Nou intent d’assassinat d’un general de l’exèrcit rus a Moscou. Una persona ha disparat diversos trets a Vladímir Alekséiev, subcap de la intel·ligència militar russa (GRU) i mà dreta del principal negociador rus a les converses de pau trilaterals d’Abu Dhabi, que van concloure dijous. De fet, des del Kremlin creuen que és un intent d’Ucraïna de fer saltar pels aires les negociacions amb els Estats Units. Des de l’inici de la invasió, 19 generals de les Forces Armades russes han mort assassinats. Amb aquest, ja són quatre els atemptats contra oficials d’alt rang de l’exèrcit a Moscou en poc més d’un any. La víctima està hospitalitzada en estat greu. 

Moscou, el 9 de maig, és una ciutat de festa major. Els carrers estan engalanats amb banderoles que commemoren el 80è aniversari de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial, els aparadors apareixen plens d’estrelles roges i de cintes de Sant Jordi –un controvertit llaç negre i taronja en honor al valor militar–, s’hi fan concerts, castells de foc, i els ciutadans aprofiten el bon temps i la tirallonga de dies festius per passejar pels parcs.

Els Estats Units anunciaven aquest dimarts l'alliberament de Marc Fogel, un professor que estava detingut a Rússia des de feia més de 3 anys. L'entrega del ciutadà estatunidenc ha format part d'un "intercanvi" amb Moscou, segons ha explicat la Casa Blanca, per a qui Fogel, condemnat per tràfic de drogues, havia estat empresonat "injustament". Ha estat el mateix Donald Trump qui ha rebut el professor a la seva tornada a casa.

Les autoritats russes han confirmat aquest dimarts la mort d'una dona de 46 anys arran d'un atac massiu amb drons llançat per Ucraïna durant aquesta matinada. Es tractaria de la primera víctima mortal a la regió de la capital arran d'una acció militar de Kíiv sobre Moscou. El Kremlin assegura, al seu torn, que ha abatut 144 enginys no tripulats, però almenys un ha impactat contra un edifici residencial de la ciutat de Ramenskoye, a cinquanta-un quilòmetres al sud-est de la capital.

El director del Servei Federal de Seguretat (FSB) de Rússia, Aleksandr Bórtnikov, ha insistit aquest dimarts en la narrativa que Ucraïna està darrere de l'atemptat de divendres passat als afores de Moscou, malgrat que l'Estat Islàmic va reivindicar l'acció. Però no només això, sinó que ha anat més enllà i ha assenyalat també els aliats occidentals de Kíiv, en concret els Estats Units i el Regne Unit, d'estar-hi també involucrats.

Sense cap mena de rubor, les forces de seguretat russes van filtrar diumenge les imatges de la brutal tortura als quatre presumptes autors de la massacre de divendres en una sala de concerts a Moscou. Hores després, els quatre homes apareixien amb signes més que evidents de violència davant del Tribunal de Basmanni, un districte de Moscou, on s'han declarat culpables de tots els càrrecs. El tribunal ha decretat presó preventiva almenys fins al 22 de maig per als quatre, considerats autors materials de l'atac de divendres, que va ser reivindicat per l'Estat Islàmic i va causar 137 morts i 182 ferits.

La nena està estirada en un llit d'hospital mirant cap al sostre. Té la part esquerra de la cara totalment inflada i un braç embenat. “Un va començar a disparar contra la gent. Vaig caure a terra i vaig fingir que estava morta. Estava sagnant”, descriu amb veu calmada i referint-se als terroristes que van sembrar el pànic divendres a la nit a la sala de concerts Crocus City Hall, als afores de Moscou. Segons diu, a alguns els van rematar a terra. Ella, en canvi, va tenir sort. La nena és un dels testimonis de la massacre que ha difós el canal oficial de televisió Russia Today. N'hi ha molts més.

El president rus, Vladímir Putin, s'ha dirigit a la nació aquest dissabte en un discurs televisat i ha acusat Ucraïna d'estar al darrere del “bàrbar atemptat terrorista”, que és com ha definit el brutal atac a la sala de concerts Crocus City Hall que ha commocionat Rússia. La xifra de morts en l'atac ja és almenys de 133. Segons ha dit el president, els autors materials de l'atemptat van intentar fugir a Ucraïna, on hi havia un operatiu per facilitar-los travessar la frontera. Sorprenentment, però, no ha esmentat l'Estat Islàmic en cap moment, malgrat que el grup terrorista va reivindicar l'atac divendres a la nit i aquest dissabte ha publicat, a través de l’agència de notícies Amaq, una foto dels quatre suposats terroristes.

L'atemptat d'aquest divendres a la sala de concerts Crocus City Hall, situada en un centre comercial als afores de Moscou, ja és un dels atacs més letals patits per Rússia durant les dues últimes dècades. La xifra de morts ja supera de llarg el centenar. Amb tot, des del 1999 altres atemptats terroristes han sacsejat el país. Aquesta és la llista dels atacs més greus ocorreguts a Rússia:

"Tu no tenies por, nosaltres tampoc tenim por". Amb aquest càntic i d'altres com el "no a la guerra", “Putin assassí”, o el simple nom de "Navalni", milers de persones han desafiat el règim de Vladímir Putin aquest matí de divendres durant el funeral a Moscou de l'opositor Aleksei Navalni, mort a la presó el 16 de febrer. Era realment una demostració de coratge, en assumir el risc que representa sortir al carrer dins de Rússia per demostrar públicament el seu suport i homenatge a qui s'havia convertit en un potencial rival polític de Vladímir Putin. Un home de 47 anys que va morir fa dues setmanes, per causes que encara no estan clares, en una presó de l'Àrtic. La mateixa tarda de divendres, OVD-info, organització russa que vetlla pels drets dels detinguts, ha denunciat la detenció de 56 persones en catorze ciutats russes per haver homenatjat Navalni.

El 21 de gener de 1924, la notícia es va escampar per tots els racons d’un jove estat que era observat, fos amb esperança o por, per la resta del planeta. Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, havia mort. Els treballadors van deixar en silenci les màquines durant uns minuts i la gent va anar aplegant-se a les cases del poble dedicades al líder revolucionari. Les autoritats van ordenar tres dies de dol i aixecar estàtues, busts i monuments a Lenin. No només això, centenars de pobles, ciutats, barris, empreses, cims i edificis es van batejar amb el seu nom, com farien amb Sant Petersburg, rebatejada com a Leningrad aquell 1924. El seu nom i el seu rostre, amb aquells ulls ametllats orientals herència dels seus avantpassats calmucs, eren omnipresents. Però per al cadàver de Lenin no hi hauria pau.

Putin, que sap que a Rússia agraden les demostracions de força, no ha desaprofitat l'ocasió que li brindava el Dia de l'Armada per passar revista a la flota de vaixells de guerra i de submarins nuclears de la marina al port de Sant Petersburg, on el riu Neva desemboca al golf de Finlàndia. És des d'aquest escenari que ha enviat un missatge a Occident anunciant que incorporarà trenta vaixells a la marina de guerra del país al llarg de l'any.

Rússia ha acusat Ucraïna de perpetrar un atac amb dos drons aquest dilluns al matí sobre Moscou, que hauria malmès dos edificis, un d'ells prop del ministeri de Defensa. Tot i que no s'han registrats danys personals, l'atac a un edifici tan a prop del centre del poder militar rus té un cert valor simbòlic, mentre que l'altre dron ha fet esclatar les finestres dels dos pisos superiors d'un edifici d'oficines en un altre districte de Moscou, segons Reuters. Poc després, mitjans russos informaven de la caiguda d'un suposat tercer dron sobre un cementiri també a la regió de Moscou.

Els ciutadans de Moscou respiren més tranquils, tot i que la ciutat encara està afectada pel fort ensurt de dissabte, quan van estar a punt d’esclatar enfrontaments per la revolta militar del grup Wagner. Aquest dilluns, moguts per la necessitat de recuperar la normalitat, molts ciutadans de la capital russa han decidit anar a treballar, tot i que l’ajuntament havia decretat, per motius de seguretat, que no era un dia laborable. La gran majoria de comerços, edificis administratius i oficines han obert les portes per atendre els clients. Les cafeteries estaven plenes. Els embussos en les principals artèries viàries que connecten els districtes de la ciutat, però, no eren els habituals d’un dilluns. Hi havia força policia a les estacions de metro més cèntriques de la línia blava, conegudes per la seva arquitectura soviètica. 

La situació a què fa front Vladímir Putin aquest dissabte és la més greu dels seus 23 anys al poder, sigui com a president o com a primer ministre. Històricament té moltes semblances amb la que es va viure el 1917, quan els soldats russos van abandonar les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, on estaven sent derrotats, i fàcilment van tornar al país i van enderrocar l'emperador.

Després que el Kremlin hagi intentat convèncer als russos que l'impacte de la invasió d'Ucraïna mai no tindria cap repercussió en el seu territori, Moscou ha patit aquest dimarts a la matinada l'atac més greu des de l'inici de la guerra, en aquest cas amb drons, tot i que hauria causat "danys menors" en diversos edificis. Dues persones han hagut de ser ateses, però no hi ha hagut cap ferit greu. El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha acusat en una compareixença a la televisió estatal "el règim de Kíiv" de dur a terme un "atac terrorista" contra "objectius civils". I ha assegurat que les armes que està enviant Occident a Ucraïna no podran vèncer "l'operació militar especial" russa.

El president rus, Vladímir Putin, va homenatjar ahir a la nit el seu homòleg xinès, Xi Jinping, amb un sopar de gala basat en delícies pròpies de tot Rússia en el marc de les reunions que mantenen aquests dies els dos dirigents a Moscou. El sopar va consistir en un menú extens amb ingredients de primera qualitat que va tenir com a plat principal una sopa d'esturió i un rostit de cérvol amb salsa de guindes, segons figura al menú de l'àpat que van compartir els dos mandataris al Kremlin. El menú, segons l'agència TASS, va incloure set plats entre aperitius, entremesos, sopa, els dos plats principals i les postres.

Els autobusos de la policia semblen omnipresents a Moscou des de la invasió russa a Ucraïna el febrer passat. Vigilen gairebé tot el centre de la ciutat, inclosa l'estàtua d'un dels poetes més famosos d'Ucraïna, que s'ha convertit en un lloc popular de manifestació silenciosa contra la guerra. Des que fa nou dies un míssil rus va colpejar un edifici residencial a la ciutat ucraïnesa de Dnipró i hi va matar 46 persones i en va ferir 80, els moscovites han vingut a posar flors, joguines de peluix i fotografies de l'edifici destruït als peus de l'estàtua de Lèssia Ukraïnka, poeta i dramaturga ucraïnesa que va viure durant les últimes dècades de l'Imperi Rus.

Des que la nit del dimarts es va anunciar la mort de Mikhaïl Gorbatxov, últim president de la Unió Soviètica i un dels noms més decisius de la història recent de Rússia, molts estaven expectants per saber com reaccionaria el govern de Vladímir Putin a l'hora d'acomiadar-lo. La fredor que va expressar el Kremlin durant les primeres hores -amb un telegrama distant en què lamentava la defunció- s'ha accentuat aquest dijous després que des de Moscou s'hagi comunicat que ni Putin anirà dissabte a l'enterrament de Gorbatxov, ni aquesta cerimònia gaudirà de l'estatus de "funeral d'estat". Totes dues decisions, amb una lectura política rellevant, són una mostra més del distanciament -o fins i tot trencament- que els homes de Putin han volgut marcar amb el llegat de Gorbatxov, el mandatari que segons molts russos -segurament també segons Putin- va ser el responsable de la humiliació que va suposar la caiguda de l'URSS.

El Severski Donetsk és un riu que separa les ciutats de Severodonetsk i Lisitxansk, a la regió de Lugansk. I és un punt geogràfic clau per a Ucraïna: per no deixar caure Severodonetsk, una població de més de 100.000 habitants abans de la guerra, el seu principal suport terrestre és Lisitxansk, i la principal línia de comunicació per portar-hi armes i provisions travessa aquest riu. Fa una setmana, les tropes ucraïneses ja van aconseguir repel·lir diversos atacs russos a la vora del riu i van causar importants pèrdues a les línies enemigues. Però les forces del Kremlin continuen veient aquest punt com a "prioritari", en paraules de la intel·ligència britànica, ja que concentren bona part dels seus efectius en aquest punt. Tallar la línia de comunicació ucraïnesa amb Severodonetsk permetria a Rússia avançar en la conquesta d'aquest reducte de resistència ucraïnesa. De fet, segons l'Institut per a l'Estudi de la Guerra, think tank nord-americà, Severodonetsk és "l'últim punt fort d'Ucraïna a l'oblast de Lugansk".