L'ANC torna a dessagnar-se. La majoria de membres del sector crític que quedaven a la direcció van comunicar aquest dilluns que deixen el secretariat, segons ha pogut saber l'ARA. La seva sortida es produeix després que la setmana passada els socis validessin la reforma dels estatuts que va abanderar la direcció capitanejada per Lluís Llach per evitar el bloqueig a l'hora de prendre decisions que exercia aquest corrent. No debades, la reforma ha eliminat el requisit dels dos terços per elegir un càrrec orgànic, permet el retorn d'antics secretaris i impedeix que l'entitat pugui presentar batalla electoral. Uns plantejaments que els crítics rebutjaven perquè consideren que fa perdre a l'Assemblea el seu caràcter transversal i la recerca del consens.

Els crítics del PDECat, que impulsaven una resolució per votar al consell nacional per fer una consulta a la militància sobre JxCat, han retirat in extremis la resolució per “avanços en la negociació” entre David Bonvehí i l’expresident Carles Puigdemont.

El PP ha decidit aquest dimarts apartar els tres diputats pro vida que té a la comissió de Sanitat del Congrés per evitar discrepàncies de vot durant el debat de les esmenes de l'oposició a la reforma 'light' de l'avortament. Els populars han rebutjat, una per una i sense sorpreses, totes les esmenes presentades. D'aquesta manera, tira endavant el projecte de llei per impedir que les menors puguin interrompre el seu embaràs sense el consentiment dels seus pares. Fonts del grup popular han confirmat que els diputats Lourdes Méndez, Eva Durán i Antonio Gutiérrez Molina han estat substituïts perquè en comissió el vot és ponderat, de manera que el partit té vint parlamentaris i cada un en representa vuit del total del grup. Segons les mateixes fonts, aquesta substitució és lògica perquè no puguin disposar del vot de vuit companys.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha afirmat aquest dilluns que la direcció estatal no té intenció de modificar el reglament de les primàries per conformar les seves candidatures per a les eleccions generals, ni d'ajornar el procés, ni de sotmetre'l a consulta amb tots els simpatitzants, tal com han demanat més de 500 càrrecs autonòmics i municipals del partit.

Els crítics d'Unió han respost a la suspensió de militància de vuit dels seus líders obrint un procés de reflexió intern que podria culminar en la constitució com a partit de la plataforma Hereus UDC 1931 -que es va presentar la setmana passada-, la qual aplega els democristians independentistes. Segons ha explicat el dirigent dels díscols Antoni Castellà -un dels suspesos-, la plataforma ja suma un miler d'afiliats d'Unió, amb els quals s'han donat de termini fins el 12 de juliol per consultar arreu del territori si estan d'acord en convertir-se en partit. De fet, Castellà ha assegurat que l'impuls d'Hereus UDC 1931 és el veritable esgrimit per la cúpula democristiana per iniciar el procediment per expulsar els díscols i ha avisat que els més de mil adherits seran els propers suspesos de militància.

Josep A. Duran i Lleida, líder d'Unió, assegura en la seva carta web setmanal que l'actitud que estan tenint els últims dies els crítics d'Unió és "incomprensible, rídicula i inacceptable". "Malgrat la victòria del sí en la consulta del 14-J, el contundent resultat d'un consell nacional amb més de setanta intervencions -moltes de les quals plantejades amb el mateix patró- i la sorprenent actitud de demanar des de la minoria, per part d'alguns, la dimissió de la majoria, hi ha qui encara, amb una clara actitud pròpia de filibusterisme polític, vol impedir que Unió es presenti o que ho faci amb molta polèmica i el més afeblida possible per afavorir així opcions polítiques que han mostrat el seu menyspreu pel nostre partit. No perdré ni un minut més parlant d'aquestes actituds. Si per si mateixes són incomprensibles, ridícules i inacceptables, prenen encara una dimensió superlativa si es mantenen al mateix temps que CDC i el president Mas afirmen que ara, sense Unió, són més autèntics", assegura el cap de files democristià.

Antoni Castellà, líder del sector renovador d'Unió i un dels dirigents crítics més destacats del partit democristià, s'ha preguntat aquest divendres en una entrevista a Catalunya Ràdio per què els independentistes del partit l'han d'abandonar "si representen la meitat de la militància". "Si ens expulsen, farien fora deu membres de la direcció i 400 militants ja adherits a la plataforma Hereus UDC 1931. Seria una autoextinció", ha apuntat Castellà.

Nou desafiament dels crítics d'Unió a la cúpula del partit. Aquest dijous s'ha presentat a Barcelona la plataforma Hereus UDC 1931 amb la presència d'Antoni Castellà, Núria de Gispert, Joan Rigol i Mercè Jou, que pretén aglutinar "militants i exmilitants" del partit per tal de donar suport a la llista que prepara el president de la Generalitat, Artur Mas, de cara a les eleccions plebiscitàries del 27-S. La plataforma s'ha activat aquest mateix matí i ja hi ha dos centenars de persones que s'hi han incorporat.

Només acabar el comitè de govern, els crítics d’Unió van expressar la seva voluntat de demanar un congrés extraordinari que determini dues coses: si el partit s’ha de presentar per separat de CDC i si cal portar la independència al programa. "Ja ens estem activant, això ha d’anar ràpid", assenyalen fonts dels sobiranistes, que amb els estatuts a la mà indiquen tres maneres de forçar-lo: a petició del comitè de govern –complicat–, a petició de més d’un 25% dels afiliats del partit –més factible, tenint en compte els resultats de la consulta interna– i per acord de tres assemblees intercomarcals.

El sector sobiranista d'UDC porta aquest dimecres al comitè de govern d'UDC, que lidera Josep Antoni Duran, una proposta perquè el partit se sumi al full de ruta sobiranista signada mesos enrere per CDC, ERC i entitats. Ho ha explicat en unes breus declaracions als periodistes una de les cares visibles del sector sobiranista, Antoni Castellà, que s'ha reunit una hora amb el líder de l'ANC, Jordi Sánchez; la d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i el de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal, a la seu d'Òmnium a Barcelona.

El sector crític de Procés Constituent, Constituents per la Independència Rupturista i el Canvi Social, ha emès aquest dilluns un comunicat en què el resultat de l'assemblea de diumenge de la formació, que va preferir el full de ruta plantejat per Teresa Forcades –explorar una aliança àmplia no explícitament independentista amb la CUP, ICV-EUiA i Podem per al 27-S– amb el 73% dels vots, en lloc de la proposta dels crítics –alinear-se amb la CUP i altres formacions en una candidatura netament independentista–, la qual va rebre el 22% dels suports. En la nota, aquest corrent es reafirma en la intenció de "seguir treballant per sumar esforços en un projecte de ruptura social i política inspirat en allò que fou l'ideari fundacional del Procés Constituent", el qual considera que és empoderar la ciutadania "a favor de la independència, el procés constituent sobirà i l'objectiu de la República Catalana del 99%".

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, defensa aquest divendres en un article a 'La Vanguardia' el contingut de la pregunta de la consulta interna de diumenge i desgrana els seus arguments a favor del sí. Així mateix, replica a un dels dirigents democristians favorables al no, Antoni Castellà, que va assegurar que els crítics estan disposats a fer costat a Artur Mas el 27-S. "Amb el màxim respecte per a tothom, la raó de ser d'Unió no és aportar noms a una llista electoral, sinó idees i propostes a uns objectius que només seran assolibles quan siguin compartits per una gran majoria, que sempre exigirà sumar més enllà de una llista electoral", afirma el també líder de CiU al Congrés dels diputats.

Final de campanya calent entre el cercle local de Podem Badalona, integrat en la candidatura de confluència Guanyem Badalona en Comú amb la CUP i moviments socials, i els crítics aixoplugats sota el nom És Possible que participen en la llista d'ICV-EUiA. El cercle local oficial de Podem ha obert expedient davant la comissió de garanties del partit a Catalunya i ha suspès cautelarment de militància els crítics d'És Possible –branca més antiindependentista de Podem Badalona– en considerar que han "usurpat" i fet un ús "fraudulent" del nom i la marca electoral de Podem.

Per què Pablo Iglesias no està disposat a ser el portaveu de Podem si no surt escollida la seva proposta d'organització de partit? És la pregunta que es feia aquest diumenge l'assemblea ciutadana, reunida al palau de Vistalegre de Madrid, després que la cara més visible de la formació hagi recordat per activa i per passiva que no serà portaveu de la formació en un futur si els 132.000 inscrits de Podem no escullen la proposta del seu equip. Iglesias ha demanat als milers d'assistents que no aplaudissin per explicar els seus arguments.

El president de la comissió gestora del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, ha afirmat aquest dilluns que en el PSC "no sobra ningú", i ha lamentat que dos representants dels sectors crítics del partit com Joan Ignasi Elena i Montserrat Tura hagin declinat postular-se per liderar el PSC. "Lamentem la decisió de no presentar-se perquè presentant-se és on realment es veu la força que cadascuna de les persones i propostes tenen en el si del partit", ha dit en roda de premsa el també alcalde de Tarragona després d'una reunió de la comissió.

El líder d'Avancem, Joan Ignasi Elena, ha deixat el PSC, però les altres dues diputades que van ser apartades, Marina Geli i Núria Ventura, continuen de moment al grup parlamentari a l'espera de si el partit afronta o no una refundació que ja fa mesos que demanen. Les dues dirigents ho han fet públic aquest dimecres a la tarda al Parlament hores després que Elena hagi anunciat que ho deixa córrer, una decisió que consideren "col·lectivament precipitada".