Civil, permeten acostar-se i intuir de lluny el desastre. Però Sánchez sí que va poder baixar a les vies amb el seu quad la tarda de diumenge i no va parar de fer viatges fins a les tres de la matinada. De sis en sis. Encara s'intueixen algunes gotes de sang al quad. Li van demanar que anés al vagó de l'Alvia més llunyà, un dels més afectats. De cop, la conversa amb el Gonzalo s'atura perquè l'Alberto li demana ajuda. Fa 24 hores de l'accident, però encara hi ha moltes incògnites.

La incògnita de l'Alberto és si sobreviurà la seva amiga embarassada de cinc mesos. Tota la família anava al tren i ara tots esperen que aconsegueixi sortir de la unitat de cures intensives (UCI) de l'hospital. L'Ana, la seva germana, estava amb ella el vagó. Recorda la frustració, la de veure gent morir i no poder fer res. De moment, la família admet que no tenen un pronòstic clar de la dona embarassada. L'Alberto és de Madrid, però ha vingut fins a per veure-la a l'hospital. Ho ha intentat i no ha pogut. Mentrestant, li han demanat que busqui en Boro. És un gos, un schnauzer miniatura que viatjava amb la seva amiga i la seva família. En el moment de l'impacte el gos va desaparèixer. Per les xarxes socials ha corregut el rumor que l'han trobat i que està sa i estalvi, i per això ha vingut de Madrid a buscar-lo. És precisament el que demana l'Alberto a en Gonzalo. Tot i això, cap veí diu saber-ne res. Les xarxes continuen sent l'epicentre d'una crida desesperada de moltes persones buscant els seus familiars.

Recerca de respostes

Aquest dilluns a la tarda, al poliesportiu municipal d'Adamuz només hi queden piles de mantes i restes de menjar; el rastre d'una nit que molts afectats han passat fora de casa. L'acció ha passat a estar a Còrdova, i a Huelva, i a Madrid, on s'ha repetit l'escena de familiars buscant familiars. "Hem donat mil voltes i hem visitat tots els hospitals", explicava als mitjans Juan Barroso, el portaveu d'una família de Punta Umbría (Huelva) amb quatre desapareguts. La filla de la família, de només sis anys, va sortir del tren pel seu propi peu i es troba en un hotel descansant. A la tarda, s'ha confirmat que els quatre membres d'aquesta família han mort.

Les 41 morts han deixat imatges desoladores, de famílies acudint a la Comandància de la Guàrdia Civil de Còrdova per entregar el seu ADN i comparar-lo amb el del difunt. Imatges colpidores com les de famílies en un centre cívic de la mateixa Còrdova, habilitat com un punt de suport psicològic, sortint-ne en cotxe amb el cap cot i visiblement emocionats. La responsable de la Creu Roja admet que l'ambient a dins és "angoixant". "Les hores passen i no obtenen respostes. Nosaltres els intentem acompanyar", explica. Alguns passaran la nit aquí. Cada hora que passa, descriu, aquesta ansietat és més gran i més visible. Hi ha persones d'avançada edat i joves, avis i fills. Les 41 morts també han convertit la ciutat de la Justícia de Còrdova en una morgue gegant. De nit, el silenci només és trencat per vehicles d'emergències que acudeixen al recinte.

"I no sabem què més queda", admet un responsable policial. Fa poc que ha estat a les vies del tren i explica que queda molta ferralla per treure. No sap si hi pot haver més víctimes. Un altre agent augura que queda dies per poder tenir una resposta clara a questa pregunta. Per la carretera sinuosa que uneix les vies amb Adamuz van passant grues, maquinària, policies i vehicles de la Unitat Militaritzada d'Emergències. Els policies són d'aquí i d'allà, igual que els voluntaris de Protecció Civil. Com els metges i infermeres de poblacions properes que van anar a ajudar aquest diumenge, igual que els bars que van portar tot el pa que tenien als pavellons. Aquest dilluns, el pavelló s'ha buidat d'afectats i s'ha omplert de periodistes. D'Espanya, d'Europa i del món. Una marea de mitjans que inunda aquest petit poble, el centre cívic de Còrdova on mantenen aquesta terrible espera els familiars, els hospitals on lluiten els supervivents i la morgue on descansen les víctimes.