La fusió recent de SpaceX i xAI, un espectacle financer rebut amb crits d'alegria dels de sempre, és un alleujament per als ulls adolorits. Més ben dit: és una visió per als ulls encara adolorits pel que van presenciar fa uns 25 anys, quan Wall Street va perfeccionar l'art fosc de les fusions corporatives i va enviar valoracions falses a l'estratosfera abans que tornessin a caure a la Terra. Mentre Elon Musk en treu profit, ens trobem mirant un defecte perpetu del capitalisme modern: un mercat sempre ansiós de comprar les seves pròpies il·lusions.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dimecres que la seva administració està prenent mesures per prohibir als inversors de Wall Street comprar cases unifamiliars en un intent de reduir els preus de l'habitatge, un possible cop per als fons que gestionen actius immobiliaris al país. En una publicació a Truth Social, el republicà ha dit que està preparant una iniciativa per tirar-la endavant de manera immediata i que demanarà al Congrés que codifiqui la mesura. A més, també ha assegurat que discutirà propostes addicionals d'habitatge i assequibilitat en un discurs al Fòrum Econòmic Mundial de Davos d'aquí a dues setmanes.

Quaranta anys després, Telefónica es prepara per dir adeu a la Borsa de Nova York. La companyia que presideix Marc Murtra ha iniciat el procés per deixar de cotitzar a Wall Street, tal com ha informat aquest dimecres a la tarda a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El moviment suposa un gir històric tenint en compte que Telefónica va ser la primera empresa espanyola a cotitzar als Estats Units, on va desembarcar el juny del 1987.

Mentre gran part de les borses mundials han passat el Dilluns de Pasqua amb la persiana abaixada, als Estats Units continua el terrabastall. El Dow Jones, l'índex de referència de Wall Street, ha obert la sessió registrant la caiguda més forta des del 8 d'abril, quan Donald Trump va anunciar uns aranzels a la Xina de fins al 104% –tot i que la Casa Blanca ja ha advertit que podria incrementar-los fins al 245%–, i ja supera la patacada del 4 d'abril, quan Trump va anunciar la bateria d'aranzels a tot el món.

Els principals índexs de Wall Street han patit aquest dijous caigudes generalitzades, després del repunt fulminant de dimecres per la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, d'aturar temporalment els forts aranzels a desenes de països i mantenir el pols només a la Xina.

Les borses europees han aguditzat aquest divendres les pèrdues després d'una jornada de dijous marcada pels números vermells en reacció a l'onada d'aranzels anunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Els parquets d'arreu del món han registrat una nova jornada de caigudes pels temors a una recessió als EUA i al conjunt de l'economia global provocada per la nova guerra comercial.

El malestar amb la legislació laboral francesa arriba als Estats Units. Els bancs de Wall Street han advertit que la seva pròxima onada de contractació a França es podria frenar si no afluixen els costos d'acomiadament dels comercials amb sous molt alts, una mesura insígnia que s'ha deixat fora d'un paquet de reformes destinat a reforçar París com a centre financer. 

A falta de poc més de 10 dies perquè acabi el mes de març, Ferrovial ho té difícil per complir amb la meta que es va fixar aquest gener de debutar a Wall Street durant el primer trimestre d'aquest 2024. El fet és que la constructora ha d'"actualitzar" un seguit d'informació davant el regulador de la borsa dels Estats Units, la SEC, abans de poder fer el salt al parquet nord-americà. Tal com ha avançat Cinco Días i confirmen fonts de la companyia a l'ARA, l'empresa que presideix Rafael del Pino té pendent enviar la informació sobre els comptes anuals del 2023 presentats el 28 de febrer i en els quals va anunciar uns beneficis de fins a 460 milions d'euros, un 147% més que l'any 2022. Això implica actualitzar i adaptar l'informe americà d'auditoria estàndard, conegut com a informe 10F, i que totes les companyies estrangeres que cotitzen als Estats Units estan obligades a presentar. L'última informació que va presentar Ferrovial, el 5 de gener, recollia els resultats del 2022.

A finals de febrer farà un any del cop d’efecte de Ferrovial. La constructora que presideix Rafael del Pino anunciava el trasllat de la seva seu d’Espanya als Països Baixos i la intenció de cotitzar a la borsa holandesa, cosa que es va acabar materialitzant al juny.

La idea que Hollywood ens ha transmès de Wall Street, el districte financer de Manhattan, està molt relacionada amb l’obsessió pels diners, l’avarícia al límit i la manca d’escrúpols. Però molt abans de tot això una dona va aconseguir multiplicar el seu patrimoni mantenint sempre un perfil auster fins a l’extrem, i alhora mostrant una gran generositat durant els moments de crisi.

A principis del 2021, una comunitat online de petits inversors aficionats va convertir la cadena de botigues de videojocs GameStop en una de les empreses més ben valorades en borsa de Wall Street. Aquesta insurrecció popular liderada per youtubers i trols i alimentada per mems d'internet va posar contra les cordes els grans fons financers i els ha obligat a parar atenció a les rampoines dels petits inversors. Craig Gillespie (Cruella i Jo, Tonya) porta a la pantalla gran una història real en clau de David contra Goliat que arriba aquest divendres als cinemes amb un repartiment potent: Paul Dano, Pete Davidson, Seth Rogen, Shailene Woodley i America Ferrera.

El fabricant de carregadors per a vehicles elèctrics Wallbox comença aquest dilluns a cotitzar a la borsa de Nova York. L'empresa catalana ha estat valorada en 1.470 milions de dòlars (uns 1.264 milions d'euros) i, com ja va anunciar al juny, fa el salt al parquet nord-americà a través de la SPAC Kensington Capital Acquisition.

“No he vingut a fer-me ric. He vingut a dir-vos que us donin pel cul i a formar part d’aquest moviment. No vendré. Mai. Arribats fins aquí, ja no m’importen els diners. Demà hauré d’anar a treballar, i l’endemà, i la setmana vinent, i el mes i l’any que ve. Potser sou experts financers, jo soc un mestre de la supervivència. Poder per al poble. No vendré”. Això escrivia la setmana passada un dels més de tres milions d’usuaris anònims de Wall Street Bets (apostes de Wall Street), un fòrum de petits inversors de borsa de la xarxa social Reddit. Els destinataris del text eren els alts directius d’alguns dels hedge funds més poderosos, els fons especulatius de Wall Street. Les accions de GameStop, una cadena de botigues de videojocs amb problemes financers, havien pujat més d’un 1.700% en qüestió de dies i per cada cèntim que guanyava el valor, els fons perdien milions.

Un agent immobiliari d’Indiana, un excuiner del Bronx, un pastor evangèlic de Califòrnia i un estudiant de secundària als afores de Milwaukee. Tots ells formen part dels milions de brokers aficionats que, de manera col·lectiva, s’estan enfrontant a alguns dels inversors més prestigiosos de Wall Street. I, de moment, van guanyant. Impulsats per una barreja d’avarícia i avorriment, decidits a donar una lliçó a Wall Street i alimentats per les idees de fer-se rics ràpidament a través de les xarxes socials, aquests inversors han acumulat accions de diverses empreses per disparar-ne el preu a nivells estratosfèrics.

Wall Street ha tancat aquest dimecres amb màxims històrics en els seus tres principals indicadors després de la investidura del nou president dels Estats Units, Joe Biden, que pren el relleu a Donald Trump al capdavant de la Casa Blanca. Tot i així, els selectius nord-americans també es van animar pels resultats d'empreses com ara Netflix, que s'ha disparat gairebé un 17% amb la presentació d'uns beneficis de rècord impulsats pel consum audiovisual durant el confinament.

“L’avarícia és bona”. Poques frases resumeixen millor una època, la dels yuppies dels anys 80, com aquesta de Gordon Gekko a la pel·lícula Wall Street. Una frase i una pel·lícula que van tornar a estar de moda amb l’última crisi: l’any 2008, amb Lehman Brothers, tothom va redescobrir la veritat. L’avarícia seguia sent el motor del món financer. Un món que tradicionalment ha ignorat completament qüestions més altruistes, com la sostenibilitat i el medi ambient.

A Silicon Valley la lògica és una altra. Una empresa es pot mantenir en pèrdues durant anys i, si els inversors confien que el seu producte acabarà per dominar el mercat, els diners li seguiran arribant. Però què passa quan aquesta norma arriba als parquets de la borsa? En els últims anys la pressió pel creixement constant -i el fet que els primers que hi van posar diners ara reclamin un retorn- ha provocat que alguns dels grans unicorns facin sonar la campana de Wall Street. No es tracta d’animals mitològics, sinó d’empreses valorades en més de 1.000 milions de dòlars, habitualment de la indústria tecnològica.

Deu anys de guanys ininterromputs és la xifra rècord que ostenta des de fa una setmana la borsa de Nova York. El mercat alcista a Wall Street engegat el 8 de març del 2009 encara continua. Aquell dia d’hivern, l’índex S&P-500, que agrupa les 500 empreses cotitzades més grans dels Estats Units, va tocar fons a mitja jornada amb 666,79 punts, una dada recordada des de llavors com el mínim del Diable. Aquesta setmana el mateix índex fluctua còmodament vora els 2.800 punts.

L'estàtua de 'La nena sense por', que té una actitud desafiant davant el famós Toro de Wall Street a Nova York, serà traslladada a una altra ubicació. Concretament, serà instal·lada davant la seu de la Borsa de Nova York, segons fonts oficials.

La ressaca de la jornada negra que va tornar a viure ahir Wall Street es torna a notar a Europa, però amb menys intensitat. Aquest divendres les borses europees han sabut parar el cop, i tot i que també han engegat amb pèrdues a primera hora, són molt més lleus que les que van viure ahir a l'altre costat de l'Atlàntic. L'Íbex-35 ha començat la jornada amb una caiguda del 0,5%, que ha posat en perill la barrera dels 9.700 punts. En els primers minuts de la sessió, a més, els números vermells s'han moderat i s'han quedat en només tres dècimes.