La falta d'alumnes porta les dues escoles de l'Opus de Lleida a barrejar nens i nenes

BarcelonaCatalunya tindrà a partir del curs que ve dos centres educatius menys que separen nens i nenes. Des de fa 54 anys, a l'escola Terraferma de Lleida només hi van nens, i a l'escola Arabell només hi poden anar nenes, però a partir del curs que ve els barrejaran. Arran de la progressiva davallada en el nombre d'alumnes, els dos centres concertats han decidit fusionar-se i convertir-se en escoles mixtes per poder omplir grups. Institució Lleida, que així es dirà el centre, segueix els passos d'Institució Igualada, que fa tres anys també va convertir els dos centres segregats en mixtos. De totes maneres, són casos molt excepcionals a l'Estat, perquè seran els únics col·legis que després de barrejar nens i nenes a les etapes obligatòries mantindran el vincle amb l’Opus Dei. El curs que ve, doncs, quedaran deu escoles a Catalunya que separen els alumnes i professors per sexes. Totes estan subvencionades amb fons públics, malgrat que el departament d'Educació manté la voluntat de retirar-los el concert tot i les traves jurídiques que s'està trobant.

Les direccions dels centres i també d'Institució Familiar d'Educació, que és el grup educatiu que gestiona la majoria de centres que separen per sexes a Catalunya, ja han informat les famílies de la decisió. A partir del curs que ve, a l'escola fins ara femenina Arabell hi aniran els alumnes d'infantil i primària i a l'edifici del Terraferma hi faran classe els alumnes d'ESO i de batxillerat. De moment, i com ja va passar amb el cas d'Igualada, només es barrejaran nens i nenes a infantil, primària i batxillerat, mentre que a l'ESO nois i noies estaran separats a l'aula però junts al pati i al menjador. En total, a Institució Lleida hi ha escolaritzats prop de 600 alumnes.

"No hi ha prou famílies per mantenir l'educació diferenciada"

"Mantindrem els trets essencials del nostre projecte educatiu: la tutoria personal per a cada alumne, l'assessorament i els cursos de formació i l'atenció sacerdotal per a aquells alumnes que ho desitgin", ha dit Juan Carlos Hernando, director del Terraferma. Segons la directora d'Arabell, Núria López, el canvi ajudarà a "impulsar el projecte educatiu i donar resposta a les necessitats de les famílies". En una nota de premsa, la consellera delegada d'Institució Familiar d'Educació, Teresa Martínez, ha explicat que la resta d'escoles del grup "no es troben en la mateixa situació sociodemogràfica", així que de moment no es preveu que els centres de Tarragona –Aura i Turó– passin a ser mixtos. "En aquells contextos on no hi hagués prou famílies per mantenir l'educació diferenciada es buscaran alternatives per continuar prestant un servei de qualitat", ha dit.

Abans de barrejar nens i nenes, els centres de l'Opus a Igualada i Lleida van fer un pas previ: fusionar-se administrativament. Segons va avançar l'ARA, en els últims anys aquests centres van passar a tenir el mateix codi, cosa que els sindicats van advertir que es tractava d'una "manera encoberta" de continuar rebent subvencions públiques tot i no tenir prou alumnes. Aquest codi únic també el tenen els dos centres de l'Opus de Tarragona i, per això, tot indica que Aura i Turó seran els següents a barrejar nens i nenes. En canvi, és més difícil que passi als centres de Girona (l'escola de nois no forma part del mateix grup educatiu que la de noies) i a Barcelona, on La Vall i La Farga tenen un volum d'alumnes prou sòlid per mantenir els projectes separats.

Batalla legal als jutjats

La davallada de matrícules en aquestes escoles i les fusions dels centres coincideixen amb els reiterats anuncis que s'han anat fent els últims anys des de la conselleria d'Educació, en mans d'ERC. Quan Josep Bargalló va accedir al càrrec de conseller el 2018 ja va anunciar que retiraria el concert als centres que segregaven per sexe, però no va ser fins a finals del 2020 que el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va anunciar que no es renovarien les subvencions als fins aleshores onze col·legis catalans que segregaven per sexe perquè "no compleixen el principi de coeducació per mitjà de l'escolarització mixta, que ha de ser objecte d'atenció preferent". Ara bé, el departament donava al mateix temps "una pròrroga d'un any" al concert de primària, que s'acabava aquest curs, perquè si les famílies volen escolaritzar els seus fills de manera gratuïta "sabran que aquest és l'últim curs en què ho podran fer en aquests centres".

Ara bé, uns mesos després el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) va concedir les mesures cautelars que havien demanat els onze centres concertats afectats: va deixar en suspens la resolució aprovada pel Govern i va obligar el departament a atorgar-los la subvenció "de la mateixa manera que s'ha fet per als altres col·legis als quals sí que s'ha renovat el concert, és a dir, per a un període de sis cursos escolars, a comptar a partir de l'inici del curs 2020-2021". Això suposaria que fins al curs 2026-2027 aquests centres tindrien garantides les subvencions si finalment la justícia els dona la raó en la sentència definitiva.

Segons els jutges, hi ha dos arguments per renovar el concert sis anys més a aquests centres. El primer motiu és econòmic: els magistrats expliquen que retirar les subvencions a aquestes escoles suposaria una "disminució d'ingressos que sens dubte n'afectarà la situació econòmica". I l'altre és pedagògic: la interlocutòria recull que aquest suposat canvi d'escola repercuteix en les famílies i sobretot en els alumnes que hi ha escolaritzats, que es veuran "apartats dels seus companys i hauran d'adaptar-se a la metodologia del nou col·legi". Una adaptació, diuen els jutges, que "requereix un temps més o menys llarg i que pot, fins i tot, repercutir en els seus resultats acadèmics".