Les nostres mares i àvies i besàvies van tenir la dignitat subversiva d’afirmar la seva personalitat contra vent i marea, de resistir-se a què els homes (pares, marits, fills), la família, la classe social, la raça, la religió o la nació les condicionessin fins al punt de determinar qui eren, de passar per sobre de la seva essència com a persones. Després de Libertad, un assaig convertit en una sorprenent autobiografia, Lea Ypi (Tirana, 1979), politòloga albanesa de la London School of Economics, publica ara Indignitat (Angle Editorial i Anagrama), una dolorosa recerca sobre la vida de la seva àvia, Leman Ypi.

“Vull compartir la meva història per evitar que altres futbolistes vagin al Vllaznia i passin per aquesta situació”. Aquesta és la denúncia que fa Claudia Cid (Mèxic, 1997) després de viure un martiri a Albània en la seva primera aventura lluny de Mèxic. El futbol femení continua progressant i creixent arreu del món. Cada cop més països, més equips i més jugadores poden gaudir de la professionalitat. Tanmateix, encara queda un llarg camí per recórrer. Un clar exemple és el que està vivint Cid, que ha hagut de recórrer a les xarxes socials per finançar-se una operació del lligament encreuat i el menisc, que es va lesionar entrenant amb el seu equip.

El primer vaixell de la Marina italiana amb 16 immigrants a bord va arribar al port albanès de Shengjin el 16 d'octubre de l’any passat. Començava així a aplicar-se l'anomenat protocol Itàlia-Albània, l'acord signat un any abans per la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, amb el seu homòleg albanès, el socialista Edi Rama, amb el qual Roma aspirava a externalitzar la gestió dels fluxos migratoris.

Les torres de perforació dominen el paisatge al voltant de Kuçovë, a una vintena de quilòmetres de Berat, una de les ciutats més turístiques d'Albània, un país que es promociona com un paradís natural de muntanyes i platges verges. La fortor de petroli, fins i tot amb les finestres del cotxe pujades, és tan intensa que, per a qui no hi està acostumat es fa difícil de suportar. Enmig d'un camp de blat de moro hi ha un gran toll de cru que emana una pudor encara més desagradable. Fins i tot hi ha torres i bombes d'extracció de petroli als patis de cases particulars.

A Shëngjin, al nord d’Albània, no hi ha res més que una llarga avinguda farcida d’hotels de baix cost, restaurants i, al fons, un centre de detenció de migrants italià. Entaforada en una zona muntanyosa, aquesta localitat costanera es converteix cada estiu en una bullícia de turistes. Darrere les hamaques que ja reposen a la platja, l’experiment Meloni comença a prendre forma.

Tot va començar el novembre del 2024, quan un adolescent de catorze anys va morir apunyalat per un company de classe davant de la seva escola a Tirana. Després de l’assassinat, es va desfermar una onada de suport a les xarxes socials de joves que validaven el crim i incitaven a l’odi. Per fer front a la problemàtica i al que ja s'havia convertit en un debat públic arreu del país, el govern albanès va fer un anunci sorprenent: prohibiria TikTok durant un any.

Un grup de 40 migrants als quals Itàlia ha denegat l'asil han arribat aquest divendres a Albània, on seran reclosos a l'espera de ser repatriats als seus països d'origen, segons informa la premsa local. Es tracta del quart intent del govern de Giorgia Meloni, després que la justícia tombés els anteriors trasllats. Els migrants han desembarcat al port de Shëngjin i seran traslladats al centre de Gjadër, una de les instal·lacions d'internament construïdes per Itàlia al país balcànic en el marc d'un controvertit acord entre Roma i Tirana pensat per externalitzar l'acollida dels migrants rescatats al Mediterrani, amb la idea que ni tan sols trepitgessin territori italià.

La primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, torna a la càrrega amb el seu pla per deportar immigrants en situació irregular als centres construïts a Albània pel seu govern, tot i que la justícia italiana ja ha rebutjat en dues ocasions el trasllat forçós al país balcànic de persones rescatades a la Mediterrània per naus militars italianes.

Les tanques que envolten el centre de detenció per a refugiats de Gjadër no tenen càmeres. Només dos policies albanesos esperen a les portes i permeten entrar diversos camions amb materials de construcció. Els voltants estan tranquils, un parell de veïns d'aquesta zona rural al nord d'Albània passegen pels carrils de grava. Mentre les fotografies es facin des de fora, la policia no té cap problema amb el grup de periodistes que escala el turó adjacent al centre per obtenir una perspectiva millor.

La ultradretana Giorgia Meloni ha demostrat que no té por d'enfrontar-se a la justícia per defensar el seu pla de deportació d'immigrants. Els motius que han portat Itàlia a promoure un model que externalitza la gestió migratòria són més que coneguts. L'executiu ja en va explicar els beneficis el novembre del 2023, entre els quals destacava l'alleujament de la sobreocupació als centres de processament a Itàlia, i el component de "dissuasió extraordinària" que suposava per als migrants amb intenció d'arribar a les costes italianes. Però què ha portat Albània a acceptar cedir sòl nacional a les autoritats italianes sense demanar "res a canvi"?

En països com Itàlia, els jutges són avui la primera línia de defensa de la democràcia. I han hagut de ser ells, en concret un tribunal de Roma, els que han hagut de recordar a Giorgia Meloni que els plans per traslladar migrants a països tercers com a pas previ a ser deportats contravé la legislació i la jurisprudència europea. Per tant, no és que no es pugui aplicar aquest model a Itàlia, és que no es pot fer enlloc de la UE. El que diuen els tribunals és que només es pot deportar algú el país del qual sigui considerat "segur per a totes les persones", i evidentment és molt difícil trobar un país del Tercer Món que compleixi aquest requisit, perquè on no es persegueixen minories nacionals, lingüístiques o religioses es persegueix el col·lectiu LGTBI o directament les dones.

Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), la indústria turística internacional recuperarà durant el 2024 els nivells registrats abans de la pandèmia i diversos països del Vell Continent lideren el podi de les destinacions més visitades a escala mundial. Espanya, Itàlia, França, Grècia, Àustria, Alemanya i Croàcia són els països més populars, ja que posseeixen una llista llarga d'indrets declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, són considerats segurs i compten amb clima agradable per passar-hi les vacances. Tanmateix, Europa amaga altres territoris inexplorats que ens permeten fer viatges relaxats, en què podem visitar la cultura i la naturalesa sense grans massificacions i sense gastar-nos gaires diners.

L'onada populista que recorre el món ha propulsat al poder una generació de polítics amb unes personalitats força peculiars. Probablement, el més extravagant de tots sigui Javier Milei, que parla a través d'una mèdium amb el seu gos mort, que ha clonat quatre vegades en un laboratori dels EUA. Per bé que ideològicament se situï als antípodes dels Milei, Trump i companyia, Edi Rama, el primer ministre albanès, també se surt del motlle del polític clàssic. Rama, un gegant de dos metres d'alçada, combina des de fa una dècada el govern d'Albània amb la pintura, una disciplina en la qual ha destacat prou per exposar en galeries de Londres i Nova York.

Viatjar al llarg del riu Viosa (Vjosë en albanès), al sud d'Albània, significa recórrer un paisatge que s'assembla molt al que ha estat durant segles. Des de la frontera nord-est de Grècia fins al mar Adriàtic, el riu es precipita en gorgs i congostos formats per boscos de roures i avets. Antics ponts de pedra connecten les ribes, travessant aigües de color turquesa. Les ovelles pasturen al fons de les valls, i les vinyes, les granges familiars, els horts i les oliveres s'amaguen entre camps de dents de lleó i roselles.

La politòloga albanesa Lea Ypi (Tirana, 1974), professora a la London School of Economics, ha vist com la seva primera novel·la, de caràcter autobiogràfic, s’ha convertit en un fenomen editorial global. Libre (Anagrama) s’ha traduït a 30 idiomes. Lea Ypi ha passat per Barcelona convidada pel CCCB. De petita volia ser una nena comunista perfecta –els pares i l’àvia li van ocultar que eren una família de dissidents– i ara és una intel·ligent veu crítica del capitalisme.

Hi ha llibres que t’impacten més enllà del que és raonable. Libre (Anagrama), de Lea Ypi, n’és un. És la història d’una nena que creix en un país que s’enfonsa. El país és Albània i la nena acabarà sent professora de teoria política a la London School of Economics i una pensadora influent. El text és una novel·la autobiogràfica, a estones commovedora, a estones tràgicament divertida. És una lliçó d’història i una reflexió, més valuosa que qualsevol assaig, sobre la llibertat. Quina llibertat? Què és la llibertat?

El govern de Rishi Sunak necessitava un cap de turc ara que una vaga de trens paralitzarà tot el Regne Unit al llarg d'aquesta setmana, i almenys la vinent, i més que de turc, ha triat el cap dels albanesos per desviar l'atenció de l'enorme quantitat de problemes que se li acumulen a la porta del 10 de Downing Street. Perquè no només hi ha vaga de trens, sinó que també n'hi ha d'infermeres, de correus, de conductors d'ambulàncies i de personal de control de fronteres, entre d'altres.

La selecció espanyola no recordava el que era trepitjar terres catalanes. Després de 18 anys, la roja tornava a Catalunya en un amistós contra Albània (1-2), un matx que es va convertir en una festa per als aficionats del conjunt dirigit per Luis Enrique. En un RCDE Stadium gairebé ple (35.554 espectadors), els seguidors de la selecció no van parar d'animar els futbolistes i taral·lejar l'himne a ple pulmó. "Barcelona amb la selecció" es llegia en una lona gegant en una de les graderies abans que comencés l'enfrontament en un estadi ple de banderes espanyoles. El matx, que es va resoldre amb una victòria soferta per part del conjunt estatal, va ser especial per a un jugador concret.

Quan Gianni de Biasi va acceptar l'oferta per convertir-se en el seleccionador d'Albània, no sabia com estava d'antiquada la federació. "Era un desastre", recorda. No hi havia cap base de dades ni documents que acreditessin quins jugadors podia convocar. A més, la majoria jugaven a Segona o Tercera Divisió de països estrangers. De Biasi va decidir que la seva metodologia es basaria en buscar per internet jugadors amb noms o cognoms similars als albanesos per després nacionalitzar-los. I així va fer història. Aquest dissabte, amb un altre italià a la banqueta, Edoardo Reja, Albània s'enfrontarà a Espanya a l'RCDE Stadium (19.45 h, La1). I un dels que serà a les files balcàniques és Ivan Balliu, nascut a Caldes de Malavella, format al Barça i de cognom albanès.

En l’últim entrenament de l’FK Tirana abans de jugar el partit de la fase prèvia de la Champions d’avui (20 h) contra l’Estrella Roja, més de mil aficionats van omplir les graderies de l’estadi del campió albanès. Portaven una pancarta amb un mapa de la Gran Albània, és a dir, l’estat que el nacionalisme albanès més radical somia tenir, incorporant-hi tot Kosovo, així com part de Macedònia i Montenegro. A la bandera, també hi apareixien les cares de militars de l’UÇK, l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo. Sèrbia i Albània continuen enfrontats per la qüestió kosovar, una regió que uns i altres reclamen com a seva i que ha acabat convertida en un estat independent controlat pels albanesos. Un conflicte al cor d’Europa que ha convertit aquest partit de la Champions en un partit de màxima seguretat, tot i que el covid-19 ha evitat que hi hagi espectadors.