És aquell moment dels calendaris dels directors generals en què comencen a demanar a ChatGPT que redacti els seus memoràndums de final d'any. Si dirigeixen una empresa americana, el redactor de discursos amb intel·ligència artificial té molt de material promocional amb què treballar. Aquests caps acaben de presentar el que generalment eren uns resultats trimestrals impressionants. És clar, ser Jensen Huang o Sundar Pichai ajuda. Però no cal dirigir Nvidia, Alphabet o un altre gegant tecnològic dels "set magnífics" per sentir-se satisfet. Entre les 1.500 empreses més grans d'Amèrica per valor de mercat, la típica empresa no financera va augmentar tant les seves vendes com el seu benefici operatiu en un 6% en els tres mesos de juliol a setembre, en comparació amb el mateix període del 2024.

La història de l’origen de Puma té tots els elements d’una novel·la de nissagues familiars. Dos germans enfrontats –Adi i Rudi Dassler– en una petita ciutat de Baviera –Herzogenaurach–, que després de la Segona Guerra Mundial s'acaben separant i funden dues marques esportives rivals. El primer crea Adidas a partir de les inicials del seu nom i cognom, mentre que Rudi opta per batejar la nova empresa amb el nom d’un felí poderós: Puma, una metàfora clara de l'agilitat amb la qual volia identificar les seves sabatilles per córrer. La velocitat d'aquesta firma sorgida de les tensions familiars, però, s'ha alentit darrerament i ara la companyia alemanya es troba immersa en una crisi financera que l'ha obligat a treure la tisora.

Durant dècades, lobistes d'empreses dels EUA han pressionat perquè la Xina obrís les portes a bancs, companyies aeroespacials i cadenes de menjar ràpid. El fabricant d'avions Boeing, per exemple, va començar a rebre comandes del gegant asiàtic poc després d'una visita de Richard Nixon el 1972. Però ara, molts dels empresaris nord-americans al país veuen com el seu propi govern està desmantellant gran part de la feina feta.

Les marques i les estrelles internacionals des de fa anys que han fet més estretes les seves relacions per vincular-se socialment amb els valors que tant uns com altres representen. D'aquesta manera és com al llarg dels anys Kim Kardashian i els seus familiars més propers han aconseguit consolidar el seu gran imperi empresarial. Però l'última de les col·laboracions de la model amb una marca ha estat especialment destacada. Per primera vegada, Nike s'ha unit a una marca externa: Skims, l'empresa de la socialité dedicada a la roba interior. Les dues empreses formaran Nike Skims.

L'estira-i-arronsa entre el Barça i Nike ha tingut un final feliç amb la renovació del contracte, però ha ocasionat algunes ferides a causa de les tensions viscudes. El català Albert Baronet, màxim executiu de Nike al sud d'Europa, ha deixat d'anar assíduament a la llotja del Barça com feia amb anterioritat, segons expliquen a l'ARA fonts del seu entorn, malgrat que la relació amb Joan Laporta ve de lluny. Durant el primer mandat de l'advocat al capdavant del club blaugrana va proposar-li ser el director general. Baronet ho va rebutjar i Laporta va acabar incorporant Joan Oliver.

"La història posarà cadascú al seu lloc. Acord històric que respon a la grandesa del FC Barcelona [...] Orgull de president i de les persones que s'han deixat la pell durant dos anys per assolir-ho". Aquestes pomposes paraules són les que la vicepresidenta institucional del Barça, Maria Elena Fort, va fer servir, a través d'una piulada a la xarxa X, per celebrar l'oficialitat del nou contracte del club blaugrana amb la multinacional Nike. De moment, però, la informació sobre els detalls del pacte, que els socis i sòcies han de refrendar a través de l'assemblea, és escassa, més enllà de la xifra de màxims que l'entitat va filtrar a alguns mitjans de comunicació: 1.700 milions d'euros. Ni tan sols el gruix dels directius coneixen les condicions de l'acord en profunditat.

La relació entre el Barça i Nike ha viscut alts i baixos durant aquest 2024. Durant la primavera, el Barça va denunciar el contracte amb Nike i va amenaçar la multinacional nord-americana amb buscar una alternativa, fos una altra marca o confeccionant-se la roba el mateix club. Durant l'estiu es va començar a engrescar la renovació i, fins i tot, aleshores es va pronosticar des de l'entitat blaugrana que es tancaria durant l'agost i serviria per millorar el fair play financer en el mercat de fitxatges passat. Però no ha estat fins a aquest dissabte de plena tardor que la junta de Joan Laporta ha anunciat la renovació amb Nike com a proveïdor oficial de la roba esportiva blaugrana fins al 2038, la qual suposarà una injecció molt important per a l'economia del Barça. El pacte és fins al 2038, tot i que el comunicat oficial del club no ho explicita, així com tampoc cap dada ni quantitat que hi estigui associada.

Al rei absolutista francès Lluís XIV se li atribueix una frase que potser mai va arribar a pronunciar, però que exemplifica el seu regnat: “L’Estat soc jo”. Per alguna cosa l’anomenaven el rei Sol: el títol simbolitzava el seu poder il·limitat. El president Joan Laporta podria fer-se seus aquests conceptes: més enllà de la seva figura rutilant, sembla que al Barça no hi hagi ningú. No hi ha rastre de cap executiu fort ni d’un directiu capaç de detallar una estratègia econòmica concreta. Els que hi havia han plegat i el que hi ha ara no és a l’organigrama. Però… ¿i què? Quan el rei Sol parla, tothom calla i en lloa les innegables arts d’oratòria. L’oposició, si és que n’hi ha, reacciona amb comptagotes, i les masses s’entretenen amb el gran inici de Hansi Flick i el clàssic “ara sí que treballen el físic”. Laporta ja pensa en la reelecció perquè el Barça és ell i només ell. 

Les alegries a la gespa de l'equip de Hansi Flick han disminuït la tensió als despatxos de Can Barça després d'un mercat de fitxatges en què no s'han complert les expectatives que el mateix club va alimentar abans de començar-lo. Així, la roda de premsa de Joan Laporta d'aquest dimarts per passar revista a l'estiu blaugrana segurament ha estat més tranquil·la del que hauria estat el 20 d'agost. El president ha informat que "el Barça està a 60 milions d'euros de tornar a la regla 1:1 [fitxar sense restriccions] i a l'octubre és possible que s'aconsegueixi amb operacions com la de Barça Vision i un aval dels directius de 20 milions". En aquest sentit, Laporta ha informat que la Lliga només ha acceptat 15 dels 25 milions de l'últim inversor en entrar a Barça Vision, Aramark, a causa de problemes tècnics.

"Sort que va venir Hugh Grant a la llotja –explica a l'ARA un dels assistents a la zona noble de l'Estadi Olímpic Lluís Companys al Barça - Athletic Club del dissabte 24 d'agost–. Va ser l'únic que va aconseguir tranquil·litzar l'emprenyada que Laporta portava a sobre", afegeix. Des que l'actor va aparèixer a la vida del president blaugrana, el dia a dia del Barça s'ha fet lleuger. En una setmana l'afició culer ha deixat de banda l'ateisme dels últims temps i ha començat a creure en el politeisme de Hansi Flick, Lamine Yamal i Dani Olmo.

Nike ha decidit canviar les regles del joc que havien acompanyat històricament la seva relació amb el Barça des que va començar el 1998. És a dir, s'han acabat els favors. Segons pot avançar l'ARA, no hi haurà una renovació de contracte ni un precontracte que permeti fitxar i inscriure jugadors abans que es tanqui el mercat de fitxatges divendres a mitjanit.

"Guanyar no és per a tothom". L'eslògan que Nike ha triat per a la seva campanya dels Jocs Olímpics de París també resumeix la situació en què es troba ara mateix la principal marca de roba esportiva del món. Ingressos a la baixa, acomiadaments, dificultats per innovar, caiguda a la borsa i canvis en l'estratègia de vendes que no donen els resultats esperats. Coincidint amb el seu 60è aniversari, la corporació estatunidenca travessa una crisi d'identitat que ja s'està notant en els comptes i en la confiança dels inversors. Des de finals del desembre passat, el valor de les seves accions s'ha desplomat gairebé un 40%. Des que el grup va rebre l’impacte de la pandèmia, com la resta del sector, els títols de la companyia no cotitzaven tan baix, a molta distància del rècord de 172 dòlars que va marcar el 2021 amb el rebot de la recuperació postcovid. Divendres passat cotitzaven a 74,34 dòlars.

El Barça està de gira pels Estats Units sense cap dels seus vicepresidents. Rafa Yuste, el vicepresident esportiu; Maria Elena Fort, la vicepresidenta institucional; Juli Guiu, el vicepresident de màrqueting, i Antonio Escudero, el vicepresident social, s'han quedat a Barcelona. A la gira de l'any passat van viatjar Yuste, Fort i Escudero. Els motius de cadascun per no fer-ho enguany són diversos, però l'ambient enrarit dins de la junta directiva de Joan Laporta que han deixat les cartes anònimes enviades a alguns mitjans de comunicació no han ajudat a incentivar les ganes de viatjar a l'altra banda de l'oceà Atlàntic.

Els exercicis econòmics del Barça comencen l'1 de juliol i finalitzen el 30 de juny de l'any següent. Però fonts oficials del club blaugrana expliquen a l'ARA que "el tancament comptable [de l'exercici 2023-2024] encara no s'ha fet" i que el marge "normalment" és fins a finals de setembre. En tot cas, puntualitzen que aquest marge depèn del fet que l'empresa auditora confirmi "si un ingrés o despesa és computable en un exercici o un altre".

Llegim a l’ARA que la samarreta que suaran els i les futbolistes del Barça aquesta temporada portarà l’isotip de Spotify, sense el nom de l’empresa, mentre que la que està a la venda ara sí que el porta. A partir de la tardor es podrà comprar mateixa versió de la samarreta. "És un tema aliè al club, Spotify va decidir suprimir la paraula de l'empresa i mantenir el logo quan Nike ja havia fabricat les samarretes. I les noves estan en procés de fabricació", ha explicat a l'ARA una font oficial del club.

La campana del tancament de l'exercici econòmic 2023-2024 del Barça va sonar ahir a mitjanit, però la junta de Joan Laporta disposa d'una pròrroga condicionada per incloure-hi les operacions de Nike, Barça Vision i una possible venda de jugadors –la de Mika Faye al Porto és la més factible– que encara no ha oficialitzat el club malgrat que les té avançades. El condicionant és clar: s'ha de demostrar una predisposició clara de les dues parts per acabar de tancar l'operació en qüestió de poc temps que quedi detallada als ulls de l'auditor del Barça, que des de fa dos estius és Grant Thornton. Abans qui fiscalitzava els números de la institució era Ernst & Young, una de les big four.

Albert Baronet, l'actual director de màrqueting de Nike al sud d'Europa, va ser triat per Joan Laporta el 2008 per ser el director general del Barça després de la sortida d'Anna Xicoy. Però Baronet, que aleshores ja era una de les cares més importants de la multinacional nord-americana al Vell Continent, va rebutjar la proposta. Així, Laporta va haver de contemplar altres opcions. Al final qui va ocupar el càrrec va ser Joan Oliver. Ara, 16 anys després d'aquell intent de fitxatge, Laporta i Baronet es troben cara a cara en plena negociació per renovar abans del 30 de juny el contracte de Nike amb el Barça amb l'objectiu del club blaugrana de quadrar els números.

El que resta de temporada, al Barça (de futbol masculí) serà més interessant als despatxos que en el terreny de joc. A les oficines, des que Josep Maria Bartomeu va portar el club pel pedregar, es juguen unes semifinals de la Champions League perennes. Queden dos mesos per al tancament de l'exercici 2023-2024 i el Barça, com li ha passat anualment durant l'últim lustre, està rumiant com compondre un Tetris econòmic i financer perquè els números no siguin vermells tenint en compte que la directiva de Joan Laporta encara no ha aconseguit que el negoci ordinari del club sigui rendible.

Cap llotja d'un equip de futbol pot competir amb la del Santiago Bernabéu a l'hora de fer negocis, ni la del Barça, però totes són un escenari propici perquè hi hagi moviments atractius. També ho va ser la del Narcís Sala la tarda del Sant Andreu - Europa del 28 de gener. Allà van coincidir diverses personalitats amb inquietuds que no només estaven relacionades amb el derbi barceloní. Per exemple, s'hi va poder veure el secretari de la junta directiva del Barça, Josep Cubells, i representants de la marca Meyba, que vesteix el Sant Andreu, en un moment de crisi entre el club blaugrana i Nike.

L’estiu del 2018, la gira del Barça va dedicar una estada a Portland a visitar la imponent seu de Nike en una mena d’acte de vassallatge. Entrar-hi era com posar els peus al palau d’un rei gegant i comprovar que, en aquella trobada de marques globals, la blaugrana era una germana ínfima. Oficines impol·lutes, instal·lacions esportives moderníssimes, latifundis de gespa acabada de tallar i un llac idíl·lic on només faltava un violinista per amenitzar la jornada onírica. Dos anys abans, el president Josep Maria Bartomeu havia signat el contracte de renovació amb la multinacional fins al 2028 que ara està sota la lupa de Joan Laporta. Era aquell temps en què Messi volia acumular Champions, el club acaronava els 1.000 milions d’ingressos i, per quadrar els comptes, s’havien de fer invents, perquè la massa salarial era un forat negre.