El gravamen extraordinari del govern espanyol al sector energètic ha arribat aquest dimecres al seu punt final. Aquesta, però, és la crònica d'una mort anunciada. A finals de desembre, quan l'executiu central va aprovar prorrogar-lo per complir amb les exigències dels socis d'esquerra –ERC, EH Bildu i el BNG–, no tenia garantit el suport ni de Junts ni del PNB de cara a la seva convalidació al Congrés dels Diputats.

El govern espanyol està ultimant un acord amb el PNB i Junts, dos dels grups parlamentaris que exerceixen de socis estratègics al llarg de la legislatura, per encarir uns deu cèntims de mitjana el preu del combustible dièsel per igualar-lo amb el de la gasolina. Ho fa en el marc de les exigències europees per desbloquejar un nou paquet d’ajudes d’uns 7.200 milions d’euros dels fons europeus Next Generation. 

L'impost per la recollida i el tractament de les escombraries, la taxa de residus, s'apujarà de mitjana un 10% als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona de cara al 2025. Ho ha confirmat aquest dimarts el consell metropolità de l'AMB. Aquest gravamen, que per a les famílies es cobra inclòs dins la factura de l'aigua, serveix per finançar el tractament del milió i mig de tones de brossa que es generen, 600.000 de les quals es recullen selectivament.

La possible permanència de l'impost extraordinari sobre les energètiques està aixecant polseguera. De fet, des de la posada en marxa d'aquest gravamen l'any 2022, en plena crisi de preus, la polèmica ha estat constant pel rebuig del sector, que fins i tot ha dut la batalla als tribunals (no només demana que s'anul·li el tribut, sinó que reclama la devolució del que s'ha pagat). Ara, però, torna a estar més viva que mai pel calendari. Aquest impost, com el que afecta el sector bancari, està en vigor fins a finals d'aquest 2024 (la liquidació d'aquest any es farà el 2025). Així doncs, a partir de l'1 de gener del 2025 tots dos tributs decauen. El govern espanyol, però, els vol fer permanents, com ja ha dit en anteriors ocasions i ha deixat plasmat al Pla Fiscal Estructural enviat a Brussel·les.

França s'ha proposat darrerament estar al focus de tots els mitjans pel que fa a les seves polítiques relacionades amb l'automòbil. Si fa uns dies explicàvem que l'Ajuntament de París havia decidit triplicar les tarifes d'aparcament als SUV i als cotxes més pesants, fins i tot als elèctrics, ara el torn és per al govern de tot el país i la seva fiscalitat referent al CO₂. I és que sota el nom de malus CO₂, l'executiu francès aplica una taula progressiva d'impostos que eleva el preu dels vehicles en funció de les seves emissions de diòxid de carboni, arribant a xifres realment elevades.

1.120 milions d'euros. Aquesta és la quantitat que, per ara, han liquidat els sis grans bancs d'Espanya pel nou impost a la banca aprovat pel govern espanyol. El tribut, que a priori estarà vigent fins al 2024, es va aprovar i va entrar en vigor a finals d'any i la primera liquidació s'havia de fer durant aquest primer trimestre (el 50% de l'impost, l'altra meitat s'abonarà al desembre). Els diners que ingressi l'Estat tenen com a finalitat compensar la despesa de l'executiu de Pedro Sánchez vinculada a les mesures aprovades per fer front a la crisi energètica i de preus que va començar a finals del 2021 i que la guerra a Ucraïna va accelerar.

Les patronals bancàries AEB (l'Associació Espanyola de la Banca) i CECA (la Confederació Espanyola de les Caixes d'Estalvi) han presentat davant l'Audiència Nacional sengles recursos contenciosos administratius contra l'impost temporal a la banca.

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha publicat aquest dijous a la seva seu electrònica el padró definitiu dels vehicles que han de tributar per l'impost sobre les emissions de CO2, amb gairebé 2 milions de vehicles, pels quals espera recaptar una mica més de 55 milions d'euros.

"Un increment indiscriminat dels impostos seria un autèntic error, especialment al món empresarial. Compte amb els anuncis en què es parla d'un increment de fins al 10% de l'impost de societats". Així ha contestat el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, a les propostes plantejades aquests últims dies per l'executiu espanyol per fer front a les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna i, en particular, a l'increment dels preus energètics. D'aquesta manera, els empresaris –que aquest dimecres s'han reunit en l'assemblea general de la CEOE– mostren el seu rebuig, ja conegut, a una possible pujada dels impostos sobre els guanys de sectors com ara l'elèctric. Per contra, el president sí que ha celebrat la rebaixa de l'IVA de la llum al 5%. "És una mesura progressista", ha dit.

Després d'un treball a marxes forçades, el ministeri d'Hisenda ha dissenyat un nou impost de plusvàlues (tècnicament, impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana), imprescindible per als ingressos dels ajuntaments, que aquest dilluns ha aprovat el consell de ministres. El càlcul de l'impost vigent fins ara va caure fa poc més d'una setmana, quan el Tribunal Constitucional el va tombar i va posar en alerta els ens locals espanyols, on en conjunt aporta uns 4.000 milions d’euros de recaptació. De fet, només a la ciutat de Barcelona es preveuen uns ingressos de gairebé 181 milions d'euros per aquest tribut.

El Govern ha aprovat el projecte de llei que introdueix algunes modificacions en l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i amb el qual espera recaptar 150 milions d'euros l'any. Aquests són els càlculs que ha fet la secretaria d'Hisenda basant-se en un exercici amb el tribut plenament implementat, és a dir, quan es liquidin els impostos corresponents els turismes, els comercials i les motocicletes. L'impost afectarà un total de 4,1 milions de vehicles, concretament 3,6 milions de vehicles i furgonetes i mig milió de motos. Aquest tribut va ser aprovat pel Parlament l’agost del 2017 i té com a objectiu lluitar contra l'escalfament global del planeta.

Més de 3 milions i mig de vehicles hauran de pagar un impost per les emissions de CO2 a Catalunya. Segons avança aquest divendres La Vanguardia, el departament de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda ha aconseguit esquivar els obstacles i té a punt tots els detalls per aplicar un gravamen que està recollit en la llei del canvi climàtic del 2017. Aquest tribut a les emissions dels vehicles queda, doncs, pendent que l'aprovi el Govern, tràmit que, segons un portaveu del departament, es farà en les pròximes setmanes. El tribut serà de periodicitat anual i tindrà com a primera data d'aplicació aquest 2019.

El govern català ha aprovat aquest dimarts un decret que desplega de nou l'impost català a les begudes ensucrades envasades. La norma original va ser anul·lada al juliol pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al considerar que en la seva aprovació la Generalitat s'havia saltat alguns tràmits. D'aquesta forma, el Govern intenta dotar de seguretat jurídica l'impost, "que continua vigent i segueix recaptant", ha insistit l'executiu català.

Un informe calcula que l'impost sobre les begudes ensucrades comporta un estalvi d'entre 6,9 milions i 61,2 milions d'euros per al Govern i que representa una millora de la salut pública, ja que causa una disminució de les malalties relacionades amb l'obesitat i, per extensió, milloren la qualitat de vida i l'esperança de vida de la població adulta. L'estudi ha sigut elaborat per Ivàlua, el consorci d'avaluació de polítiques públiques participat per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

Dijous passat l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicava la inflació del mes de març, amb un augment de preus d’un 1,3%. Entre les causes principals de l’increment, l’organisme estatal indicava que el preu de la llum al març havia baixat menys que el mateix mes de l’any passat. Doncs a l’abril s’espera un augment del preu de l’electricitat pel retorn de l’impost del 7% a la generació.

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) continua el seu desplegament pel territori i, des de fa un any i mig, recapta tots els tributs propis i cedits de la Generalitat, segons un informe presentat aquest dijous pel Govern. En dos anys, l'ATC ha passat de recaptar el 43% al 100% del dos impostos cedits per l'Estat: l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l'impost de successions i donacions. A més, aquests dos impostos han augmentat la recaptació un 14% i un 22%, respectivament.

El conflicte sobre l'impost de les hipoteques ha canviat de capítol. Després de tot el rebombori jurídic que va aixecar aquest tribut els dies, el govern de Pedro Sánchez va aprovar mitjançant un decret llei exprés que el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) corresponia als bancs i no als clients.

El president de la sala contenciosa administrativa, Luis Díez-Picazo, va tallar la possibilitat de debatre la proposta de fer pagar als bancs l'impost d'actes jurídics documentats de les hipoteques sense retroactivitat. Encara que aquesta iniciativa transaccional de la magistrada Pilar Teso va ser rebutjada per 17 vots a 11, els magistrats van voler aprofundir en el debat, una possibilitat tallada de soca-rel per Díez-Picazo, que va obligar a votar. El resultat: 15 vots a favor que paguessin els clients i 13 els bancs.

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va assegurar el passat 22 d'octubre que la sentència que atribuïa a la banca el pagament de l'impost de les hipoteques era "ferm i no susceptible de revisió", i que tenia "plens efectes" per a les parts en litigi.