Segon moviment del govern de Salvador Illa en el marc del nou pla per intentar tenir pressupostos el 2026. Després que aquest dimecres retirés els comptes, que s'abocaven a una derrota al Parlament, i salvés així la negociació amb ERC, aquest dijous al matí l'executiu ha aprovat un suplement de crèdit de 5.988,65 milions d'euros per donar "oxigen" i "garantir el funcionament" dels serveis públics i guanyar "més temps" per encarrilar les converses amb els republicans. Uns diners que es destinaran principalment a l'augment de retribucions de funcionaris –inclosos els augments pactats per als docents i els Mossos d'Esquadra– però també per a compromisos en àmbits com la dependència, el transport públic o el món local.

Si aquest cap de setmana han agafat el cotxe i han anat a posar benzina ja deuen haver vist que l’han pagat més cara. I més cara que la pagarem, perquè la guerra entre Israel, els Estats Units i l’Iran no dona cap senyal d’acabar-se, ni tan sols d’alentir-se, al contrari. El barril de petroli feia quatre anys que no era tan car. L’Iran ataca els països veïns que tenen bases americanes, i a Teheran (9 milions de persones), l’aire és verinós a causa de les columnes de fum que surten dels dipòsits de petroli bombardejats. I enmig d’aquest teatre bèl·lic, l’Iran s’hi torna. Fa unes hores, ha anunciat que el successor del líder de la revolució islàmica és el seu fill, Mojtaba Khamenei, de 56 anys, un home considerat de l’ala dura i, per tant, un continuador. El missatge del règim dels aiatol·làs a Donald Trump i al món és clar: resistirà, res de rendició, res de negociar. I la resposta de Trump ja se la poden imaginar: el nou líder no durarà gaire. Per això dic que la guerra no s’acabarà aviat i que estem travessant un moment molt perillós, perquè Israel no pensa afluixar i de Trump es pot esperar qualsevol cosa. 

Si finalment ERC avala el projecte, Catalunya tindrà pressupostos per al 2026 per primera vegada en els darrers tres anys. El 2024, el 2025 i fins al dia d'avui els ha hagut de prorrogar per manca de suports. Són al voltant de 50.000 milions, un llindar que se supera per primera vegada en la història, i que suma 9.100 milions més de despesa que els darrers aprovats fa tres anys i que, en aquella ocasió, suposaven superar per primera vegada els 40.000 milions.

Sense tenir el suport lligat d'ERC, el Govern ha mantingut el pla inicial i ha aprovat aquest divendres al matí el projecte de llei pressupostos per al 2026. Seran els primers comptes que presenta el govern de Salvador Illa i arribaran gairebé als 50.000 milions d'euros, en concret, la xifra és de 49.162 milions, un increment del 22,8% respecte al pressupost del 2023 —és a dir, 9.126 milions d'euros—, l'últim que va aprovar la Generalitat sota el Govern de Pere Aragonès. Respecte a la despesa de la Generalitat de l'any passat, en pròrroga pressupostària, l'increment és d'un 10,3%. Els comptes prevuen 4.146 milions en inversions, la xifra "més alta" dels últims anys, segons ha explicat la consellera d'Economia, Alícia Romero. Un consell executiu extraordinari s'ha reunit aquest matí per aprovar els comptes i posteriorment Romero els ha lliurat al president del Parlament, Josep Rull.

El desacord polític pot conduir a una nova pròrroga pressupostària aquest 2026. Una decisió que sempre porta un preu associat: l'increment de la despesa prevista pel Govern en cas que s'aprovi el projecte de pressupostos creixeria en 9.100 milions d'euros respecte als comptes del 2023, els últims aprovats fins ara. La dada l'ha donat la consellera d'Economia, Alícia Romero, en una entrevista a l'ACN. Però quants d'aquests milions es perdrien si no hi ha pressupostos? Fonts del departament d'Economia consultades per l'ARA remarquen que hi ha un mínim de 1.500 milions d'euros en la corda fluixa. Són recursos previstos per a nous projectes, que no preveien pressupostos anteriors i que, per tant, quedarien segons la llei fora de la pròrroga pressupostària.

Era el requisit que Comuns havia posat sobre la taula per negociar pressupostos i aquest dimarts s'ha complert: el Govern ha començat a sancionar propietaris per incomplir la llei d'habitatge a Catalunya. Així ho ha anunciat en roda de premsa la líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, després de mantenir una reunió amb l'executiu al Palau de la Generalitat per avaluar el grau de compliment dels pactes que van signar a la primavera. Segons Albiach, les multes pugen fins als 120.000 euros en total i han recaigut també sobre immobiliàries. En un comunicat, el Govern ha assegurat que hi ha 13 expedients sancionadors oberts: 7 els tramita l'Agència Catalana de Consum i 6 l'Agència d'Habitatge. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha confirmat que afecten tant persones físiques com jurídiques.

Poques hores després que la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, expliqués la proposta del nou finançament autonòmic, Junts va reafirmar-se en el que havia anat dient els últims mesos: que s'oposa al model pactat amb Esquerra perquè no és un concert econòmic per a Catalunya. Sense el suport, com a mínim, dels juntaires, el que han acordat socialistes i republicans quedarà en paper mullat quan arribi al Congrés, on també toparà amb l'oposició segura del PP i de Vox. Per això, des del carrer Ferraz de Madrid i des del carrer Calàbria de Barcelona s'ha iniciat una doble operació per fer canviar d'opinió els dirigents de Junts: d'una banda, se'ls pressiona ("Quan arribi el moment hauran de decidir si els recursos van a parar a les butxaques dels catalans o si se'ls queda el ministeri d'Hisenda", deia Oriol Junqueras); i, de l'altra, se'ls intenta seduir. El mateix president d'ERC ha explicat aquest dilluns que ja ha contactat amb el líder juntaire, Carles Puigdemont, per desplaçar-se a Waterloo tan aviat com sigui possible. Des de la Moncloa el president espanyol, Pedro Sánchez, també s'ha compromès a "suar la samarreta" per fer canviar Junts d'idea. "Faig una crida perquè pensin en els ciutadans", ha afegit. És un missatge calcat al que va traslladar el president de la Generalitat, Salvador Illa, i que van repetir els republicans i els comuns després de reunir-se amb el cap de l'executiu català divendres al Palau de la Generalitat.

Visiblement satisfeta amb la proposta de finançament autonòmic presentada per la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero, però conscient que no es pot obtenir el 100% del que es vol, la consellera d'Economia, Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) rep l'ARA al Palau de la Generalitat convençuda que Catalunya hi surt guanyant amb el projecte. I afirmant que no veu impossible que tiri endavant.

El Govern de Salvador Illa treu pit sovint de les bones dades econòmiques a Catalunya: és la segona comunitat de l'Estat amb un PIB més elevat, només per darrere de Madrid i és l'economia de la zona euro que més va créixer el 2024, amb una taxa del 3,4%. Hi ha, però, una xifra que enterboleix el balanç de resultats que llueix l'executiu català: és el creixement de la despesa de la Generalitat l'any passat. Per primer cop des de 2019, el Govern s'ha saltat l'anomenada regla de despesa, una de les mesures de disciplina pressupostària encaminada a garantir la sostenibilitat de les finances públiques. El límit marcat per Hisenda per a totes les autonomies va ser del 2,6%, mentre que la Generalitat va tancar l'exercici amb un creixement de la despesa del 6,9%. Ara, el Govern se les ha d'empescar per contenir la despesa pública i tornar a complir la llei. I ho farà, sobretot, amb mesures de "contenció" en l'àmbit sanitari, tot i que fonts del departament d'Economia traslladen a l'ARA que "en cap cas" hi haurà retallades.

Objectiu assolit. La gran banca torna a finançar la Generalitat tretze anys després. CaixaBank, Banc Sabadell, el BBVA i el Santander són quatre de les sis entitats financeres que han permès el Govern completar "amb èxit" el procés de refinançament parcial del fons de liquiditat autonòmica (FLA) 2023 a un tipus d’interès inferior al vigent per import de 3.500 milions d'euros. A conseqüència d'aquesta operació, l'administració catalana s'estalviarà 127,6 milions en interessos en onze anys, fins al 2035, segons els càlculs de la Conselleria d'Economia. És la primera operació amb el sector financer privat per finançar deute a llarg termini que es produeix des del 2012, l'exercici en què es van tancar els mercats per a les autonomies i van néixer els instruments per proporcionar-les-hi liquiditat i recursos per pagar els proveïdors. El BBVA ha signat un acord per refinançar 1.000 milions i el Santander, al voltant de 700 milions. CaixaBank i el Sabadell no han facilitat les quantitats facilitades.

La Moncloa no assumeix el principi d'ordinalitat per al nou model de finançament de Catalunya. Si ahir ja va quedar en l'aire perquè no s'hi feia referència a l'acord de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat –quedava recollit com una petició de Catalunya en el preàmbul del document firmat pels dos executius–, aquest dimarts s'ha acabat de confirmar: fonts del govern espanyol asseguren que es tracta d'un plantejament que només fa la Generalitat i que ara per ara no està assumit com un principi que regirà el futur model de finançament. Un posicionament que no només suposa una esmena al contingut del pacte d'investidura de Salvador Illa entre el PSC i Esquerra –en què sí que s'establia aquest pilar per al nou sistema–, sinó també un xoc entre els dos governs socialistes. L'ordinalitat és una de les qüestions que ha defensat reiteradament el president de la Generalitat, Salvador Illa.

El finançament autonòmic és la gran assignatura pendent. El model de 2009, que s'hauria d'haver reformat o actualitzat fa més d'una dècada, el 2014, és el gran repte en el qual treballen entre bambolines ERC i el PSOE. Intenten deixar de costat el soroll polític pels casos de corrupció i establir les bases del nou finançament a la comissió bilateral Estat-Generalitat que es reunirà dilluns a Barcelona, encapçalada pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres; i per part del Govern, pels titulars de Presidència, Albert Dalmau; i Economia, Alícia Romero. En joc hi ha uns 18.000 milions d'euros per al conjunt de les autonomies del règim comú, una xifra per, com a mínim, actualitzar la que es va incorporar al model de 2009 (uns 12.500 milions), segons els càlculs de fonts amb accés a les negociacions.

La col·laboració entre l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i l'estatal (AEAT) de cara a preparar a la Hisenda catalana per assumir la gestió, recaptació i liquidació de tots els impostos no està sent fàcil. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha reconegut que fins ara està sent "costós" segellar els convenis necessaris per a la gestió compartida de l'impost de matriculació, que al febrer es va acordar amb l'Estat com a mesura per anar entrenant-se en la cooperació de les dues administracions, ja que està previst que l'any que ve la Hisenda catalana ja gestioni i recapti l'IRPF, segons l'acord d'investidura de Salvador Illa amb ERC.

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) és un dels economistes més reconeguts. En l'acte d'entrega del premi Alexandre Pedrós –l'insigne fiscalista de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País–, que s'ha celebrat aquest dimarts al Palau Macaya de Barcelona, s'ha encarregat de recordar-ho el catedràtic Guillem López Casasnovas, president del jurat. Amb ell, el guardó estrena el vessant de reconeixement a una carrera professional.

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) és un dels economistes més reconeguts. A l'acte d'entrega del premi Alexandre Pedrós, l'insigne fiscalista, de la Societat Econòmica Barcelona d'Amics del País; que s'ha fet aquest dimarts al Palau Macaya de Barcelona s'ha encarregat de recordar-ho el catedràtic Guillem López Casanovas, president del jurat. Amb Mas-Colell el guardó estrena el vessant de reconeixement a una carrera professional.

La Generalitat refinançarà 3.500 milions d'euros del seu deute amb la banca privada. Serà el primer cop en 13 anys que l'executiu català acudirà al sector privat per finançar-se, aprofitant la baixada dels tipus d'interès, cosa que permetrà un estalvi de costos financers que el Govern calcula en uns 24 milions. El 2023, el cost mitjà dels recursos obtinguts a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA) era del 3,497%, i l'any passat ja va baixar fins al 3,159%. Des del departament d'Economia afirmen que en l'actualitat, el diferencial de tipus del Tresor espanyol respecte al FLA oscil·la entre els 60 i els 75 punts bàsics.

En el context de les negociacions per a la recaptació de tots els impostos fruit de l'acord per al nou finançament del PSC i ERC, la Hisenda catalana va fregar l'any passat el rècord d'ingressos en tributs propis i cedits. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC), l'organisme sobre el qual pivoten aquests canvis, va recaptar el 2024 un total de 5.286 milions d'euros per aquests conceptes, la segona xifra més alta mai aconseguida, només superada lleugerament per la del 2006 (5.362 milions), quan la Generalitat pràcticament no tenia cap tribut propi i just abans d'esclatar la bombolla immobiliària. La xifra de l'any passat va suposar un increment d'un 12% respecte de l'exercici anterior, gràcies a l'impuls dels gravàmens lligats a l'activitat immobiliària, segons les dades de l'administració catalana.

La Generalitat busca alternatives privades per finançar-se i dependre menys del fons de liquiditat autonòmica (FLA) que ofereix l'Estat, segons ha explicat aquest divendres la consellera d'Economia, Alícia Romero. L'executiu català espera poder emetre deute als mercats properament, així com refinançar part del seu deute directament amb bancs a fi d'abaratir els interessos que paga actualment.

Primer pas del Govern per redimensionar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i preparar-la per assumir tota la recaptació de l'IRPF de cara a l'any que ve, un dels compromisos per desplegar el nou finançament singular. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha anunciat aquest divendres que el consell executiu de dimarts que ve aprovarà la contractació de 102 persones de forma temporal per fer la campanya de la renda d'aquest any i també crearà 90 places estructurals per incorporar-se a la plantilla de l'ATC de forma permanent. "El repte de gestionar la renda del 2026 és gegantí i l'Agència Tributària de Catalunya ha de créixer i guanyar múscul", ha defensat Romero en una roda de premsa des de Girona.

Sense ERC i els comuns, el PSC no tindria la presidència de la Generalitat, però el govern de Catalunya no és un tripartit com el que van liderar Pasqual Maragall i José Montilla. Salvador Illa no ha trigat gaire a patir-ne les conseqüències: l'executiu ja assumeix que és gairebé impossible tenir pressupostos aquest any després que ERC hagi allunyat la possibilitat de negociar-los. "Si finalment ERC es tanca a negociar els pressupostos, no en tindrem. ¿Això vol dir que s'acaba el món i caurà Catalunya? No", ha afirmat aquest dimecres la titular d'Economia, Alícia Romero, en una entrevista a RTVE. De fet, la consellera ha assegurat que l'executiu "no deixarà de fer res" del que tenia previst encara que no pugui actualitzar els comptes, tot i que ha admès que caldrà fer modificacions pressupostàries a través de decrets llei que hauran de negociar també amb ERC i els comuns. "Tinc l'esperança que podrem seure amb ERC, veurem si és per negociar uns pressupostos o altres coses, com decrets de pròrroga pressupostària", ha afegit Romero.