Societat 19/03/2021

El virus que ha trastocat la delinqüència

El tràfic de drogues i les estafes, dels pocs que s'escapen de la caiguda sense precedents per la pandèmia

4 min
L'impacte del covid en la delinqüència

BarcelonaNingú s’hauria imaginat que un any després de l’estiu en què es va parlar d’una “crisi de seguretat” a Barcelona els delictes caurien un 28% a Catalunya i més d’un 40% a la capital catalana. L’inesperat covid-19 ha tingut un impacte sense precedents en la delinqüència, que, un cop tancat el primer any de la pandèmia, ha deixat un balanç que difícilment es tornarà a repetir. Com en tots els àmbits, el factor més determinant del 2020 ha sigut el confinament domiciliari, tot i que un altre dels efectes del virus és que “s’ha perdut la vida al carrer” , recorda el president del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, Daniel Limones. Això ha fet que es reduïssin les “oportunitats” per dur a terme alguns dels delictes més habituals.

El 39% de les denúncies que van rebre les policies el 2019 van ser per furts. En canvi, el 2020 els furts han suposat el 31% de tots els delictes. Tot i que mantenen un pes en la delinqüència de Catalunya, en l’últim any se n’han denunciat uns 80.000 menys. “Els furts es fonamenten en dues coses: estar ocupat o despistat i una falta de supervisió de vigilància. Ara si algú se’ns acosta som més esquerps que abans, perquè no ens podem tocar, i els furts vivien d’això a les zones concorregudes”, defineix la criminològica Helena Mulero. Pel que fa als lladres que els cometien, Limones considera que una part correspondria al crim organitzat, que és internacional i hauria “marxat a un altre mercat”.

Però no tots els delictes han baixat. Entre els pocs que s’escapen dels números vermells hi ha el tràfic de drogues. Un ascens que no està tan vinculat al fet que s’hagi consumit més –en un any en què l’oci nocturn ha quedat tancat–, sinó als efectes de les restriccions pel covid, com ara el confinament i el toc de queda, perquè “qualsevol moviment és detectat més fàcilment per la policia o la ciutadania”. A més, “el control social ha anat a l’alça, amb ulls al carrer controlant”, diu Limones, com també les queixes dels veïns per les molèsties que causen els narcopisos perquè són més a casa. De fet, els Mossos han aprofitat per posar setge als narcopisos mentre els traficants feien arribar la droga a domicili amb els riders de menjar .

Operatiu contra el tràfic de drogues al Raval l'octubre de l'any passat.

Sobre l’ocupació d’immobles, que ha augmentat, Limones recorda que no vol dir que efectivament s’hagin dut a terme, ja que les dades de la policia no diferencien les ocupacions dels intents i atribueix el repunt al fet que els veïns, com que no surten tant del seu domicili, de seguida se n’adonen . Les estafes són una altra de les excepcions: en el primer any de la pandèmia creixen i els experts ho relacionen sense cap dubte amb la ciberdelinqüència. “Continuarà cap amunt perquè els hàbits han canviat”, pronostica l’especialista en seguretat Montse Iglesias-Lucía, perquè amb el covid les persones passen més hores davant una pantalla. Però el portaveu dels Mossos, el comissari Joan Carles Molinero, també admetia dijous preocupació per les estafes vinculades al coronavirus, la majoria amb trucades.

En el balanç fet pels Mossos, Molinero destacava la caiguda dels furts i dels robatoris violents al carrer així com els robatoris a les botigues. I afegia un altre increment de l’últim any, com els delictes per desobediència, resistència i atemptat als agents de l’autoritat, cosa que s’atribueix a la intervenció policial per les restriccions de tipus social i de mobilitat.

El que pot venir a partir d’ara

¿Fins quan duraran els efectes de la pandèmia en la delinqüència? Es fa difícil fer una previsió amb un virus que ha portat moltes sorpreses. Però Limones assegura que un dels factors a tenir en compte és el turisme, que ha demostrat tenir “una gran incidència” . “Si ara comencem a obrir les portes i tenim el turisme d’abans, es produirà un augment amb la tendència de llavors”, avisa el president del Col·legi de Criminòlegs. Al marge dels turistes, aventura que els delictes contra el patrimoni –els furts i els robatoris– entraran en “una estabilització” que segurament s’acostarà més a les dades de fa dos anys que a les xifres del 2020. També fa una crida a les administracions a abordar la desigualtat social que provoca que persones es dediquin a la delinqüència.

A l’espera que es publiquin enquestes de victimització –que mesuren els delictes des de la percepció de les víctimes– que recullin els efectes del covid, la inseguretat continua com una preocupació malgrat el descens de l’últim any. A Barcelona, el baròmetre del desembre encara situava la inseguretat com el principal problema, però amb menys força que abans. “És una ciutat que està pagant la motxilla que portava”, considera Limones, després que fa dos estius la inseguretat va centrar el debat coincidint amb una concentració d’homicidis. El 2020 ha sigut el contrari, perquè s’han produït 48 homicidis i assassinats a tot Catalunya, 10 menys que l’anterior.

La professora de seguretat internacional a la URL Sonia Andolz planteja que el concepte de seguretat sigui més ampli i no faci referència només a la situació física al carrer. “En un moment de crisi i incertesa, es tendeix a tenir una percepció més esbiaixada”, explica, també per la influència de la gestió del virus. Andolz apunta que la falta de policia per fer complir les mesures del covid es pot relacionar amb la sensació d’inseguretat.

stats