Codorniu (de la família Raventós des del segle XVI al fons Carlyle), Freixenet (dels Ferrer a l'alemanya Henkell), Pastas Gallo (dels Espona a Proa Capital), Cirsa (de Manuel Lao a Blackstone)... I, ara, a més d'Ercros –que passa a estar controlada pel grup industrial portuguès Bondalti després d'una opa–, Puig Brands, un grup català amb més 112 anys de vida convertit en multinacional, ha admès aquesta setmana que està en converses amb l'estatunidenca The Estée Lauder Companies, que és tres vegades més gran. Si prospera la negociació, els Puig, amb unes accions que encara no han recuperat els 24,50 euros amb els quals es van estrenar el 3 de maig del 2024, faran caixa i es podran dedicar a altres inversions. Hi ha molts precedents. El procés de pèrdua de companyies autòctones ve de lluny, com quan la família Bernat va vendre Chupa Chups a la italianoholandesa Perfetti Van Melle el 2006. Avui, fins i tot en un sector com el del cava, les dues grans, Codorniu i Freixenet tenen propietaris estrangers.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha publicat aquest dilluns les condicions imposades a l'oferta pública d'adqusició (opa) del grup italià Esseco sobre la multinacional química catalana Ercros. En un comunicat, la mateixa institució ha considerat que hi ha dos mercats on l'empresa resultant de la compravenda estaria en una situació propera al monopoli.

Ercros s'ha disparat a borsa aquest divendres després que ahir la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) donés la llum verda amb condicionants a l'oferta pública d'adquisició (opa) presentada sobre aquesta empresa química catalana per part del grup italià Esseco. El moviment dona als italians avantatge davant de Bondalti, l'empresa portuguesa que també hi havia presentat una opa. La seva oferta encara és objecte d'estudi de Competència.

La química catalana Ercros va perdre 11,7 milions d'euros l'any passat, una xifra que contrasta amb els 27,6 milions de beneficis que va obtenir el 2023. El president de l'empresa, Antoni Zabalza, ha atribuït els resultats aquest dimarts, entre altres factors, a la continuació d'una fase baixa del cicle, que podria estar tocant fons; a la demanda europea "dèbil" i a les conseqüències del "xoc energètic" que encara s'arrosseguen de l'inici de la guerra d'Ucraïna. Els resultats negatius es coneixen enmig de les opes de la portuguesa Bonalti i la italiana Esseco, que es troben en la fase 2 a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Amb tot, Zabalza calcula que l'opa no es resoldrà com a mínim fins a l'octubre o el novembre.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha acordat iniciar la segona fase de l'anàlisi de la compra de la química catalana Ercros per part de la portuguesa Bondalti. L'operació consisteix en l'adquisició del control exclusiu d'Ercros per part de Bondalti, mitjançant una oferta pública d'adquisició (opa) hostil que va ser presentada el 5 de març del 2024.

Ercros, que aquest divendres té previst celebrar la seva junta general d'accionistes, ha començat el dia amb l'anunci a la Comissió Nacional del Mercat de Valors d'una oferta d'adquisicions d'accions (OPA) per part de la companyia italiana Esseco. Així, sobre la química que presideix Antoni Zabalza cau una nova opa, després de la que va presentar el grup porugués Bondalti.

L'empresa química portuguesa Bondalti, a través de Bondalti Iberica, ha llançat una oferta pública d'adquisició (OPA) en efectiu pel 100% per a la química Ercros. L'operació, que estaria valorada en uns 329 milions d'euros, ha disparat quasi un 33,6% la cotització de la companyia catalana, fins als 3,42 euros per títol, un valor que no assolia des del maig de l'any passat.

L’empresa química Ercros tancarà l'última planta que manté a Flix al gener, on treballen mig centenar de persones, segons ha avançat el Diari de Tarragona i han confirmat fonts de la companyia que presideix Antoni Zabalza. L'empresa ja ha notificat a la plantilla que la producció cessarà l'1 de gener.

Sovint quan es parla d’empreses catalanes que cotitzen en borsa es posen sobre la taula els noms dels gegants Grífols i Fluidra, o també de societats expatriades com CaixaBank, Banc Sabadell o Naturgy, però queda en un segon pla una de les més antigues i amb més recorregut al parquet, la química Ercros. La seva denominació, fruit de la fusió l’any 1989 entre Explosivos Río Tinto (ERT) i Anònima Cros, ens remet a un cognom històric en el món industrial català.

La companyia química Ercros ampliarà de nou la capacitat de producció de clor a la fàbrica de Vila-seca 1, amb la qual cosa es convertirà en el primer fabricant espanyol d'aquest producte químic per capacitat, segons ha informat aquest dilluns l'empresa que presideix Antoni Zabalza.

La multinacional alemanya del sector químic Covestro ha anunciat aquest dilluns que invertirà uns 200 milions d'euros en la planta que té al polígon petroquímic de Tarragona, i s'ha compromès a mantenir la producció en aquestes instal·lacions més enllà del 2020, segons ha informat en un comunicat. Aquesta planta fa només dos anys la companyia va anunciar que la tancaria, però després va fer marxa enrere i ara hi inverteix.

Ercros ha presentat aquest dilluns l'expedient de regulació d'ocupació que afectarà un total de 132 treballadors de les plantes de Cardona -34 empleats-, el Complex de Vila-seca -48-, i Flix -50-, segons ha informat aquest dilluns la companyia.

Les pitjors prediccions s’han tornat a confirmar a Flix, una població afectada pels residus tòxics disseminats i vessats durant decennis per la fàbrica d’Ercros, dedicada a l’elaboració de productes bàsics per a la indústria química i farmacèutica. Tres informes de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) emesos entre finals d’agost i setembre corroboren les sospites sobre la presència de substàncies contaminants en almenys tres dels set punts d’aquesta població on, segons els testimonis d’extreballadors de la química, s’haurien acumulat residus procedents de l’activitat industrial d’aquesta empresa entre la dècada dels 60 i la dels 80. Una realitat de la qual Ercros va declarar no tenir coneixement.

La companyia química catalana Ercros invertirà un total de 63,7 milions d'euros per adaptar-se al canvi tecnològic derivat de la prohibició de la producció de clor amb tecnologia de mercuri durant el període 2016-2020, xifra que és 10 milions superior a la que s'havia previst inicialment, segons ha informat aquest dijous la companyia que presideix Antoni Zabalza.

Els veïns de Flix ja compten amb una plataforma per exigir que les feines de descontaminació dels sòls i dels llots tòxics, com a conseqüència de l'activitat industrial de la fàbrica d'Ercros, es facin amb les garanties necessàries per assegurar una neteja efectiva i sense afectacions mediambientals, ni en la seva salut.

Covestro, antiga Bayer Material Science, rectifica i no tancarà el seu històric centre de producció de MDI de Vila-seca (Tarragonès), que va inaugurar-se a finals dels anys 60. L’empresa ha anunciat en un comunicat que continuarà amb la producció a Tarragona d’aquest producte químic, que s’utilitza en la fabricació d’escumes de poliuretà, i que en el moment d’anunciar el tancament es va explicar que la producció tornava a les plantes de l’empresa a Alemanya. Segons el comunicat de Covestro, el tancament se suspèn “de moment” per “l’increment significatiu de la demanda de MDI”.

Nou capítol del serial sobre la descontaminació de tòxics com el mercuri, els compostos organoclorats i els isòtops radioactius generats per la fàbrica d'Ercros a Flix. L'empresa, dedicada a la fabricació de productes químics i que aquest any haurà de decidir si posa fi a la seva activitat després de més d'un segle produint a la ribera de l'Ebre, ha anunciat que engegarà nou noves actuacions per resoldre l'afectació de l'espai industrial que fins ara no ha estat tractat.

La química Ercros va tancar el 2016 amb un benefici net de 45,16 milions d'euros, cosa que suposa multiplicar gairebé per 6 el resultat de l'any anterior, quan va aconseguir deixar enrere els números vermells.

La química catalana Ercros va registrar un benefici de 27,2 milions d'euros durant els primers nou mesos de l'any, fet que suposa multiplicar per 4,6 vegades el resultat del mateix període del 2015, segons ha informat aquest dilluns la companyia.

Malgrat la bona evolució dels resultats i la millora de la cotització a la borsa, la pau accionarial encara no ha arribat a la companyia química que presideix Antoni Zabalza. El consell d'administració ha convocat una nova junta d'accionistes, extraordinària, el 14 i 15 de novembre, en primera i segona convocatòria.