ÉS UN ESTANC PETIT de tota la vida, podria tenir cinc-cents anys. Tan petit que la cua surt al carrer. Alguns clients deixen el cotxe encavalcat a la vorera i entren amb un salt a comprar droga. Avui està...

AL BOSC DE LA REALITAT, les frases neixen, apareixen, desapareixen entre els arbres, travessen camins, es moren. Pujol era bo inventant-se’n, i una vegada va dir: “Catalunya s’ha mirat al mirall i no s’ha...

“GARANTEIXEN GAUDIR DEL MAR!”, anuncia, en majúscules, la web de l’empresa de lloguer de motos d’aigua que ha ensumat la degradació de Sant Feliu de Guíxols i s’ha afegit aquest any a la festa. Les frases...

CADA ANY, L’ÚLTIM ARTICLE abans de la pausa estival d’aquest suplement demana una mena d’estat de comptes, però aquests dies les informacions sobre els atemptats de la Rambla ens tenen encongits i ho fan...

ALS TRONCS DELS BOSCOS de Sant Pere del Bosc hi ha uns papers enganxats: “Tot això que veus desapareixerà per una autopista.” El grup Emboscades mira d’impedir físicament ara mateix la tala de seixanta-sis...

SEMBLA QUE NO PUGUI SER que entre tanta destrucció la persona pugui tenir encara alguna alegria. M’he fet admirador i amic de l’IPA Vic Ale Mumbai. “L’Indian Pale Ale”, diu l’etiqueta, va ser “creada el...

BAIXO A BANYAR-ME als esculls, passat el Vigatà, al peu d’uns penya-segats. Hi ha un avís, perill de despreniments, i és veritat, una vegada un amic meu va acabar a l’hospital per les roques despreses, però...

TOTA LA VIDA ens sentim agraïts als mestres. Jo vaig tenir molta sort, de mitjans dels 70 a mitjans dels 80, amb els mestres. Anava al Gaziel, encara hi visc a la vora. Aquests dies, passant pel costat,...

“CARNER ha reflectit en la seva obra la realitat de la seva vida emotiva i la vida social del país”, diu Gabriel Ferrater en una conferència sobre el Nabí donada fa més de mig segle a la Universitat de...

ELS MISTERIS i les bruixes de mitjanit són una broma si els comparem amb els misteris i les bruixes del migdia. El sol de juny s’ha tornat sàdic i per la finestra veig com crema el món. Els migdies són...

ÉS UNA FATALITAT de les cultures dominades que, per sobreviure, hagin de devorar els seus fills. Estan tan a les acaballes que s’alimenten de si mateixes. Ho torno a veure en els resultats electorals de...

DIMARTS PASSAT, UN CONEGUT va enviar-me la foto presa des de mar. Era el retrat d’una gran grua plantada com una creu de cementiri a sobre un penya-segat, a tocar de la Punta d’en Bosc, a Sant Feliu de...

NO VULL ESCRIURE l’article tronat del paio satisfet de viure a poble. Jo visc en una ciutat. Però encara vaig ser a temps de seguir, quan era petit, la tradició de passar el mussol. El mussol és una...

COM QUE AMB EL PERIODISME espanyol és impossible saber què passa, demano a una amiga que me’n parli. Filla d’exiliats republicans, va néixer a Veneçuela i hi ha viscut tota la vida. “Igual que presenten...

A ‘PHILOSOPHIA BOTANICA’ (1751), Carl von Linné va fer una classificació de flors tenint present les que anomenava aequinoctals : les flors que tenen un horari fix per obrir-se i tancar-se, independentment...

Veient els debats electorals espanyols o el judici al Procés t’adones fàcilment de l’època d’obscurantisme i d’irracionalitat que estem passant. L’argument dels instints és el de la força, com més pura i...

M’agrada el Sant Jordi, però per als altres. Entenc la il·lusió per la primavera i la fantasia d’un país enamorat de la cultura, i per això el meu Sant Jordi és, quan tinc tothom concentrat a les parades,...

SI HAGUÉS SIGUT UN ATEMPTAT, encara avui tremolaríem. Però respirem: els terroristes no són tan perillosos com nosaltres. A Nostra Senyora de París (1831), Victor Hugo ja escrivia sobre les obres de...

FA UNS ANYS Le Monde va exhumar un article que Albert Camus havia escrit per a una publicació algeriana, Le Soir Républicain, el novembre del 1939. L’article era un manifest a favor de la llibertat de...

DIUEN QUE ELS PRIMERS cinquanta anys són els pitjors. Jo acabo de fer-los. El primer que em va venir al cap, ja fa mesos, quan vaig veure a venir la tropa de cinquanta invasors amb els seus uniformes,...

A LA NIT, A L’HOTEL, quan em despullo, el cap se me’n va vint-i-cinc anys enrere, perquè la camisa i els pantalons fan aquella olor agradable, repulsiva i profunda, de la roba amarada de fum de tabac. Amb...

VOLTANT PEL MÓN com a autor català, he pogut conèixer algunes persones que formen part de l’abnegada xarxa de delegats que treballen perquè Catalunya no es mori ofegada a dintre les fronteres espanyoles. El...

“Les flors no alliberen l’olor a l’atzar, ni per agradar-nos [...]. El nèctar dolç, un líquid ric en sucre, és la recompensa per als insectes a canvi de la polvorització incidental que fan en visitar les...

SOM VEÏNS AMB L’ESCULTOR Udaeta, i no fa gaire vaig trobar-me’l pel carrer i em va explicar que havia tingut un accident anant amb bicicleta pels boscos de l’Ardenya. Vaig pensar en l’energia escultòrica...

ANANT AMB EL COTXE, sovint em passa que un arbre embogeix i de cop deixa el bosc, s’aboca a la carretera i em salta a sobre. Anant a peu, aquell mateix arbre hauria vingut a donar-me la mà i a abraçar-me,...

SEGUINT EL JUDICI als presos polítics i pensant en l’1-O, no paren de tornar-me al cap els zombis. Convé reflexionar sobre els zombis, vist que cada dia més ens toca resistir en una societat que ens vol...

NO SÉ SI VAU veure el FAQS d’aquest dissabte. Va impressionar-me molt la figura d’un advocat català que mirava de defensar-hi la justícia espanyola. El sistema judicial català acabava de ser menyspreat per...

AVUI HI HAVIA D’HAVER UNA VAGA per les millores laborals que s’ha posposat. Tothom sabia que no era una vaga laboral sinó contra la repressió salvatge. No poder-ho dir directament m’ha fet pensar en un...

CADA DIA AL MATÍ, OBRO LA FINESTRA, trec el nas al carrer i veig zombis. Cada dia més. Pot ser un començament de guilladura, per això ho comparteixo aquí, potser no estic sol i, en tot cas, ara que encara...

EN PART VAIG SEGUIR LA tragèdia del nadó de mesos mort a cops pel seu pare de vint anys perquè la desgràcia va passar als pisos del Carme de Pineda de Mar, en un edifici molt a la vora d’on vaig estar...