"No marxeu", escrivia l'exconsellera d'Educació Anna Simó en una piulada aquesta setmana. Es dirigia als militants que han decidit estripar el carnet d'Esquerra després de la victòria d'Oriol Junqueras de dissabte. Hi ha diverses veus consultades per l'ARA que apunten que hi ha afiliats que estan decebuts amb el partit i han optat per abandonar-lo. De fet, des del 2019 Esquerra perd militants, gairebé 2.000 en cinc anys. Davant d'aquesta situació, diversos membres del partit, especialment de les candidatures que han perdut, han fet crides públiques perquè la militància continuï a Esquerra tot i no compartir que Oriol Junqueras la torni a pilotar. Consultada per l'ARA, la direcció no ha volgut fer valoracions.

Foc Nou no donarà suport públic ni a Oriol Junqueras ni a Xavier Godàs. La candidatura ha pres aquesta decisió en assemblea aquest dimecres al vespre després que els últims dies s'hagin reunit amb les dues candidatures per negociar les condicions que havien posat sobre la taula. De fet, aquest vespre també han intervingut en la reunió tant Oriol Junqueras, de Militància Decidim, com Teresa Jordà, de Nova Esquerra Nacional. La decisió, segons el comunicat de Foc Nou, s'ha pres amb un 60% de suports. Ara bé, de les cinc condicions que la candidatura va posar sobre la taula, la llista de Xavier Godàs és qui obté més bona nota, en compleix quatre de cinc, mentre que la de Junqueras només en compleix una al 100%, la de fer una auditoria externa pel cas dels cartells contra els Maragall.

Els 824 vots que va obtenir la candidatura d'Helena Solà i Alfred Bosch en la votació d'aquest dissabte seran clau per veure cap on s'acaba decantant la balança en la segona volta del congrés d'ERC del 14 de desembre. "Ara ens estimen molt, veurem quant dura", deia Alfred Bosch aquest dilluns al matí a TV3. Tant Oriol Junqueras, candidat de Militància Decidim, com Xavier Godàs, de Nova Esquerra Nacional, ja han dit que volen parlar amb Foc Nou aquesta setmana per veure si és possible l'entesa. La candidatura de Solà i Bosch s'ha mostrat predisposada a negociar amb tothom, tot i que no està obligada a donar suport a cap candidatura. De fet, hi ha veus dins de Foc Nou que defensen aquesta opció. Quines són les seves exigències?

La militància d'ERC va voler que la tria sobre el seu líder es dirimís en una segona volta –perquè cap dels candidats va superar el llindar del 50% dels vots– i que l'elecció fos entre els dos candidats més votats: Oriol Junqueras i Xavier Godàs. El candidat de Militància Decidim va guanyar la votació amb un 48% dels vots, mentre que el de Nova Esquerra Nacional en va obtenir el 35%. Ara bé, hi ha el 12% dels vots que van ser per a Foc Nou, la llista d'Helena Solà i Alfred Bosch, que poden ser decisius a l'hora de decantar la balança el 14 de desembre. Per això, l'endemà d'aquesta primera volta, el candidat de Nova Esquerra Nacional, Xavier Godàs, i la candidata a la secretaria general de Militància Decidim, Elisenda Alamany, ja els han allargat la mà.

Va ser en una nit de tertúlia i de licors que es va decidir el futur del català. Un grupuscle de "lletraferits, ensopits, incandescents i borratxos" van decidir, el 1859, recuperar els Jocs Florals que s’havien celebrat a la cort provençal els segles XIV-XV. I, a sobre, van acordar fer-ho només amb obres escrites en català i occità, no en el castellà que tots feien servir a les aules, als poemes i a la correspondència. No ho feien pas per salvar la llengua, sinó per enterrar-la dignament. En tot moment van ser inconscients de la fita que aconseguirien: ni més ni menys que "convertir aquella parla pagesa i cantonal en una llengua de primera divisió, que té una gramàtica, que té un estàndard, que s’ensenya a les escoles, que s’hi escriuen mitjans...". Aquest és el relat, dramàtic i èpic, que Alfred Bosch (Barcelona, 1961) novel·la a Obriu pas! (Columna), en què narra "l’epopeia dels que van salvar el català... a pesar d’ells mateixos".

El Govern prepara una sèrie de canvis legals que permetin actualitzar el protocol intern de la Generalitat per a casos d’assetjament en l’àmbit laboral, tal com expliquem avui a la secció de Política. La iniciativa neix arran de l’anomenat cas Bosch, i és un clar senyal que la gestió que se’n va fer, més enllà del resultat, no va acabar de funcionar. Recordem que el març del 2020 l’ARA va destapar el cas de l’assetjament sexual del llavors ja excap de gabinet d’Alfred Bosch a Exteriors, Carles Garcias, però que no va ser fins al febrer del 2021 que es va obrir un expedient disciplinari a Bosch per no haver activat el protocol previst –infracció del codi de conducta dels alts càrrecs de la Generalitat–. Finalment, dimarts de la setmana passada el Govern va tancar l’expedient considerant que Bosch havia incorregut en una “falta greu” i “sancionable” però que no es feia efectiva perquè, el mateix dia que l’ARA va publicar el cas, Bosch va dimitir.

Un any i mig després que l'ARA destapés el cas sobre l'assetjament sexual a Exteriors per part de Carles Garcias, el cap de gabinet del llavors conseller, Alfred Bosch, el Govern ha tancat definitivament l'expedient. Segons fonts governamentals consultades per aquest diari, l'instructor ha conclòs que Bosch va cometre una "infracció greu" i "sancionable" al no activar el protocol previst per la Generalitat per a la prevenció de l'assetjament sexual, però no li imposa cap sanció efectiva perquè ja va dimitir del càrrec.

D'aquí dues setmanes farà un any que l'ARA va destapar el cas de presumpte assetjament sexual a la conselleria d'Exteriors. Però no ha sigut fins aquest dimarts i, malgrat que tant el presumpte assetjador, Carles Garcias, com el llavors conseller, Alfred Bosch, ja no formen part del Govern, que l'executiu no ha activat finalment la via de l'expedient sancionador. Serà exclusivament contra Bosch per no haver activat el protocol de la Generalitat, obligatori quan es reben denúncies de possibles casos d'assetjament, en aquest cas dirigits a treballadores de la conselleria. Bosch insisteix que no en va rebre cap, malgrat que la investigació interna de Funció Pública determina que podria haver encobert el comportament de qui va ser la seva mà dreta.

Les conclusions de la investigació interna d’ERC en el cas del presumpte assetjament sexual a la conselleria d’Exteriors es van aprovar per unanimitat de l’executiva a principis d’octubre, però no van convèncer a una part de la militància. Segons fonts consultades per l’ARA, diverses integrants de la secretaria de dones es van mobilitzar quan van veure que el partit tancava l’expedient sense cap sanció a l’exconseller Alfred Bosch, exonerant-lo de qualsevol responsabilitat de les actuacions que hauria comès la seva mà dreta, Carles Garcias. Van ser elles les que, internament, van fer una crida per recopilar qualsevol detall que no s’hagués valorat amb prou atenció durant la investigació, i les que van pressionar perquè l’executiva republicana tornés a obrir un expedient que ja donava per conclòs. Com va avançar aquest dimarts El Temps i va confirmar el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, el partit s’ha obert finalment a “analitzar” les “noves informacions” que ha rebut sobre el cas, sense explicar ni quines són ni de quina manera s’han aconseguit.

Fa set mesos que Alfred Bosch va cessar com a conseller d’Exteriors i ja en fa nou que ho va fer Carles Garcias com a cap del seu gabinet. Tots dos estan pendents de saber què dirà l’expedient sancionador que la Generalitat posarà en marxa d’aquí poc. Les conclusions de la investigació preliminar de Funció Pública van apuntar que l’actitud de Garcias amb diverses dones del departament podria ser constitutiva d’assetjament sexual, tal com va publicar l’ARA al març, i que tant Bosch com l’aleshores secretària general, Mercè Salvat –tot i que va estar de baixa de maternitat durant bona part del període en què haurien succeït els fets–, sabien el que passava i no van activar el protocol per protegir les presumptes víctimes. L’obertura de l’expedient és imminent, segons expliquen fonts de l’executiu a l’ARA, i l’instructor que designi el consell executiu haurà de prendre una decisió rellevant: si també té indicis d’assetjament sexual i d’encobriment, estarà obligat a posar el cas en coneixement de la Fiscalia.

L'executiva d'ERC ha tancat aquest dilluns definitivament la carpeta dels presumptes assetjaments sexuals destapats per l'ARA a la conselleria d'Exteriors sense imposar cap sanció a Alfred Bosch. La comissió de garanties del partit ha conclòs que l'exconseller no va encobrir la seva mà dreta, Carles Garcias, i la direcció republicana ha decidit arxivar l'expedient que se li havia obert al partit. "La instrucció duta a terme constata que el senyor Bosch va actuar guiat pel principi de prudència, i ha quedat provat que va recollir indicis per poder actuar si s’esqueia, com va fer el 24 de gener cessant el senyor Garcias, molt abans que el cas es fes públic. L’expedient, finalment, exonera el senyor Bosch per presumpta negligència en l'abordatge del cas", descriu Esquerra en un comunicat. El mateix Bosch, però, insisteix públicament que ell no tenia cap indici que vinculés Garcias amb algun cas d'assetjament perquè, si fos així –va dir en una compareixença recent al Parlament–, no hagués participat en la seva festa de comiat ni hagués fet un tuit lloant la seva figura.

Tant l'exconseller d'Exteriors Alfred Bosch com l'ex secretària general del departament Mercè Salvat han negat repetidament que coneguessin els presumptes casos d'assetjament sexual a la conselleria abans que el diari ARA publiqués la informació el 9 de març passat. Aquell mateix dia Bosch va activar el protocol de la Generalitat davant les sospites que hi havia sobre qui havia sigut la seva mà dreta, Carles Garcias, a qui havia cessat a finals de gener. Ara, la investigació interna –pilotada per la conselleria de Funció Pública– conclou que tant Bosch com Salvat coneixien la situació i els retreu que no activessin abans el protocol contra l'assetjament sexual. Segons ha pogut saber aquest diari, en l'informe es constata que hi ha indicis suficients per incoar-los un procediment sancionador per part del Govern.

Tolerància zero. El conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, ha assegurat aquest dijous que en cas que es repeteixin "situacions similars" al presumpte assetjament sexual de Carles Garcias, l'ex cap de gabinet de l'exconseller Alfred Bosch –que va destapar l'ARA–, el departament respondrà amb la "màxima celeritat" i la "màxima contundència". Durant la comissió d'Exteriors al Parlament, el conseller ha detallat una bateria de mesures per ser "impecables" i amb "tolerància zero" amb l'assetjament sexual.

L'exconseller d'Exteriors Alfred Bosch ha donat explicacions públiques pel presumpte cas d'assetjament del seu cap de gabinet, Carles Garcias, destapat pel diari ARA i que va portar a la seva dimissió. "No se’m pot dir que jo vaig encobrir quan jo desconeixia que hi hagués casos d'assetjament del senyor Carles Garcias a Exteriors", ha dit Bosch en una compareixença al Parlament, que en tot moment ha assegurat no haver tingut "indicis" que s'hagués produït un fet denunciable fins que va sortir a la premsa, i ha amenaçat els diputats de querellar-se si l'acusen "d'un delicte".

Dos mesos i escaig després de la dimissió d'Alfred Bosch pels presumptes assetjaments sexuals a Exteriors, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha comparegut aquest dimecres a la cambra catalana per explicar la seva substitució per Bernat Solé, que es va produir arran que l'ARA destapés la situació al departament. "Aquesta remodelació no és agradable [...]. El Govern referma el seu compromís contra l'assetjament sexual", ha dit. El cap de l'executiu ha relatat els fets i ha defensat que va actuar amb celeritat: ha explicat que se'n va assabentar a través de la publicació d'aquest diari i que immediatament va cridar Bosch a files perquè actués. "Aquell mateix dia el conseller dimitia", ha dit.

Bon dia des de l’ARA. Dimarts, 5 de maig del 2020. Avui serà un dia més enterbolit que ahir, amb núvols que no deixaran pluja però que poden arribar a ser abundants en alguns moments. A la costa la temperatura pujarà un parell de graus més que ahir, mentre que al Pirineu el termòmetre ja començarà a baixar.

Després de mesos d'investigació interna, ERC ha donat per tancada aquest dilluns la carpeta sobre els casos d'assetjament sexual al departament d'Exteriors. Ho ha fet obrint expedients disciplinaris a l'exconseller d'Exteriors Alfred Bosch i al seu cap de gabinet, Carles Garcias, ja que, segons ha pogut saber l'ARA, els republicans consideren que la investigació "acredita de manera inequívoca i reiterada conductes que vulneren el codi ètic i de conducta del partit". Ara la comissió de garanties dels republicans haurà de decidir en els pròxims dies si l'expedient acaba amb conseqüències per a Bosch i Garcias, que podrien arribar fins i tot a ser expulsats del partit –Garcias ja està suspès cautelarment de militància–. Bosch ja va haver de dimitir del seu càrrec a principis de març quan l'ARA va destapar que ERC l'havia forçat a cessar el seu cap de gabinet per haver assetjat sexualment diverses treballadores del departament.

"No podem permetre que una situació així es torni a repetir". Així s'ha pronunciat aquest dimecres el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, sobre el cas d'assetjament sexual que es va produir al seu departament abans de la seva arribada. Un cas revelat per l'ARA i que va derivar en la dimissió del llavors conseller Alfred Bosch. Solé ho ha dit en una compareixença per via telemàtica davant del Parlament.

Alfred Bosch va dimitir dilluns empès per la situació “insostenible” que ell mateix va reconèixer que s’havia generat a la conselleria d’Exteriors des de la publicació del cas d’assetjament sexual que afectava la seva mà dreta. Però aquesta no era la seva intenció. D’una banda la pressió d’ERC però també de JxCat i, de l’altra, la d’alguns treballadors i alts càrrecs de la conselleria, van contribuir-hi. Segons ha pogut saber l’ARA, diversos treballadors del departament es van plantar aquell dia exigint que el conseller assumís responsabilitats.

Des de dilluns que els quadres estadístics feien presagiar que a finals de setmana es tancarien les escoles, els teatres, les biblioteques... i també els Parlaments i els jutjats. El creixement exponencial del nombre de contagis per coronavirus i, sobretot, l’exemple recent d’Itàlia han obligat a prendre decisions dràstiques -alguns diran que massa tard- i a centrar els esforços en posar fre als contagis i evitar el col·lapse als centres sanitaris. Encara que passi per sobre de la democràcia.