Llegeixo a l’ARA una bonissíssima entrevista del David Miró a un polític que, sense que combregar-hi gens, em sembla brillant. Alejandro Fernández, un home que em sembla que estima la música i la cuina. Parlant de la fragata que Pedro Sánchez ha enviat a Xipre, diu: “És igual, allà no hi va John Lennon cantant l'Imagine amb la guitarra. És una fragata de guerra amb armament. Si això ho hagués fet el PP dirien que el govern participa a la guerra. Per tant, ho sento, però demagògia, no”.

Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) se sent reforçat al capdavant del PP de Catalunya i ha deixat enrere les seves diferències amb Alberto Núñez Feijóo.

Aquesta setmana s'ha materialitzat una sacsejada al PP català, amb canvis en les direccions de dues de les quatre províncies catalanes: Tarragona i Girona, dues demarcacions que la direcció estatal i el mateix partit a Catalunya detectaven que calien relleus urgents per raons diferents. Però aquests canvis, en particular els de Tarragona, han fet rememorar velles guerres que van implicar la nova líder, Maria Mercè Martorell, i l'actual president del partit a Catalunya, Alejandro Fernández –que queda més afeblit per l'estructura–. En concret, és significativa la pèrdua del regidor salouenc que fins ara era president, Mario García, de la màxima confiança de Fernández i que va fer campanya per ell quan molt pocs ho van fer en el pols amb Alberto Núñez Feijóo. És reemplaçat per un equip de signe oposat perquè abraça el "catalanisme constitucional" que desitjaria el dirigent gallec, segons diverses fonts, i perquè situa com la nova líder Martorell, que també és regidora tarragonina –protagonista de sonors enfrontaments passats amb el líder català quan ell també era regidor i líder local–, acompanyada de l'històric Rafael Luna, exsecretari general del PP al Principat amb Josep Piqué. A Girona, en canvi, s'opta per foc nou per substituir Jaume Veray amb el jove empordanès Daniel Ruiz, que era el seu número dos.

El desori i la pugna continuen al PP de Catalunya, malgrat els intents per revertir-ho, almenys en l'aparença. La formació va pretendre entrar en la normalitat després de les eleccions al Parlament del 12-M, en què va quintuplicar els resultats fins a catapultar-se com a quarta força amb quinze diputats, amb Alejandro Fernández com a candidat. Des de l'inici de la presidència de Salvador Illa, s'ha volgut erigir en l'alternativa i ha recuperat pràctiques que formen part del dia a dia de tots els partits com ara les rodes de premsa del dilluns –abandonades des de la pandèmia fins aquest mandat–, però amb una normalitat molt parcial, sobretot perquè la batalla interna continua. No és només el fet que la direcció estigui caducada des de fa més de tres anys –el congrés català hauria d'haver-se celebrat el 2022 i no està previst que es faci fins que Alberto Núñez Feijóo pugui esdevenir president espanyol–, sinó que el comitè de direcció no s'ha reunit des que Illa és president i s'enfila molt més enllà de fa un any, segons ha pogut saber l'ARA de diverses fonts.

Alejandro Fernández va tenir el seu moment de glòria en el congrés del PP quan va transcendir l'esmena que va presentar per descartar qualsevol pacte del PP amb Junts i els partits independentistes. La negociació amb la direcció estatal, però, va acabar amb el líder dels populars catalans cedint a la proposta de Génova, en què no es vetaven explícitament els pactes amb el sobiranisme, sinó que s'emmarcaven en "la defensa de l'Estat, la nació i l'ordre constitucional". L'esmena de Fernández ja va generar malestar entre diversos quadres del PP català que, un cop passat el congrés, veuen fallida la tàctica del seu president. "Ha estat víctima de la seva pròpia estratègia", apunta una veu consultada. Alejandro Fernández, però, va afirmar estar "satisfet" del pacte amb la direcció de Feijóo.

L'endemà de l'empresonament de l'ex secretari d'organització socialista Santos Cerdán per presumpta corrupció, s'ha produït un tens cara a cara al Parlament de Catalunya: el líder del PP català, Alejandro Fernández, ha intentat vincular el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb la trama de presumptes irregularitats en la compra de mascaretes, però el cap del Govern l'ha advertit taxatiu que havia de retirar les seves paraules. "Ho lamentarà", ha dit Illa dirigint-se a Fernández en un to seriós: "Em reservo les meves accions". Salvador Illa s'ha indignat i ha sentenciat que Fernández ha comès un "error greu". "És completament fals el que ha dit, mereix el premi a la ficció política", ha acabat, i ha deixat clar: "Ni sé qui és aquesta persona que vostè menciona, ni hi he parlat per cap aplicació ni he tingut cap conversa amb ell. Es deixa portar per la passió d'alguns", ha etzibat. Tot i això, el líder del PP s'ha mantingut en silenci des del seu escó.

El PP català no ha presentat cap esmena ni ha fixat cap posicionament sobre les ponències i els seus possibles canvis en el congrés estatal del partit. Ara bé, no ha estat així en el cas del seu líder, Alejandro Fernández: el màxim dirigent dels populars al Principat ha decidit esmenar en solitari el rumb d'Alberto Núñez Feijóo, sense el beneplàcit de la resta de dirigents catalans. Aquest dimecres, segons diverses fonts consultades per l'ARA, ningú més coneixia el contingut de les propostes de modificació que ha presentat quan just avui s'acaba el termini. Una actitud que ha generat malestar entre els quadres dirigents.

Alberto Núñez Feijóo ha decidit avançar el congrés del partit a aquest juliol. Un congrés que pretén ser el rearmament electoral i ideològic per descavalcar Pedro Sánchez de la presidència del govern espanyol, però que també ha plantejat assumptes espinosos que afecten la formació. Per començar, la democràcia interna: el líder popular vol suprimir el mètode d'elecció del president estatal de la formació a través de primàries, que també afectarà el sistema a nivells com l'autonòmic –el sistema estatal vincula les autonomies, que tenen el mateix model–. Com pot afectar aquest canvi el lideratge d'Alejandro Fernández a Catalunya? Ha de témer pel seu lloc tenint en compte que el dirigent català s'ha convertit en una de les principals veus crítiques amb Feijóo?

No és habitual que la direcció d’un partit no permeti al president d’un territori presentar llibre al seu estand. I menys a Catalunya el dia de Sant Jordi. Però tampoc ho és que aquest faci un llibre per carregar contra la cúpula estatal per posar i treure a dit els líders autonòmics. El cas és que finalment Alejandro Fernández sí que ha pogut signar el seu llibre, A calzón quitao (La Esfera de los Libros, 2025), a la parada del PP i no només fer-ho al de la plataforma estudiantil S’ha Acabat, com estava previst només dos dies abans de Sant Jordi.

"Si algú hi anava esperant un titular polèmic de la procel·losa vida interna del PP, s'endurà una decepció", advertia Cayetana Álvarez de Toledo a l'inici de la presentació del llibre d'Alejandro Fernández, que ha sacsejat el partit. A l'acte d'aquest dilluns al vespre al Círculo de Bellas Artes de Madrid, el líder del PP català ha esquivat algunes de les frases més controvertides que conté A calzón quitao (La Esfera de los Libros, 2025) –no ha parlat de "tuteles" de Génova ni l'ha descrit com a "trituradora humana de líders" catalans–. "El meu compromís amb el partit i amb el meu president és indiscutible", ha garantit Fernández. "No ha estat escrit contra Alberto Núñez Feijóo, sinó per a Feijóo", ha insistit Álvarez de Toledo.

És una de les poques certeses de la política catalana: Alejandro Fernández és molt simpàtic. Encara diré més: és bon orador, sap combinar la fermesa amb el sentit de l’humor, i ha gosat discrepar dels seus mentors madrilenys, cosa que en el seu partit és un esport de risc. Per tot això, Fernández està ben valorat a la premsa catalana, i no diré que no s’ho hagi guanyat a pols.

"Ha estat una bomba"; "hi ha emprenyament i malestar". El llibre d'Alejandro Fernández, en què reprèn la guerra amb el PP estatal comandat per Alberto Núñez Feijóo, no ha deixat ningú indiferent al partit. Fonts de la formació conservadora expliquen que el sector més moderat o el que senzillament s'alinea amb Feijóo no només se sent incòmode per l'assaig publicat aquesta setmana, sinó violentat perquè representa la reobertura de ferides que no van acabar de cicatritzar mai. I, evidentment, perquè és un pols a la direcció del sector més dur. Fernández critica en el llibre les "tuteles" de Madrid i critica la "trituradora" de lideratges catalans. Ell, de fet, ha estat contra les cordes en diverses ocasions des que el 2018 va arribar a la presidència del PP a Catalunya.

En un partit, una guerra pot lliurar-se en diversos capítols, amb treves i armisticis inclosos. Això és el que ha passat amb la batalla entre el líder del PP català, Alejandro Fernández, i el PP estatal comandat per Alberto Núñez Feijóo, que ara ha tornat a emergir amb un llibre del dirigent català que ha sortit a la venda aquest dimecres, A calzón quitao (La Esfera de los Libros, 2025). El missatge és clar: planta cara a Feijóo, reclama la fi de les "tuteles" de Madrid i denuncia una "trituradora humana de líders" catalans. Fins i tot assegura que el seu entorn més proper ha patit guerra bruta i cita dues denúncies per maltractaments i agressió sexual que van afectar dirigents propers: el cas d'Albert Fernández Saltiveri i el de Daniel Serrano respectivament.

A la Catalunya interior i a la demarcació de Girona, el PP sempre ha tingut el seu particular forat negre. De fet, a Osona no hi té cap regidor i només va poder presentar llistes en tres municipis els comicis del 2023 –Vic, Tona i Taradell–, totes elles fallides. A la capital osonenca no hi té presència des dels comicis del 1999. A la província de Girona, per la seva banda, van aconseguir només vuit regidors. Ara bé, des de fa més d'un any que la formació prepara una estratègia de creixement i consolidació i celebrarà un gran acte a Vic dissabte 1 de febrer per visibilitzar-la i donar-li un impuls: la jornada interparlamentària de coordinació entre diversos diputats de les diferents institucions (autonòmica, estatal i europea), segons fonts populars consultades per l'ARA. Una ocasió que serveix per posar en el mapa el pla d'implantació a la Catalunya interior en un moment en què el partit denuncia la "paràlisi" de Catalunya després que el president de la Generalitat, Salvador Illa, no hagi presentat nous pressupostos i que ERC hi hagi tancat la porta.

L'ala dura del PP s'ha reivindicat aquest divendres a la zona alta de Barcelona criticant l'única colonització que els preocupa: la que diuen que pretén el president espanyol, Pedro Sánchez, amb les institucions, i lloant la que va començar el 12 d'octubre del 1492 a Amèrica. "Espanya va fer arribar [a Amèrica] valors que eren millors perquè estaven basats en la llibertat", ha subratllat la diputada al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, una de les protagonistes de l'acte Plus Ultra, celebrat la vigília del dia de la Hispanitat.

El Procés i el combat contra l'independentisme ha passat a segon pla, també al PP, tot i que encara es resisteixi a abandonar-lo del tot. La "política útil" sense "apriorismes ideològics" està fent forat al partit a Catalunya i això s'ha vist reflectit en l'inici de legislatura, anunciant les lleis de natalitat i família, el pla de xoc de seguretat i les seves propostes de resolució per al debat de política general, amb un eix ideològic clar de centredreta liberal. Pot ser que després de més d'una dècada, finalment el PP opti per "centrar el debat en els problemes reals dels catalans" sense "perdre el temps en debats ideològics estèrils"? Això pensa el seu portaveu parlamentari, Juan Fernández, tot i que hi ha matisos que evidencien que s'han quedat a mitges. El més evident, que continuen contraposant totes les seves propostes amb les del "nacionalisme", on també inclouen el PSC.

Els congressos de Junts i d'ERC no són els únics que s'haurien de celebrar a finals d'any. El PP català també té a l'horitzó un congrés, després que s'hagi anat ajornant des de la tardor del 2022, que és quan s'hauria d'haver fet. Alejandro Fernández va ser elegit president del partit el 10 de novembre del 2018 i fa gairebé dos anys que el seu mandat està caducat, però la data de venciment es va allargant. El congrés es va anar posposant pel cicle electoral que es preveia amb els comicis estatals i, després, els catalans d'enguany. Tot i això, a hores d'ara tampoc és la prioritat i la formació està centrada a bastir la seva alternativa al govern de Salvador Illa, més que no pas a posar-se a renovar la direcció. El congrés autonòmic encara no s'ha abordat internament, segons ha pogut saber l'ARA, i la convocatòria no s'espera imminent. Prefereixen actuar amb prudència, apunten les fonts consultades, davant de com pot evolucionar l'escenari de la governabilitat estatal i catalana.

Des de la visita de Mariano Rajoy el 2011 al Parlament que un dirigent estatal del PP no trepitjava la cambra ni hi feia una roda de premsa. Han hagut de passar tretze anys, inclosos els més turbulents del Procés, fins que aquest dilluns al migdia Alberto Núñez Feijóo no s'ha reunit amb el grup parlamentari popular, acompanyat de diputats catalans al Congrés i càrrecs del partit. "Té un caràcter simbòlic perquè des del cop del 2017 a la democràcia no es produïa una visita del líder nacional del PP", ha deixat anar el líder del PP català, Alejandro Fernández, posant l'accent en el fet que és "un acte de normalitat" tot i que no es feia des de l'inici del Procés.

A l'espera de si es conforma un nou govern a Catalunya, el PP ja s'ha activat per renovar lideratges en el grup parlamentari i traçar la seva pròpia línia política, també pel que fa a la relació amb el líder del PSC, Salvador Illa: iniciaran una guerra total o li allargaran la mà? El que no faran és votar-lo a la investidura, llevat que trenqui tots els pactes amb els partits independentistes, una qüestió difícil tenint en compte que garanteixen l'estabilitat de Pedro Sánchez a Madrid. Les condicions del PP han estat les mateixes des de la campanya electoral catalana i el seu líder, Alejandro Fernández ha avisat en diverses ocasions que no vol "fer el panoli" i deixar-se "enganyar" per Illa. Manté aquesta posició malgrat les pressions de l'espanyolisme civil, que ja demana una aliança unionista per arribar a la Generalitat.

El PSC, per formar govern després de la victòria el 12-M, necessita aliats i ara per ara el PP refreda que pugui participar en l'equació. En la junta directiva autonòmica dels populars catalans d'aquest dimecres, el líder del partit al Principat, Alejandro Fernández, ha argumentat que és "perfectament conscient que hi ha moltíssima gent a Catalunya il·lusionada perquè hi hagi un canvi" després de la pèrdua de la majoria independentista. Però ha advertit que la "il·lusió" de la gent no ha de conduir a la "ingenuïtat": "Analitzarem fets, no promeses, i els fets del PSC no ens estan agradant gens", ha reblat. En aquest sentit, ha ironitzat que "si t'enganyen dos cops es diu fer el panoli".