Política 21/09/2021

El pla del nou Govern: 5.000 milions extres per a Salut, gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys i impuls de la taula de diàleg

L'executiu assegura que respecta tant els acords d'investidura d'ERC amb JxCat com els signats amb la CUP

4 min
La reunió del consell executiu d'aquest dimarts.

BarcelonaA les portes que l'executiu català compleixi quatre mesos de mandat, aquest dimarts s'ha presentat el pla de Govern. Es tracta del recull de totes les polítiques públiques i accions concretes que volen implementar en els pròxims quatre anys cadascuna de les 14 conselleries que formen la Generalitat. El pla es fa públic just una setmana després que s'obrís la primera gran crisi de la legislatura entre ERC i JxCat –per la composició de la taula de diàleg– i, malgrat que feia temps que estava previst que es donés a conèixer avui, pretén ser també l'escenificació que els dos partits donen el conflicte per superat, ni que sigui temporalment.

El pla presentat per la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, distingeix entre 848 "mesures principals" i 724 "mesures operatives". D'aquest total de més de 1.500 iniciatives, unes 300 seran les prioritàries i s'etiqueten com a fites "estratègiques". Entre tots aquests objectius fixats n'hi ha diversos de destacats i alguns que permeten mesurar fàcilment si, un cop passat el mandat, el Govern els compleix o no. El primer, que la Generalitat assumeix el compromís d'"incrementar el pressupost de la sanitat pública en 5.000 milions d'euros addicionals durant els pròxims cinc anys". Un sector, el de la salut, que sempre està en el focus però especialment després de la pandèmia.

També destaca la inclusió d'un dels compromisos que va assumir el president Aragonès en la campanya de les eleccions del 14-F, quan encara no era president sinó candidat d'ERC: "La gratuïtat progressiva" de l'educació dels 0 a 3 anys, és a dir, de les escoles bressol a Catalunya. Una gratuïtat que hauria de començar per les famílies que estan en una situació de vulnerabilitat. El pla també fa al·lusió a la principal carpeta en termes estrictament polítics que té l'executiu: la resolució del conflicte polític. En concret, se situa "l'impuls" de la taula de diàleg –"la mesa de negociació política", diu literalment– entre la Generalitat i l'Estat com un dels instruments clau per afrontar la qüestió. Per tant, ERC i JxCat segueixen discrepant sobre la composició de la delegació catalana a la taula, però tanquen files per donar una oportunitat a aquest instrument de negociació. Plaja ha volgut donar el conflicte entre socis per tancat admetent que "hi ha una dinàmica de partits que pensen diferent", però una "unitat d'acció en la gestió del Govern".

El pacte amb la CUP

Un dels fets singulars amb què va arrencar la legislatura és que, per aconseguir investir Pere Aragonès, ERC va firmar dos pactes per separat: un amb JxCat i l'altre amb la CUP. Les tres forces polítiques no van ser capaces de firmar un pacte comú. Això ha originat ja algunes tensions fins ara. Malgrat tot, Plaja ha assegurat que el pla de Govern busca complir amb tothom. És a dir, el pacte entre socis, ERC i JxCat, i el "compliment íntegre" de l'acord ERC-CUP. Seduir els cupaires per atraure'ls a participar en la governabilitat de Catalunya és un dels objectius clau del Govern en els pròxims mesos, ja que necessita els vots dels anticapitalistes per aprovar els pressupostos catalans del 2022. Malgrat tot, el document presentat no inclou algunes qüestions incloses en l'acord amb la CUP, com per exemple una moratòria en els projectes d'energies renovables.

La qüestió clau per aplicar el pla serà, precisament, si la Generalitat aconsegueix aprovar els pressupostos de l'any que ve. Plaja s'ha limitat a dir que l'executiu treballa dins els terminis legalment previstos per tenir-los en marxa. Per tant, tramitar-los a la tardor i aprovar-los abans que acabi l'any. En el terreny econòmic, el full de ruta del Govern també preveu la "reducció de la dependència" que ara té la Generalitat del fons de finançament de les comunitats autònomes i "iniciar les emissions de bons en el mercat, especialment de bons verds". Tornar al mercat del deute hauria de ser possible després que la Generalitat, el juliol passat, aconseguís per primera vegada en una dècada que una de les grans agències de qualificació, Fitch, millorés la qualificació del deute català i el situés fora de l'etiqueta del bo porqueria.

Aeroport i Jocs Olímpics

El pla de Govern afronta dues qüestions controvertides: el futur de l'aeroport de Barcelona i la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern. Pel que la infraestructura aeroportuària no hi ha cap referència a la inversió fallida de 1.700 milions per part d'Aena, ni tampoc a l'ampliació de la tercera pista, el nucli del conflicte. Sí que es fa menció a la necessitat d'unir a través de la xarxa ferroviària d'alta velocitat els aeroports del Prat, Reus i Girona, així com connectar les dues terminals del Prat amb Barcelona a través d'una línia de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat. També es reclamarà a l'Estat el traspàs dels tres aeroports. Sobre la cita olímpica hi ha poques concrecions, més enllà del compromís reiterat de preparar la candidatura per l'any 2030 i celebrar una consulta per conèixer l'opinió dels ciutadans. No es precisa si els consultats serien tots els catalans o només els ciutadans dels territoris afectats, tot i que es compromet a aplicar la resolució del Parlament que deia que votarien "el conjunt de la ciutadania del Pirineu".

Increment de mossos i energètica pública

En el document presentat, de 145 pàgines, també s'inclouen mesures rellevants en el camp de la seguretat i de l'energia. Pel que fa al primer, la Generalitat assumeix el compromís d'incrementar la plantilla dels Mossos d'Esquadra fins als 22.000 efectius, i preveu arribar a aquest llindar fins i tot tenint en compte la jubilació anticipada d'aquells a qui pertoqui. El Govern admet que aquesta és una operació que haurà "d'abordar amb l'Estat", que hauria de tenir un paper a l'hora de finançar el "nou dimensionament" de la plantilla de la policia catalana.

I en plena controvèrsia a tot Espanya per l'increment del preu de la llum, la Generalitat també assumeix la creació d'una "energètica pública". Això es concretaria amb la participació de l'administració catalana "en la propietat de noves plantes de generació renovable" i contribuint al desenvolupament de "comunitats energètiques". A més, preveu entrar en la gestió pública de les centrals hidroelèctriques "de les quals caduquin les concessions". El pla ha vist la llum una setmana abans que se celebri el debat de política general al Parlament, on l'oposició intentarà influir en les polítiques que ha presentat aquest dimarts el gabinet de Pere Aragonès.

stats