EN PART VAIG SEGUIR LA tragèdia del nadó de mesos mort a cops pel seu pare de vint anys perquè la desgràcia va passar als pisos del Carme de Pineda de Mar, en un edifici molt a la vora d’on vaig estar...

DIMARTS AL VESPRE la sala Bohigas de l’Ateneu Barcelonès es va omplir per la presentació de SOS Costa Brava a Barcelona. Organitzada per Santiago Vilanova, hi participàvem tres membres de SOS Costa Brava i...

ÉS CURIOSA LA MANERA QUE TENIM de començar l’any. Després d’una nit de celebració, ens arrosseguem per casa i convertim el dia u en el prefaci perfecte per a la inutilitat de tot un any. Els matins del...

GIORGIO AGAMBEN FA UNA observació inquietant: el que és difícil no és entendre Dante o entendre Spinoza, el que és difícil és entendre el teu veí o la teva mare. Per no estar sols, ens relacionem amb les...

FA TRETZE DIES QUE Sànchez i Turull fan vaga de fam, deu que en fan Rull i Forn. Això ha coincidit amb l’aniversari dels Drets Humans, i la Unió Europea ha denunciat vagues de fam de presos a Rússia i...

UN DELS MOTIUS QUE PER A MI també expliquen els bons resultats del feixisme a les eleccions andaluses és l’aparició del Nuestra Madre de Loreto el dia abans. Era jornada de reflexió i el capità del pesquer...

EL GOS ES MIRA UN GAVIÀ que s’ha posat a la teulada de davant de casa. Té les orelles dirigides cap allà i els ulls molt atents. Puc suposar què espera: que una sort que no tindrà li posi l’ocell a l’abast...

La setmana passada la Universitat de Girona va nomenar doctor honoris causa Narcís Comadira. Va ser un d’aquests dies de tardor i pluja fèrtil, i tant la investidura al matí com l’acte que va fer-se al...

LLEGINT Les illes Formigues i el seu entorn, de Gabriel Martín, queda clara la força amb què aquestes fites naturals i marines identifiquen les costes des d’on es veuen. El llibre és una miscel·lània entorn...

Aquest dijous la Universitat de Girona investeix doctor honoris causa Narcís Comadira, un dels artistes més respectats i estimats del país. La seva obra és àmplia i diversa, però molt reconeixible:...

Una nit de maig del 1933 els nazis van organitzar la Buecherverbrennung, la crema pública de llibres d’autors “degenerats” a les places de les ciutats alemanyes. Llibres, per exemple, de Heinrich Heine, el...

JA FA MESOS, abans de l’estiu, estava posant llaços grocs en un camp de Santa Cristina i es va presentar un home amb una falç gran i esmolada. Tenia seixanta anys llargs, venia d’algun hort de jubilats de...

LA POLÍTICA MUNICIPALés com un microscopi per observar les misèries de la política. “Vull un model d’excel·lència per a la ciutat, vull promoure el turisme cultural”, diu el polític, però la cultura en el...

EN QUATRE DIES han coincidit els aniversaris dels afusellaments de Ferrer i Guàrdia i de Companys amb l’aniversari de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Perquè serveixi d’escarment, en tots...

Fins al 10 de novembre es pot visitar a la Fundació Valvi de Girona l’exposició Josep Albertí. La vida amb els cinc sentits. La mostra commemora els vint-i-cinc anys de la mort de l’artista i presenta la...

La filmació que va córrer fa uns dies d’un jutge, una fiscal i una lletrada enrient-se, al jutjat, d’una dona a qui prenien la custòdia dels fills -“ bicho ”, “ hija de puta ”, deia el jutge, rient- potser...

La nit passada vaig somiar que em convidaven a un sopar en un casalot perdut a muntanya. Al sopar, hi havia en Junqueras. Resulta que vivia allà amagat. Em sembla que mai havia somiat en política, però tots...

UNA NIT D’AQUEST ESTIU vaig sentir uns crits d’home al carrer. Devia ser una baralla, gent beguda. Em vaig aixecar. Vaig sortir a la terrassa a mirar per sobre el carrer i vaig poder veure un cotxe que...

A la Casa Patxot de Sant Feliu hi ha un museu de rellotges. L’ha muntat el rellotger retirat Enric Pla, fill d’un rellotger del carrer Santa Clara de Girona i pare del rellotger del carrer de la Rutlla de...

ES VA DIR MOLT, la Diada de l’any passat, que seria l’última tal com les enteníem fins aleshores, i no era equivocat: aquest any, la manifestació ha sigut diferent, rarota, milionària però anímicament...

S’HA ACABAT, doncs, el primer agost sense nacres, els musclos verticals que treien la seva orella grossa de conill entre la posidònia, uns pètals durs que els que nedem per aquestes cales encara més o menys...

ÉS L’ÚLTIMA COLUMNA abans de les vacances, després d’aquesta temporada tan moguda. Fa just un any, el curs acabava amb la promesa del referèndum. Molts no estaven segurs que s’arribés a fer, hi havia por...

Era a París quan hi va haver la semifinal França-Bèlgica. Havien posat unes grans pantalles a la plaça de l’Ajuntament, i no havia vist mai amb els meus propis ulls tanta policia junta, fileres inacabables...

DISSABTE PASSAT AL MIGDIA hi havia unes dues-centes persones a davant de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per rebre el president Torra, en una visita no anunciada oficialment. La convocatòria havia...

ELS PRESOS POLÍTICS I LA repressió ens han fet més conscients de la llibertat. Quan s’envia a la presó o a l’exili un polític, també s’hi envia els seus representats, l’hagin votat o no. Ara que els...

LA REPRESSIÓ NO HA AFLUIXAT però s’ha estabilitzat, o almenys no sembla que creixi, i aquests dies que no hi ha tants de crits és el primer moment per sospesar quin pòsit ha deixat l’u d’octubre. Al cap de...

FA SIS ANYS, APROFITANT la restauració de les torres del monestir de Sant Feliu, s’hi va tornar a plantar la bandera dels guixolencs que al segle XIII van participar en la conquesta de Mallorca. Segons...

CONEC MÉS D’UN AFICIONAT a la pintura que cada any visita per aquesta època el monestir de Sant Feliu de Guíxols per veure l’exposició de la Thyssen. Paga la pena, són exposicions de primera línia amb una...

Cada dia, quan em desperto, penso: a veure avui amb quina alegria em sorprendrà el meu estimat Sant Feliu. A un any de les eleccions, l’activitat és frenètica. Quan l’Ajuntament no tala uns arbres...

Anant per la muntanya, de vegades em trobo un home amb una gorra que du molles de pa als ocells. Deixa les molles a sobre les roques, arran de camí. L’altre dia, després de la pluja, un gavià es va posar...