Entre vint i trenta cotxes robats per setmana i la mateixa xifra de robatoris al dia a l'Horta de Lleida, "alguns molt violents". I El 90% dels arrestats per aquests delictes són d'origen magrebí. Aquestes són algunes de les dades que dimarts publicava Aliança Catalana de les Terres de Lleida a les xarxes socials. El partit de Sílvia Orriols posava xifres als delictes que es cometen en aquesta localitat i apuntava, un cop més, contra la comunitat musulmana, en la seva ofensiva contra les persones que provenen del Marroc. La Guàrdia Urbana de la capital del Segrià no va trigar ni una hora en desmentir aquestes xifres, que el partit d'extrema dreta assegurava que li havien fet arribar fonts del mateix cos. "Desmentim rotundament les dades que difoneu i que es tracti d’una informació oficial de la Guàrdia Urbana de Lleida. El que afirmeu no és cert en cap dels casos. Us demanem que rectifiqueu i no difongueu falsedats. Gràcies", replicava la policia local lleidatana des del seu compte oficial de X.

Els delictes a tot Catalunya baixen lleugerament, però pugen les agressions sexuals i els altres tipus penals vinculats a la llibertat sexual. Aquesta és la fotografia del mapa delinqüencial català dels primers sis mesos del 2025, segons el balanç de criminalitat que ha fet públic aquest dimarts el ministeri de l'Interior. A Catalunya es registren més de 50 delictes cada hora, i la gran majoria –com ja s'ha repetit en els darrers anys– són furts i estafes informàtiques: entre les dues categories sumen gairebé el 50% de fets penals detectats. En total els delictes baixen un 4,5% respecte al primer semestre del 2024, i destaquen els descensos dels homicidis (de 44 l'any passat a 24 enguany) i dels robatoris amb força, que cauen un 15%, però pugen els delictes de tràfic de drogues un 8,4%.

Fa més d’un any, una dona va denunciar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Palafrugell que algú havia fet un contracte de lloguer sobre un pis que era propietat del seu marit, tot i que aquest feia temps que havia mort. El que ella no sabia aleshores era que aquella sospita acabaria destapant una trama de reagrupaments familiars fraudulents i falsificació de documents. Una investigació dels Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Palafrugell que aquest 30 de juliol s’ha saldat amb la detenció d’un home de 57 anys com a presumpte autor de 23 delictes contra els drets dels ciutadans estrangers i 23 més per falsificació de documents públics, oficials o mercantils.

Si el 2024 hagués durat dues hores més, Catalunya hauria tancat l'any amb un mal balanç de delictes. És una simple coincidència que el 2023 només es registressin 120 delictes més que el 2024. Ho és perquè al país cada dia es cometen gairebé 1.400 fets penals, mig milió de delictes al final de l'any. Això dona una mitjana de 60 delictes cada hora, i van ser aquestes dues hores les que van separar Catalunya d'acabar l'any en positiu o en negatiu.

El Prat de Llobregat continua sent la ciutat catalana on creixen més els delictes, segons el balanç de criminalitat del ministeri de l'Interior corresponent al segon trimestre del 2024. Concretament, els delictes creixen un 55,7%: de 3.900 el primer trimestre del 2023 a gairebé 6.000 el mateix període del 2024. L'augment no és una novetat (ja lideraven el rànquing del primer trimestre i fa anys que ho fan) i des del consistori sempre assenyalen el mateix detonant: el ministeri suma els delictes comesos a l'aeroport del Prat a la totalitat dels registrats al municipi, i això fa que la xifra creixi molt. Encara més en un context d'augment sostingut de delictes a l'aeroport, ja que tal com va explicar l'ARA els robatoris s'han multiplicat per deu en una dècada. Això també explica que a la ciutat del Prat els delictes que pugen més siguin contra el patrimoni: gairebé s'han doblat les sostraccions de vehicles i creixen un 76% els furts. L'Ajuntament, que fa temps que demana al ministeri aïllar la variable de l'aeroport, calcula que si s'acabés fent els delictes a la ciutat es reduirien a la meitat.

Sovint les situacions anecdòtiques reflecteixen la realitat a la perfecció. Aquest dijous els Mossos d'Esquadra van detenir tants lladres i carteristes a l'aeroport del Prat que la comissaria del Prat de Llobregat es va quedar petita. No donaven l'abast; tots els calabossos estaven plens. La solució va ser traslladar detinguts a la comissaria de Cornellà, i ja estan estudiant quina serà la tercera ciutat d'emergència en el cas que la xifra d'arrestats continuï pujant. I que creixin els detinguts vol dir automàticament que els delictes també augmenten. El petit caos d'aquest dijous a la comissaria del Prat, que no deixa de ser una anècdota explicada per un agent, és el millor exemple de l'evolució delictiva als aeroports catalans: en una dècada els robatoris –el 99,53% comesos a l'aeroport del Prat– s'han multiplicat per deu.

Quin és el problema més greu de Barcelona? El 2019, el 27,4% dels enquestats per l'Ajuntament van respondre que la inseguretat. Va ser la primera categoria amb molta diferència. La resposta en l'últim baròmetre del 2023 va ser pràcticament calcada: el 27,7% la va tornar a situar com el problema més greu. En aquests cinc anys, la percepció dels habitants de la capital catalana no ha variat. Ara bé, ho ha fet la quantitat de delictes?

Hi ha debats que són incòmodes, però que s'han de tenir de manera freda i amb dades a la mà. Un d'ells és el de la criminalitat al carrer, l'augment de delictes violents i l'inici d'una dinàmica d'aldarulls en determinats contextos. No hi ha solucions fàcils i no s'hi val aprofitar les dades per acusar determinats col·lectius, especialment d'immigrants, com està fent la ultradreta. El problema no és l'origen, segons els estudis i experts que ho estan analitzant, sinó la manca de referents, la precarietat, la marginalitat o, en casos concrets de població forana, la dificultat real d'integració, entre molts aspectes més. Això, però, no ha de treure el focus d'un problema que és real i que cada cop preocupa a més sectors de població. Les dades són clares i, segons el balanç que va fer ahir el ministeri de l'Interior, la criminalitat a Catalunya ha augmentat un 8% a tot el país respecte al primer semestre de l'any passat i un 15% a Barcelona. També ha crescut en altres ciutats metropolitanes, com l'Hospitalet (+13,6%) o el Prat (+13,9), i ha tingut xifres rècord en poblacions com Amposta, amb un 36,2% més de delinqüència, i Palafrugell, amb un 34,5%. En altres ciutats com Lleida, Rubí o Sabadell, però, ha caigut en relació amb l'any passat, i en altres llocs, com ara Girona, pràcticament està igual.

La delinqüència augmenta a Catalunya i, sobretot, a Barcelona. Segons el balanç del ministeri de l'Interior, la criminalitat ha augmentat un 8% a tot el país respecte al primer semestre de l'any passat i un 15% a la capital. L'increment també és notable en ciutats metropolitanes com l'Hospitalet (+13,6%), el Prat (+13,9) i Tarragona (+12%), tot i que el rècord se l'emporten dues altres poblacions: Amposta, amb un 36,2% més de delinqüència, i Palafrugell, amb un 34,5%. Per contra, la criminalitat cau en municipis com Lleida (-9,2%), Rubí (-8,1%), Sabadell (-6%), Santa Coloma de Gramenet (-3,5%) i Badalona (-1,4%), i Girona es queda pràcticament igual (+1,9%).

Els casos de LGTBI-fòbia augmenten a Catalunya: les denúncies que han rebut els Mossos s'han gairebé duplicat el primer trimestre, fins a arribar a 70, i el nombre de víctimes s'enfila a 133 (+146%), segons el balanç que ha emès el cos amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+. La majoria dels delictes han estat agressions, amenaces i coaccions, un "repunt preocupant" que entitats com l'Observatori de l'Homofòbia (OCH) asseguren que s'està produint també aquest segon trimestre.

Les xifres rebaten que la situació de la delinqüència a Barcelona estigui en els nivells del 2019, un any negre per a la seguretat a la ciutat. Segons les dades que s'han presentat aquest dijous a la junta local de seguretat, els fets delictius en conjunt han caigut un 14,6% a la ciutat si es comparen les dades del 2022 (193.286) amb les del 2019. I això és, sobretot, perquè s'han reduït els furts, que encara representen un de cada dos delictes, i els robatoris (tant al carrer com en domicilis i comerços).

La cap dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, la comissària Marta Fernández, fa balanç de l’activitat delictiva d’aquest estiu a la ciutat.

Barcelona ha tancat l’estiu amb menys delictes que abans de la pandèmia, inclosos furts i robatoris, i l’alcaldessa, Ada Colau, n’ha tret pit. “Sense autocomplaença”, Colau defensa un canvi de tendència en la delinqüència de la ciutat: ara, segons ella, està “clarament en descens”. Les dades dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana reflecteixen que, durant el juliol i l’agost, les denúncies han caigut un 12% respecte al 2019, que és l’any previ al covid i quan es va marcar un rècord delictiu històric. L'alcaldessa no veu en el balanç d’aquests dos mesos una “flor d’un dia”, i l’ha vinculat a l’augment d’agents als dos cossos, a la “bona coordinació” entre ells i a la feina policial, “no només amb més detencions sinó amb més prevenció”. També a l’enduriment del càstig pels furts, malgrat que això tot just s’aplica des de finals d’agost.

El confinament va tenir un impacte clar en la delinqüència a la capital catalana, on es van reduir un 80% tots els delictes urbans, excepte els homicidis, a causa de les restriccions. Així ho conclou un estudi internacional en què ha participat la Universitat de Barcelona i que compara l'efecte dels confinaments en els índexs de criminalitat de 26 ciutats de 23 països d'arreu del món. Els resultats obtinguts mostren que Barcelona, l'única ciutat espanyola de l'estudi, és una de les que més va veure reduïda la delinqüència, juntament amb Lima (Perú) i Mendoza (Argentina).

Fa un any es feia la Junta Local de Seguretat de Barcelona amb els delictes molt disparats: se superaven els 40 robatoris violents al dia, un 31% més que el 2018. El conjunt dels delictes pujaven un 9% el primer semestre del 2019 a la ciutat, que encadenava un nou any a l'alça després de tancar el 2017 i el 2018 amb un creixement dels delictes superior al 7% i al 17%, respectivament. Una tendència que ha trencat l'impacte del covid-19, que també ha fet caure la delinqüència a Barcelona i a la resta de Catalunya. Però a la capital la baixada és més accentuada perquè entre el gener i el juny s'han registrat un 42% menys de delictes. A Catalunya el descens és d'un 30%. La sensació d'inseguretat dels barcelonins, en canvi, es manté. Quan al març se'ls va preguntar si havien sigut víctimes d'un delicte l'any anterior, el 30,9% van respondre que sí. El 2019 van ser el 31,8%.

El confinament ha tingut un impacte en la delinqüència però el comportament de la criminalitat ha començat a canviar durant aquest temps d'aïllament. En les dues setmanes del confinament total, entre el 28 de març i el 13 d'abril, es van denunciar 353 delictes al dia a Catalunya (un 80% menys que el mateix període del 2019). Però, en canvi, en l'última setmana analitzada, entre el 4 i el 10 de maig, s'han denunciat 821 delictes al dia (un 54% menys que el 2019), segons les dades dels Mossos d'Esquadra. Amb la posada en marxa del desconfinament, doncs, els delictes s'han més que duplicat perquè han passat dels 353 diaris de fa un mes als 821 actuals, gairebé un 133% més. Tot i això, continuen per sota del que és habitual.

Els últims dos caps de setmana els Mossos d'Esquadra han detectat un "relaxament" de la ciutadania en el compliment del confinament pel coronavirus. El percentatge de denúncies que han posat, respecte al nombre de persones que han identificat, ha anat a l'alça. "La gent s'està movent més sense causa justificada", apunten fonts policials, que ho vinculen a un cansament de la situació per part de la població i que la fase del desconfinament s'està allargant. També es pensa que pot estar relacionat amb la sortida dels nens al carrer i que els treballadors d'activitats no essencials ja puguin anar a la feina. El cap de setmana les multes a persones que es desplaçaven sense poder-ho fer van créixer un 10% respecte a la setmana anterior. El Servei Català de Trànsit també ha notat un augment de la mobilitat en diferents vies.

“Encara tenim algun furt, robatori violent o baralla al carrer, però ens arriben molts menys incidents. La majoria del temps comprovem que la gent que surt ho pot fer”, admeten els Mossos d’Esquadra que treballen en la delinqüència urbana de Barcelona. Des que es va declarar l’estat d’alarma, fa dues setmanes, els delictes presencials no han parat de baixar i les denúncies que rep la policia han caigut prop d’un 80%. Tant els furts, que suposen més de la meitat dels delictes que es cometen, com els robatoris violents al carrer s’han desplomat a Barcelona i al conjunt de Catalunya. Els hàbits de les persones amb el confinament deixen a alguns lladres menys oportunitats, però en sorgeixen de noves en els delictes virtuals, i els experts apunten que augmentaran.

És innegable que un dels debats d’aquest estiu ha sigut la seguretat de Barcelona. El tinent d’alcalde Albert Batlle va parlar de “crisi de seguretat”, però l’alcaldessa i el departament d’Interior ho van rebaixar a “problemes” d’inseguretat: sobretot pels robatoris violents i el repunt d’homicidis. Ara els Mossos d’Esquadra han publicat les dades dels mesos d’estiu i el balanç és que entre el juny i el setembre els delictes denunciats han baixat un 1% a Barcelona respecte al mateix període del 2018. Tot i que, més que d’un descens, es pot parlar d’una estabilització, perquè no tots els delictes s’han reduït i els robatoris violents han continuat a l’alça.

L'ambaixada dels Estats Units ha emès aquest dimecres una alerta de seguretat en què es comunica l'increment de "delictes violents" a la ciutat de Barcelona aquest estiu. L'ha difós a través dels diferents consolats i posa especial atenció en els delictes que es produeixen a les zones més turístiques.