Per tercer any consecutiu la realitat supera les previsions sobre l'economia espanyola. De mitjana, 25 institucions i serveis d'estudis van calcular que el producte interior brut (PIB) espanyol augmentaria al voltant del 2,1% i finalment va augmentar el 2,8%, set dècimes més. Ceprede-UAM (Centre de Predicció Econòmica-Universitat Autònoma de Madrid) i CEEM-URJC (Centre d'Estudis Economia de Madrid-Universitat Rei Joan Carles) van ser les que més es van acostar al resultat final, amb un 2,5%, és a dir, amb una desviació de tres dècimes respecte del creixement real.

Jaume Guardiola fa un pas al costat i abandona la vida pública; almenys de moment. El fins ara president del Cercle d'Economia i també president del patronat de la Fundació Esade es jubila. La setmana passada es feia efectiu el relleu al Cercle, la catedràtica Teresa Garcia-Milà, i aquesta setmana s'ha oficialitzat el relleu al capdavant de la Fundació Esade, Anna Xicoy. Guardiola deixa pas a dues dones, que en tots dos casos seran les primeres a exercir aquests càrrecs. Exconseller delegat del Banc Sabadell i prèviament del BBVA, Guardiola també va presidir la comissió econòmica del Barça entre 2021 i 2022. Casualitats de la vida, l'exbanquer va ser l'amfitrió de les jornades del Cercle en què l'opa del BBVA al Sabadell, els dos bancs de la seva vida, va ser el centre del debat.

Quan la família de Natalia S. va arribar a Catalunya des de Colòmbia només van trobar un sostre de rellogats al pis d'un matrimoni amic per 450 euros al mes. "Era una solució per passar els primers dies o setmanes, abans d'instal·lar-nos pel nostre compte", explica aquesta administrativa resident a Reus. Però les setmanes es van fer mesos i ara ja porta més de dos anys compartint la petita habitació amb la seva mare i el llit amb el seu únic fill, un nen de vuit anys, una situació que avui ja veu "com una condemna que es pot allargar per sempre". No hi ha dades de quantes persones han de viure en habitacions compartides, però sí que es té constància que és una modalitat que ja fa temps que ha deixat de ser només per a joves i estudiants, i que cada cop és més "una solució permanent" per a famílies com la de la Natalia. Ho corrobora l'informe Exclusió compartida. Viure en una habitació en un context d'exclusió residencial i social, elaborat per Càritas de Barcelona i l'Observatori de l’Habitatge Digne d’Esade.

La situació econòmica de l'escola concertada a Catalunya té molt poc a veure amb la de la resta de l'Estat. Així ho mostra l'informe d'EsadecPol El coste de acceso a la escuela concertada en España: las cuotas que pagan las familias y sus causas, un dels estudis més exhaustius que s'han fet fins ara sobre el pagament de quotes a l'educació concertada a Espanya. Catalunya és la comunitat on les famílies que porten els fills a una escola o un institut concertat paguen més diners de quota. Ara bé, els motius darrere d'aquesta realitat són molt diversos, ja que el sistema educatiu català també és dels que tenen una concertada més polaritzada.

Les desigualtats socioeconòmiques tenen un efecte directe en els alumnes catalans que treuen males notes. Una de les primeres explicacions del departament d'Educació després de rebre els resultats desastrosos de l'informe PISA va ser que hi havia una sobrerepresentació d'alumnes nouvinguts i que això podia haver influït en la baixada que, en general, indicaven els resultats de les proves. Una justificació que el mateix departament va rectificar al cap d'unes hores. Sigui com sigui, l'anàlisi dels resultats de l'informe PISA que han elaborat Save the Children i Esade desmenteix que l'origen de l'alumnat sigui el principal detonant dels mals resultats: apunta directament a la pobresa. Concretament, un alumne nouvingut treu de mitjana 42,6 punts menys a la prova de matemàtiques (32,5 en l'àmbit estatal) que un estudiant nascut a Catalunya i amb família autòctona. Però aquesta bretxa es redueix a 5,1 punts si es descompta l'efecte de la desigualtat socioeconòmica. És a dir, segons l'anàlisi de les dues entitats, la mala nota s'explica més pel nivell socioeconòmic de l'alumne que per la seva condició de migrant.

El 60% de les companyies minoristes (retailers) espanyoles tenen dificultats per a conèixer bé el seu client pel fet que les preferències i hàbits del nou consumidor són cada vegada més individualitzats, heterogenis i canviants, d’acord amb les conclusions de la quarta edició de l’estudi “Baròmetre Retail 2023-2024: Cap a un retail intel·ligent”, elaborat per Esade, amb el suport de la consultora tecnològica SEIDOR i la col·laboració de la consultora de comunicació ATREVIA, a través d’una enquesta a 250 fabricants, distribuïdors i persones que treballen en empreses majoristes i minoristes.

Només un terç, concretament el 34% de les empreses espanyoles, té una estratègia empresarial alineada amb el compliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, segons el Baròmetre ODS 2022, impulsat per Esade, en col·laboració amb SEIDOR i United VARs. Aquest estudi, basat en 300 entrevistes a directius i responsables de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa d’empreses de més de deu sectors industrials, analitza la integració i la implementació dels ODS a l’empresa espanyola. Segons les respostes dels enquestats, gairebé la meitat de les empreses (49%) no han incorporat els ODS en la seva estratègia ni tenen previst fer-ho. En aquest aspecte, la grandària de les empreses és un factor determinant, atès que, mentre 3 de cada 4 empreses amb menys de 50 empleats no han integrat els ODS i no tenen previst fer-ho, aquest percentatge a penes arriba al 9% entre les grans corporacions.

Mentre que el conegut líder de l'extinta Unió Josep Antoni Duran i Lleida sorprèn tothom deixant Aena a Madrid per la societat gestora dels seus aeroports al Brasil, la setmana avança amb moviments de pes. D'una banda, el president de Celsa es fa un nom a Europa al capdavant d'Eurofer, i la cúpula de la seva empresa es reorganitza. També hi ha moviments a Inditex, Galp i Esade, entre d'altres.

Quan el patronat de la Fundació Esade va decidir, l'any 2018, que calia donar un impuls a l'escola de negocis, va començar a parlar de la possibilitat de fitxar un directiu estranger per al càrrec. Després d'estudiar diversos perfils, la persona triada va ser Koldo Echebarria. Tot i ser espanyol, havia fet la seva carrera a l'estranger, al Banc Interamericà de Desenvolupament i en països com els Estats Units, Xile o Haití. Però és precisament aquest perfil internacional el que ha posat fi a la seva etapa al capdavant de la prestigiosa escola de negocis catalana.

Quan des d’institucions públiques, patronals, organitzacions i empreses es destaca la capacitat de Barcelona per atraure empreses, se citen diversos factors: treballadors preparats amb sous competitius, un cost de la vida assumible en comparació amb altres capitals europees, les bones connexions de transport que té la capital catalana, un sector tecnològic a l’alça i escoles de negocis de primer nivell mundial.

El 2021, tot i les restriccions a causa del covid, l'augment de la inflació i els problemes de desabastiment, va ser l'any de la recuperació del mercat laboral després del sotrac del 2020 provocat per la pandèmia. Així ho constata l'informe anual, Estado del mercado laboral, que elaboren conjuntament el portal de feines InfoJobs i l'escola de negocis Esade i que han presentat aquest dimarts. Durant l'any passat el portal va publicar més de 2,2 milions d'ofertes de treball, xifra que representa un 49% més respecte al 2020. ¿Però quins van ser els perfils més demandats per les companyies?

El 2021 s'ha consagrat com un any de rècords per al sector de les start-ups, en què els inversors van estar més disposats que mai a abocar-hi els seus diners. Una febre que també es va reflectir en l'activitat de la xarxa d'inversors Esade BAN durant l'any passat. Aquest club de business angels format per antics alumnes de l'escola de negocis va assolir la segona millor xifra en volum d'inversió de la seva història, amb 4,1 milions d'euros, un increment de més del 50% respecte al 2020. El primer any de pandèmia la xarxa va mobilitzar 2,7 milions d'euros repartits en una vintena de companyies. Segons el seu director, Fernando Zallo, es tracta d'uns resultats "excepcionals" tenint en compte que pràcticament tots els seus esdeveniments i fòrums d'inversors han sigut en format online.

“No es dona prou importància al fet que Barcelona tingui dues escoles de negocis en el top 20”, lamenta Antonio Delgado, president del Círculo Ecuestre, que avui ha convidat els directors generals d’Esade i Iese, Koldo Echebarria i Franz Heukamp. Una possible prova que demostra el que diu Delgado és que els dos directors no havien coincidit mai en un acte públic. En aquesta ocasió, l’aforament és reduït –una seixantena de persones– i serà difícil que serveixi per canviar la percepció que lamentava Delgado.

L’escola de negocis Esade ha superat la crisi del covid sense grans entrebancs en el compte de resultats malgrat la "caiguda molt important" dels ingressos que en un primer moment van patir en l’àrea d’Executive Education, segons el seu director general, Koldo Echebarria. Aquesta àrea –que aportava un terç de la facturació abans de la pandèmia– és la que es dedica a impartir cursos per als directius, sovint finançats per les empreses, i moltes companyies van tallar el finançament de la formació amb l’arribada de la pandèmia. Així i tot, Esade només va perdre 700.000 euros en el curs 2019-2020, en el qual l’impacte del covid va ser més dur (en l’exercici anterior havia obtingut la mateixa xifra, però en aquell cas de beneficis). La facturació d’aquell curs va caure fins als 101 milions, un 2% menys que l’any anterior.

“El hub que connecta talent, coneixement i organitzacions”. Així defineix Esade el seu parc empresarial, Creapolis, fundat l’any 2009 al seu macrorecinte de Sant Cugat del Vallès, on ocupa 17.000 dels 46.000 metres quadrats del campus. Si en els últims anys han estat freqüents les veus que apuntaven que Creapolis estava tenint problemes de viabilitat, la situació s’ha agreujat ara: segons ha pogut saber l’ARA de fonts financeres i de l’entorn de l’escola de negocis, el laboratori d’empreses renegocia amb la banca el seu deute.

El ritme de vacunació i el control de la pandèmia a Espanya permeten pensar en una evolució de l'economia a mitjà i llarg termini "molt positiva". Així d'optimista s'ha mostrat el director de l'Informe econòmic i financer d'Esade d'aquest segon semestre, Toni Roldán. La clau de volta, però, perquè aquest pronòstic es compleixi és la sostenibilitat de les empreses i evitar que les que són "viables" s'ensorrin, apunta l'informe. El gust agredolç l'ha deixat la previsió turística a Espanya, que mentre no atrapi els nivells previs a la crisi serà un factor que continuarà determinant el ritme de creixement.

L'escola de negocis Esade ha anunciat aquest divendres l'elecció de Jaume Guardiola com a nou president del seu patronat, del qual ja formava part. Aquest nomenament se suma al de fa unes setmanes, quan el mateix Guardiola va ser seleccionat com a president de la nova comissió econòmica del FC Barcelona, on haurà de vetllar per la delicada salut financera del club.

L' esclat de la pandèmia va fer que l'any passat les ofertes de feina es desplomessin un 46%. Tot i així, els tres sectors que van portar més les regnes i que van generar més llocs laborals van ser el comercial o de vendes, informàtica i logística. Això es desprèn de l'informe anual del 2020 sobre l'estat del mercat laboral que han elaborat conjuntament el portal Infojobs i Esade i que ha estat presentat aquest dijous.

La fam dels inversors ha canviat substancialment amb la crisi del covid-19, però, malgrat la incertesa, xarxes de business angels com la de l'escola de negocis Esade encara alimenten el finançament de les start-ups catalanes. Esade BAN va invertir en 22 empreses durant el curs acadèmic 2019-2020, fins a injectar prop de 3,2 milions d'euros en nous projectes. No obstant, el seu director, Fernando Zallo, matisa que la majoria d'aquestes operacions es van tancar abans del pic de la pandèmia. "Al març ens va afectar molt i vam paralitzar tota l'activitat", explica.

El debat sobre el sistema sanitari a Catalunya continua "ancorat" en la "dicotomia entre el que és públic i el que és privat". És una de les conclusions que Esade i la Unió Catalana d'Hospitals busquen revertir amb la presentació aquest dilluns d'un decàleg que vol "posar en valor la col·laboració púbico-privada en la prestació de serveis sanitaris i socials", en paraules de Manel Peiró, director de l’Institute for Healthcare Management d’EsadeGov. "Posar en relleu la importància i l’impacte d’aquestes aliances estratègiques [...] a l’hora de proposar solucions a les necessitats de la ciutadania és fonamental", afirma el document, en el qual es demana "potenciar el sector privat" en "l'elaboració de les polítiques públiques socials i de salut" a Catalunya.