Aquest cap de setmana parlava del Barça amb un amic que coneix prou bé alguna de les interioritats del club. És una ment brillant, un talent que es mou en l'àmbit internacional i amb un currículum excels. Algú que no parla d’oïdes. Va defensar la gestió de Laporta sobretot perquè l’actual president va ser valent a l’hora d’afrontar la delicada situació heretada de Bartomeu. També perquè va plantar cara a totes les grans constructores que volien fer l’agost amb l’Espai Barça amb un preu infladíssim prepactat. Òbviament, no tot eren floretes. D’ombres n’hi ha, i moltes.

Transcorreguts setze anys del ja mític acte de l’Iese, la gestió catalana de l'aeroport del Prat torna a ser aquests dies objecte de debat en els cercles polítics. En aquell llunyà 2007, el món empresarial, amb els presidents de les catalanes de l’Íbex (Isidre Fainé, Ricard Fornesa, Salvador Gabarró o Josep Oliu) al capdavant, es va afegir massivament a una reivindicació sorgida d'un gran consens de la societat civil i el món polític. Però ni així va ser possible. Res no es va moure. Aquell fracàs –després també vindria la crisi de Rodalies, igualment marcada per una ineficaç gestió centralitzada– d'alguna manera va alimentar la sensació d'impotència del catalanisme a l'hora de canviar les bases de la seva relació amb l'Estat. Uns anys després esclatava el Procés independentista.

El passat 29 d’abril –el dia de les oposicions–, tretze mil cinc-centes persones van llevar-se amb el sentiment que aquell dia se la jugaven, i van anar al llit amb el sentiment que els l’havien jugat. El que sobre el paper es podia considerar com una bona iniciativa política, en la pràctica va ser un desgavell i un exemple d’incompetència.

Al llarg d’aquests darrers anys, i encara més dels darrers mesos, han crescut molt la desconfiança en el que diuen o fan molts governs i el descrèdit de la política. Pot ser que alguns se’n alegrin, però crec que a la gran majoria ens sap molt greu i ens preocupa. En les converses sovint es discuteix com s’haurien de repartir les culpes entre les dificultats evidents dels temps que vivim i el paper dels que tenen responsabilitats polítiques. Cal afegir-hi  els comportaments dels ciutadans. 

Ja són moltes les empreses que utilitzen SAP Concur per optimitzar processos, reduir costos i millorar en general la gestió de despeses i viatges. De tota manera, arran de la crisis sanitària mundial, la transformació digital en la gestió de despeses de viatge s’ha convertit en una necessitat. Es requereixen solucions tecnològiques que permetin presentar despeses sense contacte físic, sense haver d’anar a l’oficina, que tinguin validesa legal i que permetin l’aprovació i reserva de viatges al moment i de manera 100% digital.

Diu la dita que la tercera és la bona. I sembla que en el cas de l'Agència de la Natura serà així. El nou organisme, que en les últimes setmanes ha aixecat molta polseguera pel rebuig que ha generat en una part del món local i dels sectors agrícola i forestal, sembla tenir data al calendari perquè es posi en marxa: el 17 i 18 de juny. Després d'ajornar-ne dues vegades l'aprovació –primer per la crisi del coronavirus i després per les pressions d'alguns sectors i alcaldes del territori–, els quatre partits que l'impulsen, JxCat, ERC, el PSC i els comuns han mantingut els plans i han acordat portar-la al ple parlamentari vinent.

Les dècades de privatització, subcontractació i retallades pressupostàries en nom de l’"eficiència" han dificultat significativament les respostes de molts governs a la crisi del covid-19. Al mateix temps, les respostes exitoses d’altres governs han demostrat que les inversions en recursos bàsics del sector públic marquen la diferència en els moments d’emergència. Els països que han gestionat bé la crisi són aquells on l’estat manté una relació productiva amb els creadors de valor de la societat invertint en recursos crucials i dissenyant contractes del sector privat per servir l’interès públic.

Els polítics han tingut l’habilitat d’aconseguir que s’accepti que per manar no cal ser graduat en la matèria sobre la qual el mandatari prendrà decisions al més alt nivell. Amb aquesta hipòtesi ens trobem que Catalunya i Espanya passen la crisi sanitària més terrible de la seva història amb una consellera economista i un ministre filòsof. Per demostrar que es pot ser un bon ministre de Sanitat sense ser metge, sempre surt l’exemple d’Ernest Lluch, que efectivament, amb la seva capacitat intel·lectual i currículum universitari, hauria pogut ser ministre del que volgués.

Més de 200 organitzacions i entitats han respost a la crida del Moviment per l'Aigua Pública i Democràtica i han signat un manifest a favor de la remunicipalització de la gestió de l'aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana. "Un dret humà essencial per a la vida com és l’aigua i el sanejament mai hauria de ser un negoci", han denunciat des del col·lectiu durant la roda de premsa d'aquest dijous, en marc del Dia Mundial de l'Aigua, on s'han donat a conèixer bona part dels grups adherits a la iniciativa.

El Govern català ha aprovat, aquest dimarts, el projecte de llei d'ordenació litoral i que ara podrà passar a la seva tramitació parlamentària. Es tracta d'un nou projecte en què es preveu desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat i, a la vegada, articular un model de gestió de l'espai costaner, seguint les indicacions de la Unió Europea. La normativa, per tant, reserva per al Govern el paper d'administració de referència però incorporarà noves competències per als ajuntaments.

El Departament de Salut i l’Ajuntament de Reus crearan un consorci per gestionar plegats l’Hospital de Sant Joan de Reus, un equipament fins ara 100% municipal que en els últims anys ha acumulat un dèficit de 8,4 milions d’euros i sobre el que planava l’ombra de la fallida financera. La gestió de l'equipament també esta sota sospita dins del cas Innova, la investigació judicial sobre la gestió del holding d'empreses municipals de Reus i les presumptes irregularitats entorn a l'ampliació i la gestió del centre hospitalari.

La líder parlamentària de C's, Inés Arrimadas, ha afirmat aquest dissabte que les condicions que l'executiu espanyol imposa al Govern per al cobrament del fons de liquiditat autonòmic (FLA) es deuen a la "mala gestió" de la Generalitat, i que no es poden buscar culpables fora de Catalunya.

El líder del PSC i candidat a la Presidència de la Generalitat, Miquel Iceta, considera que el president del Govern i CDC, Artur Mas, utilitza "homes de palla" en la seva llista amb vista a les eleccions per evitar un debat sobre la seva gestió política.

El 21 de maig de l'any passat, en un Auditori 1899 ple de gom a gom, el nou i flamant tècnic del Barça, Luis Enrique Martínez, relativitzava la dificultat que comporta gestionar un vestidor de primer nivell com el blaugrana. Era la seva presentació, predominaven les rialles –fins i tot amb la premsa–, i el barcelonisme girava full a l'etapa de Gerardo Martino. "Mai he tingut problemes importants en un vestidor", defensava l'asturià, que negava que la seva relació amb Francesco Totti a la Roma, a diferència del que deia l'opinió pública, hagués estat dolenta. El tècnic, però, ja assumia que al Camp Nou, un dels reptes més importants seria ser un bon "gestor d'egos". Onze mesos més tard, Luis Enrique en pot donar bona fe. La seva relació amb el grup ha estat una de les dificultats més grans amb les quals ha topat. El difícil entorn del Barça i el caràcter específic dels cracs blaugranes és un desafiament majúscul que li ha portat més d'un maldecap.

Després de tres anys i mig des de la intervenció de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) per part del Banc d'Espanya, finalment ha començat a l'Audiència Nacional el primer judici per la gestió de l'entitat. Al banc dels acusats s'han assegut per primer cop el que va ser el màxim responsable de la caixa durant deu anys, Roberto López Abad, i l'exdirector de la Comissió de Control Juan Ramón Avilés. La fiscalia demana quatre i dos anys i mig de presó, respectivament, per als dos ex alts càrrecs de la CAM. Se'ls acusa de cobrament irregular de dietes i la concessió de fins a 17 milions d'euros en préstecs en el cas d'Avilés.

Crispat debat de política al Congrés sobre la gestió de l'Ebola. Sis de les 15 preguntes de la sessió de control d'aquest dimecres es dediquen exclusivament a aquest tema. Tant el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, com la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i també la ministra de Sanitat, Ana Mato, han hagut de donar explicacions sobre el tema. En resposta a una pregunta llançada pel líder del PSOE, Pedro Sánchez, sobre l'actuació del govern espanyol, Rajoy ha assegurat que "el problema està encarrilat" i, parafrasejant el comitè especial que es reuneix a la Moncloa, ha insistit que l'única persona que pot contagiar ara mateix la malaltia a l'Estat és l'auxiliar d'infermeria Teresa Romero.