El món petit de...

Núria Graham: "A la Bisbal hi ha un intercanvi creatiu, els músics es barregen"

Música

4 min
Núria Graham.

La Bisbal d'EmpordàAra fa tres anys, després dels primers mesos de confinament estricte de la pandèmia, la cantant i compositora Núria Graham (Vic, 1996) va decidir sumar-se a la tendència creixent d'allunyar-se de les grans ciutats per establir-se en un entorn rural de calma i recolliment. Va traslladar-se de Barcelona a la Bisbal d'Empordà, el municipi de la seva parella, nucli interior de la plana empordanesa, a tocar del mar, rodejat de conreus i petits poblets amb encant. "Jo soc molt de Vic, així que quan vivia a Barcelona per una cosa pràctica de feina sempre em tirava tornar cap a casa", recorda Graham, que afegeix: "Segueixo molt lligada a Vic, però a la Bisbal hi estic molt a gust i m'he adonat que m'agrada viure en llocs petits i tranquils".

Llavor de l'últim disc

El pas de retirar-se del bullici de la capital barcelonina coincideix cronològicament amb el procés de creació del seu últim disc, Cyclamen, presentat ara fa un any, de to més psicodèlic, poètic i experimental. La denominació d'origen de l'àlbum és marcadament empordanesa: "Està concebut íntegrament a la casa de la Bisbal i als estudis d'en Jordi Mora de Corçà i Music Lan d'Avinyonet de Puigventós", explica la cantant. El territori no és només l'espai físic on s'ha gestat el disc, sinó també causa i reflex de les melodies, que combinen les mescles elèctriques de sintetitzador amb instruments acústics: "He tingut més temps per a la introspecció, això m'ha influenciat el tipus de música, m'he animat a agafar instruments com la guitarra clàssica i per fi he pogut disposar de prou espai per tenir un piano de paret a casa", relata. En aquest sentit, Poisonous sunflower és un dels temes més representatius de l'àlbum: "La vaig començar a crear el 2020 i la vig acabar al cap de dos anys, escrivint la lletra caminant a la cala de la Fosca. Em recorda la meva trajectòria a la Bisbal", diu.

Ca la Pilar Dumingu i la taverna Flanagan's

Núria Graham se sent còmoda en un municipi de pocs habitants, on la gent es reconeix les cares i se saluda pel carrer: "M'agrada anar a comprar i conèixer els veïns, establir-hi una relació, cosa que a les grans ciutats és impossible", argumenta. Els seus llocs de referència de la capital baix-empordanesa són Ca la Pilar Dumingu, un bar de tapes a la plaça Major, que li recorda l'ambient de Vic, o la taverna Flanagan's, on agenda la majoria de les reunions. El paisatge de la plana bisbalenca per sota del massís del Montgrí també sedueix la cantautora vigatana: "No tinc carnet de cotxe i surto molt en bici, aquesta part interior de l'Empordà és preciosa, diuen que és la Toscana de Catalunya!", comenta. I acaba: "A l'hivern viure aquí pot semblar dur, perquè hi ha menys activitats, però jo trobo que encara és més bonic i romàntic. A l'estiu és un luxe, perquè tens al mar a tocar, amb platges com Pals, que és enorme i no hi trobes tanta gent".

Caldo de cultiu de la música catalana

La Bisbal d'Empordà és famosa com a capital catalana de la ceràmica artesana i la terracota. Ara bé, més enllà dels testos, els plats i els cantis bisbalencs fets a mà, la música també juga un paper clau en el dia a dia del municipi. I és que no és casualitat que, pels volts del riu Daró, no només hi visqui Núria Graham, sinó també cantants reconeguts com Mazoni o Sanjosex, juntament amb molts dels músics de les seves bandes. Altres grups menys coneguts pel gran públic també estan estretament lligats amb aquesta zona, com The Gramophone Allstars Big Band, de música jamaicana, o B1N0, de tendència electrònica, on toca el Malcus, la parella de Graham. L'altre integrant de B1N0 és Emili Bosch, que regenta al municipi l'estudi Cardamomo, on s'han mesclat els darrers treballs d'artistes com la Balkan Paradise Orchestra. "Vaig començar a venir a la Bisbal a les festes majors amb la colla de l'Aleix Bou, bateria de Mazoni i dels Gramophone. Ara toco i visc amb un integrant de B1N0, que també és el meu bateria, i la meva mà dreta en l'àmbit sonor és en Jordi Mora de Corçà", explica la cantant. I certifica: "Estan passant moltes coses, hi ha un intercanvi creatiu interessant, ja que molts músics es barregen entre els grups".

De la Bisbal al món

Tot i el seu afecte pel caliu casolà i l'ambient local, Graham, d'antecedents familiars irlandesos, és segurament una de les artistes més internacionals de Catalunya, ja que amb les seves lletres en anglès ha fet gires per tot arreu. Ara acaba de tornar de tres setmanes de concerts per França i Alemanya i l'any passat va rodar pels Estats Units. "M'encanta estar a casa, però, alhora, he gaudit com una nena petita viatjant i tocant a fora, amarant-me d'altres cultures. Tinc dues facetes i les dues versions són reals i complementàries", argumenta la cantautora. Així, és en aquest equilibri entre tenir sempre un peu a la Bisbal, no perdre mai de vista els orígens de Vic i mirar a l'estranger amb ganes d'aventura que Graham troba la fórmula justa per alimentar la seva vida creativa i personal. "És molt inspirador, m'agrada descobrir món, però alhora necessito mentalment tenir una base per tornar, així que convisc en aquest contrast entre les setmanes d'adrenalina durant una gira i llavors la calma absoluta", conclou.

stats