La marca catalana de vins escumosos, una de les més reconegudes arreu del món i la qual compta amb més de 100 anys d'història, ha decidit renovar la imatge de la seva gamma de vins de Selecció Especial de Freixenet –que inclou un blanc, un negre i un rosat– amb un estil elegant que reforça el caràcter prèmium i la qualitat dels vins. El grup manté el seu icònic esmerilat característic de Freixenet i li dona una visió més atractiva i major visibilitat. L'estrena d'imatge dels vins Selecció Especial de Freixenet ve acompanyada d'una nova campanya de comunicació que convida a destapar una ampolla i redescobrir el plaer d'assaborir cada moment i gaudir amb amics i família d'uns vins frescos, afruitats i saborosos que sempre conviden a compartir qualsevol moment.

Fa cinc anys, pràcticament des de l’arribada de Pedro Sánchez al govern espanyol, que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està en funcions i ja s’hauria d’haver renovat. L’agost del 2018, com es pot comprovar a la mateixa pàgina web de l’organisme, el seu president, Carlos Lesmes, instava el Congrés a procedir a la renovació dels seus membres. Cansat d’esperar, va dimitir ara fa un any, sense que els grans partits s’hagin sentit al·ludits. Hi ha, a més, una setantena de vacants a la cúpula judicial –14 de les quals al mateix Suprem–, fet que provoca una mena de col·lapse judicial molt preocupant.

El mandat caducat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) torna a provocar un maldecap al govern espanyol pel venciment del mandat de quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC). Avui expiren els nou anys com a membres del tribunal de garanties del president, Pedro González Trevijano; el vicepresident, Juan Antonio Xiol, i també de Santiago Martínez Vares i Antonio Narváez. Dos d’ells van ser proposats pel govern espanyol i els altres dos pel CGPJ el 2013. Ara tocaria renovar aquest terç –quatre de dotze que integren el TC–, però la reforma de la llei orgànica del poder judicial que impossibilita que l’òrgan de govern dels jutges faci nomenaments mentre està en funcions –ho està des del desembre del 2018– és ara un obstacle.

Un dels grans encerts de Joan Laporta en aquest any de mandat és haver deixat clar que hi ha una escala salarial que s'ha de respectar. Saltar-se-la és posar en risc la viabilitat del Barça i va ser un dels principals errors de Josep Maria Bartomeu, que va sucumbir a les peticions fora de mercat dels jugadors fins a convertir el club en l'entitat que pagava millor del món. Com que el Barça va tenir una generació única i molt longeva, es va anar renovant els futbolistes cada dos o tres anys a preu d'or. Era inassumible: el nivell esportiu baixava de manera inversament proporcional a l'augment dels seus salaris. En els primers anys del seu mandat, un membre de la directiva de Bartomeu m'ho explicava durant les hores prèvies d'una final de Copa. "Tenim els 11 millors jugadors del món i han de cobrar com a tals", argumentava. Era fals. Absolutament fals. Eren molt bons futbolistes, alguns realment únics, però no tots 11 titulars eren els millors en les seves respectives posicions. Que fàcil que és gestionar els diners que no són teus.

La pretesa obediència cega als partits polítics que proposen un candidat hauria d’oblidar-se en el moment de la presa de possessió”. Les paraules d’Esther Giménez-Salinas (Barcelona, 1949) en un article a l’ARA arran de l’elecció dels nous membres del Tribunal Constitucional serveixen ara de carta de presentació com a nova síndica de greuges. Doctora en dret penal, experta en criminologia i rectora de la Universitat Ramon Llull entre el 2002 i el 2012, arriba al càrrec com a figura de consens entre Govern i PSC.

Abans que ell, ja havien passat pel Síndic de Greuges Frederic Rahola (1984- 1992) i Anton Cañellas (1993-2004), però el mandat de Rafael Ribó (2004- 2022) haurà sigut tan extens que pràcticament porta a la institució tant de temps com els seus dos predecessors plegats. Proposat pel primer tripartit i amb CiU de morros –es va abstenir tot i haver estat la primera en sondejar-lo–, Ribó (Barcelona, 1945) va passar en poc temps de la primera línia de lluita partidista a acceptar un càrrec dissenyat per a tot el contrari: la defensa sense color polític dels drets de la ciutadania. Només uns mesos abans havia declinat ocupar una conselleria a la Generalitat i havia cedit la presidència d’Iniciativa per Catalunya –i les dues dècades de rivalitat amb Jordi Pujol– a Joan Saura.

Fa dies que hi ha nervis al Tribunal de Comptes. Des que el 14 d’octubre el PSOE i el PP van anunciar que tenien un acord per renovar els òrgans constitucionals -excepte el Consell General del Poder Judicial-, s’hi va instal·lar una certa “inquietud”, admeten fonts de l’organisme. No només en els consellers sortints -molts d’ells haguessin volgut repetir-, sinó també en aquells funcionaris i càrrecs eventuals que ocupen llocs que dependran del lliure designi dels nous membres triats pel Congrés i el Senat. Avui els dotze futurs consellers -també els quatre jutges que aniran al Tribunal Constitucional- defensen la seva candidatura en comissió.

L’aparició de nous partits que han trobat el seu lloc a les institucions ha trastocat les aliances i també ha afectat la renovació d’òrgans que depenen d’amplis acords parlamentaris. L’interinatge del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha sigut la punta de llança d’aquesta situació, però la incapacitat de complir els mandats establerts és una dinàmica habitual. I en alguns organismes la longevitat és encara més gran que al CGPJ. Encapçalen la classificació alguns membres del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a Catalunya i el defensor del poble a l’Estat.

La qüestió de l’harmonització fiscal entre les diverses autonomies és, sens dubte, fonamental, i cal resoldre-la després de tant sentir dir que tothom ha de ser igual i tenir els mateixos drets i alhora comprovar la distància a què ens trobem d’aquest principi. Però més enllà d’aquest tema, n’hi ha un altre de més de fons: el paper de Catalunya dins del conjunt de l’Estat; un paper que ha canviat en els darrers vint anys, degut, sobretot, als canvis econòmics i a la globalització. Catalunya ha perdut pes, s’ha anat acabant una etapa en la qual va tenir unes determinades funcions dins l’Estat, i no hi ha hagut una renovació suficient, un nou impuls creatiu capaç de trobar altres funcions i altres objectius. I aquesta és, des del meu punt de vista, la carència més greu que patim com a país, i que probablement explica molts dels problemes i malestars sorgits en els darrers temps.

El 31 de desembre del 2018 l’ARA obria la seva secció de Política amb el titular següent: El bloqueig al Parlament manté sense renovar un centenar de càrrecs. Avui, pràcticament dos anys després d’aquella data i amb la legislatura en temps de descompte per la presumible inhabilitació del president, Quim Torra, aquella carpeta que acumulava folis a les reunions de la junta de portaveus del Parlament segueix sense ser oberta per a res més que no sigui, com a màxim, afegir alguna pàgina nova a l’expedient. Així, al centenar de càrrecs vacants o caducats que hi havia aleshores s’ha sumat també algun com el del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que amb la llei a la mà hauria hagut de plegar el 10 de febrer del 2019, després de 15 anys al càrrec. Però ni tan sols en aquest cas s’assoleix el consens necessari per escollir un substitut.

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, es veu "amb ganes", als seus gairebé 74 anys, de presentar-se a unes noves eleccions a l'ens cameral, uns comicis que previsiblement se celebraran en el primer semestre del 2018, després de tres anys de retard per qüestions normatives.

El capità Andrés Iniesta no seguirà al Barça a qualsevol preu. I no és una qüestió de diners. És una qüestió de "rendiment". En ser preguntat sobre la seva renovació -acaba contracte el 2018-, el de Fuentealbilla ha assegurat que la seva intenció "és retirar-se" al Barça, però que té molt clar que no vol seguir al Camp Nou simplement per figurar, "estar per estar". Ara bé, el manxec és optimista: li queda molt futbol. "Ara per ara veig que puc seguir rendint", ha avisat després de confirmar que ha deixat enrere els problemes al soli que li impedien estar al 100% i que ell i el Barça no tindran "mai cap problema". La renovació, però, s'aparca fins a finals de temporada.

El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha comentat que la renovació de Luis Suárez "ja està feta" i que tan sols falten "petits detalls" perquè el jugador signi el nou contracte, que el lligarà al Barça fins al juny de 2022. "En els propers dies o setmanes l'anunciarem. Potser serà un gran regal de Nadal per als aficionats al futbol. Per a ells és un personatge molt important, que forma part d'aquest trident tant espectacular que tenim al club", ha dit Bartomeu a la Cadena Celeste i Ràdio Visión.

Leo Messi hauria rebut una oferta de 100 milions d'euros perquè no renovi amb el Barça, segons publica aquest dilluns 'El Mundo'. Es tractaria d'una prima de fitxatge, un recurs habitual en el món del futbol, perquè l'argentí acabi el seu contracte amb el Barça el 30 de juny del 2018 i pugui fitxar per aquest club –que no s'ha desvelat– amb la carta de llibertat. Amb aquest moviment, el cost de Messi és gairebé una tercera part del que seria si un club el volgués fitxar pagant la clàusula de rescissió. Ara mateix, Messi té un preu de 250 milions, més IVA, que hauria d'abonar qualsevol entitat que volgués gaudir dels seus serveis.

Leo Messi i el Barça s'asseuran a negociar la seva renovació abans que acabi l'any. Això és el que explica Josep Maria Bartomeu en una entrevista al diari britànic 'The Telegraph'. "En els pròxims dos mesos" es duran a terme les converses per buscar una ampliació de contracte del futbolista argentí, que acaba contracte el 30 de juny del 2018.

La renovació de Neymar ja està en la fase de redactar, esborrar i tornar a redactar. El club ja ha fet arribar una primera proposta formal, plasmada sobre paper, perquè l’analitzi el pare del jugador. Els serveis jurídics de l’entitat catalana han validat una oferta que és ara mateix al Brasil, un document base sobre el qual s’està treballant per poder anunciar l’acord de renovació si no hi ha cap pas enrere inesperat del futbolista.

El Gimnàstic de Tarragona i Vicente Moreno han arribat a un acord per ampliar el contracte del tècnic fins al pròxim 30 juny 2018. Els bons resultats i la gran imatge de la plantilla a la campanya del retorn a la Segona Divisió del futbol espanyol, fan que l'entrenador, natural de Massanassa (València), romangui en el conjunt tarragoní dues temporades més.

La dinàmica guanyadora de l’actual generació de futbolistes del Barça ha representat l’era més daurada de la història del club, però alhora ha encetat una espiral perillosa que sembla que no s’acabi mai. Cada triomf comporta una negociació. Cada títol, una millora de contracte d’un futbolista. Renovació rere renovació que fan créixer la massa salarial fins a uns límits difícils d’assumir.

La renovació de Neymar està en marxa. "Sí, ja estem negociant i sóc optimista", ha comentat el mateix futbolista, que ha arribat a Barcelona aquest diumenge després de passar un dies al Brasil. El davanter blaugrana, nominat a la Pilota d'Or, ha explicat que és feliç a l'entitat però que no descarta un canvi d'aires en un futur: "No ho sé, la vida és llarga", ha indicat.

El Barça ha informat aquest dilluns que ha arribat a un acord amb Rafinha per renovar el seu contracte fins al 2020. El jugador, que a mitjans de setembre es va lesionar al genoll i va haver de passar per la sala d'operacions, allarga així la seva vinculació al club blaugrana.