Luca Guadagnino, el director que ha dirigit Julia Roberts a la seva última pel·lícula, After the hunt (estrenada a Catalunya amb el títol Caza de brujas), té una bona manera de definir el primer moment en què et trobes amb l’actriu. És un rostre tan familiar que sembla que la coneguis de tota la vida. Tinguis al cap la Julia Roberts de Pretty Woman, Notting Hill o Erin Brockovich, títol que la va fer guanyar el seu únic Oscar, l'actriu que entra per la porta es converteix en un astre magnètic que arrossega a tothom en una òrbita al seu voltant. Els ulls denoten que ho ha vist tot de la indústria de Hollywood i la seva conversa, que té lloc durant la promoció de la seva última pel·lícula durant el Festival de Cine de Nova York, és sincera i reflexiva sense deixar de banda una ironia força punyent. 

L’italià Luca Guadagnino, director de Call me by your name, ha descrit Caza de brujas com un thriller moral. Un exercici de ficció especulativa que es construeix sobre un enigma torbador: què va passar entre un professor de filosofia de la Universitat Yale (Andrew Garfield, temperamental) i una alumna afroamericana (Ayo Edebiri, camaleònica) de bona família i parella d’una persona trans? Va ser un encontre consentit o una agressió sexual? I què pinta en tot això una professora (Julia Roberts, totterreny) que és la principal confident del suposat agressor i la mentora de la denunciant? A partir d’aquesta situació límit –que invoca el #MeToo, la cultura de la cancel·lació, el racisme sistèmic i la lluita del col·lectiu LGTBI–, Caza de brujas radiografia un univers acadèmic escindit entre uns professors disposats a tot per una plaça de titular i uns estudiants en peu de guerra contra un model retrògrad.

Si tens ganes de semblar una persona famosa del segle XXI i crear-te una imatge de marca de persona ecoresponsable que ha deixat enrere la frivolitat i es preocupa per alguna cosa més que pel seu aspecte només has de fer una cosa: repetir vestit. Prendre aquesta decisió t'obrirà les portes de l'Olimp mediàtic. Si un mitjà detecta –cosa que passarà perquè el teu equip els hi haurà dit abans...– que portes un vestit que ja havies dut anteriorment, els redactors i redactores de moda s'emocionaran moltíssim i potser estaràs dalt de tot de la llista de ben vestits de no sé quin festival o potser t'emportaràs el titular de la crònica de la catifa vermella de no sé quin acte.

Armani ja és història. Amb la mort de Giorgio Armani, el món de la moda s’acomiada d’un dels grans noms del segle XX. Casa seva feia anys que no era al centre de l'huracà creatiu, però seria impensable explicar la moda contemporània sense la seva empremta. Armani forma part d’una generació irrepetible de creadors italians –Gianni Versace, Franco Moschino, Gianfranco Ferré i Dolce & Gabbana– que van aconseguir que, per primer cop, Itàlia esdevingués un pol de referència mundial. Avui resulta natural mirar cap a Milà per detectar-ne les tendències, però és gràcies a aquesta fornada de dissenyadors que aquesta revolució es va produir. Dins d’aquest grup, Armani va optar per una via pròpia i diametralment oposada a la de Versace: mentre aquest sublimava el barroquisme kitsch, l’ornament ostentós i la sexualitat explícita, ell encetava un camí d’essencialitat, línies netes i sofisticació continguda que escriuria el primer capítol del minimalisme que dominaria les dècades següents.

Sembla impossible de creure, però aquest divendres Julia Roberts ha visitat per primera vegada el Festival de Venècia. L’actriu, de 57 anys, tota una icona del cinema de Hollywood, guanyadora de l’Òscar per Erin Brockovich, ha trepitjat per primera vegada la catifa vermella de la Mostra gràcies a la seva participació en la pel·lícula After the hunt, dirigida per l’italià Luca Guadagnino i presentada fora de competició a Venècia. En el film, Roberts dona vida a Alma Imhoff, una professora de la Universitat de Yale que veu compromeses les seves conviccions ètiques i els seus vincles afectius quan descobreix que el seu millor amic i principal confident (Andrew Garfield) podria haver atacat sexualment la seva alumna predilecta, una noia afroamericana i lesbiana interpretada per Ayo Edebiri, la Sydney de la sèrie The bear.

El germà gran de Julia Roberts, el també actor Eric Roberts, està en ple procés de redempció. Després d'anys de menystenir el talent de la seva germana i assegurar que tot el que havia aconseguit era gràcies a ell, l'intèrpret s'ha disculpat públicament a través de les memòries que acaba de publicar. A Runaway train: or the story of my life so far, Roberts, de 68 anys, intenta fer les paus amb la seva famosíssima germana, guanyadora d'un Oscar per Erin Brockovich. No és l'únic membre de la família amb qui s'intenta reconciliar: en el llibre també demana perdó a la seva filla, Emma Roberts, que també és actriu i té una molt bona relació amb la seva tieta. L'actor va perdre la custòdia de la seva única filla quan es va separar de la mare, Kim Cunningham.

Tots els humans estan connectats a la resta per sis graus de separació, se sol dir. Però poques connexions són tan sorprenents com la que ha revelat Julia Roberts i que la vincula a Martin Luther King Jr. i la seva esposa, Coretta Scott King. Segons va confirmar en una entrevista a History Channel amb Gayle King, els costos mèdics derivats del seu naixement van ser assumits ni més ni menys que pel matrimoni d’activistes.

Julia Roberts comença l'entrevista amb una pregunta: "¿En George ja està causant problemes?" El seu amic i tot sovint coprotagonista en algunes pel·lícules ha entrat abans a la videotrucada des de la casa que comparteix amb la seva dona Amal a la Provença. L'habitació on és està plena de llum i gairebé no se'l veu per culpa dels reflexos que provoca en la càmera de l'ordinador. Just quan Roberts s'uneix a la conversa Clooney està intentant tancar, sense èxit, les cortines estampades de les finestres.

Julia Roberts és una de les poques intèrprets que han aconseguit ser una estrella que no s’apaga mai: sempre s’ha trobat dalt del firmament de la cultura pop, brillant amb el seu somriure. És, doncs, una sorpresa saber que el seu paper de Marta Mitchell a la minisèrie de Starz Gaslit és la seva primera feina com a actriu després de quatre llargs anys. Com si recuperés el temps perdut, Roberts ha trobat en el paper de Mitchell -dona de John N. Mitchell, exfiscal general i confident de Nixon, interpretat a la sèrie per Sean Penn- un personatge que li ha brindat l’oportunitat d’oferir “el paquet Roberts”. Els moments més brillants del personatge donen a l’actriu l’opció d’irradiar el carisma i el desvergonyiment que van il·luminar les seves primeres pel·lícules, de caire més lleuger. Després, a mesura que la història s’endinsa en un territori més lúgubre, treu els recursos del treball interpretatiu més fosc i subtil que ha definit els últims anys de la seva carrera. És un retorn molt esperat. “No va ser tant perquè volgués -diu Roberts, que té 54 anys, en referència al baix perfil dels seus últims anys-, com pel fet que no trobava res que m’interessés. M’ha sorprès com han passat de ràpid aquests anys”.

George Clooney i Julia Roberts tornaran a reunir-se a la gran pantalla de la mà del director de la seqüela de Mamma mia!, OI Parker, amb una comèdia romàntica que té previst estrenar-se la tardor del 2022. A la cinta, titulada Ticket to paradise, els dos intèrprets donaran vida a un matrimoni separat que ha de tornar a reunir-se per evitar que la seva filla, encegada per l'amor, repeteixi els errors comesos per ells mateixos, segons ha fet públic l'estudi Universal Pictures. Roberts i Clooney, que són amics en la vida real, ja han compartit protagonisme davant les càmeres en pel·lícules com Ocean's eleven (2001) i Ocean's twelve –al costat de Brad Pitt i Matt Damon–, o la recent Money monster (2016).

Julia Roberts ha confessat un secret que havia mantingut sempre per a ella en relació a la pel·lícula que més fama li ha donat, 'Pretty woman'. Segons ha explicat en una entrevista amb Patricia Arquette per a la revista 'Variety', quan li van proposar protagonitzar la cinta del 1990 al costat de Richard Gere no tenia gens de ganes de fer-la. "Tinc una història molt divertida per explicar. Fa moltíssims anys vaig fer una audició per a una pel·lícula que titulava '3.000', que, per si algú no ho sap, era el títol del guió original de 'Pretty woman'", revela l'actriu, que afegeix que "aquella versió tenia un final bastant més dur".

Primer va ser Winona Ryder, després Reese Witherspoon i Nicole Kidman, i ara és Julia Roberts qui s’apunta a la ficció seriada. L’actriu, que durant anys va ser una de les intèrprets més ben pagades de Hollywood, debuta en el món de les sèries de la mà d’Amazon amb 'Homecoming', 'thriller' amb aires hitchcockians dirigit pel creador de 'Mr. Robot', Sam Esmail. La ficció, que s’estrena aquest divendres, és el resultat d’una de les tendències actuals del sector: l’adaptació de podcasts de ficció, la versió moderna de les radionovel·les que es van fer populars als anys 50.

En els últims dies, més d'un milió de persones han sigut evacuades de Texas davant la força destructiva de l'huracà 'Harvey'. Per això, el pròxim 12 de setembre s'emetrà un especial televisiu anomenat 'Hand in hand' [Mà amb mà] amb l'objectiu de recaptar fons per a ONGs com Save the Children, Feeding Texas o Habitat for Humanity.

Homecoming, la sèrie que protagonitzarà Julia Roberts, es veurà finalment a Amazon. Segons el portal Deadline, la plataforma ha apostat fort per aquest projecte i n’ha encarregat dues temporades senceres d’una tacada, la qual cosa ha portat la productora Universal Cable Productions a acceptar aquesta oferta i deixar de banda les altres que havia rebut per part de diversos canals de televisió que també s’havien interessat per obtenir els drets de la ficció.

Bez, l'icònic ballarí que toca les maraques amb la veterana formació Happy Mondays, va rebutjar Julia Roberts, segons explica a The Sun Shaun Ryder, líder del grup de Manchester.