Copia a fi de bé, diu el diable. Vigila que no t'acusin de plagiar, recomana l'advocat. En qualsevol cas, fes de la influència virtut, no l'amaguis, que tots en sortirem guanyant, perquè la cosa va de transferència de coneixement. Al cap i a la fi, la música és una combinació de familiaritat i singularitat. L'avantguarda tiba la corda de la singularitat perseguint la quimera de l'originalitat. El mainstream reclama familiaritat, coses reconeixibles. Entre una i l'altra hi ha molt camí per córrer, incloses la còpia i la inspiració legítima, qüestions que sanciona o empara la legislació sobre propietat intel·lectual. Gens legítim, però, és el plagi extractiu, com la despossessió d'autoria o fer passar per propi el que és d'un altre.

"M'estic animant!", deia Jaume Pla, Mazoni, dimecres a la nit a Vic. Acabava de tocar Fe dins la tristesa, una de les cançons de l'àlbum Banderes per daltònics (2025) que tot just comença a rodar en directe. Tot i que no hi havia la trompeta que la il·lumina en el disc, la cançó va sonar pletòrica, empesa per l'energia del format de quartet elèctric. "Que bé que rebeu així una cançó nova", havia dit una estona abans després de Quant temps fa que no plores, ben satisfet per l'aplaudiment del públic que no es va voler perdre aquesta presentació a la carpa del Mercat de Música Viva de Vic.

Jaume Pla (la Bisbal d'Empordà, 1977) va aturar el projecte Mazoni a principis del 2024. Necessitava repensar el futur. No descartava continuar fent música, però obria la porta a expressar-se artísticament amb la literatura. Un any i mig després, les melodies pop de Mazoni s'escampen en les onze cançons del disc que publica amb el segell BankRobber aquest divendres: Banderes per daltònics. L'estrenarà al Mercat de Música Viva de Vic el 17 de setembre, amb Aleix Bou a la bateria, Natán Arbó al baix i Emili Bosch a la guitarra. "Una formació molt clàssica", admet Pla, content de tornar als escenaris.

"Quin és el millor record que tens relacionat amb la música, i quin record t'agradaria oblidar?". Aquesta pregunta doble s'ha repetit en la majoria de les entrevistes amb músics (i gent vinculada amb la música) que s'han publicat a l'ARA sobretot en l'últim any i mig. Fa uns dies en vam publicar una selecció de les respostes a la primera qüestió. Ara és el torn dels pitjors records. N'hi ha de Sílvia Pérez Cruz, Mazoni, Maria Jaume, Cesk Freixas, Roger Mas...

Més enllà del valuós patrimoni de la ceràmica, la Bisbal d'Empordà també despunta pel seu interessantíssim cultiu artístic i cultural. I és que, entre els poc més d'11.000 veïns del municipi, conviuen desenes de músics, cantautors, lletristes o productors musicals de diferents generacions que, des del centre neuràlgic de la capital baix-empordanesa, han gestat la seva obra. Artistes consagrats de la talla de Mazoni, Sanjosex, Miquel Abras i Núria Graham, cadascun amb el seu estil singular, o grups contrastats com Fetus, B1n0 i The Gramophone Allstars, entre molts altres. Tots plegats formen un nucli creatiu molt fecund, d'intercanvi i influències mútues, que situa l'escena musical bisbalenca com una de les més talentoses, actives i fructíferes de Catalunya. És una espècie de Liverpool a l'empordanesa en què, durant les últimes dècades, molts joves i adolescents, per imitació i amb passió per la música, s'han animat a passar les tardes tocant amb els amics fins a arribar a fer carrera.

Jaume Pla (La Bisbal d'Empordà, 1977), Mazoni per a la música, tanca vint anys de trajectòria musical amb un concert a l'Apolo 2 aquest dissabte (20.30 h), dins del cicle Empremtes. No és un comiat definitiu, però no vol marcar-se cap calendari. Com un ciclista després d'una etapa de muntanya, necessita una pausa per recuperar sensacions. Amb una honestedat brutal, parla de crisi de creativitat i d'esperances frustrades, però també de les alegries de dedicar-se a un ofici capaç de fer les millors pessigades emocionals.

"Fa 45.000 anys ja fèiem servir la tecnologia per fer música i expressar-nos", diu l'empresari i divulgador Josep Maria Ganyet assenyalant una fotografia d'una flauta d'os. Tot seguit fa un repàs ràpid de l'evolució de la tecnologia musical. I també de l'origen dels algoritmes, de Ramon Llull a la primera programadora, Ada Lovelace. Sembla que pretengui fer una classe d'història estranya, amena, això sí. Però no. Té al costat Jaume Pla, més conegut pel nom artístic de Mazoni, i entre tots dos expliquen com han creat, amb ChatGPT, la meitat de la primera cançó d'un gènere musical nou: el pop còsmic. La volen acabar amb l'ajuda del públic de la Catosfera, que s'ha fet aquest cap de setmana a Girona, i on expliquen el seu experiment. 

El músic Jaume Pla (la Bisbal d'Empordà, 1977) és Mazoni, i a partir d'ara potser que l'anomenem Ludwig van Mazoni. Si més no perquè acaba de publicar un disc titulat Ludwig (BankRobber - Seed Music, 2021), construït amb fragments d'obres de Beethoven. Però no es tracta d'un àlbum de rock simfònic, sinó d'una dotzena de cançons de pop-rock tocades per l'esperit del geni de Bonn i que sonaran en directe en una gira que comença el 13 de novembre a L'Auditori de Girona.

U. L’any 2006 Mazoni debutava en català amb l’elapé Esgarrapada i donava a conèixer cançons com Perduts en la boira. Quan els cantants tenen poques coses a dir, en anglès ja ens va bé, així les lletres no espatllen les cançons. Però en peces com les de Mazoni, s’agraeix el fet de no haver d’anar traduint simultàniament. Llavors, si la lletra té un missatge potent, ens penetra de forma neta i directa, com a mi em va passar amb No tinc temps. Una frase tan senzilla i a la vegada tant a la jugular: “No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps”. Exacte. Ja té 12 anys i encara ressona. Dotze anys que han passat volant.

El cantant de la Bisbal va tornar a l’Auditori de Girona aquest cap de setmana per oferir al seu públic més fidel reinterpretacions orientalistes dels seus clàssics, amb l’inestimable ajut de l’Istanbul Street Ensemble. Amb el seu heterònim artístic Mazoni, Jaume Pla apunta clarament a territoris de la literatura i de la Mediterrània. Per tant, no és d’estranyar que després de l’'indie' d’estil mancunià o la temptadora deriva de l’electropop, un artista que sempre s’ha esforçat per reinventar-se acabi arribant a conèixer músics de la distant Turquia i a incorporar l’exotisme dels seus instruments aladinescs a les seves pròpies composicions. L’ocasió va sorgir arran d’un viatge a Istanbul per rodar el documental 'Navigam: Per primer cop'. A Girona vam poder acarar el resultat el dissabte 7 d’octubre a la Sala de Cambra de l’Auditori, no del tot plena. Les noves amistats del Bòsfor van servir per reunir les antigues, o sigui, el nucli més irreductible dels seguidors de Girona i de les comarques gironines.

Mazoni cantava aquest divendres des de l'escenari d'El Sielu de Manresa: "Em para la Guàrdia Civil. Em fot cops de porra quan vaig a votar. Però m'és igual, ho tornaria a fer". La música que acompanyava la protesta venia de l'altra banda del Mediterrani, amb cinc artistes turcs que feien sonar el llaüt, el kanum (instrument de corda pinçada), el kaval (instrument de vent) i, també, la guitarra elèctrica i la veu. El públic xiulava, contra la Guàrdia Civil, esclar. Tot es combinava: l'actualitat política amb la música, Orient amb Occident, i els instruments de pop-rock amb els tradicionals en la 20a edició de la Fira Mediterrània de Manresa.

“No sé què passarà aquests dies, però em faria il·lusió poder fer aquests concerts, que no s’haguessin de cancel·lar”. En el moment de l’entrevista, Jaume Pla (Mazoni) està assajant amb l’Istanbul Street Ensemble una producció per ara única que, si causes de força major no ho impedeixen, es presentarà aquest cap de setmana a Manresa, Girona i Barcelona. L’espectacle s’estrena dins del marc de la Fira Mediterrània de Manresa el 6 d’octubre (a El Sielu), i després passarà per l’Auditori de Girona el dia 7 i pel Festival Connexions de Barcelona (sala Apolo) el dia 8.

Al llarg de la jornada d'avui han estat moltíssimes les mostres de rebuig cap als fets que estan tenint lloc en tot el territori català coincidint amb el referèndum de l'1 d'octubre.

Només un any després de 7 songs for an endless night, el bisbalenc Jaume Pla, àlies Mazoni, fa un nou canvi de rumb amb Carn, os i tot inclòs (BankRobber), un disc de guitarra i veu. I amb un format tan despullat enlaira una desena de cançons especialment inspirades.

Miquel Matas dirigeix el videoclip de 'La promesa', el primer senzill del nou àlbum de Jaume Pla, més conegut com a Mazoni. La cançó és una mostra del tomb electrònic de 'Sacrifiqueu la princesa', el disc del músic bisbalenc que publicarà el segell BankRobber el 21 de gener.

Mazoni, el grup del bisbalenc Jaume Pla, obre aquest diumenge 19 d'agost la tretzena edició del Festival de Música de la Vall de Camprodon. Mazoni actuaran, a partir de les 19 h, a sala Cooperativa de Vilallonga de Ter, al Ripollès. Serà el penúltim concert d'una girà que es tancarà el 31 d'agost a l'Acústica de Figueres.

La quarta edició de Freginal 2012 comença el 30 de juny amb el concert del cantautor rock Èric Vinaixa, que presentarà les cançons de l'àlbum 'La famosa gemma de Galveston'. La plaça del Freginal, a Talladell (l'Urgell), també serà l'escenari de les altres quatre cites musicals del festival, els quatre dissabtes de juliol: Mazoni el dia 7, el grup d'havaneres Alta Mar el 14, el grup Òxid –en format acústic– el 21 i Roger Mas el 28.

Aquest desembre farà 10 anys que en un pis de l’Eixample barceloní començaven les activitats del segell musical independent Bankrobber. En 10 anys el segell ha editat una quarantena de referències discogràfiques d'artistes com Mazoni, El Petit de Cal Eril, Guillamino, Sanjosex i Els Surfing Sirles, entre d'altres, i ha organitzat milers de concerts i diverses produccions pròpies.