Josep Maria Bartomeu (Barcelona, 1963) va arribar a la presidència del Barça amb la dimissió de Sandro Rosell el 2014. Un any després, i gràcies a un triplet, guanyaria les eleccions de llarg. Però no va poder esgotar el seu mandat, víctima dels mals resultats esportius i la crisi econòmica derivada del coronavirus. Va dimitir l’octubre del 2020. Cinc anys i mig després, atén l’ARA després de declinar ser entrevistat en diverses ocasions. Es presenta a la redacció amb documents per defensar la seva gestió econòmica.

El jutjat d'instrucció número 16 de Barcelona ha acordat la citació en qualitat d’investigat de l’expresident del Barça Josep Maria Bartomeu arran d’una denúncia interposada per la junta de Joan Laporta en què li atribueix el pagament de comissions milionàries en fitxatges, entre els quals el d'Antoine Griezmann i el de Malcom Silva de Oliveira. Segons ha confirmat l'ARA a partir de la informació avançada per El Mundo, el pròxim 24 d’octubre declararan en qualitat d’investigats Bartomeu, l'antic CEO Òscar Grau i l'exresponsable dels serveis jurídics Román Gómez Ponti. El 7 de novembre compareixeran igualment com a imputats l'exvicepresident esportiu Jordi Mestre i un altre exdirector general culer, Nacho Mestre. Per la seva banda, l’advocat José Ángel González Franco, que va intervenir en el fitxatge de Griezmann, compareixerà el 4 de desembre juntament amb el seu soci Domingo Goenaga.

Sandro Rosell només ha declarat durant 15 minuts davant de la jutgessa, però ha estat prou temps per deixar el titular de la jornada judicial. "Amb Messi i Piqué al Barça no havíem de pagar a Negreira", ha sentenciat l'expresident blaugrana, segons Efe, en seu judicial. Ha estat un matí intens a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat, per on també ha passat un altre expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, i Javier Enríquez Romero, el fill de José María Enríquez Negreira, l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA). Entre pare i fill, el Barça va pagar un total de 7,3 milions d'euros entre el 2001 i el 2018.

La Masia sempre ha estat un tresor molt preuat per al Barça. Una identitat basada a apostar pels jugadors formats al planter que ha portat a l’elit Pep Guardiola, Lionel Messi, Xavi Hernández, Lamine Yamal o Pau Cubarsí. Tot i això, també ha funcionat com una forma d'obtenir diners per aquells futbolistes que no tenen lloc al primer equip. Noms propis com Àlex Valle, Nico González o Ilaix Moriba s’han hagut de buscar la vida a altres equips a canvi d’un traspàs. Aquesta fórmula ha deixat prop de 200 milions d’euros en els darrers 10 anys. Tant Josep Maria Bartomeu (2015-2020) com Joan Laporta (2021-2025) han fet servir La Masia per fer calaix. Ara, un eventual traspàs de Marc Casadó, situació que el futbolista vallesà voldria evitar, permetria a Laporta superar la barrera dels 100 milions en vendes de futbolistes formats al planter durant el present mandat.

És fàcil imaginar-se les cares dels empleats del Barça que ja eren a Kobe i dels periodistes que volaven en aquell moment cap al Japó per cobrir la gira blaugrana quan el club va anunciar dimecres que no hi aniria a causa de l'impagament de la promotora, D-Drive. Les mateixes que probablement hauran posat aquest dijous quan han sabut que el Barça torna a plantejar-se viatjar al Japó i jugar el diumenge davant el Vissel Kobe després que l'empresa Rakuten, que està venent les entrades de l'amistós, s'hagi fet càrrec del deute. Posteriorment, el Barça hauria de volar cap a Corea del Sud per disputar-hi els dos altres amistosos previstos d'aquesta gira.

Gener del 2015. El Barça és un polvorí. El dia 5 l'equip fa el tradicional entrenament de portes obertes al Miniestadi amb una absència destacada. No hi és Leo Messi. Al·lega una gastroenteritis, però ningú fa cas de la seva versió i s'interpreta com una represàlia perquè el dia abans havia estat suplent a Anoeta, en la derrota contra la Reial Societat. Aquell mateix dia 5 és destituït el director esportiu, Andoni Zubizarreta, després que es malinterpretessin unes declaracions seves. La pressió era asfixiant i el president Josep Maria Bartomeu, que havia accedit al càrrec feia un any per la dimissió de Sandro Rosell, anuncia que convocarà eleccions a l'estiu. Tothom es pensa que no hi té res a fer. Ni ell mateix creu en la victòria. Però, coses del futbol, la pilota comença a entrar. El Barça de Luis Enrique remunta i amb Messi, Neymar i Luis Suárez com a trident letal, l'equip tanca la temporada amb un triplet de títols. Lliga, Copa i Champions. Bartomeu és reelegit. Aquest 18 de juliol es compleixen 10 anys d'uns comicis que van canviar la història del club.

Aquest maig es compliran sis anys d'una de les nits més tristes de la història recent del Barça. L'equip estava a un pas de la final de la Champions i defensava tres gols al camp del Liverpool. Però se'ls van fondre els ploms. El conjunt red va remuntar amb un 4 a 0 que es pot resumir amb el gol d'Origi, que rematava tot sol un córner servit per Alexander-Arnold mentre tota la defensa blaugrana mirava les musaranyes. Ter Stegen no hi va poder fer res. El porter és l'únic supervivent del vestidor blaugrana. Aquell dia l'acompanyaven a l'onze Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Jordi Alba, Arturo Vidal, Busquets, Rakitic, Coutinho, Messi i Suárez. A la banqueta hi havia Cillessen, Semedo, Arthur, Malcom, Umtiti, Vermaelen i Aleñá. Els altres integrants del primer equip que no van viatjar eren Todibo, Murillo, Rafinha Alcántara, Dembélé i Kevin-Prince Boateng.

En l'imaginari popular blaugrana, els bons sempre s'associaran a Jaume Giró. I les palanques, a Eduard Romeu. Quan estava al càrrec, l'exvicepresident econòmic del Barça va fer fortuna amb aquesta paraula que serveix per edulcorar una definició més crua: venda d'actius del club per aconseguir ingressos a curt termini a canvi de deixar-los de percebre a mitjà i llarg termini. Durant la campanya electoral de Laporta, quan Giró era qui portava el timó de l'economia de la candidatura, els bons semblava que serien els grans protagonistes del segon mandat de l'advocat per capgirar l'herència calamitosa de Josep Maria Bartomeu. Però tot va canviar amb l'aval i l'enginy de Romeu va crear un concepte que segueix ben present en l'esdevenir econòmic del Barça malgrat que l'empresari va marxar del club el març.

La junta directiva de Joan Laporta, un cop superada la primera setmana de setembre del 2024, encara no ha tancat oficialment un exercici econòmic 2023-2024 que, formalment, va acabar el 30 de juny. L'única informació que el club ha proporcionat sobre quins seran els números la va donar el mateix president del Barça aquest dimarts a la roda de premsa que va oferir per fer un repàs del mercat: l'exercici es tancarà amb "resultats ordinaris positius". Però no va precisar quins beneficis hi haurà ni com s'han aconseguit.

Rere el pseudònim de Roger Vinton s'amaga un economista financer. Una persona totalment anònima, de les que et creues pel carrer i no hi prestes atenció. Autor de La gran teranyina (Periscopi), en què treia els draps bruts de l'alta societat catalana, ara se centra en el Barça, el club del seu cor. A La teranyina blaugrana (Columna) no escriu sobre jugadors, sinó sobre les directives del club al llarg dels 125 anys d'història. Per parlar-ne, cita l'ARA a la cafeteria del Sofia amb una única condició: que es preservi la seva identitat.

Els Mossos d'Esquadra han afegit al sumari del Barçagate un nou informe al qual han tingut accés l'ARA i SER Catalunya que conclou que "els investigats [entre els quals hi ha Josep Maria Bartomeu, l'expresident del Barça] van manipular documents que entregaven a l'empresa auditora", PriceWaterhouseCoopers (PwC), la qual es va encarregar de fer l'auditoria externa del cas. El cos policial, després d'haver acabat la investigació dels dispositius tecnològics dels investigats, considera que "el preu pagat a PwC [361.000 euros més IVA] pel FC Barcelona només perseguia els interessos personals dels investigats per encobrir una contractació irregular de les empreses de Carlos Ibáñez que perjudicaria novament el patrimoni financer del club, cosa que podria constituir una nova administració deslleial dels seus recursos econòmics".

Passaven uns minuts de les dotze del migdia quan el programa Què t'hi jugues feia pública una d'aquelles informacions destinades a donar la volta al món. Era el cas Negreira, els pagaments presumptament il·lícits per part del Barça a José María Enríquez Negreira, un dels vicepresidents del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), i el seu fill, Javier Enríquez Romero, mitjançant les societats Dasnil 95 SL, Nilsad SCP i Soccercam SL. Un total de 7,9 milions d'euros entre el 2001 i el 2018. Aleshores el cas estava en mans de la fiscalia, que posteriorment ho derivaria al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Un any després, estan imputats, a més de Negreira i el fill, els tres últims presidents del Barça: Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell i Joan Laporta.

Els advocats Juan de Dios Crespo, amb peculiar look de corbata de llacet i barret panameny, i Marcos Motta, amb impecable vestit i posat seriós, sortien de les oficines de la Lliga de Futbol Professional el 3 d’agost del 2017 disposats a pagar un xec per 222 milions d’euros i segellar així l’adeu de Neymar al Barça per anar al PSG. A la Lliga, però, Javier Tebas no va acceptar el xec, cosa que va acabar amb la comitiva de togats a les oficines del Barça; allà no hi va haver problemes. Aquelles imatges de l’estiu del 2017 formen part de la iconografia de l’enfonsament blaugrana del darrer lustre. No pas per l’operació de venda de Neymar, sinó pel que van desencadenar aquells diners. 

Una noruega, una americana i dues catalanes. No és cap acudit. És la realitat del futbol femení d’avui. Des que el 2018 France Football va atorgar la primera Pilota d’Or a la millor jugadora del món, Catalunya se n’ha endut tres de les cinc possibles. En l’edició inaugural va ser per a la davantera Ada Hegerberg, l’any següent per a Megan Rapinoe i després d’un parèntesi d’un any per culpa del covid, dos trofeus per a Alexia Putellas i ara el torn d’Aitana Bonmatí.

Des del començament de segle, gairebé tots els candidats que han optat a la presidència del Barça han tingut un punt en comú en els seus programes electorals: recuperar la unitat del barcelonisme. Una promesa de la qual es parla molt en campanya, però que a la pràctica mai s'ha acabat produint. Són els famosos ismes, la guerra de bàndols que sempre ha acompanyat el club. Dels suaristes i kubalistes dels anys 60 als cruyffistes i nunyistes dels anys 90, fins als laportistes i rosellistes de l'actualitat.

Des que al mes de març la Fiscalia va interposar la querella pel cas Negreira, s'havien estat investigant tres delictes: el de corrupció esportiva, el de falsedat documental i el d'administració deslleial. Però el jutge instructor que porta el cas, Joaquín Aguirre, té la sospita que el de corrupció esportiva no el conduirà enlloc. No ha trobat cap prova que ho acrediti i, en l'intent de saber cap a on van anar a parar els 7,5 milions que durant 18 anys va estar pagant el Barça a les societats de José María Enríquez Negreira i al seu fill, Javi Enríquez, ha obert una nova línia d'investigació enfocada en el suborn.

El jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ja té en el seu poder un informe de la Guàrdia Civil en què el cos policial espanyol conclou que els serveis que José María Enríquez Negreira hauria prestat al Barça "no estan emparats per cap suport documental més enllà de les factures" que feien les empreses de Negreira, segons ha avançat el diari El Mundo. A més, diu que el club blaugrana "no ha aportat la identitat dels professionals que haurien desenvolupat els serveis" d'assessorament per part de les empreses de Negreira i que tampoc ha entregat "còpia de vídeos, documents o informes en els quals es concretin els treballs d'assessorament específic".

Ja fa tres anys i mig que va esclatar el cas Barçagate, però el procés d’instrucció encara no està clar quan acabarà. Ara mateix, la data marcada és el 29 de juliol, però és probable que s’allargui sis mesos més. En cas que la jutgessa acabi optant per aquesta decisió, serà la cinquena pròrroga que viurà la instrucció. De fet, segons va avançar el Què t’hi jugues de SER Catalunya i ha pogut confirmar l'ARA, dos dels investigats en aquest cas per presumpta administració deslleial i corrupció entre particulars, l’expresident del Barça Josep Maria Bartomeu i la seva mà dreta, Jaume Masferrer, han demanat que la instrucció s’allargui sis mesos més, fins al gener del 2024, i tenir l'opció de declarar després que descartessin fer-ho quan els Mossos d'Esquadra els van detenir el març del 2021.

El març del 2021, just després que Joan Laporta guanyés les eleccions, va viatjar amb el primer equip a París per veure la tornada de vuitens de final de la Champions entre el PSG i el Barça. Era una època de restriccions severes pel coronavirus i Laporta, que aleshores era president electe –encara no havia presentat l'aval–, va estar gairebé dos dies tancat a l'hotel amb Carles Tusquets, que exercia de president de la comissió gestora. Aquelles jornades van servir per agilitzar el traspàs de poders i perquè Laporta tingués informació de primera mà sobre qüestions delicades, sobretot en l'aspecte econòmic. Entre aquestes qüestions hi havia els 15 milions d'euros que Hisenda reclamava al club per irregularitats en el pagament a jugadors i executius durant el mandat de Josep Maria Bartomeu, una multa que es va abonar l'any passat i que el club intenta recuperar a través d'un recurs judicial.

El cas Negreira és l’últim episodi. Però no deixa de ser un de tants. Ni el primer ni malauradament l’últim. Una pena. Un costum. La sensació que no hi ha un pam de net enlloc. El pagament de 7 milions d’euros que el Barça va fer en 17 anys a les empreses vinculades a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) demostra que els mecanismes de control de la despesa fallen. I si van funcionar, tots els presidents i òrgans de control serien còmplices d’un fet, com a mínim, reprovable èticament. I veurem si alguna cosa més.