Un home de 42 anys i una dona de 43 són a presó provisional des de divendres passat acusats dels delictes de maltractaments habituals, lesions molt greus i agressió sexual al seu fill, un nen de poc més d'un mes de vida, que ha quedat sota la tutela de la Generalitat. La parella va ser detinguda dimecres passat, 18 de març, i divendres va passar a disposició del jutjat de violència contra la infància i l'adolescència de Barcelona. El magistrat els va enviar a presó provisional sense fiança, segons ha explicat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

És trist llegir els testimonis de les dones que denuncien els presumptes abusos de Julio Iglesias publicats per Eldiario.es i no sentir sorpresa, que els fets explicats siguin perfectament plausibles, que no ens estranyin gens ni mica. Cosa que no evita, esclar, la commoció que provoquen alguns detalls esfereïdors sobre el sistema d'explotació al qual sotmetia les seves víctimes. Podíem haver deduït ben fàcilment, per com parlava de les senyores i per com les tractava en públic, que el latin lover era, en realitat, un depredador sense escrúpols. Però són així, aquests seductors empedreïts, no ho poden evitar, tenen tanta potència sexual que han d'anar pel món tirant-se tot el que se'ls posa al davant. Era una de les coses per les quals s'admirava el cantant a tot el món: per ser un conqueridor sense que ningú es preguntés què en pensaven les seves conquerides. I què havien de pensar? Que quin honor, quin privilegi ser triada per un senyor que les podia tenir totes, amb èxit, diners i poder. Què havien de dir elles, que amb prou feines havien entrat en l’edat adulta, quan, enmig d'una entrevista, els feia comentaris sobre el seu físic, els preguntava si tenien nòvio o els plantava un petó als morros? Amb l'escàndol de les denúncies, les televisions han fet recopilacions dels moments estel·lars del personatge que esfereeixen, perquè constitueixen agressions en tota regla fetes en viu i en directe davant d'un públic que riu i aplaudeix i celebra aquesta violència normalitzada. Qui podia dir ni mitja paraula si ell era així; ja se sap, els homes. En veure les imatges de petons he recordat tots els alès fastigosos, la flexibilitat que adquireixen els colls de les dones a còpia de fer la cobra, totes les estratègies que hem hagut d’adoptar per esquivar els qui es pensen que són bons amants quan no tenen ni la més remota idea del que vol dir el bon sexe, que comença i acaba sempre amb el reconeixement de l'altre com a ésser humà que desitja i no només consent.

¿Una elecció tan simple com el nom pot canviar la nostra vida? És el que planteja l'escriptora britànica Florence Knapp en el seu debut literari: Els noms (Edicions 62/Salamandra), que ha traduït al català Núria Parés Sellarès. La novel·la, que ja s'ha traduït a 25 llengües, explica com una mare, víctima de la violència del marit, va al registre civil i dubta sobre el nom que posarà al segon fill. A partir d'aquí, presenta tres vides ben diferents segons el nom escollit.

Condemna de deu anys i mig de presó a un home pels maltractaments al seu fill quan era un nadó de només un mes de vida a Montblanc. L'home va causar-li ferides que van requerir cirurgia i un ingrés a l'UCI l'any 2019. L'infant pateix seqüeles que, ara que té cinc anys i està sota tutela de la Generalitat, li suposen una discapacitat del 70%. La sentència de l'Audiència de Tarragona ha acabat absolent la mare, que també va estar en presó provisional investigada pels maltractaments.

La Petra tenia 78 anys. No li tocava morir-se, encara, però el passat 28 de juny, a Fuengirola, el seu marit la va escanyar. Presumptament, és clar, sempre presumptament, si no volem anar nosaltres a presó, tot i que el senyor duia encara l’escalfor de la sang deturada de la Petra a les mans quan el van detenir i havia deixat una carta de comiat abans d’intentar suïcidar-se. Ja podrien invertir l’ordre dels seus actes, aquests nihilistes del masclisme que compleixen amb l’amenaça tantes vegades repetida en qualsevol casa habitada per aquesta mena de dèspotes domèstics: “et mataré i em mataré jo”. Els veïns, com sol passar en aquests casos, es mostren sorpresos, commocionats i no haurien imaginat mai que la Petra pogués tenir aquest final perquè al bon senyor no se li coneixien actituds violentes. Per descomptat que nosaltres tampoc podem saber el que passava dins del matrimoni, però tenim massa informació, consciència i precedents per pensar que es tractava d’un cas de violència masclista amb desenllaç de feminicidi. Un cas especialment colpidor perquè la Petra tenia 78 anys i no li tocava morir-se, no.

Hi ha guerres llunyanes en què els homes es maten els uns als altres i després hi ha aquesta guerra tan llarga i silenciada, invisible i tinguda per natural, que és la guerra contra les dones. Cada cop que les notícies anuncien un nou assassinat masclista s’estremeix la memòria de qualsevol que hagi viscut en la profunda trinxera del maltractament, una trinxera massa poblada encara, perquè de tots els odis que existeixen el de l’odi misogin és el més estès, el més internacional, intercultural, transversal i hegemònic, el que penetra totes les capes de les societats sense distincions. Sí que és cert que hi ha cultures en les quals el maltractament té una acceptació social més gran, però si aquí, en el món dels drets i les llibertats, hi ha un rebuig públic a la violència masclista gairebé unànime és gràcies a la feina feta per les organitzacions feministes de base. Aquests avenços, ja ens va alertar la Beauvoir, es poden perdre en un tancar i obrir d'ulls si no hi ha consciència que són de fa quatre dies i s’han de protegir.

Les dades sobre maltractament psicològic i físic de la gent gran no haurien de deixar indiferent a ningú. La majoria d'agressions es donen dins el nucli familiar, sobretot de l'home cap a la dona –elles són les víctimes en més d'un 80% dels casos– o dels fills també més sovint cap a la mare. Fa basarda saber que aquests maltractaments són més habituals del que a priori diríem –una de cada sis persones de més de 65 anys pateix agressions– i que molts queden amagats: més del 95% dels casos no surten a la llum. Hi ha, doncs, molta infradenúncia. Els factors que expliquen aquesta ocultació del drama són la situació de vulnerabilitat de les víctimes i la seva por a la soledat. Són molts els que prefereixen viure amb por que sols.

Cada cop n’hi ha més, però les denúncies per maltractament a gent gran encara són molt poques, i es calcula que només afloren el 4% dels casos, tot i que una de cada sis persones de més de 65 anys pateix agressions. Com passa amb la violència masclista o intrafamiliar, les víctimes estan atrapades en contradiccions perquè les agressions venen del seu nucli de confiança i temen represàlies, han normalitzat les agressions o pateixen un deteriorament cognitiu, segons exposa el Moviment per aturar el Maltractament a les Persones Grans, que aplega 91 entitats.

Vivia tancada amb pany i forrellat en una habitació. Havia de demanar permís per anar al lavabo, per utilitzar el mòbil i només sortia de casa si era acompanyada pel seu nòvio, que la colpejava i l'agredia sexualment de manera habitual i l'havia amenaçat de mort tant a ella com a la família. Un jutge ha enviat preventivament a presó un home per segrestar i maltractar la seva parella de 18 anys a Esplugues de Llobregat. La Policia Nacional el va arrestar després de rebre una denúncia anònima on s'exposava la situació de control que patia la víctima, a qui els agents van aconseguir alliberar.

Segons el Dossier Estadístic de Violències Masclistes publicat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere de Catalunya el novembre de l’any passat, des de fa una dècada hi ha més de 12.000 denúncies anuals per violència en l’àmbit familiar i de parella. No obstant això, segons constaten tots els estudis, aquesta dada representa només la punta de l’iceberg d’una realitat que, per diversos motius, sovint és silenciada des del mateix àmbit familiar on es produeix. Segons el Protocol per a l’Abordatge de la Violència Masclista en l’Àmbit de la Salut a Catalunya, publicat pel departament de Salut, aquest greu problema social afecta al voltant del 9% de les dones a Catalunya. En nombroses ocasions, a més, els maltractaments i l’assetjament es produeixen també en dones gestants, i, fins i tot, en un nombre significatiu de casos, l’embaràs és el moment en què s’inicien.

Raquel Orantes insisteix en “l’orgull” que sent per ser la filla d’Ana Orantes, la dona de Granada que el 17 de desembre del 1997 –fa 25 anys– va ser assassinada amb traïdoria pel seu exmarit. L’assassinat va colpejar una Espanya que tot just començava a prendre consciència de la violència masclista, però quan encara era força habitual referir-s'hi com a "crims passionals" o minimitzar-la dient que eren "conflictes privats" entre parelles. “Es vivia de portes endins i era una cosa fosca”, relata Orantes.

L’actriu nord-americana Amber Heard ha apel·lat oficialment la sentència per la qual va ser condemnada per un delicte de difamació comès contra l’actor Johnny Depp, que li va concedir a ell una indemnització milionària. Segons el diari Los Angeles Times, l’equip d’advocats de l’actriu creu que es van produir nombrosos errors durant aquell judici mediàtic –en el qual fins i tot membres del jurat van concedir entrevistes–, com ara el fet que la vista es va celebrar a Virgínia i que el tribunal es va negar a admetre diverses comunicacions entre Heard i alguns metges com a proves. El protagonista de la saga Pirates del Carib la va acusar d'esmentar-lo implícitament en un article d'opinió el 2018 que ella va escriure per al Washington Post.

Britney Spears s'ha deixat anar a les xarxes i ha expressat nous episodis de maltractaments del seu pare contra ella. Segons explica l'artista, James Spears la va maltractar quan era petita, però també durant els anys en què ell va ser el seu tutor legal. Tot i que l'estrella del pop ha esborrat de les seves xarxes aquesta publicació, no ha passat inadvertida i molts mitjans se n'han fet ressò, tal com va passar quan va fer públic que la seva mare li havia pegat per haver sortit de festa amb Paris Hilton i Lindsay Lohan.

L'actor Johnny Depp ha assegurat aquest dimecres que la seva exdona, la també actriu Amber Heard, va deixar "restes fecals humanes" al llit dies després de separar-se. Depp va declarar per segon dia consecutiu en el litigi que l'enfronta a Heard, després d'una primera jornada en què va assegurar que "mai" havia "colpejat una dona" a la seva vida. Les deu persones que componen el jurat del judici, que va començar l'11 d'abril passat a Fairfax (Virgínia, EUA), van escoltar durant més de quatre hores nous detalls de la tortuosa relació que la parella d'actors va mantenir durant cinc anys.

Torna el malestar entre les famílies de la residència Mossèn Vidal i Aunós, a Barcelona, ara per un nou canvi en la gestió del centre. Segons han informat els familiars dels residents i ha pogut confirmar l'ARA, la conselleria de Drets Socials ha decidit adjudicar, finalment, la direcció d'aquest polèmic geriàtric a l'empresa privada L'Onada Serveis, dirigida per Cinta Pascual, presidenta de la patronal de les residències, l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA).

La icònica actriu porto-riquenya Rita Moreno ha descrit en una entrevista l'actor Marlon Brando, amb qui va tenir una relació de prop de vuit anys, com un "mal home quan es tractava de dones". Durant la conversa, assegura que la va "maltractar de moltes maneres". La intèrpret ha fet aquestes declaracions en una trobada amb la també actriu Jessica Chastain en un nou lliurament de la sèrie d'entrevistes Actors on actors, de la revista Variety, en què ha donat detalls de la dinàmica de la parella quan estaven junts.

No és la primera vegada que el Consell d'Europa –un organisme regional europeu en defensa dels drets humans– denuncia abusos policials a l'Estat, però en l'informe publicat aquest dimarts l'organització va més enllà i adverteix que no es tracta de casos aïllats sinó que els maltractaments s'han convertit en una pràctica massa freqüent. "És motiu de gran preocupació", afirma el document. Després d'una visita a diferents presons –la majoria a Madrid, València i Sevilla– per part de membres del Comitè de Prevenció de la Tortura i d'entrevistar desenes de presos el setembre del 2020, el Consell d'Europa conclou que "hi continua havent un patró de maltractaments físics infligits pels funcionaris de presons com a reacció desproporcionada i punitiva" als comportaments d'alguns presos, i reclama al govern de Pedro Sánchez que prengui mesures per frenar la violència policial.

La docusèrie en la qual Rocío Carrasco ha explicat el calvari de maltractaments de tota mena que hauria patit a mans del seu exmarit, Antonio David Flores, va acabar ahir a la matinada amb una entrevista de la protagonista feta en directe als estudis de Mediaset. Amb un audiència a Catalunya de més de 376.000 persones, durant l'entrevista es va anunciar que a la tardor la filla de Rocío Jurado oferirà una nova edició de les seves memòries dels últims vint anys, en els quals ha estat apartada dels mitjans de comunicació, i durant els quals tothom del seu entorn ha parlat sobre ella, i no precisament bé. Per aquest motiu, Carrasco ha agafat embranzida i protagonitzarà un segon lliurament de la seva docusèrie titulat En el nombre de Rocío, en el qual es preveu que parli en concret sobre les declaracions que els seus familiars han fet sobre ella al llarg d'aquests anys.

No disposem de dades encara per saber com el confinament ha afectat els infants víctimes de maltractament, però els experts auguren que la situació haurà empitjorat. Save the Children va publicar el juny de l’any passat un primer informe –Més mal em fa a mi– en què advertia: “Serà complicat tenir dades i saber exactament quants infants han patit maltractament durant el confinament provocat pel coronavirus. No obstant, des del primer minut, milers d’infants, adolescents i dones han estat preses pel pànic d’haver de conviure 24 hores, els set dies de la setmana, amb el seu agressor. Una altra conseqüència oculta de la crisi sanitària provocada pel covid-19”.

Des que va començar la sèrie documental Rocío. Contar la verdad para seguir viva, en què Rocío Carrasco narra els suposats maltractaments del seu ex, Antonio David Flores, que la filla que tots dos comparteixen no s'havia pronunciat. La jove, de 24 anys i que porta nou anys sense parlar-se amb la seva mare, ha trencat avui el seu silencia a El Programa de Ana Rosa, on col·labora per comentar Supervivientes. Després de saltar-se el guió, Flores ha dit que vol parlar amb la seva mare però no pot, que li ha trucat en diverses ocasions després de veure els capítols que s'han emès de la docusèrie però que la seva mare no li ha contestat.