Que el 61% dels alumnes catalans acabin l’ensenyament obligatori sense haver treballat l’evolució no és una dada anecdòtica. És un símptoma estructural. El currículum vigent no inclou l’evolució a primària i la situa a 4t d’ESO com a optativa. Això equival, en la pràctica, a convertir en prescindible el marc conceptual que dona sentit a tota la biologia. I això és, senzillament, una barbaritat intel·lectual.

Ara sí que sí, aquest és l'últim curs en què els alumnes de primer de batxillerat estudiaran física, química, biologia, geologia i ciències ambientals per separat. El departament d'Educació ha publicat aquest dilluns la modificació del decret que marca com s'organitzen les assignatures a batxillerat. D'aquesta manera, es confirmen els canvis que des de fa més d'un any s'han anat explicant i que han rebut l'oposició de diverses plataformes de docents. Les modificacions al currículum s'aplicaran ja a partir del curs vinent, el 2026-2027, a causa d'un requeriment del govern espanyol que instava la Generalitat a homologar els seus títols en cas de mobilitat geogràfica.

El sainet polític d'aquest estiu és la desfilada de currículums falsos que apareixen dins el PP, Vox i el PSOE, i que de moment ha comportat la dimissió de tres càrrecs públics: Noelia Núñez, que era diputada pel PP al Congrés i que s'havia inventat fins a quatre llicenciatures (li espera un futur ben pagat a la televisió porqueria), el conseller de Gestió Forestal i Món Rural de la Junta d'Extremadura, Ignacio Higuero (de Vox, una llicenciatura inventada) i el molt veterà dirigent dels socialistes valencians, el PSPV, José María Ángel Batalla, que havia estat alcalde, senador i secretari autonòmic, i que fa poc havia estat nomenat comissionat del govern per a la reconstrucció després de la DANA (currículum sota investigació de la Fiscalia Anticorrupció). Són les úniques dimissions, però no els únics casos. En particular el PP, fidel a la mala punteria amb què condueix la seva campanya contra la corrupció i les martingales en la vida pública, és com sempre el partit que acumula, amb diferència, més casos de dirigents que han volgut falsificar el seu expedient acadèmic (és digna de memòria la fulgurant trajectòria universitària de Pablo Casado).

L'escàndol de la ja exvicesecretària i exdiputada del PP Noelia Núñez, que va dimitir després de falsejar el seu currículum amb un reguitzell de titulacions que no tenia, ha provocat una reacció frenètica del partit, que pretén tallar de soca-rel qualsevol cas semblant. Tot i que la direcció estatal evita confirmar una ordre directa seva o del líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, s'han anat produint revisions de currículums al Congrés, tal com ha avançat El Mundo i l'ARA ha confirmat. Però no només això, aquesta ordre s'ha traslladat a les autonomies, és a dir, a Catalunya també afectarà aquest rigor extrem que s'està imposant. Aquesta estratègia dura no acaba de convèncer diverses veus perquè es pot girar en contra en qualsevol moment: "Un gra massa", comenta una font, mentre que una altra sosté que aquesta reacció extrema pot donar resultats molt incerts.

Dijous, la ja exdiputada del PP Noelia Núñez, en ple clímax de l’escàndol pel seu falsejament de currículum, va assumir una gira inaudita a la televisió. Va fer honor al càrrec que ostentava fins ara com a vicesecretària de mobilització i repte digital i va triar Mediaset com a plataforma per vendre la seva versió dels fets. Va assistir a dos programes de Cuatro. Va anar a Todo es mentira –un títol molt oportú en el seu cas–, on ja feia de col·laboradora anteriorment. La van entrevistar durant gairebé una hora i va ser evident la seva permanent ambigüitat a l’hora de parlar dels seus estudis. Va tornar a ser imprecisa quan va fer referència als crèdits que li faltaven per acabar el grau de dret i la van pescar amb una nova mentida: van recuperar una entrevista on ella assegurava que només li quedava el treball de final de grau. També va ser entrevistada a En boca de todos per Nacho Abad, el presentador de successos amb menys escrúpols de la televisió. L’home la va tractar molt afectuosament i va acceptar amb indulgència els seus arguments. L’exdiputada insistia que havia estat un error sense malícia que havia comportat un malentès, però que ara assumia la seva responsabilitat i donava la cara. Abad li va preguntar pel significat dels seus tatuatges. A la pell hi porta el seu lema: “Viure sense penediment”.

"La filosofia té dos grans motius: indignar-se per transformar el món i meravellar-se de la perseverança". La frase que va pronunciar la doctora en filosofia i professora de la Universitat de Barcelona (UB) Begoña Roman és un bon exemple de per què un dilluns a la tarda prop de 100 persones es van reunir a l'Ateneu Barcelonès amb un objectiu clar: recuperar el prestigi de la filosofia dins l'educació catalana. "Ja no és una qüestió professional sinó una qüestió de país. El problema és que vivim en el curtterminisme. No es planifica de cara al futur sinó només per avui", va criticar el catedràtic de filosofia Ramon Moix.

Nova intromissió de la justícia en l'educació catalana. Aquest cop en el currículum de batxillerat, després que el sindicat de professors de secundària ASPEPC presentés un recurs contra diversos punts del nou decret de batxillerat –aprovat l'any 2022– en referència a la manera com s'estructuren les matèries i el pes que té el treball de recerca (TR) en la nota final.

Imagina que coneixes un desconegut en una festa. Què fa que la trobada sigui un èxit? La primera lliçó és escoltar la saviesa d'un anunci de xampús dels anys 80: "Mai tindràs una segona oportunitat per crear una primera impressió". La segona lliçó és recordar que no necessites portar una boina o un mantó de pell per ressaltar. La tercera és no oblidar que el que no diguis serà tan important com el que diguis.

El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret dels ensenyaments de l’educació infantil, que engloba l'etapa entre els 0 i els 6 anys. Les principals novetats de la nova norma, que no s'actualitzava des de l'any 2010, són que el currículum d'educació infantil serà competencial, que per primera vegada s'integren en una etapa educativa única els dos cicles –el primer, que es fa a les llars d'infants, i el segon, que es cursa a l'escola– i, sobretot, la incorporació de l'educació afectivosexual i la coeducació, és a dir, el fet d'educar tenint en compte la igualtat entre nens i nenes respectant i valorant les diferències de gènere. "Igual que el pla digital ha deixat de ser només l'hora d'informàtica, ara tot el professorat haurà de treballar d'acord amb unes referències de coeducació i perspectiva de gènere", explica en declaracions a l'ARA la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora. "El que regulem amb el nou currículum és que totes aquelles activitats i propostes educatives que es facin en el marc del temps lectiu i del temps no lectiu –menjadors, extraescolars, etc.– han d'incorporar aquesta mirada", assegura.

Tres idees abans d’entrar en matèria. Els canvis en educació són molt lents, així que és més que probable que les novetats incloses al currículum triguin un temps a mostrar resultats pràctics a les aules, i més encara sabent que el departament deixarà tres anys de marge per aplicar-los. La segona, els canvis que es proposen pràcticament ni es notaran a l’educació primària, on la transformació educativa està més estesa, mentre que seran més importants a l’ESO i, sobretot, al batxillerat, unes etapes en què encara es treballa molt per matèries estanques i amb un enfocament més memorístic. I la tercera, sovint sembla que el paper ho aguanti tot i es fan lleis que no s’acaben de complir.

El binomi fantàstic

Aleix Solà, professor de llengua i literatura catalanes a l'Institut Escola Carles Capdevila (els Hostalets de Balenyà)

El mestre Gianni Rodari era un geni de les paraules. Una de les seves tècniques és el binomi fantàstic: dues paraules aparellades d’on neixen les històries més originals. L’escriptor i pedagog ens proposa que escollim paraules que visquin ben allunyades l’una de l’altra. Com més distants siguin els binomis, més enllà viatjarà la imaginació. Així concebo una aula de secundària: adults els uns, adolescents els altres; sense gaire en comú i aparentment separats per generacions, però participant conjuntament en la fantasia de l’aprenentatge.

]]>

Un dels punts de la vaga educativa a Catalunya reclama aturar els nous currículums, que impulsen l'aprenentatge competencial i per àmbits i que, segons alguns docents, devaluen la qualitat del coneixement. En canvi, un nou informe de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) avala aquest model educatiu i, entre les cinc propostes concretes per "transformar l'educació", s'hi planteja "actualitzar els currículums i els coneixements comuns" i desplegar metodologies centrades "en problemes i projectes". Així ho ha vingut a presentar aquesta setmana a Barcelona el director d'innovació i futur de l'aprenentatge de la Unesco, Sobhi Tawil, que ha valorat que Catalunya ja estigui "en la dinàmica" d'aquesta transformació, més basada en la cooperació que en el model tradicional "de rànquings i competència".

]]>

El nou currículum que s'aplicarà el curs que ve als centres educatius de Catalunya comença a imaginar un sistema sense assignatures concretes i fa els primers passos cap a un model d'aprenentatge més globalitzat i organitzat per àmbits de coneixement, en la línia del que ja fan moltes escoles a primària. El gran canvi, doncs, serà a l'ESO, on encara es treballa molt per matèries estanques. Per començar a transformar la secundària, el departament d'Educació deixarà quatre hores setmanals de gestió autònoma perquè cada institut decideixi què i com treballa, en funció de les necessitats dels seus alumnes. Per donar aquestes 560 hores lliures a l'ESO, ha calgut retallar un 15% les hores de les assignatures que la llei estatal permet: hi haurà 70 hores menys de català, castellà, anglès, matemàtiques, història i geografia a l'ESO. A la pràctica: en dos cursos d'ESO, en lloc de fer 3 hores setmanals d'aquestes matèries se'n faran dos.

]]>

Sorpresa pels díptics que es reparteixen a l'estand del departament d'Educació al Saló de l'Ensenyament: entre la informació que poden consultar els estudiants hi ha un esquema de com serà el futur batxillerat, un fet que no seria estrany si no fos perquè els centres educatius fa més d'un mes que demanen a la conselleria que els enviï aquesta documentació per poder-hi fer aportacions i també orientar els alumnes, sobretot els de 4t d'ESO, que encara no saben amb quin batxillerat es trobaran el curs que ve. La indignació entre el professorat s'ha fet palesa a les xarxes perquè consideren que, novament, la conselleria ha tirat pel dret i aplicarà canvis sense consultar-ho. Precisament, les maneres de procedir del departament d'Educació són una de les raons que van empènyer molts mestres i professors a la vaga de cinc dies.

]]> Vivim en un món que ens acull i ens planteja dubtes que mai no podrem acabar de resoldre. Som indigents, sempre amb mancances tant en la nostra versió cognitiva com en l’afectiva. La condició d’indigent no encaixa amb la d’influencer. Un influencer pretén exercir la seva acció sobre algú. Un indigent allò que busca és la complicitat amb aquest algú perquè necessita trobar respostes als dubtes. 

]]>

Després de quatre dècades a les aules i a les direccions de dos instituts, Ramon Grau va acceptar el 2019 dos encàrrecs: escriure Educar per a la vida, que s'acaba de publicar, i fer de subdirector general d'Ordenació Curricular al departament d'Educació, des d'on ha preparat els futurs decrets dels currículums que es desplegaran el curs que ve tal com marca la nova llei d'educació.

]]>

El departament d’Educació diu ara que vol mantenir la filosofia com a optativa de 4t d’ESO. En l’esborrany del decret de currículums que la conselleria va enviar a les direccions no hi constava aquesta assignatura com a optativa, perquè es va seguir el disseny plantejat pel ministeri d'Educació. Fonts del departament indiquen que en el seu dia ja van demanar al ministeri que mantingués la filosofia com a optativa i asseguren que, malgrat que no apareix en l'esborrany, està previst recuperar la matèria en el decret definitiu, segons informa Laia Vicens. Així mateix, es tornarien a incloure cultura clàssica, arts escèniques i una matèria d'economia que, juntament amb filosofia, van desaparèixer de l'esborrany. El 50% del currículum escolar el dicten les comunitats autònomes i n’hi ha d’altres, com Castella-la Manxa, que des del principi van deixar clar que continuarien impartint les classes dedicades al pensament i la reflexió. Per contra, fonts de la conselleria exposen que es manté la reducció de les hores de cultura i valors ètics a un sol curs de l'ESO. Fins ara aquesta matèria actuava com a mirall de religió: els alumnes havien de triar l'una o l'altra. Però la nova normativa de Madrid estableix que no es poden avançar continguts de cap àrea a la mateixa hora que la religió i, per tant, desapareixen les classes alternatives.  

]]>

El sistema educatiu a Catalunya està estancat des de fa uns anys i ara està en un punt d'inflexió decisiu. Quan la idea era començar a revertir les doloroses retallades del 2010, la pandèmia va agreujar una situació que ja era complicada i, malgrat que el sector educatiu és "resilient", aquesta capacitat de resistir "pot tenir un límit" i en lloc d'avançar cap a una millora significativa dels indicadors es pot produir un retrocés que aprofundeixi encara més en les desigualtats que ja existeixen i "naturalitzi la mediocritat i el fracàs".

]]>

La nova llei d'educació espanyola va néixer amb l'esperit de "modernitzar" el sistema educatiu i encaminar-lo cap a un model més competencial i menys memorístic, en la línia del que han fet Portugal, Finlàndia, el Quebec o Escòcia. Ara s'ha començat a posar fil a l'agulla al que només eren orientacions i el govern espanyol ha fet arribar a les comunitats autònomes un esborrany per als nous currículums educatius, una peça clau del sistema, perquè concreta què han d'aprendre els alumnes als centres i com s'ha d'avaluar. Els dos documents, que ha avançat el diari El País, plantegen deixar enrere la divisió d'aquest currículum per assignatures i substituir-la per l'aprenentatge competencial, que s'estructuraria en vuit àmbits: competència de comunicació lingüística, matemàtica, ciència i tecnologia, digital, personal i social, ciutadana, emprenedora i de consciència i expressió culturals.

]]>