L'independentisme no passa pel seu millor moment, no només a Brussel·les, com va posar de manifest fa uns dies el conseller d'Acció Exterior i de la Unió Europea, Jaume Duch. Les passades eleccions al Parlament britànic també han suposat un sotrac per a les aspiracions de continuar internacionalitzant la causa sobiranista catalana, en bona part a conseqüència del terrabastall sofert pel Partit Nacional Escocès (SNP), que ha passat dels 48 diputats aconseguits en les eleccions del 2019 als 9 en les d'aquest 4 de juliol.

En el seu camí cap a la presidència de l'ANC, Lluís Llach, l'aposta del sector crític per girar full a la llista cívica, s'ha trobat un rival inesperat que ha portat l'entitat al bloqueig. No és Josep Costa ni Uriel Bertran o algun altre membre de la direcció. És Josep Punga, un jove economista de 27 anys que ha fet bandera de la regeneració per plantar cara als reformistes que volen refer ponts amb tots els actors independentistes allunyant-se de posicions maximalistes. Però qui és Josep Punga? Aquest director de negocis internacionals al Banc Sabadell, que es dedica a ajudar empreses catalanes a buscar mercats a l'exterior, és fill de pare exiliat d'Angola i mare congolesa. Els seus orígens familiars expliquen que sigui independentista des que té ús de la raó. Tot i ser d'estats diferents, el seu pare i la seva mare són de la mateixa tribu, els bakongo, i tots dos saben molt bé que nació i estat no sempre volen dir el mateix perquè el seu poble va quedar repartit en tres països quan els europeus es van dividir l'Àfrica.

La història de l'ANC és la de l'independentisme contemporani. L'entitat neix en ple procés d'ebullició nacional, quan el catalanisme fa el pas cap a l'independentisme, arran de les consultes per la independència que van començar a Arenys de Munt i es van estendre arreu del país. Durant la consulta a la localitat del Maresme, Pere Pugès i Miquel Strubell ideen crear una organització transversal que acabarà convertint-se en el pal de paller del moviment, amb mobilitzacions històriques que van condicionar el rumb del país. Recuperar aquella capacitat d'incidència és ara l'objectiu.

Un cop conegudes les dimissions de 13 membres crítics del secretariat de l'ANC i del vicepresident, Jordi Pesarrodona, calia saber si això seria pressió suficient per fer plegar la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, o fer-li fer algun altre moviment. La resposta ha arribat aquest diumenge al matí i ha estat clara. Feliu no només no pensar deixar el càrrec, sinó que es referma en la voluntat de crear una llista cívica per concórrer a les pròximes eleccions catalanes, que és precisament el que ha generat la trencadissa interna a l'organització.

"El que m'etiqueta, em nega", escrivia el filòsof Søren Kierkegaard i llegia Eduard Sallent abans d'entrar a la classe de filosofia. L'autor danès no entrava en el temari que els professors, entre ells Lluís Maria Xirinacs, havien escollit, però era el filòsof de capçalera de Sallent. Kierkegaard i Kafka el fascinen, igual que la música clàssica que el seu pare li posava al cotxe. De Kierkegaard va aprendre que les generalitzacions no plasmaven la realitat, però el nou cap dels Mossos viu entre etiquetes. Geni o manipulador. Obscur o transparent. Estimat o odiat.

Malgrat que dues expresidentes de l’ANC o bé han tingut el carnet d’ERC en el passat –Elisenda Paluzie– o bé encara el tenen –Carme Forcadell–, les relacions entre l’entitat i el partit mai han sigut fàcils. L’enfocament de la manifestació de la Diada d'aquest any ha provocat una crisi entre les dues organitzacions, però lluny de ser una fractura sobtada ha sigut un divorci cuinat a foc lent des de fa anys amb alguns episodis clau.

Fa mesos –en algun cas anys– que el grup de recerca Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, va posar-se en contacte amb desenes de personalitats vinculades al Procés per si podien analitzar el seu mòbil. El motiu? La possibilitat d'haver estat víctimes de Pegasus, un virus ideat per l'empresa israeliana NSO que només comercialitza amb estats i a través del qual es pot obtenir tota la informació d'un telèfon mòbil sense que l'afectat se n'assabenti. El resultat de l'estudi canadenc va ser positiu: havien estat infectats, però ja feia temps que tots ells actuaven com si fossin espiats. Fins a nou víctimes expliquen la seva experiència a l'ARA.

Últim gran acte polític aquest diumenge d'Elisenda Paluzie com a presidenta de l'Assemblea. Al maig toca renovar els càrrecs del secretariat nacional i ella no pot repetir per estatuts perquè ja ha complert dos mandats de dos anys cadascun. Paluzie s'ha acomiadat des del Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès amb un missatge contra l'estratègia del diàleg, contra el Govern i contra els partits independentistes. La seva tesi és que aquests partits han tancat un "pacte d'estabilitat" amb l'Estat i que només l'independentisme civil el pot frenar. Així, ha fet una crida a "pressionar" les formacions per "desmuntar el pacte" i "reprendre l'ofensiva per la independència".

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie va ser entrevistada ahir per Gemma Nierga a La 2 i va dir que “una part de l’independentisme de base ha desconnectat” i que està en mode “quan us poseu d’acord i hagi de passar alguna cosa ja m’avisareu”. “Hi ha una part de la base independentista que han desconnectat. No han desconnectat d'estar a favor de la independència, segueixen estant a favor de la independència. Han desconnectat de llegir notícies, d'estar pendents del debat dels pressupostos, de l'última discussió de Junts i Esquerra; això els crema i han desconnectat. No es veu que es pretengui fer alguna cosa des de les institucions per avançar cap a la independència a curt termini i el que diuen és: «Ja m'avisareu, jo ja hi seré»”.

L'ANC posa en marxa la maquinària electoral amb la voluntat d'escollir el nou secretariat a finals d'abril. Segons ha pogut saber l'ARA, l'Assemblea tornarà a celebrar els comicis a la primavera, com era habitual, després que l'any passat s'ajornessin fins al juny pel coronavirus perquè el confinament impedia les reunions de les territorials per avalar les candidatures i fer els actes electorals previstos estatutàriament, cosa que l'entitat considerava que podia lesionar els drets de qui es postulava per formar part de la direcció i dels electors a conèixer-los. Ara amb la pandèmia ja de baixada, l'ANC vol celebrar l'assemblea general ordinària (AGO) a finals de març o principis d'abril i les eleccions a finals d'aquell mes.

En l'última Diada l'ANC va escenificar el seu profund descontentament amb el Govern per la falta d'un "lideratge institucional i polític" al servei del projecte independentista. Un mes més tard, l'entitat ha fet aquest dijous un balanç dels primers cent dies de l'executiu de Pere Aragonès i, si algú s'esperava un suspens rotund, anava desencaminat. La presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha retret a la Generalitat que en el seu pla de govern –presentat fa tres setmanes– no hi inclogui "una aposta per la ruptura", però li ha donat un cert marge de confiança. "Estem molt a l'inici de la legislatura", ha dit.

Crec que mereix atenció la interpel·lació que s’ha fet a la doctora Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, arran de la seva intervenció del passat 11-S. En aquella ocasió, en l’estil propi d’un míting, va exclamar: “President, faci la independència”. Paluzie buscava el paral·lelisme retòric amb aquell famós “President, posi les urnes” de Carme Forcadell, també presidenta de l’ANC el 2014. I va aconseguir l’efecte buscat perquè aquest clam va ser el més repetit a la premsa i als talls de veu i d’imatge escollits pels mitjans de comunicació.

Totes les Diades tenen les seves especificitats i aquest any una d’elles va ser que es van poder sentir xiulets contra alguns dirigents independentistes. Aquest diumenge, en la jornada post Onze de Setembre, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha lamentat aquestes actituds, malgrat que ella no va ser objectiu de les esbroncades. “Em va fer mal i em va entristir moltíssim”, ha explicat en una entrevista a RAC1.

Una de les claus amb què es llegirà aquesta Diada és cap on ha d'avançar el full de ruta independentista. Ara mateix el moviment es divideix entre els partidaris de donar una oportunitat a la taula de diàleg amb l'Estat i els que la critiquen i defensen tornar a la unilateralitat. Entre els primers hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que aquest divendres ha tornat a defensar aquest instrument de negociació i ha desafiat els escèptics a dir, si no la volen, quina és la seva proposta. "Si algú creu que hi ha una via alternativa, que l'expliqui i que la concreti, però que la concreti de veritat, exactament, i no es quedi només en paraules", ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, és conscient que el context social i polític no és l’adient, però avisa que l’escenari serà pitjor si l’independentisme es mostra desmobilitzat.

L'ANC fa dies que assegura que la previsió d'assistència a la manifestació que convoca juntament amb Òmnium per la Diada està superant les expectatives. De fet, això ja va portar a canviar el recorregut de la protesta: no acabarà al Parc de la Ciutadella, sinó davant de l'Estació de França per evitar aglomeracions als accessos al parc. Fins ara, l'entitat no havia fet pública cap dada, però aquest dijous la seva presidenta, Elisenda Paluzie, hi ha posat una mica més de llum: ha assegurat que preveuen que l'assistència arribi als sis dígits. És a dir, com a mínim 100.000 persones. Una xifra que seria superior a la de l'any passat –segons l'entitat van participar unes 60.000 persones en actes descentralitzats– però alhora quedaria lluny de les 600.000 persones del 2019 o del milió de 2018, segons la Guàrdia Urbana. Un dels indicadors que els permeten ser optimistes aquest any és que sortiran autobusos des de més de 100 municipis.

Aquest divendres, a partir de les 10:30 h en directe a l'ARA, Antoni Bassas conversarà amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie. L'ANC vol que la manifestació de la Diada sigui un punt d'inflexió per reactivar la mobilització al carrer i reinvindicar el mandat de l'1-O. En aquests dies previs a la manifestaicó, Paluzie ha defensat que el missatge d'aquesta Diada no anirà destinat a l'Estat sinó al Govern perquè culmini la independència. Paluzie també ha reconegut que l'independentisme no està en un moment àlgid perquè no hi ha full de ruta unitari.

Després de la Diada simbòlica i descentralitzada de l'any passat fruit d'una pandèmia que va tornar a remuntar, l'ANC enllesteix els preparatius per a la manifestació d'enguany, que es farà altre cop només a Barcelona i que vol que sigui massiva si els indicadors sanitaris així ho permeten. El coronavirus no és, però, l'únic obstacle que haurà de superar l'entitat en la Diada més complicada per a l'ANC des del 2012. El desànim entre les bases independentistes per la manca d'una estratègia unitària de l'independentisme ha desactivat les mobilitzacions al carrer. Sense un horitzó clar a la vista i a les portes de la represa del diàleg amb l'Estat que no albira una drecera en el camí cap a la independència, l'ANC vol que la Diada sigui un punt d'inflexió per reactivar la mobilització al carrer i reivindicar el mandat de l'1-O que ja cap dels tres partits independentistes al Parlament defensa.

L'independentisme ho té "més fàcil" quan governa el PP. La seva actitud "molt més descarnada" contra els postulats sobiranistes ajuda a "cohesionar" el moviment. En canvi, que el PSOE –amb Unides Podem– sigui a la Moncloa suposa "un cert risc per a l'independentisme" perquè és "més amable", encara que els acords que ofereixi no siguin "gaire substancials". És l'opinió de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, en el fragment d'entrevista que aquest dissabte ha publicat l'ACN. La líder sobiranista ha advertit, a més, que el PSC pot sortir “reforçat en termes de vot” amb l’estratègia d’ERC, que “implica fer acords amb aquell a qui li vol prendre el vot”.

"Setmanes o mesos de caos". Aquests serien els costos, segons la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, d'aconseguir la independència de Catalunya. La líder de l'entitat aposta per una declaració d'independència "efectiva" i descarta la demanda d'un nou referèndum. El següent pas seria presentar-se com una "nova autoritat" en el context internacional i tenir "prou força" per ser reconegut com un estat. Aquest seria el punt on hi hauria un impàs de "caos". Per a Paluzie, els dirigents independentistes han d'estar disposats a córrer aquest risc i assumir una "transició dificultosa". Aquest full de ruta difereix de la dinàmica dels últims mesos de la política catalana, en què, amb Esquerra al capdavant de la Generalitat, s'ha optat més pel desgel i el diàleg que per la confrontació. I, de fet, el full de ruta amb què es va arribar a la tardor del 2017 obviava les dificultats –almenys públicament– en l'hipotètic moment de transició cap a la independència.