Que cap barri de Barcelona s’assembla a cap altre pot semblar una flagrant obvietat. I encara ho és més quan afirmem que en el cas de la Barceloneta aquesta òbvia certesa es quintuplica. L’Alfons Cánovas i el seu fill, també Alfons, són la segona i la tercera generació al capdavant de la joieria Cánovas, al número 16 del transitadíssim carrer de La Maquinista. Tal vegada serà casa seva l’últim reducte –o un dels últims— del comerç de proximitat –o de tota la vida, digueu-li com vulgueu— que queda en un barri tan especial, tan estimat i tan canviat com la Barceloneta. Queden, això sí, molts establiments de restauració emblemàtics –Salamanca, Chérif, L’Electricitat, La Bombeta, Can Ramonet, Cafè Salvador, La Cova Fumada, Casa Leo... la llista és prou llarga—, però la queixa dels dos Alfons és clara: “Ens hem quedat sols, al barri no hi ha sabateries ni llibreries i de botigues de roba en queda alguna de comptada”. Estan contents perquè el seu negoci va bé i es manté arreladíssim a la personalitat del barri. Han apostat per fer-lo créixer, per guanyar clientela, per adaptar-lo als nous temps, però alhora els queda la recança que la Barceloneta ja no és un barri per als veïns. “No s’ha fet cap esforç per protegir els comerços de proximitat, els emblemàtics, només fan que obrir supermercats, botigues de mòbils i restaurants iguals”, argumenta l’Alfons fill.

Un home ha mort aquest divendres a la tarda en un carrer de la Barceloneta al donar-se un cop al cap quan dos desconeguts li han donat una empenta quan intentaven robar-lo, segons han confirmat a l'ARA fonts de la Guàrdia Urbana. Els policies han pogut detenir els dos sospitosos. De moment s'està a l'espera que arribi la comitiva judicial i els investigadors determinin les circumstàncies exactes de la mort. Segons les mateixes fonts, la víctima és una persona sense llar.

La Barceloneta és un suquet de bròtola o unes anxoves en vinagre. La Barceloneta és en quarts de pis, és a dir, una casa de dues plantes dividida en pisos de vint-i-vuit metres quadrats. La Barceloneta és la vida al carrer, amb àpats a la porta de casa. La Barceloneta és on treballen o on viuen Alba Aguilera (Barcelona, 2001), Montse Catalán (Barcelona, 1975), Esther Jorquera (Barcelona, 1987) i Marina Monsonís (Barcelona, 1979), que ens expliquen com lluiten contra les paelles i les orades congelades que es venen al passeig Joan de Borbó (un nom que no els agrada), contra les botigues de te matxa i de pollastre teriyaki i sobretot contra el monocultiu turístic. La Barceloneta és allà on les quatre dones han fet amistat, lligades amb moltes cordes d’una única xarxa que branden amb força: volen mantenir l’essència de barri pescador.

No són ni les 12 del migdia i el termòmetre ja marca 25 graus en molts punts de la ciutat de Barcelona. "Sembla ben bé que sigui 15 d'agost", assegura una dona gran, asseguda a la terrassa d'un dels primers xiringuitos del passeig marítim de la Barceloneta. Diu això mentre observa la platja que, tot i que encara que som a finals de maig, és plena de gom a gom. Ara bé, la diferència amb un dia d'agost qualsevol és que avui la gran majoria dels que han volgut inaugurar el primer dia de platja de l'any són veïns de Barcelona, més que no pas turistes, que també jeuen a la sorra, alguns amb la pell rogenca, que revela com el d'avui no ha estat el seu primer dia d'arrebossar-se a les platges barcelonines.

La tecnologia de primer ordre de les sis embarcacions que competeixen a la Copa Amèrica contrasta amb els jocs senzills del dòmino i la petanca. Però les tres activitats no han tingut problemes per conviure a primera línia de mar aquest migdia en què s'han celebrat les primeres regates preliminars de la tercera competició esportiva més seguida del món. "No ens agrada que es faci", diu, de totes maneres, el Josep, un dels jugadors de petanca i veí del barri de la Barceloneta. "Quan vinguin els reis i els xeics els dies importants de la Copa Amèrica ja veurem si ens deixaran jugar tranquil·lament com avui o tancaran l'espai", afegeix.

Mentre la majoria de carrers celebraven una revetlla sense gairebé incidents, dos punts de Catalunya han viscut una nit de Sant Joan tràgica. A Barcelona, al barri de la Barceloneta, un jove colombià ha mort després de ser degollat en circumstàncies que encara s'estan investigant. El presumpte autor, segons ha informat Albert Batlle, tinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament, ha sigut detingut i identificat. A Girona, un tiroteig amb atropellament ha deixat dos morts per ferides de bala i dos ferits greus. Les víctimes són un home de 48 anys i una dona de 44 anys.

Una rentada de cara a la Barceloneta que costarà 31 milions d'euros. Aquesta és la injecció de capital públic que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest divendres per al barri marítim de la ciutat. L'objectiu, ha dit l'alcalde, és fer-hi "canvis estructurals". Aquests canvis seran, per exemple, construir-hi un nou CAP, fer-hi més places d'escola bressol i reurbanitzar-ne els carrers i les places. El paquet d'inversions forma part de l'acord de pressupostos entre socialistes i ERC i inclou una reserva de 10 milions d'euros per a un pla de retorn a la Barceloneta de les molèsties de la Copa Amèrica de Vela, que se celebrarà durant l'últim trimestre d'aquest any.

Un cel sense ni un núvol i un sol de justícia conviden molts dels que no han fugit de Barcelona aquest cap de setmana (i bona part dels que hi són de pas) a un diumenge de platja. L'estesa de para-sols i tovalloles a la sorra és imponent, especialment a la Barceloneta i la platja de Sant Sebastià. "És on sempre hi ha més gent. Potser aquest cap de setmana una mica més amb Sant Joan, però, vaja, ja fa algun cap de setmana que estem així, eh?", apunta un dels socorristes sense treure la vista del mar des de la seva caseta de salvament.

Els mojitos arran de mar, els massatges a la sorra, les gandules i els para-sols ocupats. L'engranatge del turisme ja està engreixat a la Barceloneta, i bars i restaurants fan caixa aprofitant unes temperatures estivals a finals d'abril. Des del metro fins al passeig Marítim hi ha riuades de gent per tot arreu en processó cap al mar. D'un dels restaurants del passeig de Borbó s'aixeca una parella de neerlandesos que superen la setantena vestits d'estricte uniforme de guiri: pantalons curts ell, vestit de tirants ella i sandàlies sense mitjons. S'estaran a la ciutat una setmana i gairebé com un lema expliquen quin és el pla per a aquestes vacances de primavera. "Fundació Miró, paella i veure Bruce Springsteen", diu Abri van der Meulen, que llueix un color de pell vermellós que segurament la farà patir aquesta nit. Aquest és el primer viatge postpandèmic del matrimoni, que va triar la capital catalana fa un any, quan el cantant de Nova Jersey va anunciar-hi un concert. "Tenim la mateixa edat que el Bruce i a la nostra edat Barcelona ens sembla una destinació ideal, a prop i amb un temps immillorable", explica Michelle van der Meulen.

Un vaixell mercant sent uns crits enmig de la nit a alta mar, a uns tres quilòmetres de la costa de Barcelona. Els mariners identifiquen que provenen d'una dona surant a l'aigua que els demana auxili. El rescat és quasi un miracle: la dona feia sis hores que era a l'aigua, intentant tornar a la sorra després que el corrent l'hagués arrossegat des de la vora de la plata de Sant Miquel de Barcelona. "Sabia nedar molt bé i tenia molt bon fons, si no no s'explica que en sortís il·lesa", apunten fonts coneixedores dels fets. El desenllaç ha sigut el millor de tots els possibles: la dona ja ha rebut l'alta mèdica a l'Hospital del Mar, on va ser traslladada en bon estat de salut, segons confirmen a l'ARA des del centre.

La Guàrdia Urbana ha detingut un noi d'uns 24 anys com a presumpte autor d'una agressió física i una altra de sexual a una noia a la platja de la Barceloneta. Els fets van passar divendres a les sis de la matinada al passeig Marítim, fora d'una discoteca. En concret, a la zona on es concentren alguns locals d'oci nocturn a tocar de l'Hospital del Mar, segons ha pogut saber l'ACN. Les primeres informacions apunten que l'arrestat havia robat el mòbil a la víctima, d'uns 20 anys, i quan ella va intentar recuperar-lo va ser atacada brutalment.

Ensenyar història en una època de presentismes múltiples, narcisismes mediàtics i negacionismes d’estar per casa és una tasca difícil. La història esdevé una nebulosa per totes les coses oblidades que no hem viscut en primera persona. Parlar de commemoració o de centenaris en aquest context resulta, pel cap baix, una feina ben galdosa. Tanmateix, ens cal fer un esforç col·lectiu per demostrar a les noves generacions que el valor del passat és que és aquí mateix, entre nosaltres. Això els joves ho entenen molt bé quan aconseguim trobar un llenguatge per fer-ho visible.

L'Ajuntament de Barcelona destinarà 40,5 milions d'euros en fomentar l'economia vinculada al mar entre aquest any i el 2025 i habilitarà un espai de 52.000 metres quadrats, segons ha explicat el primer tinent d'alcaldia de l'àrea d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni. El primer tinent d'alcaldia ha afirmat que ja "ha començat la transformació" amb la recuperació dels locals d'oci nocturn del Front Marítim, al Port Olímpic, per instal·lar-hi la seu d'empreses i start-ups. "Allà hi volem fer un autèntic nou pol d'economia blava", ha assenyalat el primer tinent d'alcalde, que ha afegit que l'objectiu és crear "les sinergies pròpies d'un clúster" entre les empreses que s'hi instal·lin i amb la col·laboració de Barcelona Activa. Collboni ha ressaltat la importància de l'aportació que també faran fons d'inversió privats i els fons Next Generation EU per a l'economia blava a la capital catalana.

“Pst! A seguir-lo!”, diu Nuri Escurriol, sense alçar gaire la veu, al grup de set veïns que fan guàrdia a la vorera. Els assenyala un jove que camina pel mig del carrer amb un got de plàstic a la mà. “Tots passen amb el got. Pixarà i no li caurà”. Els veïns murmuren i estan a l’expectativa: abans de fer cap pas s’esperen per veure quin dels tres carrers de mà dreta agafa el noi del got. Però ell s’adona que l’estan observant i decideix marxar. “Al final no. Però hi anava!”, assegura convençuda Escurriol. Ella s’ha erigit en la portaveu dels veïns de tres carrers de la Barceloneta que, segons expliquen, des del maig pateixen l’incivisme dels botellons, sobretot les pixarades al portal de casa i el soroll.

La massa de gent que es va veure fa una setmana, amb milers de joves a la plaça d’Espanya i a la platja del Bogatell per la Mercè, no s’ha repetit però els botellons que reuneixen autòctons i turistes amb ganes de beure i allargar la nit continuen i s’han tornat a dispersar per Barcelona. Centenars de joves eren aquesta nit a la platja de la Barceloneta, a la plaça dels Àngels davant el Macba i al barri de Sarrià. Tant la Barceloneta com Sarrià celebren la festa major, i ha sigut en aquest segon barri on, de matinada, s’han viscut més incidents que han acabat amb detencions.

El Casc Antic i la Barceloneta no han sigut mai barris tranquils quan arriba l'estiu, però aquest any, amb la fi de les restriccions, la situació supera qualsevol temps passat. Les ganes de festa, principalment de la gent jove, compliquen les nits dels caps de setmana, que en aquesta part de la ciutat comencen els dijous. "És molt bèstia. El soroll és molt pitjor del que hi havia abans de la pandèmia", denuncia l'Elena Martí, veïna de la Barceloneta. "Com que la platja ha sigut un dels primers llocs en obrir, és com si molta gent ho hagués descobert i li ha agafat el gust al botelló", apunta. Un altre lloc que cada dia sembla tenir més públic és el Born. En aquest barri la festa va començar fins i tot abans que acabés l'estat d'alarma i ha anat a més. "Entenc que ha sigut molt dur i que la gent jove necessita sortir i relacionar-se, però això no ho ha de patir tothom. Nosaltres necessitem dormir. Amb els carrers estrets del barri el so puja molt", diu l'Asun Justo, vocal de l'Associació de Veïns del Casc Antic. L'entitat va començar a rebre queixes de veïns pel soroll de les nits i va decidir convocar una assemblea per tractar el tema: "Va venir tanta gent que vam haver d'agafar les cadires i canviar de lloc perquè no hi cabíem", explica l'Asun. En aquella reunió, alguns veïns van decidir que a partir de mitjanit començarien a tirar aigua pel balcó, que començarien una recollida de signatures per portar-les a la Síndica de Greuges i que es manifestarien pels carrers de la ciutat. L'Associació de Veïns de la Barceloneta es va sumar a la convocatòria prevista per avui i aquesta tarda centenars de veïns dels dos barris han sortit al carrer per reclamar una resposta a l'Ajuntament. Les protestes han començat als diferents barris i han coincidit a la Via Laietana amb el carrer Princesa, on han tallat el trànsit amb cartells demanant "prou soroll" i reivindicant "el dret al descans".

La Bombeta és un clàssic de tota la vida de la Barceloneta, al carrer de la Maquinista quasi tocant a Joan de Borbó. Fa una mica més d’un any, quan la pandèmia encara no treia les orelles, van obrir una sucursal, a pocs metres. I han resistit l’embat devastador del covid. Un altre irreductible del barri, potser encara més clàssic, Cal Pinxo, no ha tingut la mateixa sort. Nascut amb l’històric nom de Casa Costa, el restaurant va tancar la setmana passada incapaç de reflotar les pèrdues dels últims mesos. La Barceloneta, barri metamòrfic, sotmès com cap altre a les estocades criminals del mercat, als vaivens especulatius, a la imperiosa necessitat del turisme, viu amb estoïcisme les inclemències i les incerteses del cicle desconcertant d’obertures, tancaments, relaxacions i enduriments successius i capritxosos de les restriccions. Quan arriba el bon temps i surt el sol, a Barcelona hi ha poques coses semblants al batec dels dissabtes al matí a la Barceloneta.

L'incendi mortal en uns baixos de la Barceloneta reobre el debat, massa cops tancat en fals, sobre la realitat d'una nombrosa població immigrada que viu a Catalunya, sobretot en les àrees urbanes, en condicions d'una precarietat extrema, entaforada en infrahabitatges, fent feines il·legals i en situacions d'irregularitat i vulnerabilitat permanents. I, tanmateix, fan feines perfectament visibles, i en alguns casos essencials. El patró es repeteix i és un bucle del qual resulta difícil sortir: són persones sense papers que busquen un modus vivendi com sigui, i que, per tant, han d'acabar acceptant dormir a preus abusius en llocs sense les mínimes garanties sanitàries i de seguretat, mentre fan feines en condicions igualment denunciables. Algú els lloga pisos o locals per estar-se i algú els dona feina.