Infraestructures

La investidura de Sánchez ressuscita la vella ambició de la gestió catalana del Prat

Els experts discrepen sobre si l'actual estructura accionarial d'Aena impediria que la infraestructura es gestionés des de Catalunya

3 min
Aena sosté que la situació de l’aeroport del Prat no té res a veure amb el que passa en altres aeroports europeus.

Barcelona / MadridUna gestió catalana per a l’aeroport del Prat. La petició és tan antiga que sona nova i el cert és que els resultats electorals del passat 23-J l’han tornat a posar d’actualitat. Segons ha pogut saber l’ARA de fonts empresarials, el PSC ja sap que aquesta petició és una demanda en els primers contactes establerts amb ERC i Junts per explorar la investidura de Pedro Sánchez.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

“Hi ha hagut una carta als Reis, i en aquesta carta hi figura la gestió catalana del Prat”, expliquen aquestes fonts. De fet, la setmana passada, el president d’Aena, Maurici Lucena, tancava la porta a aquesta possibilitat després de la presentació de resultats: “Poden millorar-se els mecanismes de col·laboració o reforçar-los, però al mateix temps cal recordar que Aena pertany als seus accionistes, cotitzem en borsa, i aquesta realitat no és neutra al valorar com gestiones les teves principals infraestructures”. 

La resposta de Lucena s’ha produït malgrat que oficialment ni Junts ni Esquerra confirmen la petició. “ERC ho té molt al cap, i Aena diu que de cap manera”, explica una font del sector aeroportuari. El cert és que tots dos partits en parlaven als seus programes electorals de cara als comicis del passat dia 23. “Traspàs dels aeroports de Barcelona, de Girona, de Reus i de Sabadell: farem un sistema aeroportuari al servei de la gent i de l’economia del país, amb una gestió descentralitzada i amb la participació dels ajuntaments i de la societat civil”, deia el programa de Junts. “Traspassar la titularitat, els recursos i la gestió dels aeroports i ports dels Països Catalans a la Generalitat de Catalunya, a la Generalitat Valenciana i al Govern de les Illes Balears”, deia el dels republicans.

Una petició transversal… i fallida

Aquestes peticions, que amb la perspectiva de 2023 poden semblar maximalistes, pel que fa al Prat no poden ser més antigues. El 23 de març del 2007, l’Iese va acollir un acte per reclamar una gestió autònoma de la primera infraestructura catalana. Més de 800 empresaris hi van ser, i a primera fila hi havia els presidents de les catalanes de l’Íbex (amb figures com Isidre Fainé, Ricard Fornesa, Salvador Gabarró o Josep Oliu) i tots els representants patronals i sindicals. Malgrat la força d’aquella demanda, que anava molt més enllà de cap opció política, la petició no va arribar a bon port.

És per això que algunes veus no oculten ara el seu pessimisme: “Hi va haver una oportunitat i es va perdre; em sembla aigua passada”, explica un destacat directiu del món aeroportuari. El cert és que hi ha hagut un canvi crucial en l’estructura accionarial d’Aena: el 2015 es va privatitzar i un 49% de les seves accions estan avui en mans privades. 

Hi ha una majoria de directius que consideren que atorgar la gestió del Prat a mans catalanes seria impossible, però d’altres discrepen: “Encara que Lucena digui que això no es pot fer, la decisió no és seva, sinó del govern”, diu una veu. “Si el govern ho vol, tenint un 51% d’accions seria estrany que no prosperés; només hauria de donar explicacions”, diu una altra veu especialitzada en borses i mercats. “Em sona difícil, però es podria fer si es trenqués el model de xarxa d’Aena; a la majoria de grans aeroports europeus ja hi ha una part privada i una de pública, però quasi sempre la part pública són administracions locals”, explica un expert.

“Això no és Sud-amèrica”

La majoria de veus consultades, però, veuen molt difícil la jugada. “Seria treure-li el seu segon major actiu a una cotitzada”, diuen des del sector aeroportuari, en referència al pes del Prat dins d’Aena. De fet, l’aeròdrom barceloní suposa el 16% de passatgers d’una empresa que val prop de 22.000 milions. “Amb l’estructura accionarial de la companyia és impossible, i Espanya no és Sud-amèrica, aquí hi ha seguretat jurídica”, afegeix aquesta font. “Aena ha canviat molt, ara és una empresa exitosa, moderna i coneguda a tot el món”, agrega un altre directiu. També hi ha qui apunta que si un traspàs del Prat a Catalunya provoqués una caiguda del preu de l’acció d’Aena, es podria obrir el tortuós camí de les reclamacions judicials per als fons internacionals propietaris d’Aena. 

Aquestes fonts creuen que si un canvi en la gestió ja és difícil, plantejar un canvi de titularitat ja és directament impossible. “Aena és una joia de la corona per a l’Estat”, apunten. És per això que algunes veus creuen que la Generalitat tindria més èxit reclamant “Rodalies, que és un regal enverinat” o canvis relacionats amb el finançament autonòmic.

Sigui com sigui, setze anys més tard de l’acte de l’Iese, la gestió catalana del Prat torna a ser objecte de debat.

stats