Dissabte a la nit, el cineasta Albert Serra, de Banyoles, va guanyar el Goya a millor documental de l'any amb la seva impactant pel·lícula sobre la tauromàquia, Tardes de soledad. No va ser, però, l'únic gironí en endur-se una estatueta en la gala dels premis de l'Acadèmia del Cinema Espanyol: Jordi Jiménez, veí de Salt, també va pujar a l'escenari per endur-se un guardó; en aquest cas, per Gilbert, una petita joia de stop-motion sobre l'amistat i l'egoisme, reconeguda com a millor curtmetratge d'animació.

Encara em ressona l’Amigos para siempre que va tancar la gala dels Goya, celebrada a Barcelona dissabte passat. Que, vora trenta-quatre anys després dels Jocs Olímpics, Barcelona no tingui res més nou per oferir quan parla amb tot Espanya per la tele i hagi de recórrer a la nostàlgia d’un temps extraordinari però passat va fer encara més evident el propòsit institucional gens dissimulat de convertir la nit de la indústria cinematogràfica i l’star system hispà que compartim en una forma banal de tirar terra sobre tantes diferències no resoltes donant a entendre que, si no ho estan, l’abraçada fraternal és el camí, perquè la falsa ruta ha quedat abandonada per sempre.

L’obertura musical de la gala dels Goya anticipava la fragilitat de l’espectacle que veuríem a continuació. Tot i la bona voluntat dels presentadors, la parella no transmetia sintonia. Tant Rigoberta Bandini com Luis Tosar semblaven incòmodes i insegurs en un xou que ni a ells semblava fer-los el pes. Tosar estava encarcarat i semblava resignat a executar el deure. Malgrat l’esforç de tots dos per fingir divertiment i familiaritat, les seves aparicions feien patir. La realització insistia en ensenyar Susan Sarandon observant l’espectacle. L’actriu, agraïda i disposada a col·laborar, semblava sempre amb dificultats per entendre i gaudir de tot el que passava al seu davant. Va ser incomprensible que en cap ocasió s’unís la presència de l’actriu de doblatge Maria Lluïsa Solà i la intèrpret nord-americana, tenint en compte que Solà ha sigut la seva veu en castellà. La realització, en serioses dificultats en alguns moments, semblava insistir en connectar-les visualment. El trencadís gaudinià va ser el tòpic gràfic que reforçava la identitat barcelonina de la festa. Es va apreciar una major notorietat i sensibilitat pel català i la resta de llengües cooficials. És el que hauria de ser normal, i no un gest en funció de la ciutat que acull la festa. Però no pot ser que en un país plurilingüe, els agraïments en euskera no tinguin intèrpret.

Barcelona ha acollit aquest dissabte la 40a edició dels premis Goya en una edició marcada pel retorn de la gala a la capital catalana vint-i-sis anys després. Los domingos s'ha imposat a l’aventura al desert de Sirat, que ha arrasat en les categories tècniques. Tot plegat en una cerimònia que ha tornat a deixar imatges per al record, números musicals amb accent català i discursos reivindicatius.

Després de l'ex aequo de l’edició anterior, els Goya tornen a tenir un guanyador clar: Los domingos va triomfar en la 40a edició dels premis Goya, que es van celebrar aquest dissabte al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. La pel·lícula dirigida per la basca Alauda Ruiz de Azúa es va endur cinc premis –millor pel·lícula, direcció, actriu (Patricia López Arnaiz), actriu de repartiment i guió original–, prou per convertir-la en la gran triomfadora de la nit. Però en el palmarès també hi va haver espai per a la producció catalana Sirat, la pel·lícula del gallec Oliver Laxe, que va sucar pa en sis categories tècniques: direcció de fotografia, direcció artística, direcció de producció, muntatge, música i, per descomptat, el so de les nominades a l’Oscar Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas.

Feia 26 anys que els Goya no se celebraven a Catalunya, i en el seu retorn a Barcelona s'han notat les ganes de festa, també amb la moda. Tot i que, com és habitual en aquestes gales, el negre ha sigut predominant –sempre és l'aposta segura quan es vol encertar i ser mínimament elegant–, s'han pogut veure eleccions atrevides que intentaven allunyar-se del discurs cromàtic preponderant. També hi ha hagut espai per a la reivindicació política i molts dels convidats han complementat els seus estilismes de festa amb xapes que reivindicaven l'alliberament de Palestina.

A finals del 2025, Pantone proclamava com a Color de l’Any el cloud dancer, un blanc trencat que, sota una evocació poètica de lleugeresa i calma, no deixava de ser una aposta insòlita: per primera vegada, el blanc assumia el protagonisme anual. La decisió va generar controvèrsia. No només perquè el blanc continua sent, per a molts, més una absència que un color, sinó perquè, en un context polític marcat per la reactivació de discursos identitaris i conservadors, alguns hi van llegir una simbologia inquietant.

El 2022 l’Acadèmia del Cinema Espanyol va decidir afegir un premi a la seva gala anual de premis: el Goya Internacional, que premia “personalitats que contribueixen al cinema com a art que uneix cultures i espectadors d’arreu del món”. La idea estava clarament inspirada pel Cèsar honorífic de França, que durant molts anys ha servit per afegir un toc de glamur de Hollywood a la gran festa del cinema francès. Aquest any, en l’edició dels Goya que acull Barcelona, la personalitat guardonada és Susan Sarandon (Nova York, 1946), una de les grans actrius nord-americanes de la seva generació, guanyadora de l’Oscar pel seu paper com a monja al drama Pena de mort, i aclamada per treballs interpretatius memorables com Thelma i Louise, Atlantic City, L’ànsia o The Rocky Horror Picture Show. 

El fet que Barcelona aculli la gala dels premis Goya poc després de la recent gala dels Gaudí, és un episodi més de la batalla cultural que enfronta dues visions de Barcelona i del seu paper a Espanya. És una batalla que, a nivell polític, es pot equiparar a la dels sobiranistes i els federalistes. Els primers volen que Barcelona exerceixi com a capital de Catalunya i del català; és a dir, que actuï com si fos la capital d’un estat, per garantir la supervivència del fet nacional. Els segons pretenen que Barcelona assumeixi sense complexos la seva quota de capitalitat espanyola, per tal de treure’n el màxim profit i contribuir a una concepció més plural de la realitat peninsular.

La celebració de la pròxima edició dels Goya a Barcelona, el dissabte 28 de febrer, anirà acompanyada d'un seguit d'activitats que es desplegaran a la ciutat. Una de les més sonades serà el concert de la Banda Municipal de Música de Barcelona a L'Auditori el 22 de febrer. L'espectacle, comissariat per Juan Carlos Cuello i Vanessa Garde juntament amb el mestre José Rafael Pascual-Vilaplana, passarà revista a diverses bandes sonores premiades pels Goya i comptarà amb l'actriu Victoria Luengo com a mestra de cerimònies. El Palau de la Música també escalfarà motors dels Goya acollint l'enregistrament d'una ficció sonora basada en la pel·lícula Remando al viento, de Gonzalo Suárez, el guanyador del Goya d'Honor d'aquesta edició dels premis.

Els Goya se celebraran al Centre Internacional de Convencions de Barcelona, al Parc del Fòrum, el 28 de febrer del 2026. Serà la 40a edició dels reconeixements i no és la primera vegada que la capital catalana acull els premis que organitza l'Acadèmia del Cine Espanyol. L'última vegada, però, va ser fa 26 anys.

La propera gala dels premis Goya se celebrarà a Barcelona. La capital catalana acollirà la 40a edició dels reconeixements a principis de l'any vinent. Barcelona, de fet, va ser la primera ciutat a acollir els premis després de Madrid, on es van celebrar les tretze primeres gales. Va ser el 29 de gener del 2000 a L'Auditori, que just s'acabava d'inaugurar l'any anterior, i en aquella gala la gran triomfadora va ser Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar. Farà 26 anys, per tant, que Barcelona no acollia els premis, que organitza l'Acadèmia de Cinema Espanyol. L'any passat els premis Goya es van celebrar a Granada i, en edicions anteriors, la cerimònia s'ha fet a ciutats com Valladolid, Sevilla, València i Màlaga.

Aquest dissabte l'actriu Carolina Yuste s'emportava el Goya a millor actriu per La infiltrada, on interpreta una agent de la Policia Nacional que es va infiltrar en els cercles de l'esquerra abertzale durant els anys 90. El nom real de la jove que inspira la pel·lícula és Elena Tejada i el film, que també es va endur el guardó 'ex aequo' a Millor Pel·lícula amb un empat inèdit amb El 47, narra com Tejada va conviure amb ETA i va desarticular el comando Donosti, un dels més simbòlics del grup armat. El premi no ha estat exempt de controvèrsia pel tractament que fa el film del conflicte basc.

1. Eduard Fernández ha rebut el premi Goya al millor actor. Ja en té quatre, a casa seva. I enguany se’n mereixia dos, però les normes de l’Acadèmia del Cinema Espanyol prohibeixen que un mateix actor o actriu estigui nominat per dues pel·lícules diferents en una mateixa categoria. Les regles, per absurdes que siguin, marquen camins, determinen vides, i, en aquest cas, el conductor de l’autobús 47 no va poder optar al premi. Eduard Fernández el va guanyar per Marco. Estava cantat. No hi havia color. El paper és un regal, el personatge té totes les arestes i en cap moment no veus l’actor sinó el protagonista. En pantalla només hi ha Enric Marco, un mentider compulsiu que va enredar tothom i va arribar a presidir l’Amical de Mauthausen sense haver estat mai deportat ni pres en cap camp de concentració. Al contrari, com es recorda a la pel·lícula, ell se’n va anar a Alemanya voluntàriament per treballar en la indústria de guerra del nazisme.

La gala dels premis Goya va començar amb un numeret musical dels actors i actrius nominats cantant el Bienvenidos de Miguel Ríos. Apel·lar a "los hijos del rock'n'roll" no acabava de lligar gaire amb la gala, però aspirava a l’èpica d’arrencada, grandiloqüent i intensa. Però era playback –que no diu gaire a favor de la gala ni dels intèrprets–, el nivell era justet i hi havia microtalls de so que es van allargar més de vint minuts. Un inici de vols i dols que feia intuir que Richard Gere ja tenia ganes d’abandonar la seva butaca de primera fila i marxar cap a casa.

Granada va acollir aquest dissabte 8 de febrer la cerimònia dels Goya 2025. Per primera vegada, dos films van compartir el premi a millor pel·lícula de l'Acadèmia del Cinema Espanyol: El 47 i La infiltrada, les dues grans favorites, van proclamar-se vencedores dels Goya en un desenllaç inèdit i inesperat. Tot plegat en la cerimònia més important del cinema estatal, que visitava per cinquena vegada terres andaluses –hi ha hagut dues edicions a Màlaga i dues a Sevilla– i que va deixar instants per al record, discursos reivindicatius i moments realment emotius.

Sorpresa als Goya. Per primera vegada en la història, dues pel·lícules han compartit el premi a millor pel·lícula de l'Acadèmia del Cinema Espanyol: El 47, de Marcel Barrena, i La infiltrada, d'Arantxa Echevarria, les dues grans favorites, van empatar en vots i, per tant, van proclamar-se vencedores dels Goya en un desenllaç inèdit i inesperat. L'escena va tenir un punt surrealista: Belén Rueda va obrir el sobre i va llegir "El 47" i, mentre l'equip ho celebrava i començava a pujar a l'escenari, l'actriu va afegir que La infiltrada també havia guanyat el premi. Des de l'embolic del sobres als Oscars, quan el premi de La la land va anar a parar a Moonlight, no es vivia un moment de desconcert semblant en una cerimònia de premis. Tanmateix, els dos equips s'ho van prendre amb bon humor: al capdavall, aquí no hi havia perdedors, sinó dos films guanyadors.

Èxit del cinema català en les nominacions dels premis Goya que s'han anunciat aquest dimecres: El 47 és la pel·lícula amb més nominacions, un total de catorze. És el mateix nombre que va aconseguir Pa negre el 2011, un rècord pel que fa al cinema en versió original catalana que ara iguala El 47. Després del film de Marcel Barrena (que no està nominat a millor director) ve La infiltrada, d'Arantxa Echevarría, amb tretze nominacions i, a continuació, Segundo premio, d'Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, que n'acumula onze. La habitación de al lado, amb 10 nominacions, La virgen roja, amb nou, i Casa en flames i La estrella azul, cadascuna amb vuit, tanquen la llista de les pel·lícules més nominades de la 39a edició dels Premis Goya, que se celebrarà a Granada el 8 de febrer.

Després de ser reprovada pel consell d’informatius dels mitjans interactius de RTVE per la seva cobertura de la catifa vermella dels Goya, Inés Hernand s'ha defensat. La influenciadora ha parlat de la polèmica al pòdcast Superlativas, de la periodista Carlota Corredera, expresentadora de Sálvame. Entre altres coses, ha remarcat que ella va rebre l'encàrrec de fer un espai d'entreteniment i "no un xou per informar dels contraplans o la direcció de fotografia de Creatura, una de les nominades als Goya". La comunicadora argumenta que és "un cap de turc" i que resulta incòmoda a certes persones dins de RTVE per les seves opinions polítiques. "No oblidem que jo em pronuncio sobre alguns temes que poden resultar compromesos i que tenen a veure amb la justícia social o la visibilització de realitats dissidents", explica. Recentment, la madrilenya, que va participar també a la retransmissió del Benidorm Fest, s'ha pronunciat contra la participació d'Israel a Eurovisió, una posició que no comparteix RTVE.