DIMARTS PASSAT, UN CONEGUT va enviar-me la foto presa des de mar. Era el retrat d’una gran grua plantada com una creu de cementiri a sobre un penya-segat, a tocar de la Punta d’en Bosc, a Sant Feliu de...

NO VULL ESCRIURE l’article tronat del paio satisfet de viure a poble. Jo visc en una ciutat. Però encara vaig ser a temps de seguir, quan era petit, la tradició de passar el mussol. El mussol és una...

COM QUE AMB EL PERIODISME espanyol és impossible saber què passa, demano a una amiga que me’n parli. Filla d’exiliats republicans, va néixer a Veneçuela i hi ha viscut tota la vida. “Igual que presenten...

A ‘PHILOSOPHIA BOTANICA’ (1751), Carl von Linné va fer una classificació de flors tenint present les que anomenava aequinoctals : les flors que tenen un horari fix per obrir-se i tancar-se, independentment...

Veient els debats electorals espanyols o el judici al Procés t’adones fàcilment de l’època d’obscurantisme i d’irracionalitat que estem passant. L’argument dels instints és el de la força, com més pura i...

M’agrada el Sant Jordi, però per als altres. Entenc la il·lusió per la primavera i la fantasia d’un país enamorat de la cultura, i per això el meu Sant Jordi és, quan tinc tothom concentrat a les parades,...

SI HAGUÉS SIGUT UN ATEMPTAT, encara avui tremolaríem. Però respirem: els terroristes no són tan perillosos com nosaltres. A Nostra Senyora de París (1831), Victor Hugo ja escrivia sobre les obres de...

FA UNS ANYS Le Monde va exhumar un article que Albert Camus havia escrit per a una publicació algeriana, Le Soir Républicain, el novembre del 1939. L’article era un manifest a favor de la llibertat de...

DIUEN QUE ELS PRIMERS cinquanta anys són els pitjors. Jo acabo de fer-los. El primer que em va venir al cap, ja fa mesos, quan vaig veure a venir la tropa de cinquanta invasors amb els seus uniformes,...

A LA NIT, A L’HOTEL, quan em despullo, el cap se me’n va vint-i-cinc anys enrere, perquè la camisa i els pantalons fan aquella olor agradable, repulsiva i profunda, de la roba amarada de fum de tabac. Amb...

VOLTANT PEL MÓN com a autor català, he pogut conèixer algunes persones que formen part de l’abnegada xarxa de delegats que treballen perquè Catalunya no es mori ofegada a dintre les fronteres espanyoles. El...

“Les flors no alliberen l’olor a l’atzar, ni per agradar-nos [...]. El nèctar dolç, un líquid ric en sucre, és la recompensa per als insectes a canvi de la polvorització incidental que fan en visitar les...

SOM VEÏNS AMB L’ESCULTOR Udaeta, i no fa gaire vaig trobar-me’l pel carrer i em va explicar que havia tingut un accident anant amb bicicleta pels boscos de l’Ardenya. Vaig pensar en l’energia escultòrica...

ANANT AMB EL COTXE, sovint em passa que un arbre embogeix i de cop deixa el bosc, s’aboca a la carretera i em salta a sobre. Anant a peu, aquell mateix arbre hauria vingut a donar-me la mà i a abraçar-me,...

SEGUINT EL JUDICI als presos polítics i pensant en l’1-O, no paren de tornar-me al cap els zombis. Convé reflexionar sobre els zombis, vist que cada dia més ens toca resistir en una societat que ens vol...

NO SÉ SI VAU veure el FAQS d’aquest dissabte. Va impressionar-me molt la figura d’un advocat català que mirava de defensar-hi la justícia espanyola. El sistema judicial català acabava de ser menyspreat per...

AVUI HI HAVIA D’HAVER UNA VAGA per les millores laborals que s’ha posposat. Tothom sabia que no era una vaga laboral sinó contra la repressió salvatge. No poder-ho dir directament m’ha fet pensar en un...

CADA DIA AL MATÍ, OBRO LA FINESTRA, trec el nas al carrer i veig zombis. Cada dia més. Pot ser un començament de guilladura, per això ho comparteixo aquí, potser no estic sol i, en tot cas, ara que encara...

EN PART VAIG SEGUIR LA tragèdia del nadó de mesos mort a cops pel seu pare de vint anys perquè la desgràcia va passar als pisos del Carme de Pineda de Mar, en un edifici molt a la vora d’on vaig estar...

DIMARTS AL VESPRE la sala Bohigas de l’Ateneu Barcelonès es va omplir per la presentació de SOS Costa Brava a Barcelona. Organitzada per Santiago Vilanova, hi participàvem tres membres de SOS Costa Brava i...

ÉS CURIOSA LA MANERA QUE TENIM de començar l’any. Després d’una nit de celebració, ens arrosseguem per casa i convertim el dia u en el prefaci perfecte per a la inutilitat de tot un any. Els matins del...

GIORGIO AGAMBEN FA UNA observació inquietant: el que és difícil no és entendre Dante o entendre Spinoza, el que és difícil és entendre el teu veí o la teva mare. Per no estar sols, ens relacionem amb les...

FA TRETZE DIES QUE Sànchez i Turull fan vaga de fam, deu que en fan Rull i Forn. Això ha coincidit amb l’aniversari dels Drets Humans, i la Unió Europea ha denunciat vagues de fam de presos a Rússia i...

UN DELS MOTIUS QUE PER A MI també expliquen els bons resultats del feixisme a les eleccions andaluses és l’aparició del Nuestra Madre de Loreto el dia abans. Era jornada de reflexió i el capità del pesquer...

EL GOS ES MIRA UN GAVIÀ que s’ha posat a la teulada de davant de casa. Té les orelles dirigides cap allà i els ulls molt atents. Puc suposar què espera: que una sort que no tindrà li posi l’ocell a l’abast...

La setmana passada la Universitat de Girona va nomenar doctor honoris causa Narcís Comadira. Va ser un d’aquests dies de tardor i pluja fèrtil, i tant la investidura al matí com l’acte que va fer-se al...

LLEGINT Les illes Formigues i el seu entorn, de Gabriel Martín, queda clara la força amb què aquestes fites naturals i marines identifiquen les costes des d’on es veuen. El llibre és una miscel·lània entorn...

Aquest dijous la Universitat de Girona investeix doctor honoris causa Narcís Comadira, un dels artistes més respectats i estimats del país. La seva obra és àmplia i diversa, però molt reconeixible:...

Una nit de maig del 1933 els nazis van organitzar la Buecherverbrennung, la crema pública de llibres d’autors “degenerats” a les places de les ciutats alemanyes. Llibres, per exemple, de Heinrich Heine, el...

JA FA MESOS, abans de l’estiu, estava posant llaços grocs en un camp de Santa Cristina i es va presentar un home amb una falç gran i esmolada. Tenia seixanta anys llargs, venia d’algun hort de jubilats de...