Els anys i anys d'interinatge als òrgans parlamentaris s'han liquidat en tres hores i mitja. És el temps que ha durat el ple del Parlament, que ha aprovat les renovacions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Sindicatura de Comptes i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Totes fruit de l'acord entre el PSC, ERC i Junts, que d'aquí poc també permetrà que es renovi el Síndic de Greuges, el Consell de Garanties Estatutàries i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). "Demanem disculpes per no haver-ho fet abans", ha dit el socialista Òscar Ordeig. Però l'oposició –avui el PSC es defensava al costat del Govern i els comuns i la CUP protagonitzaven els arguments en contra– no els ha criticat per anar tard –que també– sinó, sobretot, per fer "un repartiment de cadires entre partits", en paraules de Dolors Sabater (CUP), i fer-ho només entre els tres, "excloent-ne una part de la cambra", en boca de Joan Carles Gallego (comuns).

L'exconsellera de Governació en el Govern de l'1-O, Meritxell Borràs, que ha estat proposada com a directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, ha defensat al Parlament la seva candidatura per la seva "capacitat de lideratge" i pels seus coneixements d'aquest àmbit d'actuació. Després de complir els vint mesos d’inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem en el judici de l'1-O pel delicte de desobediència, Borràs ha dit que és "un honor tornar a ser al Parlament" i que encara aquest nou repte professional amb la màxima il·lusió. Durant la seva intervenció davant de la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament, Borràs ha explicat que "ser el més expert en la matèria no significa que sigui la persona més adequada, sinó que tenir capacitat d'escolta i de treball amb els professionals també és un tema molt rellevant” i ha subratllat el seu coneixement de l'administració pública.

Un any i vuit mesos després, aquest dimecres Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han complert la seva condemna i s'han convertit en els primers dirigents independentistes que deixen enrere la pena imposada pel Tribunal Suprem en el judici del Procés. La seva va ser una condemna per desobediència que els va comportar vint mesos d’inhabilitació. A la pràctica, aquests vint mesos els han canviat poc la vida perquè tots tres ja havien abandonat la política institucional abans del judici. I ara que se’ls ha aixecat la inhabilitació és probable que tampoc els suposi cap canvi substancial, perquè cap dels tres té intenció de tornar a fer el salt a les institucions, almenys a curt termini. Això sí, tal com diu l’exconseller de Justícia, haver-se deslliurat d'una condemna que veu del tot “injusta” no deixa de ser alliberador.

Si no hi ha cap canvi d'última hora, la campanya electoral a Catalunya començarà amb els tribunals marcant altre cop el ritme dels partits. I no per la data dels comicis, sinó per una nova decisió sobre l'independentisme. Vuit mesos després d'haver admès a tràmit els recursos de tots els condemnats per la sentència del Procés, el ple del Tribunal Constitucional aborda aquesta setmana la resposta a la decisió del Tribunal Suprem. L'ordre del dia és extens i segons apunten a l'ARA fonts de l'alt tribunal no està previst que els magistrats tinguin sobre la taula la resposta al recurs de l'exconsellera Meritxell Borràs fins dijous, la vigília de l'inici oficial de la campanya. El tribunal, però, obre també la porta a la possibilitat que no hi hagi una decisió consensuada fins al pròxim ple, previst per després de les eleccions catalanes del 14 de febrer.

Després de 22 anys dedicats a l’activitat política de manera intensa i exclusiva i de 34 dies tancada entre les parets gèlides d’Alcalá-Meco per l’1-O, Meritxell Borràs intenta refer la seva vida professional a la Universitat de Vic - Universitat de la Catalunya Central (UVic-UCC), però sobretot intenta ser feliç, el més difícil de tot. Girar full, però, no és fàcil, i l’últim a fer-ho evident és el Tribunal de Comptes, que reclama fins a 4.146.274,97 euros de fiança al govern que va fer possible el referèndum.

Segueix en directe les reaccions a la sentència del Procés

1. "Tots els delictes de malversació han sigut comesos, si han sigut comesos, en altres departaments, no a Governació. En cap hi ha participat la senyora Meritxell Borràs".

Els dos advocats que representen el partit Vox, que exerceix d'acusació popular i que és qui reclama una condemna més alta per a les preses i els presos polítics jutjats per rebel·lió –fins a 74 anys en el cas dels exmembres del Govern–, no estan seguint la primera part de la declaració del president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Els lletrats han fet tard i no els han permès entrar a la sala. Ho faran durant el recés.

Meritxell Borràs s'ha convertit en la primera exconsellera que declara sense estar en presó preventiva perquè la Fiscalia no li imputa el delicte de rebel·lió. Sobre ella pesen fins a set anys per malversació i una multa de 30.000 euros per desobediència. I ho ha fet, nerviosa, amb una defensa tècnica en la línia de la de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn. Durant el breu interrogatori del fiscal Jaime Moreno i l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, ha repetit una consigna: que tots els passos per a la convocatòria del referèndum van ser "simbòlics", incloent-hi els plens del 6 i 7 de setembre.

Segueix el judici al Procés en directe

Com el 2 de novembre del 2017, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila tornaran a creuar a partir de dimarts la plaça Villa de París de Madrid. Aleshores ho van fer per entrar a l’Audiència Nacional -que, per ordre de la jutge Carmen Lamela, els va enviar a presó- i ara ho faran per defensar-se davant el Tribunal Suprem -a l’altre extrem de la plaça-. Un passeig davant les càmeres que hauran de fer cada setmana durant els pròxims mesos. Un camí d’uns quants metres en què serà impossible no reviure les imatges d’aquella jornada inesborrable d’ara fa gairebé un any i mig. “El record serà molt viu. Els fets d’aquell dia els tenim presents minut a minut”, admet Mundó en conversa amb l’ARA.

Una de les germanes de Meritxell Borràs li va dir sense embuts: “Tu estàs boja, com pots despullar-te així?”. Serveixi aquesta confessió de l’exconsellera de Governació per fer-nos una idea de la personalitat de 34 dies de tardor i 1 de primavera (Símbol Edicions), el llibre que acaba de publicar i on relata la seva experiència entre el 2 de novembre i el 4 de desembre, els dies en què va viure sota el sostre de la presó madrilenya d’Alcalá Meco. Borràs va presentar-lo aquest dimarts a la Casa del Llibre, acompanyada del president de la Generalitat, Quim Torra, i de Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, l’exconsellera de Treball encara en presó preventiva. L’acte, conduït per Antoni Bassas, va comptar amb un una nodrida representació política.

Demà, a la Casa del Llibre, a la rambla de Catalunya de Barcelona, tindrà lloc la presentació de 34 dies de tardor i 1 de primavera (Símbol Editors), el diari de presó de Meritxell Borràs, exconsellera de Governació. Empresonada a Alcalá-Meco del 3 de novembre al 4 de desembre de l’any passat. Borràs està ara en llibertat provisional, però aviat haurà de fer front al judici que li pot tornar a costar la llibertat.

Les conselleres cessades pel 155 que van passar 32 dies a la presó d'Alcalá Meco encara no havien explicat en públic els detalls de la seva experiència, i avui ho han fet a RAC1.

Ja no hi ha preses polítiques a Madrid. Les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs han sortit aquest dilluns a les 15.50 h de la presó de dones d'Alcalá Meco - Madrid I després d'exactament 32 dies entre reixes. La seva posada en llibertat ha sigut ràpida: poc més d'una hora després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena acceptés els 100.000 euros de fiança.

Aquest diumenge, Antoni Bassas entrevista a la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs.

El TSJC ha admès a tràmit la querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i contra l'aleshores secretari general, Francesc Esteve, per la compra de les urnes. Concretament, la fiscalia va presentar la querella pels suposats delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de fons públics en relació amb l'acord marc per homologar empreses, i posteriorment la va ampliar amb l'anunci -que no convocatòria oficial- de la data i la pregunta del referèndum per l'1-O. El TSJC ha admès a tràmit també aquest anunci, i no només l'acord marc.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va anunciar ahir que el seu departament posarà en marxa quatre promocions d’habitatge social de lloguer, que es faran a Barcelona, Rubí i el Masnou. Rull va fer l’anunci durant un acte al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Aquestes promocions seran les primeres que posa en marxa el Govern des de l’any 2014.

Dotze eurodiputats de sis països han denunciat aquest dijous a la Comissió Europea (CE) la querella de la fiscalia espanyola contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del seu departament, Francesc Esteve. En una pregunta parlamentària, els eurodiputats demanen a la CE si es planteja “iniciar una investigació sobre la salut de l’estat de dret a Espanya”.