La democràcia dels Estats Units està amenaçada. El president Donald Trump trenca aliances, capgira les normes i trepitja la Constitució. Per tant, és normal preguntar-se: què pot fer un ciutadà per ajudar a reconduir els Estats Units cap a un camí més saludable?

Sociòleg, educador social, i professor titular de sociologia de l’educació a la Universitat de Vic (UVic), Jordi Collet no entén la diversitat com res diferent de la normalitat, i per això, tampoc no entén que des de dins es visqui com un problema. Defensa fer un canvi de mirada i repensar l’escola per aprofitar els recursos d’una manera diferent de la que s’ha fet fins ara. Ho va explicar en una conferència a l’Escola Projecte, en el marc de la presentació dels primers premis de la Fundació Hermini Tudela que busquen, justament, les millors pràctiques d’inclusió. 

Un de cada tres alumnes catalans es troba en situació de pobresa, segons la recent enquesta de condicions de vida de l'Institut d'Estadística de Catalunya. La xifra és alarmant, però resulta més greu si es té en compte també que bona part d'aquests infants i joves estudien concentrats en centres educatius segregats, és a dir, en escoles que no reflecteixen la composició social dels seus barris.

Fa molts anys que estudia i analitza la segregació residencial i urbana a Barcelona i Catalunya. Hi ha moltes diferències ara en relació amb fa 20 anys? 

Castelldefels i Badalona tenen un percentatge molt semblant de població estrangera. A la primera ciutat és del 21,5% i a la segona del 21,6%, segons dades de l’Idescat. Totes dues estan per sobre de la mitjana catalana (16,3%) i de la de l’àrea metropolitana (18,1%), però l’origen de la immigració és molt diferent: en el primer cas el 61,3% és europea i en el segon predomina en un 42,3% la procedent de l’Àsia. La percepció sobre la segregació urbana ètnica, present als dos municipis, varia. És a dir, la cosa, com sempre, va de rics i pobres. I va de segregació residencial, que de manera lenta, però continuada, va creixent també. 

El 21 de desembre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès van pactar una llei espanyola de plurilingüisme, en aplicació del programa d'Esquerra per a les darreres eleccions. A diferència de la reforma del règim lingüístic de la Unió Europea, una llei espanyola de plurilingüisme depèn només de la voluntat del legislador espanyol, i com que en l'actual conjuntura política tal voluntat es pot donar per feta és oportú que parlem d'aquesta llei amb una certa immediatesa.

La darrera proposta constitucionalista del PP consisteix en una esmena a la totalitat de la llei d'amnistia, que serà el papus contra el qual els patriotes espanyolistes projectaran, en els propers mesos, odis i entusiasmes. L'esmena es presenta com una mesura dissuasòria contra allò que el PP anomena “deslleialtat constitucional”, i inclou dues propostes cridaneres: la il·legalització tant dels referèndums d'autodeterminació com de les declaracions d'independència, i la dissolució dels partits i/o organitzacions que els promoguin. Diversos juristes (progressistes, d'acord) alerten que es torna a tractar d'una proposta involucionista, i que, en concret, la idea de dissoldre partits polítics entra en un terreny altament fangós i dubtosament democràtic. En realitat, es tracta d'un clàssic de l'arsenal retòric de la dreta: enduriment del Codi Penal contra allò que no els agrada. En aquest cas, per partida doble: d'una banda, es tractaria de recuperar (ampliat, i rebatejat com a deslleialtat constitucional) el delicte de sedició. I de l'altra, el que es proposa torna a anar en la línia de la llei de partits de l'època Aznar: lleis fetes a mida per deixar fora de la llei l'adversari a qui es vol impedir que pugui participar en el debat públic. En aquell moment es tractava de l'esquerra abertzale, ara de l'independentisme català.

Dedicar 20 milions d'euros a segregar els alumnes per llengua, com ha decidit de fer el govern de les Illes Balears, és un fet d'una gravetat sense precedents. Aquesta expressió (“gravetat sense precedents”) pot sonar com una frase feta, però en aquest cas és literalment certa. No és exagerat dir que és el fet més greu que ha passat fins ara a la política i l'autogovern de les Balears, i no deu ser perquè no n'hi hagin passat de ben greus al llarg dels darrers quaranta anys.

Amb les algarades de juliol a Nanterre protagonitzades per joves i adolescents en protesta per la mort d’un noi d’origen algerià s’ha tornat a projectar l’ombra de si una situació semblant podria acabar passant a Catalunya. La por és que aquest esclat s’hagi produït per la combinació explosiva de la pobresa imperant en els barris marginals amb majoria d’immigrats i la desigualtat entre els descendents dels immigrats i la població autòctona.

La indignació causada per la mort d’un noi de 17 anys, tirotejat per la policia, ha provocat en les darreres setmanes un nou esclat social a les banlieues de les ciutats franceses. En els disturbis no només han resultat malmesos automòbils, comerços i elements del mobiliari urbà, sinó que en molts casos els revoltats han assaltat i incendiat biblioteques, centres cívics i escoles radicades en els seus barris.

La consellera d’Educació, Anna Simó, concedeix la primera entrevista a un diari després d’incorporar-se al Govern. Aquest dimarts afronta un ple monogràfic al Parlament.

L'endarreriment en l'aprovació d'un nou decret de concerts és una trava per lluitar contra la segregació. Així ho denuncia la Fundació Bofill en el seu últim informe, on alerta de les desigualtats que encara hi ha entre la xarxa pública i la concertada a l'hora d'aplicar mesures que equiparin els alumnes de tots els centres i de tota mena de condicions. L'entitat denuncia que, tot i que fa gairebé quatre anys que es va començar a desplegar el Pacte contra la Segregació Escolar, el decret de concerts –que aquesta setmana compleix 30 anys– és ambigu a l'hora de regular les mesures i fa que l'aplicació sigui parcial i desigual també entre els diferents tipus d'escoles concertades. "A Catalunya hi ha 730 centres d’alta complexitat i només 64 són concertats. Però fins i tot aquests no tenen un decret que reconegui el finançament que necessiten i la corresponsabilitat que estan assumint", ha criticat el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

Que el pacte contra la segregació escolar estigui en procés i que s’hi hagi avançat és una molt bona notícia. L’evolució que ha seguit fins ara és positiva. La Síndica de Greuges ha presentat aquesta setmana un nou informe de seguiment en què es constata que l’alta concentració d’alumnes en situació de vulnerabilitat en un mateix centre educatiu s’ha reduït en un 28% a Catalunya en els darrers tres anys. I el nombre de centres amb més d’un 50% d’alumnat vulnerable també s’ha reduït de manera significativa. I fa temps que sabem que la millora de la segregació també millora els resultats d’aprenentatge dels alumnes i, cosa encara més important, educa en la convivència d’una societat diversa. Catalunya té tanta diversitat que no ens podem permetre un sistema que segregui; són molts els motius per fer que el nostre sistema educatiu asseguri la diversitat i no la concentració de dificultats a les aules. 

Per primera vegada des que es va fundar el 1965, cinc noies han començat l’educació secundària al Col·legi Bell-lloc de Girona. Fins ara, el centre, vinculat a l'Opus Dei era només per a nois –excepte a les etapes d’educació infantil–, però després que la Generalitat no renovés els concerts a les escoles que segreguen per sexe aquest any han engegat la transició cap a un model mixt. Des del centre viuen amb normalitat la nova realitat, malgrat que tant el claustre com les famílies lamenten que hagi sigut una decisió "imposada". "Em dol perquè algunes famílies i algunes nenes s’haurien pogut estalviar el tràngol. Tenim la sensació que s’ha passat per sobre de la voluntat de les persones", diu el director, Ramon Homs. I la presidenta de l’AMPA, Marta Riera, afegeix: "Creiem que no s’ha respectat la nostra llibertat d’escollir una educació diferenciada, i no estem d’acord amb el fet que se’ns imposi un model mixt". "Però ho respectem i ho acceptem, evidentment".

Finalment seran dues les escoles catalanes vinculades a l'Opus Dei que mantindran nens i nenes separats a l'ESO i que, per tant, perdran la subvenció de la Generalitat i passaran a ser privades a l'etapa de secundària: l'escola Viaró, de Sant Cugat i només masculina, i Camp Joliu, de l'Arboç, que té nois i noies però en classes separades. El departament d'Educació va confirmar la setmana passada en roda de premsa que no els renovarà el concert educatiu perquè no han comunicat cap canvi i separar per sexes a l'escola contradiu la Lomloe (la llei Celaá), que prohibeix explícitament que aquests centres rebin fons públics. 

De 16 centres educatius concertats que separaven els alumnes per sexe a Catalunya només en quedaran cinc. El grup Institució Familiar d'Educació, que gestiona deu escoles a Catalunya, ha anunciat que els grups d'ESO s'oferiran com a mixtes en la preinscripció del curs que ve. La mesura, avançada pel Diari de Girona, afecta els centres de La Farga de Sant Cugat del Vallès (fins ara només de nois), La Vall (fins ara només de noies), Institució Tarragona (formada pels centres Aura, de noies, i Turó, de nois) i Les Alzines (de noies), de Girona, i se suma al que ja havien fet els centres d'Igualada (Montclar i Mestral), de Lleida (Terraferma i Arabell) i l'Escola Airina, de Terrassa. L'escola fins ara masculina Bell-lloc del Pla, de Girona, també passarà a ser mixta, tot i que no forma part d'Institució Familiar. En total, doncs, quedaran cinc escoles a Catalunya que separaran els nens i les nenes, i són els que estan més vinculats a l'Opus Dei: Xaloc i Pineda, a l'Hospitalet; Viaró, a Sant Cugat; Camp Joliu, a l'Arboç, i Canigó, a Barcelona.

Les quatre patronals de l'escola concertada estan fent front comú contra el decret d'admissions del Govern, que malgrat aquesta oposició està decidit a tirar-lo endavant per donar compliment al Pacte Contra la Segregació firmat fa un any per tota la comunitat educativa (incloses les concertades). El problema, doncs, no és tan ideològic com econòmic: tothom entén que la segregació escolar és un problema greu que no ens podem permetre com a país perquè augmenta les desigualtat i és garantia de futures fractures socials. Les concertades accepten rebre més alumnat complex, però reclamen a canvi més recursos. De fet, es consideren des de sempre infrafinançades. El departament, per la seva part, diu que sí, que els assignarà més recursos en funció del nombre de nois i noies d'entorns complicats que rebin, però de moment no concreta les aportacions.

Un alumne de quart d’ESO de Ciutat Vella té sis vegades més possibilitats de patir fracàs escolar que un estudiant de Sarrià-Sant Gervasi. La dada posa de manifest les desigualtats abismals entre els districtes de Barcelona: la bretxa econòmica de les famílies als barris és tan profunda que afecta, també, les oportunitats educatives dels infants. En altres paraules: així com el 29% d’estudiants de Ciutat Vella -el districte més pobre de la ciutat- suspenen les proves de competències bàsiques de la Generalitat a 4t d’ESO, a Sarrià -el districte amb la renda més alta- el percentatge cau a només el 4,7%.

El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ho té clar: no vol renovar els concerts a les escoles que separen els alumnes per sexe. Ho assegura en una entrevista amb l’ARA, en què avança que quan comenci el procés per renovar els concerts educatius -els de primària caduquen el 2020- dirà a les 14 escoles que el curs vinent separaran nens i nenes que si no canvien aquest model els retirarà el finançament públic. L’advertència arriba dos dies després que l’ARA avancés que dues escoles d’Igualada es fusionaran per convertir-se en un centre mixt i mantenir el concert.