Com ho havia demanat, la Blanquerna-Universitat Ramon Llull acceptarà a partir del curs vinent estudiants d'Educació que no hagin aprovat les proves d'aptitud personal (PAP) i només els requerirà el nivell "durant el primer curs" a través de dues assignatures que suposen el 25% d'aquests exàmens preliminars a la matrícula. L'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català (AQU) i el Consell d'Universitats han autoritzat així el centre privat a anar per lliure en un procés que els degans de les facultats d'educació públiques no veuen amb bons ulls i ja van expressar la seva "disconformitat" perquè entenen que es "trenca" amb "la unitat".

Juan Luis López està en cerca i captura amb una condemna de dos anys i nou mesos de presó pendent de complir per l’assalt al Centre Cultural Blanquerna l’11 de setembre del 2013. Vestia un polo verd, va tirar el faristol a terra i es va encarar amb el llavors delegat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch. Dels altres 13 ultres condemnats per aquells fets, n’hi ha tres a l'espera que el Tribunal Suprem informi si està a favor o no de l’indult i els deu restants són a la presó o hi han estat. Com que les penes no són gaire altes i pel temps que fa que va passar tot plegat, molts d’ells compleixen condemna en centres de reinserció o bé ja gaudeixen de règims de semillibertat.

La secció 30 de l’Audiència Provincial de Madrid ha decretat l'ingrés a presó dels neonazis que el 2013 van assaltar la Delegació de la Generalitat a Madrid. La sala segona del Tribunal Constitucional (TC) no ha admès a tràmit el recurs d’empara que va presentar la defensa d’un dels condemnats (es tracta del secretari general del partit feixista Democracia Nacional, Pedro Chaparro) “per manca d’especial transcendència constitucional”, i això ha provocat la interlocutòria per executar la pena que se'ls havia imposat: els condemnats hauran de complir la condemna de més de dos anys per un delicte de desordres públics.

La Junta Electoral de Madrid ha confirmat que dos membres de Falange poden presentar-se a les eleccions de la Comunitat de Madrid malgrat que van ser condemnats a pena de presó per participar en l’assalt a la llibreria Blanquerna de la capital espanyola durant la Diada del 2013. La resolució desestima una queixa de l’associació Drets, que havia reclamat que s'exclogués la llista de Falange Española de las JONS dels comicis del 4 de maig perquè incloïa com a cap de llista Manuel Andrino i Jesús Fernando Fernández com a número vuit, tots dos condemnats per sentència ferma a més de dos anys i mig de presó per l’atac a l’acte organitzat per la delegació de la Generalitat a Madrid.

L’onze de setembre del 2013 un grup d’ultres d’extrema dreta van irrompre amb violència en l’acte de la Diada al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, on hi ha la seu de la Delegació de la Generalitat. Els acusats de l’assalt estan condemnats a més de dos anys de presó (entre 2 anys i 7 mesos i dos anys i 9 mesos), la condemna està ratificada pel Tribunal Suprem i pel Tribunal Constitucional, i encara avui, gairebé vuit anys després, cap d’ells ha passat ni un sol dia a la presó. Ahir l'Audiència Provincial de Madrid va tornar a suspendre l’entrada a presó de deu dels catorze ultres condemnats. Dels altres quatre, dos estan fugats i dos més pendents de l’indult que han sol·licitat. El tribunal argumenta que caldrà esperar a veure com prospera el recurs al Tribunal Constitucional. Ja és la segona vegada que els jutges suspenen l’empresonament dels assaltants.

Fa set anys i mig -l'onze de setembre de 2013-, un grup d'ultres d'extrema dreta va irrompre amb violència al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, on hi la seu de la delegació de la Generalitat a la capital espanyola, per boicotejar l'acte de la Diada. Els acusats de l'assalt, que van acabar essent condemnats a presó, mai han arribat, de moment, a ingressar-hi. Aquest dijous l'Audiència Provincial de Madrid ha tornat a suspendre l'entrada a presó de deu dels catorze ultres condemnats. Dels altres quatre, dos han demanat un indult i l'òrgan està a l'espera que es pronunciï la Fiscalia del Suprem sobre les seves peticions, i dos més estan fugats. El tribunal argumenta que caldrà esperar a veure com prospera el recurs que aquestes deu persones han presentat al Tribunal Constitucional. Ja és la segona vegada que els jutges suspenen l'empresonament dels assaltants.

La Policia Nacional ha detingut dues persones a la concentració ultra que ha tingut lloc davant la seu de la Generalitat a Madrid per demanar l'absolució dels 14 assaltants del Centre Cultural Blanquerna durant la Diada de 2013. Més de 200 persones han acudit a la mobilització convocada per la Falange, a la qual s'hi han adherit altres partits feixistes com Democracia Nacional, Alternativa Española, Alianza Nacional o el sindicat CNS, entre d'altres. Després de diverses sentències i recursos, el cas dels ultres de Blanquerna està resolt i, en principi, els condemnats haurien d'ingressar a presó. El Tribunal Constitucional va obligar el Suprem a revisar la sentència i la condemna final arriba als dos anys i nou mesos de pena de privació de llibertat.

El Tribunal Constitucional (TC) obliga el Tribunal Suprem a tornar a dictar sentència contra els assaltants del Centre Cultural Blanquerna durant l'Onze de Setembre de l'any 2013. Per unanimitat, els jutges del TC han resolt que la sala penal va vulnerar el dret a un procés amb totes les garanties i a la presumpció d'innocència perquè no va permetre els acusats defensar-se dels delictes que els va acabar atribuint. Inicialment l'Audiència de Madrid els havia condemnat a menys d'un any de presó i, en resposta al recurs de cassació, el Suprem va elevar la pena a fins a quatre anys perquè va introduir agreujants com el delicte de discriminació ideològica i el subtipus del delicte de danys per recaure en béns d'ús públic.

Alan Rusbridger ve a Barcelona. L'home que va destapar els escàndols de Wikileaks amb Julian Assange com a aliat, que va denunciar les maniobres dels serveis d'intel·ligència dels EUA, que va lluitar contra els poderosos als tribunals per protegir la independència del periodisme, que es va enfrontar al magnat de la comunicació Rupert Murdoch acusant-lo d'espionatge... pronunciarà la conferència "Breaking News: la crisi de confiança en el periodisme" el 28 de novembre (16 h) al CaixaForum sobre el futur del periodisme en un entorn polític cada vegada més polaritzat.

Gairebé dos anys i mig després de l'atac al centre Blanquerna, ha començat aquest dilluns el judici als 15 ultres que van irrompre amb violència a la delegació de la Generalitat a Madrid la Diada del 2013. Un procés que es fa a l'Audiència de Madrid i en què els acusats s'enfronten a fins a gairebé 16 anys de presó. És la pena màxima que demana l'acusació particular, exercida tant pel Govern com CiU i el llavors diputat Josep Sánchez Llibre (Unió).

El Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, ha celebrat aquest dimecres el desè aniversari de l'espai del carrer Alcalá, amb un homenatge a la llengua i a la cultura catalana. L'acte l'han presidit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el delegat del Govern a la capital espanyola, Josep Maria Bosch. Mascarell ha fet una aferrissada defensa del model d'immersió lingüístic, ha assegurat que el problema entre Catalunya i Espanya no és pas cultural sinó polític i, en concret, "de relació entre Catalunya i la forma d'estat". "Acabi com acabi el debat polític, l'amistat cultural perdurarà perquè la cultura és riquesa", ha subratllat.

El jutjat d'instrucció número 11 de Madrid ha demanat a l'Audiència Provincial que obri judici oral per l'atac ultra a la delegació de la Generalitat de Madrid, el centre Blanquerna, durant la Diada del 2013. La decisió arriba després que el jutge d'instrucció ja decidís imputar el passat abril a 15 dels 19 acusats de l'atac. Els va acusar de desordre, atemptat contra l'autoritat, amenaces i danys, a més de tres faltes per lesions contra el diputat de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, el càmera de TV3 Christian Menéndez i el delegat del Govern a Madrid, Josep Maria Bosch. Els delictes sumen penes de fins a nou anys de presó.

El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha acusat algunes institucions catalanes d'atiar la hispanofòbia. Ha sigut durant el seu torn de rèplica a la intervenció dels diputats durant la seva compareixença per parlar dels atacs a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de Setembre.