Alfons Arús explica que pateix lumbàlgia per culpa de Josep Lluís Núñez. El director i presentador del mític Força Barça es posava de genolls per imitar l’aleshores president del Barça, en un programa que a la dècada dels 90 va ser un referent per a tota una generació de catalans, no necessàriament barcelonistes, que van fer-se seves algunes de les expressions que s’hi popularitzaven. ¿En quantes reunions de boomers no ha aparegut algú dient quizir, pulutant, llambordins o eh, eh? intentant calcar aquella veu tan característica?

“El vaig invitar a casa meva en un acte molt amable i vam estar menjant uns petits sangus.” El 2024 els sandvitxos s’han convertit en sushi selecte, però les llàgrimes del president també apareixen intermitentment per injectar solemnitat al discurs quan més ho necessita. Sí, Laporta va aprendre el bo i millor del seu infamat mestre. Hauria pogut passar de tot, però aquest cop la pel·lícula no ha acabat amb una sortida traumàtica, sinó amb una continuïtat àmpliament sospitada després de setmanes d’insistència mediàtica embafadora. “En 2-3 minuts ens vam entendre”, va dir Xavi. I Laporta va rematar-ho amb un “Quan ens vam saludar ja teníem clar que havíem de seguir”. Si tot era tan fàcil, calia muntar un circ amb suspens final? Res de nou a l’oficina: el Barça és un vodevil infinit sense cap coherència.

Comento amb un amic la sèrie documental Núñez, que es pot veure a 3Cat. L’hem devorat amb delit, no només per l’interès del personatge, sinó també perquè explica la grandesa i les misèries del Barça actual. Inevitablement, però, la conversa deriva cap a les desconcertants aparicions públiques de l’expresident, el seu català macarrònic, les seves pífies, que estaven a l'altura del mític alcalde Pich i Pon (“la ciutat que porta el nom del nostru club”, etcètera), i el seu ploriqueig immoderat. La sèrie presenta Núñez com un home que, després d’enriquir-se “fent cantonades”, com deien els bromistes, va fer-se president del Barça per rebre reconeixement social. Però l’oratòria no l’acompanyava, i això va fer que trobés a faltar sempre l’escalf popular. Sobretot, quan el carismàtic Johan Cruyff va entrar en escena.

Escric després d’una nit televisiva passada en companyia de l’èpica victòria del Girona sobre l’Atlètic de Madrid, la muntanya russa emocional del bàsquet amb el Barça guanyant per fi un partit i contra el Madrid a l’Eurolliga i, de postres, un capítol del documental sobre Josep Lluís Núñez al 3Cat.

Un home molt petit seu a la darrera cadira de la tercera graderia del Camp Nou. L'estadi, tot buit, als seus peus. Només hi és ell, allà dalt. És Josep Lluís Núñez. Quan el Barça va celebrar el centenari i TV3 va crear el programa Aquest any 100, l'Antoni Bassas va demanar al president si el podrien gravar tot sol al camp. Ell va acceptar, però en comptes de fer-se gravar a la llotja, va escollir aquesta tercera graderia que havia construït ell mateix, fent del Camp Nou l'estadi més gran del món.

"Un home fet a si mateix", "el millor president del Barça", "un segon pare", "una persona conservadora" o un "home distant". Aquestes són algunes de les definicions que fan diversos entrevistats de Josep Lluís Núñez, protagonista de la docusèrie Núñez, que aquest dimecres estrena 3Cat, la plataforma de TV3. Produïda amb Abacus, la sèrie de quatre capítols s'endinsa en una figura imprescindible de la història del Barça, però també de Catalunya. Una cinquantena d'entrevistats –exfutbolistes, directius, periodistes, col·laboradors i enemics– permeten construir un retrat que va més enllà del gag en què sovint es va convertir Núñez arran de les seves expressions singulars o dels esquetxos humorístics del Força Barça i el Crackòvia.

Cada matí que la seva intensa agenda permet a Joan Laporta ser a Barcelona esmorza a l'Europa Cafè acompanyat de la seva guàrdia pretoriana. A l'hivern acostumen a entaular-se al gran sofà de pell marró que hi ha a dins, sota la vigilància del quadre d'un xef, però durant l'estiu i ara, que la tardor ha arribat amb ganes d'eternitzar el bon temps, es posen a la taula de fusta més visible de la terrassa que hi ha al xamfrà entre l'avinguda Diagonal i el carrer Villarroel. "Els esmorzars de l'Europa Cafè s'han convertit en reunions de poder i un lloc on fer la pilota al president", sentència a l'ARA una font propera a Laporta que coneix de primera mà les dinàmiques d'aquests esmorzars.

'Maradona, sueño bendito'

Escrita per Alejandro Aimetta, Guillermo Salmerón i Silvina Olschansky per a Amazon Prime Video. En emissió a Amazon Prime Video

"Existeixen diferents mites que barrejats componen el mite únic de Maradona", explica Juan José Sebreli a Comediantes y mártires, un llibre que desmunta els grans ídols argentins (també Gardel, Evita i el Che) i explica les raons del seu arrelament en un país jove i necessitat de mites com l'Argentina. Maradona va encarnar des de la figura del pobre que esdevé rei fins a la del rebel social, passant per la del patriota populista, de manera que aglutinava sensibilitats diverses de la societat argentina.

]]>

No ens hauria d'estranyar. Malgrat breus períodes d'armistici, el Barça ha viscut en guerra contínua des de temps immemorials. És el seu estat gairebé natural. Aquesta lluita ferotge pel poder ha sigut el comú denominador de la seva existència, esperonada des d'aquella trinxera que es creu propietària de l'entitat, representant de certa Barcelona prou definida.

]]>

Ni tan sols per honorar la memòria de Josep Lluís Núñez es va guardar estrictament, al marge de les opinions que suscitin les múltiples arestes del personatge, un minut de silenci al Camp Nou. Es va dur a terme un homenatge, certament, durant un minut, fet per si sol remarcable si es considera l’afany d’alguns col·legiats de no alterar l’escaleta prepartit. Però al coliseu blaugrana el silenci en aquests instants és bandejat des que sona per megafonia un fragment d’El cant dels ocells, que mai havia estat una música mortuòria i sí nadalenca o de bressol, fins que l’incivisme va comportar aquesta trista accepció. No cal passar gaire temps a l’hemeroteca per trobar minuts de silenci esguerrats per consignes o protestes proferides des de la graderia, en ocasions sense vincle amb el motiu de la cerimònia. I sol passar que el primer bram encén la resposta de rebuig de la majoria de l’estadi, i el condol es dilueix en una paradoxa infantil: fer callar la classe a crits.

]]>

El Camp Nou va retre l’últim homenatge a Josep Lluís Núñez, l’home que ha estat més anys a la presidència del Barça, mort dilluns als 87 anys. Un minut de silenci emotiu abans de l’inici del partit de Copa contra la Cultural Lleonesa, amb el so d’ El cant dels ocells de fons, que tancava el segon dels quatre dies de dol que va decretar dilluns el club.

]]>

La figura de Josep Lluís Núñez, l’home que ha estat més anys a la presidència del Barça (1978-2000), va ser ahir recordada al Camp Nou en un Espai Memorial que el club ha habilitat fins avui a les 14.00 h a l’accés a la tribuna de l’estadi, un estadi que Núñez va remodelar i ampliar i que ahir va servir a diferents personalitats del món del futbol i de la societat catalana en general per retre-li un últim homenatge. Diverses fotografies de Núñez, amb el rostre solemne i al costat de la bandera del Barça, presidien l’espai que es va omplir de corones de flors. L’actual president del club, Josep Maria Bartomeu, així com altres membres de la junta directiva i de la secretaria tècnica, van assistir a un Espai Memorial que també va comptar amb la presència del primer equip de futbol, encapçalat pels capitans i per l’entrenador, Ernesto Valverde. El funeral de Josep Lluís Núñez tindrà lloc aquest dimecres (10.15h) a l’església de la Mare de Déu de la Bonanova.

]]> Aquestes són les portades de la premsa esportiva d'aquest dimarts:

]]>

Aquests dies s’escriuran molts articles en memòria de Josep Lluís Núñez i de la seva etapa com a president del Barça, la més llarga de la història del club. Probablement tots ells reconeixeran la seva innovadora visió de club des de l’àmbit econòmic, vetllant sempre per l’equilibri pressupostari i l’increment de patrimoni. Sempre prioritzant el que era el millor per al Barça, i fent-ho des de la disciplina de l’eficàcia i l’eficiència en la gestió.

]]>

Josep Lluís Núñez i Clemente (Barakaldo, 1931) va ser un empresari fet a ell mateix. Va presidir el primer club de Catalunya, el Barça, però també va ocupar un lloc prominent en el teixit empresarial català en un moment en què el negoci del totxo dominava l’economia. Núñez va aconseguir sobreviure a totes les crisis i, fins i tot, quan el sector immobiliari estava absolutament parat, sortia a la llista Forbes dels 100 espanyols més rics. Segons la llista del diari El Mundo, Núñez era la 86a fortuna espanyola.

]]>

Amb la veu entretallada, Joan Gaspart i Solves atenia aquest migdia la trucada de l'ARA per parlar de la mort de Josep Lluís Núñez. "Sempre es diu que no hi ha ningú imprescindible, però crec que el senyor Núñez és irrepetible, no hi haurà ningú més com ell".

]]>

Si alguna cosa va caracteritzar Josep Lluís Núñez és que difícilment va tenir un 'no' per als mitjans de comunicació mentre era president. Amb vint-i-tres anys de mandat n'hi ha per a grans titulars, afirmacions contundents i alguna planxa.

]]>

“Vostè té un botó i, si el prem, a Televisió de Catalunya deixen de criticar-me”, li va dir un dia Josep Lluís Núñez a Jordi Pujol. El president de la Generalitat li va respondre que tal botó no existia. Un mur separava dues figures que, durant anys, van formar part del dia a dia de milers de catalans. Pujol i Núñez, Núñez i Pujol, símbols d’una època i d’un temps, quan Catalunya i Barcelona van somiar en grans projectes. I els van aconseguir. Però a mesura que s’aixecaven edificis, estadis i projectes olímpics, i es guanyaven copes, darrere de tots dos homes hi havia unes ombres que van perseguir-los fins al final. Tots dos han acabat amagats a casa, sense parlar amb ningú. No fa tant, Núñez, en respondre al telèfon i trobar-se que es tractava d'un programa de ràdio, va fingir ser el porter de l’edifici. A Núñez li agradaven els edificis amb porters i porteres.

]]> La mort de Josep Lluís Núñez ha fet que ràpidament les xarxes socials s'inundessin de missatges per acomiadar l'expresident blaugrana. Des de Josep Maria Bartomeu, president de Barça, fins al mateix club, passant per la Federació Espanyola de Futbol i el Reial Madrid, tothom ha volgut mostrar el seu respecte per qui va ser president de l'entitat blaugrana durant 22 anys. En recollim alguns missatges.

]]>

“El meu marit és un guerriller”. La definició correspon a Maria Lluïsa Navarro, esposa de Josep Lluís Núñez, en una resposta esgarrapada entre micròfons i somriures nerviosos a la llotja del Camp Nou, una tarda de partit d’aquells anys volcànics en què l’enèsim grup d’oposició al president del Barça havia declarat una nova ofensiva per derrocar-lo. Però el guerriller resistia sempre els cops i els tornava amb més força. Núñez va defensar la seva fortalesa assetjada durant vint-i-dos anys (1978-2000) i van ser ell i les seves circumstàncies, i no pas les urnes, els que van decidir que ja n’havia tingut prou.

]]>