BarcelonaNou anys després, Catalunya torna a estar en disposició d'emetre deute públic. Aquesta és la conseqüència més immediata del canvi en la nota del deute públic català que ha fet Fitch. Segons ha anunciat aquest dissabte el nou conseller d'Economia, Jaume Giró, l'agència de qualificació creditícia ha millorat en dos esglaons la consideració del deute del govern català.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Fitch ha canviat la qualificació dels bons públics de BB a BBB-, amb perspectiva estable, la qual cosa significa que el deute català surt del grau especulatiu, col·loquialment denominat bo escombraries, i torna a situar-se, una dècada després, en grau d'inversió, segons ha recollit l'agència Efe. Aquest era un dels requisits necessaris per poder tornar a emetre deute als mercats, cosa que figurava com "un dels objectius que la Generalitat s'ha fixat per a aquesta legislatura", ha destacat Giró. El conseller ha celebrat que aquesta modificació a l'alça suposa "un pas endavant significatiu en la millora de la confiança i en la normalització de les finances de la Generalitat", que recuperen així nivells de l'any 2012.
Canvi de clima polític
Les agències creditícies són organismes que avaluen la capacitat de retornar els deutes d'empreses i administracions, i aporten una informació clau per als potencials inversors. En el seu informe, Fitch valora la capacitat de la Generalitat per avançar en el reequilibri dels seus comptes i destaca la diversificació de l'economia catalana, amb la indústria com un dels sectors tractors i amb un paper important, també, de les pimes i l'empresa familiar. A més, l'agència remarca l'existència d'un escenari polític més propici a la negociació entre els governs espanyol i català, segons indica la conselleria.
Economia ha apuntat que la millora en la qualificació del deute català arriba després de les reunions que directius i tècnics de Fitch van mantenir a finals de juny amb el nou conseller Giró i el seu equip.
La Generalitat acumulava fins al setembre del 2020 un deute per valor de 78.279 milions d'euros, dels quals 62.376 milions corresponien als diferents mecanismes de liquiditat habilitats en els últims anys per l'Estat, que és de llarg el seu principal creditor.
Un viacrucis d'una dècada
La Generalitat va abandonar els mercats de deute i va passar a finançar-se a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA) el 2012, sota el mandat del conseller Andreu Mas-Colell, en plena crisi financera i de deute a Europa. El 2015, a més, el govern espanyol, aleshores en mans del PP, va incrementar encara més la intervenció de les finances de la Generalitat amb el pretext que les actuacions de l'executiu català amb el Procés suposaven "un risc per a l'interès general".
A un mes del referèndum del 2017, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va augmentar encara més el control sobre les finances catalanes, fins al punt que no es podien acceptar pagaments de la Generalitat si no anaven acompanyats d'una autorització del ministeri d'Hisenda. Aquest control, però, va caure amb el final de l'aplicació de l'article 155, a principis del 2018.
El 2019 la Generalitat va abandonar el FLA al complir l'objectiu de dèficit marcat per l'Estat, tot i que hi va tornar el 2020 a l'incomplir-lo de nou.
Les claus
Per què és important la decisió de Fitch?
En primer lloc, mostra una millora en la confiança que genera l’economia catalana als mercats. Però és especialment rellevant perquè la nota passa de bo escombraria a grau d’inversió en el que era un requisit imprescindible perquè la Generalitat pogués emetre deute públic de nou.
Quan va deixar d’emetre deute públic la Generalitat?
El 2012, l’any en què Europa va patir la recaiguda de la Gran Recessió i es va desencadenar la crisi del deute, que van patir especialment els països del sud d’Europa. En aquell moment, amb la prima de risc disparada, la Generalitat no va poder fer front a venciments de deute i va haver de recórrer al fons de liquiditat autonòmic (FLA).
Com s’ha finançat la Generalitat des d’aleshores?
Mitjançant el FLA i un altre mecanisme de l’Estat anomenat fons de facilitat financera. L’any passat es calculava que dels 78.000 milions de deute que té la Generalitat, 62.000 corresponen a aquests mecanismes.
Té lectura política l’emissió de bons?
Sí. En primer lloc, perquè el fet que els mercats no confiessin en el deute públic català es va llegir com un reforç a la tesi que el projecte sobiranista no tenia prou força econòmica. En segon lloc, perquè en els últims anys –i especialment amb el PP al govern espanyol– les finances públiques catalanes han arribat a estar totalment intervingudes pel govern central com a resposta al procés sobiranista.
