MASCLISME
Política 13/10/2020

El Govern posarà en coneixement de la Fiscalia el cas d'Exteriors si hi ha "indicis" d'assetjament sexual

Abans de decidir, però, l'exectiu sol·licita un altre informe al comitè assessor d'ètica pública

Aleix Moldes / Núria Orriols / Anna Mascaró / Albert Llimós
3 min
Alfred Bosch durant la roda de premsa en què va fer pública la seva renúncia al càrrec de conseller d’Exteriors.

BarcelonaFa set mesos que Alfred Bosch va cessar com a conseller d’Exteriors i ja en fa nou que ho va fer Carles Garcias com a cap del seu gabinet. Tots dos estan pendents de saber què dirà l’expedient sancionador que la Generalitat posarà en marxa d’aquí poc. Les conclusions de la investigació preliminar de Funció Pública van apuntar que l’actitud de Garcias amb diverses dones del departament podria ser constitutiva d’assetjament sexual, tal com va publicar l’ARA al març, i que tant Bosch com l’aleshores secretària general, Mercè Salvat –tot i que va estar de baixa de maternitat durant bona part del període en què haurien succeït els fets–, sabien el que passava i no van activar el protocol per protegir les presumptes víctimes. L’obertura de l’expedient és imminent, segons expliquen fonts de l’executiu a l’ARA, i l’instructor que designi el consell executiu haurà de prendre una decisió rellevant: si també té indicis d’assetjament sexual i d’encobriment, estarà obligat a posar el cas en coneixement de la Fiscalia.

Així ho ha confirmat aquest dimarts la portaveu del Govern, Meritxell Budó, que ha avisat que abans d'obrir aquest expedient sancionador –Funció Pública va donar un termini de dos mesos des del 28 d'agost– el conseller executiu ha decidit sol·licitar un altre informe, malgrat que no és obligatori fer-ho: ha anunciat que ha demanat l'opinió al comitè assessor d'ètica pública de la Generalitat abans de fer res. Tampoc ha donat terminis i no ha dit res sobre si això representarà allargar el procediment: ha afirmat que l'elaboració de l'informe marcarà el calendari i no s'ha compromès a enllestir la qüestió abans de les eleccions del 12 de febrer.

Apreciació de responsabilitat penal

Tant el protocol específic de la Generalitat com el reglament de règim disciplinari de la funció pública determinen que “en qualsevol moment del procediment en què l’instructor apreciï fets o actuacions que puguin ser constitutius de delicte o falta penal, ho ha de fer avinent a l’autoritat que hagi ordenat la incoació de l’expedient per a la seva oportuna comunicació al ministeri fiscal”. És a dir, l’instructor hauria de comunicar al consell executiu, que des de fa uns dies presideix Pere Aragonès, que els indicis reclamen la intervenció de la Fiscalia.

Fonts de la Generalitat confirmen aquest punt, tot i que fins ara han passat els mesos sense que cap representant de l’executiu ho aclarís. De fet, un altre dels dubtes recurrents és si es pot actuar contra Bosch i Garcias quan ni l’un ni l’altre formen part de l’administració pública. En qüestions penals no hi ha cap dubte: no només es pot fer, sinó que el Govern hi estarà obligat un cop es detectin indicis de delicte. La Fiscalia seria aleshores l’encarregada de pilotar un cas que, tal com va explicar l’ARA, es remunta a l’època entre el novembre del 2018 i finals del 2019 –el cap de gabinet va ser cessat “agraint-li els serveis prestats” el gener del 2020–. Cal recordar que cap de les víctimes ha decidit denunciar el cas a la justícia.

L’article 184 del Codi Penal estableix penes d’entre 5 i 7 mesos de presó o d’entre 10 i 14 de mesos de multa quan s’hagi produït un assetjament sexual fent prevaler una superioritat jeràrquica. Si no es té en compte aquest agreujant, les penes anirien de 3 a 5 mesos de presó o una multa de 6 a 10 mesos. Pel que fa a l’encobriment, l’article 451 del Codi Penal persegueix “prestar ajuda als presumptes responsables d’un delicte a eludir la investigació de l’autoritat”, o bé “ocultar, alterar o inutilitzar” les proves per impedir que es descobreixin. Les penes de l’encobriment no poden excedir les del delicte que encobreixen.

Expedient administratiu

Si hi ha indicis de delicte, doncs, és la Fiscalia qui se n’ha d’ocupar. I què passa amb la investigació dins del Govern? El reglament de règim disciplinari estableix dos supòsits. El primer, que la investigació per via judicial “no és obstacle perquè continuï la tramitació de l’expedient disciplinari fins a la seva resolució i imposició de la sanció, si escau”. En el cas d’Exteriors, però, fonts governamentals expliquen a l’ARA que probablement la investigació quedaria en pausa d’acord amb el segon supòsit, que passa per esperar-se a la resolució judicial.

En tot cas, l’actuació administrativa només pot anar enfocada contra Bosch. Les conclusions de Funció Pública consideren que se’l pot sancionar –sense definir com– encara que cessés de les seves funcions, perquè es tractava d’un alt càrrec (conseller), com també es podria actuar contra Salvat (secretària general). A Garcias no se li podrien exigir responsabilitats administratives (era cap de gabinet) “sens perjudici que puguin exigir-se amb posterioritat si adquireix la condició de funcionari o és nomenat interí o eventual”.

ERC va completar recentment la seva pròpia investigació, que va concloure que no podia actuar jurídicament contra Garcias malgrat haver-hi proves en contra seva per pensar que havia comès assetjament, i va exonerar Bosch de qualsevol responsabilitat.

stats