El primer recompte que la Fiscalia ha fet mai sobre assetjament escolar ha deixat negre sobre blanc que l'any passat hi va haver 1.196 casos greus de bullying a l'Estat. Almenys aquests són els que van arribar al ministeri públic. Encara no es pot comparar l'evolució estadística que suposa aquesta dada perquè és l'únic balanç anual fins ara, però a aquests casos cal sumar-hi tots els que no arriben mai a mans de la justícia. Les dificultats i reticències per denunciar conductes que afecten menors —i que molt sovint han comès altres menors que tenen menys de 14 anys i, per tant, no se'ls pot sotmetre a un procés penal— fan que molts casos se saldin senzillament amb un canvi d'escola.

"Les escoles haurien de ser un lloc segur", ha lamentat Eider Bustos, portaveu del Sindicat d'Estudiants. Com ella, uns 1.500 estudiants, segons la Guàrdia Urbana, han sortit als carrers de Barcelona aquest dimarts per protestar contra l'assetjament escolar després del suïcidi de la Sandra, una noia de 14 anys a Sevilla que havia denunciat assetjament escolar, i per demanar que s'investigui el suïcidi d'un menor a Almacelles al juliol, que hauria denunciat ser víctima de bullying. Els manifestants han reclamat més recursos per prevenir aquesta xacra, millorar la salut mental dels joves i acabar amb els discursos d'odi. "No són suïcidis, són assassinats", ha reivindicat la marxa estudiantil, que ha arrancat des de la plaça Universitat i ha acabat a la plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

Gisela Vaquero (Besalú, 1984) és dissenyadora de videojocs, productora i creadora de contingut. És fundadora de Jellyworld Games i de l’associació Women in Games, que dona suport a les dones desenvolupadores de videojocs.

Va anar a l'Escola Salvador Vilarrasa de Besalú. “La tenia al costat de casa, però moltes vegades em despertava que ja sonava la música que indicava que estaven entrant tots i sempre arribava l’última”, diu. Era una nena molt introvertida, “molt callada i tranquil·la". "Els meus pares no estaven gaire per casa. Em cuidava un parent, jo li deia tio Botey, i em va ensenyar l'abecedari abans que aprengués a caminar. Teníem una taula on hi havia jocs pintats, el de l’oca, les dames, els escacs i m’ensenyava a jugar. I això em va quedar”, afegeix.

]]>

Aquest curs, el sistema educatiu català ha posat en marxa el REVA, el Registre de Violències contra l'Alumnat. A grans trets, l'eina és un registre compartit on, obligatòriament, totes les escoles i instituts han de notificar i detallar els casos d'assetjament escolar, però també d'altres tipus de violències, que detecten entre els alumnes. El departament d'Educació va implementar el recurs fa aproximadament un any, però no ha estat fins al setembre del 2024 que es va fixar l'obligatorietat que els centres educatius el facin servir. Segons aquest registre, des de l'inici del curs 2024-2025, escoles i instituts catalans han registrat fins a 1.333 casos d'assetjament a les aules catalanes, on hi ha més d'1.600.000 alumnes.

]]>

"Ja feia molt temps que no el veia bé. Fins que un dia em va dir: «Mama, és que em vull morir...»". Relatada entre llàgrimes per la seva mare, la història del Joel és un cas –un més– d’assetjament escolar. Un capítol de patiment que s’acaba amb l’ajut d’un psicòleg i amb un canvi de centre, però, que queda marcat per sempre. Hi ha molta feina a fer –un de cada quatre infants són assetjats–, però, també, creix la sensibilització vers l'assetjament escolar. El recompte de casos del departament d’Educació i formació professional creix cada curs: 347 el curs 21-22; el doble, 684, el curs 22-23, i un 52% més, 1.042, el curs 23-24. El 2 de maig és, precisament, el Dia Internacional contra el Bullying i l'Assetjament Escolar.

]]>

He après moltíssim de la meva filla i de les seves amigues. M'han transportat a coses que són fonamentals per entendre qui soc avui.

]]>

El suïcidi de la Kira López, alumna de l'escola Pare Manyanet Sant Andreu, on presumptament va patir assetjament escolar, arribarà a judici després que la seva família ho hagi intentat durant més de tres anys. Aquest dijous, un jutjat de Barcelona ha celebrat la vista prèvia al judici que respon a la demanda que van presentar els pares de la Kira, que des de la seva mort, el maig del 2021, quan tenia 15 anys, han sostingut que es va suïcidar a conseqüència del bullying que va patir.

]]>

La qualitat d'una democràcia es mesura pel respecte a les minories. La majoria mana, però no ho pot fer passant per damunt de les minories. Doncs bé, en l'educació, el respecte a la minoria, és a dir, als alumnes que no s'ajusten als estàndards, també és crucial. I l'abordatge d'això inclou tota la comunitat escolar, començant per la relació entre els mateixos nois i noies i seguint per l'actuació dels educadors i els professionals de suport, a més de les famílies. De la mateixa manera que la pluralitat de les societats modernes ha complicat la governança en les democràcies liberals, també avui és més difícil la tasca educativa atesa la gran diversitat d'alumnat: d'origen, de cultura, de llengua, de nivell socioeconòmic, de referents i de salut física o psicològica, incloses discapacitats.

]]>

Fas fàstic, 'guarra', anormal, marginada, inútil... Són paraules gruixudes, però que a molts alumnes els poden semblar habituals i que probablement també van haver de sentir l'Ari i l'Antonio, els actors protagonistes dels vídeos que des d'aquest dimecres inundaran la televisió, les marquesines del transport públic i, sobretot, les xarxes socials, principal mitjà de comunicació d'adolescents i joves. L'Ari i l'Antonio interpreten una adolescent i un nen que han patit assetjament escolar i a qui les males paraules se'ls apareixen contínuament, amb la paradoxa que els actors, igual que els seus personatges, també van patir bullying. "Vaig patir per ser diferent i perquè tenia sobrepès", recorda l'Ari, i afegeix que va ser víctima d'un "bullying invisible", ja que no va patir agressions físiques ni verbals, però sí un fort aïllament social. "Hi havia pares que em veien cada dia sola asseguda a les escales i ningú va fer mai res", recorda.

]]>

A partir del 9 de setembre les escoles i instituts de Catalunya seran "espais lliures de mòbils": a les escoles cap infant podrà fer servir un smartphone i a l'institut el seu ús estarà molt regulat i només es podran fer servir en casos excepcionals o per a un ús "educatiu específic autoritzat". Un dels motius per regular el mòbil als centres escolars és que és una de les vies mitjançant les quals ha crescut i s'ha estès l'assetjament escolar. Un problema que abans d'internet podia arribar a limitar-se únicament a l'escola o al carrer, però que ara pot estar actiu les 24 hores.

]]>

L'escola Pare Manyanet de Sant Andreu de Barcelona ha presentat una querella contra els pares de la Kira, l'alumna que es va suïcidar el maig del 2021 quan anava cap a l'escola. La família sempre ha vinculat la decisió que va prendre la menor als episodis de bullying i d'abusos de superioritat que asseguren que havia patit la seva filla per part d'alguns professors al llarg dels anys. Llavors, el centre només va reconèixer un episodi puntual quan la nena tenia cinc anys i el va voler desvincular de la seva mort. Ara, però, tres anys després del fatídic cas, el centre ha presentat una denúncia contra la família de la Kira per presumptes delictes continuats de calúmnies i d'injúries. En un comunicat, des de l'escola asseguren que han pres "una decisió no desitjada" davant la necessitat de "defensar l'honor i la dignitat" del centre.

]]>

El bullying entre companys de classe és un problema greu que poden patir infants i joves, però quan les típiques discussions entre germans arriben a un altre nivell i deixen de ser només baralles, ¿el bullying es pot donar també entre germans? Cristina Valverde, psicòloga i responsable de l'àrea de psicoasertiva de l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) explica que la gelosia entre germans és normal, però el que determina que hi hagi assetjament és quan aquest comportament és molt freqüent i constant en el temps.

]]>

Davant de l'assetjament escolar, castigar no és la solució. Ni per a la víctima ni per a l'agressor. Aquesta és la tesi que no es cansa de repetir i argumentar la doctora Belinda Hopkins, que, des de fa més de 25 anys, treballa per incorporar a les escoles del Regne Unit un enfocament restauratiu o de reparació davant dels casos de bullying. El seu model no es basa en la culpabilitat ni en el càstig, sinó en enfortir les relacions, la mediació i l'empatia entre els alumnes. El passat 11 de novembre, Hopkins va exposar els seus plantejaments en les IV Jornades sobre bullying de la Càtedra de Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona.

]]>

Un dels estudis més complets que s'han fet fins ara sobre el bullying a Espanya ha revelat que el 20% de les víctimes d'assetjament escolar s'han intentat suïcidar. I aquesta és només una de les conclusions a què arriba aquesta investigació sobre el problema, cada vegada més preocupant, de l'assetjament escolar. Aquesta mateixa setmana sabíem que els casos de violència entre alumnes a les escoles i instituts catalans s'han doblat cada curs des del 2021, però el Primer estudi sobre l'assetjament escolar i el ciberassetjament a Espanya a la infància i l'adolescència, fet per la Fundació ColaCao i la Universitat Complutense de Madrid, aporta una nova perspectiva.

]]>

Henar Reyes té 16 anys i, tot i que encara està estudiant 1r de batxillerat, ja té dos càrrecs de responsabilitat important dintre el seu institut. Podria semblar que el seu cas és anecdòtic, però com ella són molts els adolescents que han fet un pas endavant assumint responsabilitats a l'Institut Apel·les Mestres de l'Hospitalet de Llobregat. El motiu? Lluitar per evitar les situacions de bullying entre els companys. A efectes pràctics, aquest objectiu s'ha traduït en un autèntic ecosistema format pels mateixos alumnes d'ESO, batxillerat i cicles formatius del centre. Una xarxa de suport entre adolescents on, com passa en moltes famílies, els més grans assumeixen la responsabilitat –en aquest cas compartida amb els docents– de cuidar els més petits. El resultat és un projecte de convivència basat en tres eixos que busca evitar el que aquest dilluns ha constatat el departament d'Educació: les denúncies per violència entre alumnes a les escoles i instituts catalans no deixen de pujar; només en el primer mes i mig de curs s'han detectat 330 casos de violència entre alumnes a les escoles catalanes.

]]>

Primeres dificultats per implantar la nova figura que ha de vetllar per evitar l'assetjament escolar als centres educatius de Catalunya. La nova funció de coordinador COCOBE (coeducació, convivència i benestar) que el departament d'Educació ha estrenat aquest curs 2023-2024 no té cap pressupost al darrere. Ho demostra un correu electrònic que el departament ha fet arribar els últims dies als centres escolars. S'hi comunica que aquest nou càrrec l'haurà d'assumir un docent que ja tingui un càrrec d'una altra coordinació perquè "les dotacions de coordinació dels centres s'han mantingut en el mateix nombre que el curs passat" (quan encara no s'havia implantat la coordinació antibullying).

]]>

El 5 de setembre, l'endemà de l'inici del curs escolar, un adolescent de 15 anys se suïcidava a Poissy, un municipi proper a París. Feia gairebé un any que uns companys de classe l'assetjaven contínuament sense que l'institut hagués pres mesures contra els autors dels fets. Els pares havien optat per canviar d'institut el jove, però el Nicolas va decidir posar fi a la seva vida davant la perspectiva d'un nou curs escolar. "Li deien que no era guapo, que ningú l'estimava, insultaven la seva mare i la seva germana", explicava el seu pare en una entrevista a France 5. L'adolescent tenia tanta por dels assetjadors que dormia amb un ganivet a sota del coixí.

]]>

"No cal que prengueu apunts, només us demanem que poseu el mòbil en silenci". Així ha començat la primera formació que aquest dijous han rebut 400 docents i directors per ser els "coordinadors COCOBE" del seu centre (referents de coeducació, convivència i benestar) al Teatre Zorrilla de Badalona. Ells seran els responsables d'implementar les mesures que el departament d'Educació ha fet arribar als centres per lluitar contra el problema creixent de bullying, que va marcar el curs passat en escoles i instituts amb casos molt greus.

]]>

Augmenta la violència escolar entre els alumnes de secundària i disminueix a primària. Aquesta és una de les conclusions de l'Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya, que s'ha fet amb 10.140 alumnes durant el 2022 a Catalunya. D'aquests, un 64,4% asseguren haver patit algun tipus de violència escolar. Destaquen sobretot les burles (46%), situacions en què es deixa algú de banda (39,3%) i la violència física (29,3%). També hi ha un 15,8% de l'alumnat català que afirma haver rebut comentaris o gestos de tipus sexual i un 13,8% que considera haver estat víctima de violència digital. En aquest àmbit les conductes més habituals són les amenaces per obligar a fer coses que no es volen fer o comentaris, missatges i gestos de contingut sexual. Les dades recollides entre l’abril i el juny de l'any passat a alumnes de primària, ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà també indiquen un augment de la violència a secundària (+17,5 punts) i una reducció a primària (-4,1 punts). Pel que fa als motius darrere d'aquestes situacions de violència escolar, els més freqüents són els relacionats amb l'aspecte físic, seguits de l’orientació sexual (12,7%), el color de pell, la cultura o l’origen (12,5%), el fet de ser noi o noia (11,5%) i la manera de vestir (9,8%). 

]]>

Jo em pensava que seria millor mare que la meva. Quan et fas gran comets l’error de comparar-te amb qui t’ho ha ensenyat tot amb la supèrbia de pensar que si tens més estudis, llegeixes més o et preocupes més, ho faràs millor. El meu és un cas com el de moltes altres mares. El meu és el relat que em va suposar un ruixat d’humilitat. Jo que ho tenia tot controlat i que em mostrava segura del que estava fent quan la resta de mares dubtaven de tot, em vaig fúmer la patacada.

]]>