L'any 2015 la periodista francoiraniana Delphine Minoui, que durant 25 anys ha cobert els conflictes de l'Orient Mitjà, va descobrir a través de Facebook una història fascinant que "simbolitzava la revolució pacífica siriana", els que es van quedar a defensar el país després de la Primavera Àrab del 2011. Una colla de joves de Darayya, una ciutat a prop de Damasc, s'havien dedicat a recollir llibres prohibits de les cases bombardejades i havien creat una biblioteca clandestina amb textos que el règim havia censurat. "Havíem oblidat els veritables resistents de la revolució i aquesta història permetia posar humanitat contra les bombes del Daesh", diu Minoui, que en va escriure el llibre Els contrabandistes de llibres de Darayya (Editions du Seuil).

No ha passat ni una setmana de l’alto el foc al Líban i ja hi ha nous fronts oberts al Pròxim Orient. La guerra no s’atura. Es reorienta. Milers de persones van tornant a casa seva al sud del Líban, malgrat les restriccions de moviment imposades per Tel-Aviv, el toc de queda al sud del riu Litani i els bombardejos esporàdics israelians que s’encarreguen de recordar cada dia la fragilitat del paper mullat. No es tracta de pacificar la zona sinó d’un canvi d’objectius. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha deixat clar que la prioritat ara és centrar-se en l’Iran, mentre a Gaza s’accelera la crisi humanitària. Amb la Franja més abandonada que mai, la seva destrucció ha quedat com a teló de fons de la lluita per la influència regional. Allà els bombardejos no s’han aturat i ja hi ha més de 44.000 morts. L’Agència de l’ONU per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) va anunciar diumenge que aturava els lliuraments d'ajuda al territori assetjat després que els seus combois, que transportaven aliments i subministraments, hagin estat atacats repetidament. La fam, el caos i el setge agreugen la supervivència dels habitants de Gaza mentre la mirada internacional es desvia cap a l’última escalada que s’enfila als titulars. 

La normalització de les relacions entre els països àrabs i el règim de Bashar al-Assad, que durant 12 anys ha comandat una guerra sense treva contra el seu poble, ha provocat reaccions confrontades. Si bé no hi ha una Síria sobirana, ja que el conflicte civil ha dividit el país –al nord governen els kurds i al nord-oest les faccions rebels–, el règim de Damasc ha recuperat el control de la resta del territori, amb una ajuda decisiva de l'Iran i de Rússia. Ara que les relacions entre Riad i Teheran s'han normalitzat, gràcies a la mediació de Pequín, a l'Aràbia Saudita no li interessa que Síria segueixi sota l'òrbita iraniana. Per això va ser el primer estat del Golf a reactivar les relacions diplomàtiques amb el règim sirià. Després va ser l'Iran i més tard s'hi van sumar Jordània, Egipte, Tunísia i els Emirats Àrabs Units.

La guerra de Síria, que aquest dimecres entra en el seu tretzè any, ha quedat relegada mediàticament pel conflicte a Ucraïna. Això no vol dir, però, que els actors principals del tauler sirià no hagin seguit movent fitxa entre bastidors. I no és fútil que el president Bashar al-Assad hagi estat convidat, aquest dimecres, per Vladímir Putin a Rússia coincidint amb l'aniversari del conflicte. Es tracta de la primera visita del mandatari sirià en dos anys, i és comprensible que el seu homòleg rus s'hagi despreocupat darrerament d'alimentar les relacions bilaterals, tenint en compte la situació a Ucraïna. "Vull aprofitar aquesta visita, la primera des de l'inici de la guerra a Ucraïna per reiterar la postura siriana (de suport a Rússia) en aquesta guerra contra el nazisme antic i el nou", ha dit Al-Assad durant la reunió amb el seu homòleg rus al Kremlin. El líder sirià ha afirmat que "aquest nazisme va ser creat per Occident abans de la Segona Guerra Mundial, que va acollir els seus líders després de la guerra i continua fent-ho fins ara".

Cadena perpètua. Aquest és el veredicte, de gran ressò internacional, que ha anunciat aquest dijous al matí l’Audiència Territorial de Coblença, a l’oest d’Alemanya, en el primer procés mundial contra un ex alt càrrec oficial del sistema de repressió de Síria. Anwar Raslan, excap d’interrogatoris en una presó de Damasc, ha estat condemnat a presó de per vida per delictes contra la humanitat, per ser coperpetrador de 27 assassinats i per altres crims comesos entre el 2011 i el 2012, en l’inici de la guerra civil siriana.

Els carrers de Damasc es veuen a les imatges vorejats per un bosc artificial de cartells amb fotos de Baixar al-Assad pagats per empresaris, líders religiosos i comunitaris per expressar adhesió i adoració al dictador. Aquesta opulència de la maquinària propagandística xoca frontalment amb la realitat diària d’un 80% de la població, que viu al llindar de la pobresa. Si abans de l’esclat de la revolució 1 dòlar es canviava per 47 lires sirianes, ara els preus han pujat un 200% i el dòlar es canvia per unes 4.000. Un dels pocs mecanismes internacionals activats contra el règim d’Al-Assad han estat les sancions de la UE i els Estats Units, però, com sol passar, repercuteixen més en la població, amb la manca de serveis bàsics com l’electricitat o productes bàsics com el blat o el combustible, que no pas en el nucli del poder. Fins i tot en zones controlades pel govern, la població es veu obligada a marxar per la pobresa extrema i la sistemàtica repressió a què és sotmesa. I la pandèmia és una fatalitat més que s’afegeix a la fam.

Per a Abu Ali, de 45 anys, la reelecció de Baixar al-Assad és una broma de mal gust. Va passar vuit mesos a les presons sirianes per haver sortit als carrers de la ciutat de Duma a manifestar-se el 2011 contra la repressió de Damasc. Quan va ser alliberat semblava que havia envellit 10 anys. “Va ser una experiència molt dura. Em vaig prometre a mi mateix que no tornaria a estar en una presó siriana”, diu en veu baixa. Va fugir del país el 2012 i des de llavors viu com a refugiat al Líban, veí de Síria. Per a Abu Ali “va ser vergonyós” veure les imatges a la televisió estatal del “doctor” [Al-Assad] votant en un col·legi electoral a Duma. Precisament, en aquesta mateixa ciutat, a la perifèria de Damasc, van morir 60 persones en un atac amb armes químiques l’abril del 2018. Una altra violació que se suma a la llarga llista de crims de guerra comesos pel president sirià i el seu govern des que va començar, fa més d’una dècada, el sagnant conflicte a Síria. Però a excepció de les sancions econòmiques occidentals, no hi ha hagut condemnes més importants.

El règim sirià celebra aquest dimecres una mascarada electoral, amb unes eleccions presidencials on l'única incògnita és quants punts s'aproparà al 100% el resultat de Baixar al-Assad. El dictador encadena el quart mandat de set anys sobre un país en runes. Els comicis han estat titllats de "frau" tant per l'oposició com pels governs d'Europa i els Estats Units. La maquinària propagandística del règim ja parla d'una "gran participació" i mostra imatges de persones agitant banderes sirianes, corejant el nom d'Al-Assad i exhibint retrats seus, que omplen els carrers de Damasc. A les últimes eleccions, el 2014, Al-Assad es va atribuir el 89% dels sufragis.

Tot semblava seguir un ordre diví, gairebé embafador: la batalla per la llibertat arrencava de la cadira Ben Ali a Tunísia, Mubàrak a Egipte, Abdul·lah Sàleh al Iemen, Gaddafi a Líbia... El següent seria, sens dubte, Assad a Síria; pensar el contrari era no entendre els corrents tel·lúrics que sacsejaven el Pròxim Orient i el nord d'Àfrica el 2011. Però ens equivocàvem.

Raqqa va ser alliberada l’octubre del 2017. D’aquesta manera, l’Estat Islàmic perdia la seva última capital i deixava al seu darrere una ciutat sumida en la mort i la destrucció. Encara faltava més d’un any perquè els jihadistes acabessin perdent el seu últim territori a Baghuz.

Eyad al-Gharib, excoronel dels serveis d'intel·ligència del govern sirià de Baixar al-Assad, ha estat declarat culpable com a còmplice de crims contra la humanitat comesos a la guerra de Síria. És el veredicte històric que ha emès aquest dimecres un tribunal de la ciutat alemanya de Coblença, en la primera sentència condemnatòria pels crims de la dictadura siriana. Al-Gharib, de 44 anys, ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó per haver ajudat a detenir almenys trenta manifestants durant la revolució del 2011, per portar-los al centre de detenció d'Al-Khatib, a Damasc, conegut com la branca 251, i per haver participat així en el sistema de "tortures a escala industrial", diu la sentència, del règim d'Al-Assad. Deu anys després de la revolució que va degenerar en la guerra més atroç del segle, és una victòria moral en la lluita contra la impunitat de la dictadura siriana.

Nascuda a Idlib, al nord de Síria fa 35 anys, la revolució del 2011 la va sorprendre a Londres estudiant un màster en periodisme internacional. No va dubtar a tornar i es va dedicar a formar més d’un centenar d’activistes com a periodistes ciutadans per documentar la revolta i la repressió. Deu anys després de l'esclat de la revolució a Tunísia, fa balanç d'on som.

El 17 de juliol del 2000, el jove Bashar al-Assad va agafar les regnes del poder a Síria, i durant 24 anys ha donat continuïtat al règim brutal que va imposar el seu pare. Més de la meitat del seu mandat ha tingut lloc en temps de guerra, d'ençà de la seva repressió violenta de les protestes ciutadanes durant la Primavera Àrab del 2011. Una guerra civil que, finalment, i de manera inesperada, ha posat fi al seu regnat aquest diumenge i l'ha forçat a fugir cap a parador desconegut.

Rifaat al-Assad, l'oncle del rais sirià Baixar al-Assad, ha estat condemnat a quatre anys de presó per un tribunal francès que l'ha trobat culpable de blanqueig de diners. El seu patrimoni immobiliari al país, que es calcula que seria d'uns 90 milions d'euros, ha estat confiscat.

Com Roberto Benigni a La vida és bella, Abdullah Abu Salwa intenta protegir la seva filla de 3 anys de l'horror a través del joc i de l'humor. El drama es repeteix avui, a Síria. Aquest informàtic de 32 anys i la Salwa són els protagonistes del vídeo que s'ha viralitzat aquesta setmana en què la nena esclata a riure al sentir caure les bombes ben a prop. "Què s'acosta: un avió o una bomba?", diu el pare somrient. "Una bomba!", respon ella. "Bum! Oi què és divertit?"

A Idlib, la regió del nord-oest de Síria que és l'última bossa de resistència contra el règim de Baixar al-Assad, la gent ja no sap si el fort temporal d'aquests dies és una bona o una mala notícia. La pluja i les ventades obstaculitzen els bombardejos de l'aviació russa i siriana, que han endegat una brutal ofensiva per recuperar el control de la zona després de gairebé nou anys de guerra. Les adverses condicions meteorològiques, però, també han destrossat i inundat els precaris campaments on es concentren centenars de milers de famílies desplaçades pel conflicte. Ara, ja sigui per les pluges o pels bombardejos, les ONG ja parlen d'un desastre humanitari total.

Finalment, el president nord-americà, Donald Trump, va complir la seva amenaça de respondre al suposat atac químic del règim de Baixar al-Assad contra població civil i va ordenar ahir a la matinada el llançament d'un centenar de míssils contra tres centres relacionats amb la fabricació d'armes químiques a Síria. L'ofensiva es va produir de manera coordinada amb el Regne Unit i França, que en les últimes hores havien insistit en les proves que apuntaven Al-Assad i en la necessitat d'una resposta contundent a la massacre perpetrada pel dictador sirià. Com era d'esperar, l'atac va provocar una irada reacció del president rus, Vladímir Putin, que va acusar les potències occidentals d'ajudar "els terroristes", que és com el règim sirià anomena els opositors de qualsevol mena, i va anunciar "conseqüències". El món, doncs, aguanta ara la respiració a l'espera de la reacció de Moscou.

Els Estats Units, França i el Regne Unit han llançat de matinada una sèrie d'atacs amb míssils sobre Síria en resposta a l'atac químic de la setmana passada a la població de Douma, prop de Damasc. Segons ha explicat el Secretari de Defensa, James Mattis, l'objectiu és només "destruir la capacitat d'investigació, desenvolupament i producció d'armes químiques del règim sirià".

Els metges i el personal de protecció civil a la regió siriana de Guta Est, sotmesa a setge, denuncien una altra onada de violència "indiscriminada" que ha tingut com a resultat la mort d'almenys 90 persones aquesta nit.