La mesa del Parlament ha reclamat formalment aquest dimarts que Catalunya tingui nou senadors de designació autonòmica i no pas els vuit actuals, amb l'argument que la població ha crescut. Precisament, era el dia que s'havia de decidir sobre la fórmula a aplicar per al repartiment dels senadors entre els grups parlamentaris, que va generar polèmica el 2021 amb l'ús de la fórmula Imperiali per vetar Vox, un mètode avalat pel Tribunal Constitucional, però que en el seu moment ni tan sols va acabar d'agradar al PSC. De totes maneres, s'ha ajornat la decisió de quina fórmula faran servir fins la setmana que ve. El PSC ha defensat el mètode D'Hondt (el més habitual en aquests repartiments), mentre que Junts reclama que li pertoquen tres senadors –cosa que li donen totes les fórmules que estan sobre la taula– i insta ERC a posar-se d'acord amb la fórmula, segons fonts consultades. Aplicant la llei D'Hondt amb els vuit senadors actuals, tant el PSC com Junts en tindrien tres, ERC un i el PP un altre. Però es dona la paradoxa que, si s'ampliés a nou, amb aquest mètode de repartiment, l'escó extra aniria per a Vox, precisament un escenari que es va voler evitar la legislatura passada.

El socialista Alfons Garcia Rodríguez (Tortosa, 1959) canviarà aviat els carrers i les platges de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, on ha estat alcalde durant dotze anys, pels passadissos del Senat a Madrid. Garcia ha estat escollit senador en substitució d'Eva Granados i aterrarà a la cambra alta després de perdre's el ple del Parlament que el va nomenar el dijous. Ara bé, la sessió parlamentària, que els candidats acostumen a seguir des de la tribuna, va enxampar-lo a l’estranger: un viatge familiar ineludible per visitar un dels seus dos fills li va fer impossible tornar a temps.

Fa gairebé un mes que els grups independentistes i els comuns van trobar en la fórmula Imperiali l'eina per posar un cordó sanitari a Vox i evitar que el partit d'extrema dreta pugui tenir senadors autonòmics. L'estratègia va ser criticada per Vox, però també pel PP, Ciutadans i el PSC, però va tirar endavant gràcies a l'acord de JxCat, ERC, la CUP i En Comú Podem. Ara bé, el grup que capitaneja Ignacio Garriga al Parlament ja va anunciar llavors que portaria als tribunals la decisió, i aquest dimarts la diputada de Vox Mónica Lora ha concretat que en els pròxims dies presentaran un recurs d'empara al Tribunal Constitucional. Ha avisat, a més, que demanaran mesures cautelars.

Era l’any 1993 i estava assegut en un despatx a l’edifici annex al Senat. Cursava un màster al Centre d’Estudis Constitucionals, situat a tocar de la cambra alta. No li hauria passat pel cap que 28 anys després hi tornaria, ara per fer de senador. Josep Maria Reniu (Vic, 1969) ha sigut un dels tres que ha escollit ERC. Doctor en ciències polítiques i especialista en governs de coalició, companys seus de professió diuen que sent politòleg sovint és inevitable no resistir-se al cuc de la política. Reniu ja el va tenir el 2016, quan va dirigir l’Oficina per a la Millora de l’Autogovern, lligada a la vicepresidència d’Oriol Junqueras. Ara, si és aprovat per la cambra ocuparà un seient a l’òrgan que el va deixar sense feina: el 155, aprovat pel Senat, va cessar-lo.

El Parlament té dret a designar vuit senadors cada legislatura i, un cop passades les eleccions del 14-F, calia renovar-los el mandat. Aquest dimarts s'han confirmat els vuit noms que proposarà la cambra i que, amb tota probabilitat, seran aprovats sense més obstacles. Per part de JxCat no hi ha sorpreses i repetiran els dos senadors per designació autonòmica actuals, Josep Lluís Cleries i Assumpció Castellví. ERC i el PSC sí que presenten cares noves. Pels republicans destaca el nom de Josep Maria Reniu i pels socialistes el de l'alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda.

Tot i que el Senat té establert publicar de manera trimestral les despeses destinades als desplaçaments dels senadors, la cambra no mostra aquestes dades des de l'octubre del 2018, corresponents al període del juliol al setembre d'aquell mateix any.

El ple del Parlament ha designat aquest matí els senadors autonòmics que representaran Catalunya a la cambra alta. Els vuit que aniran al Senat són Francesc Xavier Alegre i Lorena Roldán per Ciutadans; Josep Lluís Cleries i Marta Pascal per Junts per Catalunya; Mirella Cortès i Bernat Picornell per ERC; José Montilla pel PSC-Units, i Sara Vilà per Catalunya en Comú-Podem.

[Si veus aquest contingut en una aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe]

Després del no del consell polític de la CUP a Artur Mas, Antonio Baños, va fer saber als diputats i a la militància de la CUP que dimitia com a cap de files de l'esquerra independentista al Parlament. En la missiva, Baños assegurava que es sentia "incapaç" de defensar la decisió presa, ja que ell havia estat candidat de l'esquerra independentista amb "un sol sentit i objectiu", que era el de fer la ruptura "irreversible" amb l'estat espanyol i començar la construcció de la República catalana. Aquest dijous, en la que pot ser la darrera sessió de la legislatura, Baños ha fet efectiva la seva renúncia de facto, ja que no ha assistit al ple. De fet, tampoc no s'ha acostat a la cambra el diputat de la CUP per Girona, Benet Salellas i el de Barcelona Julià de Jòdar.

L'expresident de la Generalitat José Montilla repetirà com a senador de designació autonòmica. Serà l'únic representant del PSC a la cambra alta, després que els socialistes es quedessin sense escó a les eleccions generals de diumenge passat.

La ponència de la futura Llei electoral s'allarga. Tot i que estava previst que aquest dimecres es tancaria, els grups han optat per traslladar la data límit a dimarts, quan s'acabaran de perfilar els dos darrers títols per fer en el darrer ple d'abril el debat de totalitat amb el projecte de llei sense sistema electoral, i deixaran que els partits presentin cadascun el seu com a esmena. En la sessió d'aquest dimecres, però, s'ha inclòs dins el projecte de llei fer incompatible ser diputat i alhora senador, tant per elecció com per designació parlamentària. Sí que es podrà ser, en canvi, diputat i alcalde. El text també inclou reduir el sou dels parlamentaris que tinguin feines retribuïdes fora de la cambra.

Diputats de CiU al Parlament, al Congrés i també senadors han anat aquest matí al Palau de Justícia de Girona per deixar constància de la seva participació en el procés participatiu del 9-N. Allà, dotze càrrecs electes han registrat un escrit adreçat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on deixen constància que van participar voluntàriament al 9-N i que consideren que l'actuació de l'Estat –que va demanar-ne la suspensió– és "il·legítima". "No es tracta d'un litigi judicial sinó democràtic, com a representants polítics hem de fer un pas endavant per defensar el dret fonamental de la llibertat expressió i el dret a decidir", ha manifestat l'alcalde de Girona i diputat, Carles Puigdemont.