Política 23/02/2021

El Govern obre un expedient sancionador a Alfred Bosch pel cas de presumpte assetjament sexual a Exteriors

En canvi, exculpa l'ex secretària general del departament, Mercè Salvat

4 min
Imatge tractada digitalment a partir d'una foto d'arxiu, on es veu a Carles Garcias Hernández amb Alfred Bosch a una reunió de treball

BARCELONAD'aquí dues setmanes farà un any que l'ARA va destapar el cas de presumpte assetjament sexual a la conselleria d'Exteriors. Però no ha sigut fins aquest dimarts i, malgrat que tant el presumpte assetjador, Carles Garcias, com el llavors conseller, Alfred Bosch, ja no formen part del Govern, que l'executiu no ha activat finalment la via de l'expedient sancionador. Serà exclusivament contra Bosch per no haver activat el protocol de la Generalitat, obligatori quan es reben denúncies de possibles casos d'assetjament, en aquest cas dirigits a treballadores de la conselleria. Bosch insisteix que no en va rebre cap, malgrat que la investigació interna de Funció Pública determina que podria haver encobert el comportament de qui va ser la seva mà dreta.

Segons fonts governamentals consultades per aquest diari, després d'un informe dels serveis jurídics de Presidència el consell executiu ha aprovat obrir expedient a Bosch i tramitar una eventual sanció, que acabarà de determinar l'instructor a qui s'assigni el cas a partir d'ara. D'altra banda, segons les mateixes fonts, s'ha decidit exculpar l'ex secretària general del departament, Mercè Salvat, a qui inicialment l'informe de la secretaria de Funció Pública incloïa com a presumpta encobridora. En declaracions a l'agència Efe, Bosch ha valorat positivament la decisió del Govern perquè ara, diu, podrà defensar-se i "restablir" el seu nom: "Finalment podré explicar els fets tal com van passar i defensar-me de les derivades que m'afecten, així com de les acusacions que s'hagin pogut formular contra mi". "M'he trobat en una situació preocupant d'indefensió", ha opinat.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, en una imatge d'arxiu

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, quan se li ha preguntat per la qüestió, ha defugit donar detalls del cas assegurant que era "confidencial", però ha defensat l'actuació de l'executiu després de gairebé un any dels fets. "A tots ens agradaria que l'administració actués amb més celeritat", ha dit Budó, malgrat que fins ara ha sigut una decisió política demanar fins a tres informes sobre el cas. "No ha estat sobrer", ha defensat la portaveu del Govern: "Eren necessaris".

El mes d'agost Funció Pública, que depèn del departament de Polítiques Digitals (JxCat), va fer un informe recomanant sancionar Bosch pel seu comportament. No obstant això, el Govern va decidir demanar una segona opinió –no preceptiva– al comitè d'ètica pública. Aquest ens, que compta amb una majoria de membres d'ERC, va optar per no sancionar-lo. Això va provocar una topada entre els socis de govern i va propiciar que el vicepresident, Pere Aragonès, frenés el debat el mes de desembre al si del consell executiu per demanar un tercer informe sobre la qüestió. Aragonès va sol·licitar l'opinió dels serveis jurídics de Presidència abans de prendre la decisió definitiva. Un cop ha sabut el contingut d'aquesta última consulta, s'ha decidit tirar endavant l'expedient, tal com recomanava Funció Pública a l'agost.

El 9 de març del 2020 l'ARA va publicar que Esquerra havia forçat el cessament del cap de gabinet d'Alfred Bosch, Carles Garcias, per presumpte assejament sexual a les treballadores del departament. El llavors conseller va resistir-se a fer-ho i, fins i tot, va intentar recol·locar-lo i no va activar el protocol contra l'assetjament sexual que hi ha a la Generalitat davant aquests casos. Amb la publicació de la informació, Bosch va dimitir del càrrec. En lloc d'obrir una investigació al Govern, ERC va optar per fer-la dins el partit, primer de manera informal i, després, amb l'inici d'una compliance que va acabar sense cap sanció per a Bosch, de qui, de fet, es va destacar el seu principi de "prudència" recollint indicis, segons ERC, per acabar cessant Garcias el gener de l'any passat. Ara bé, Bosch continua afirmant que mai van arribar al seu coneixement els presumptes casos d'assetjament fins que l'ARA va publicar la notícia. La sanció a Garcías, que ja s'havia donat abans de baixa del partit, es va limitar a prohibir-li que hi tornés a militar.

Tan bon punt es va fer pública la informació de l'ARA, Funció Pública, l'encarregada en aquesta mena de procediments, va iniciar la seva pròpia investigació interna i el mes d'agost va instar el Govern a obrir un expedient sancionador a Bosch juntament amb l'ex secretària general del departament, Mercè Salvat, malgrat que ella estava de baixa maternal quan es van produir els fets.

Ara, un cop obert l'expedient sancionador, s'ha de nomenar un instructor que determinarà el tipus de sanció que es pot aplicar a Bosch. En cas que hi hagi indicis d'encobriment d'un delicte d'assetjament sexual, a banda de la sanció administrativa que hi pugui haver, l'executiu ho haurà de posar en coneixement de la Fiscalia i obrir, així, una via judicial.

L'expedient al partit

On sí que va quedar exculpat Alfred Bosch, en un primer moment, va ser en la investigació interna que va obrir Esquerra sobre la qüestió. Va concloure que dimitint del càrrec ja havia assumit les responsabilitats polítiques que pertocaven. Ara bé, la direcció del partit es va veure obligada el novembre a reobrir la investigació arran de les queixes de la Secretaria de Dones, perquè –segons va informar la formació– van aportar noves dades sobre els fets. En els últims tres mesos, però, el partit no ha informat de cap avenç en la investigació interna i, de fet, algunes fonts dubten que segueixi obert, però ERC no ho aclareix.

stats