"Comunista de merda, ets una filla de puta": les cinc sortides de to que expliquen el personatge de Milei

El futur president de l'Argentina guarda un extens arxiu de declaracions qüestionables, faltes de respecte, ofenses i abusos verbals

Berta Reventós Meseguer
3 min
Javier Milei.

Buenos AiresJavier Milei guarda un extens arxiu de declaracions qüestionables, faltes de respecte, ofenses i abusos verbals que no passen desapercebuts quan un es posa a investigar mínimament qui és l’excèntric personatge que diumenge passat va obtenir el 56% dels vots a la segona volta de les eleccions presidencials a l’Argentina. L’economista i diputat d’ideologia ultraliberal i agenda ultraconservadora ha estat acusat de violent, emocionalment inestable, imprevisible i, fins i tot, alguns han qüestionat el seu seny i han especulat amb l’estat de la seva salut mental. Sigui com sigui, Javier Milei ha dit algunes (moltes, massa) frases al llarg dels darrers anys que revelen no només una visió reaccionària de la vida en societat, sinó també formes i pensaments propis que poden resultar difícils d’empassar, tenint en compte que estem parlant del pròxim president de l’Argentina.

  • L’estat és el pedòfil a la llar d’infants, amb els nens encadenats i banyats en vaselina”

Javier Milei ha dit en nombroses ocasions que l’estat no hauria d’intervenir en els mercats ni en la vida de la gent. D’ideologia liberal-llibertària i anarcocapitalista, defensa que la intervenció estatal sotmet els individus i els acaba obligant a fer coses que no volen. Polítics, pensadors i filòsofs al llarg de la història han defensat aquestes idees amb dissímils paràboles, però per què fer-ho a través d’una imatge tan violenta com la d’uns infants a punt –s’entén– de ser abusats sexualment per un adult?

  • Zurdos, hijos de puta, tiemblen

Les persones que s’identifiquen com d’esquerres a l’Argentina han rebut, històricament, l’apel·latiu despectiu zurdo (literalment, esquerrà). Javier Milei utilitza aquest terme sovint, sobretot quan ha agitat mítings polítics on ha enaltit la seva pròpia ideologia política en contra de les esquerres. Fa poc més d’un any era convidat a la trobada Viva, organitzada per Vox a Madrid, on pronunciava aquestes paraules: “El 1989 va caure el mur de la vergonya [el de Berlín] i va esclafar els zurdos, però segueixen contaminant la nostra societat. [...] Tot el que toquen ho arruïnen i ho empobreixen”, i va exaltar la multitud: “¡Vamos contra los zurdos!

  • Comunista de merda, ets una filla de puta, estàs arruïnant el país”

En el pòdcast Sin control, recentment produït i difós pel diari El País en col·laboració amb la Revista Anfibia (Argentina), sobre la vida i l’univers de Javier Milei, una veïna que compartia edifici amb el president electe va oferir el seu testimoni sobre les ocasions en què s’havia creuat amb l’economista a l’ascensor. Segons el relat de la dona, en un viatge al desè pis, Milei li va explicar que era professor d’economia i que a les seves classes parlava d’Adam Smith. La veïna li va preguntar si també introduïa a Keynes. En aquell moment ell va explotar d’ira i li va propinar un reguitzell de greuges com “comunista de merda” o “filla de puta”.

  • Una empresa pot contaminar el riu tant com vulgui”

En la seva dissertació en el Congrés Econòmic Argentí el setembre passat, Milei va emetre una polèmica declaració sobre la contaminació i els recursos naturals, específicament sobre la contaminació dels rius: “Quin problema hi ha en el fet que una empresa contamini l’aigua?”, i argumentava que si es percep com un problema és perquè “a la societat li sobra l’aigua”, i que el que hauria de fer, llavors, és privatitzar-la: “Vostès veurien com així s’acaba la contaminació”. Milei també s’ha declarat negacionista del canvi climàtic i de l’Agenda 2030.

  • L’impresentable que governa Roma és el representant del maligne a la Terra”

El papa Francesc ha estat el blanc de diverses agressions per part del president electe, que l’acusa de “comunista” i de representar “el maligne”. Milei es va haver de disculpar per aquestes declaracions i el pontífex sempre ha respost amb discreció i sense al·lusions directes a l’ultraliberal. En el tram final de la campanya i en les darreres hores, ja havent guanyat les eleccions, l’entorn de Milei ha fet esforços per tornar a encarrilar relacions amb el Vaticà, de cara a una possible visita de Francesc a l’Argentina el 2024.

Quatre propostes clau del govern que vol Milei
  • Privatitzar empreses estatals

    “Tot el que pugui estar en mans privades ha d’estar en mans privades”: Javier Milei privatitzarà la petroliera YPF així com els mitjans de comunicació públics –la televisió, la ràdio nacional i l’agència de notícies Télam– que percep com un “ministeri de propaganda encobert” que, a més, hauria fet campanya bruta contra el seu espai polític durant el procés electoral.

  • Retallar en despesa pública

    Milei creu que l’Estat argentí està hipertrofiat de manera innecessària i per això assegura que una de les primeres mesures que prendrà serà la reducció dels ministeris, de 18 a 8. Quedarien en peu Defensa, Justícia, Economia, Relacions Exteriors, Infraestructura, Seguretat i Interior. I les àrees de Desenvolupament Social, Salut, Treball i Educació quedarien agrupades sota una sola cartera: el ministeri de Capital Humà. 

  • Tancar el Banc Central i dolaritzar

    Amb l’objectiu de dolaritzar l’economia i que els individus puguin triar lliurement quina moneda els dona més confiança –tal i com han fet les economies d’El Salvador i Equador–, Javier Milei vol tancar el Banc Central i col·locar l’Argentina sota el paraigua de la política econòmica de la Reserva Federal dels Estats Units. És la seva mesura estrella per frenar la inflació, que entén com un impost inventat pels polítics per poder robar als “argentins de bé”.

  • Regular la tinença d’armes de foc

    La inseguretat al carrer és una de les preocupacions més grans dels argentins. Milei proposa reduir l’edat d’imputabilitat dels delinqüents, prohibir l’entrada al país d’estrangers amb antecedents penals, i regular la tinença d’armes de foc. Sota el lema “qui la fa, la paga”, i acompanyat especialment en aquesta àrea per la vicepresidenta electa, Victoria Villarruel, ha sostingut la seva visió en temes de seguretat des del principi fins al final de la campanya.

stats