Nadal és època de família i tradicions. Fer cagar el tió a cops de bastó és la més típica i nostrada, però, de mica en mica, a les llars catalanes han anat guanyant protagonisme altres costums d'origen estranger, com el Pare Noel, provinent del nord d'Europa i dels Estats Units. Davant d'aquesta presència creixent de la simbologia de Santa Claus a les celebracions de Nadal, el 2009 va néixer de manera espontània el Komando Tió: un col·lectiu sorgit a la Bisbal d'Empordà que, imitant amb sentit de l'humor i paròdia l'estètica d'un grup terrorista, esperonava el poble català a "defensar el tió i revoltar-se contra l'imperialisme del panxut vermell".

Pere Noguera (la Bisbal d'Empordà, 1941) és una de les veus més sòlides i genuïnes de l’art contemporani català. Exponent cabdal de l’arte povera i el land art, ha construït al llarg de més de cinquanta anys de trajectòria una obra fidel als materials humils, com l’aigua, el fang o el ferro, desplegant sempre un discurs poètic sobre la matèria, la memòria, la identitat, el paisatge i el pas del temps. Profundament arrelat a la seva ciutat natal, capital de la tradició terrissera catalana, Noguera estrena al Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal l’exposició-instal·lació Paisatge. Pols d’argila, que es pot visitar fins al 26 d’octubre.

De les nou comarques de Catalunya sense ni una sola parada de tren, el Baix Empordà és amb diferència la més poblada. Hi viuen prop de 150.000 persones, repartides en municipis com la Bisbal, Palamós, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, la majoria a més de mitja hora en cotxe de les estacions de tren de Flaçà, Camallera o Girona. I sense cap tram de línia ferroviària a prop, l'únic servei de transport públic és l'autobús. Fa anys que, amb l’excepció d’un petit tram al nord de la comarca, gestionat per la companyia AMPSA, el monopoli d’autobusos al Baix Empordà el té l'empresa Moventis Sarfa, que opera sota concessió pública de la Generalitat. Ara bé, molts usuaris coincideixen que el funcionament d'aquesta xarxa de transport públic és precari i deficient.

L’art pot ser pràctic? O només contemplatiu? ¿És possible que una obra penjada de la paret sigui útil, més enllà de nodrir les nostres necessitats culturals i buscar la transformació o denúncia social? És la pregunta que es va fer Clara Sullà (Barcelona, 1979) després d’estudiar belles arts i provar sort amb les primeres exposicions, que la van dur fins a Viena, Londres i Egipte. Però aquell món no l’acabava d’omplir. Així que va començar a donar voltes a un dels materials que l’apassionaven i havia tocat poc: els teixits. Ara crea teles sensorials amb un propòsit molt clar. Si els tapissos en època medieval, a més de mostrar gestes, tenien la funció d’escalfar i aïllar un espai, en el seu cas a Sullà Studio produeixen solucions tèxtils i artístiques per a la insonorització d’espais.

Un simple tomb per la Bisbal deixa entreveure com la ceràmica ha modelat i encara modela la capital del Baix Empordà. Per una banda, la vintena de xemeneies que inunden el paisatge. Per una altra, els comerços del carrer de l’Aigüeta amb l’oferta variada de vaixelles i testos pintats amb emblemàtic esmalt groc i verd. L’artesania local viu un “moment dolç”, com destaca el director del Tarracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal, Xavier Rocas, amb una quarantena de petits tallers que cada cop tendeixen a fer peces més artístiques. Però a punta i punta del municipi, a Corçà i Vulpellac, també bateguen amb força les úniques dues empreses que resten del passat industrial, quan la Bisbal era un referent en la producció de materials de la construcció.

Més enllà del valuós patrimoni de la ceràmica, la Bisbal d'Empordà també despunta pel seu interessantíssim cultiu artístic i cultural. I és que, entre els poc més d'11.000 veïns del municipi, conviuen desenes de músics, cantautors, lletristes o productors musicals de diferents generacions que, des del centre neuràlgic de la capital baix-empordanesa, han gestat la seva obra. Artistes consagrats de la talla de Mazoni, Sanjosex, Miquel Abras i Núria Graham, cadascun amb el seu estil singular, o grups contrastats com Fetus, B1n0 i The Gramophone Allstars, entre molts altres. Tots plegats formen un nucli creatiu molt fecund, d'intercanvi i influències mútues, que situa l'escena musical bisbalenca com una de les més talentoses, actives i fructíferes de Catalunya. És una espècie de Liverpool a l'empordanesa en què, durant les últimes dècades, molts joves i adolescents, per imitació i amb passió per la música, s'han animat a passar les tardes tocant amb els amics fins a arribar a fer carrera.

Els Mossos d'Esquadra han detingut a la Bisbal d'Empordà un home de 39 anys com a presumpte autor de la violació de la mare del nounat que el passat 2 de gener van trobar mort en una paperera de la mateixa localitat. En els darrers dies, la policia havia aconseguit identificar i localitzar la mare de la criatura. La dona va declarar que es va quedar embarassada arran d'una violació i que el nen ja va néixer sense vida. En seu policial, la mare va aportar detalls clau als investigadors per poder localitzar l'autor de l'agressió sexual que va patir i va demanar mesures de protecció. Segons ha pogut saber l'ARA, l'agressor i la víctima es coneixien. Segons ha informat la policia catalana, la detenció es va practicar aquest dijous i aquest divendres al matí l'home ha quedat en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial.

Els Mossos d'Esquadra han identificat i localitzat la mare del nounat trobat mort en una paperera de la Bisbal d'Empordà el 2 de gener d'aquest any. Segons informa Efe, la mare ha declarat davant de la policia que el nen ja va néixer mort i que es va quedar embarassada arran d'una violació. La noia, d'origen africà i de poc més de vint anys, assegura que va amagar en tot moment aquest embaràs al seu entorn i que quan va donar a llum va deixar el nadó sense vida dins de la paperera.

Ara fa tres anys, després dels primers mesos de confinament estricte de la pandèmia, la cantant i compositora Núria Graham (Vic, 1996) va decidir sumar-se a la tendència creixent d'allunyar-se de les grans ciutats per establir-se en un entorn rural de calma i recolliment. Va traslladar-se de Barcelona a la Bisbal d'Empordà, el municipi de la seva parella, nucli interior de la plana empordanesa, a tocar del mar, rodejat de conreus i petits poblets amb encant. "Jo soc molt de Vic, així que quan vivia a Barcelona per una cosa pràctica de feina sempre em tirava tornar cap a casa", recorda Graham, que afegeix: "Segueixo molt lligada a Vic, però a la Bisbal hi estic molt a gust i m'he adonat que m'agrada viure en llocs petits i tranquils".

Sant Jordi va molt més enllà de Barcelona. Les capitals de comarca es converteixen en epicentre aquest cap de setmana de la cultura literària. Les biblioteques municipals fa dies que fan bullir l’olla amb presentacions de llibres, contacontes i activitats relacionades amb Sant Jordi. L’objectiu és sobretot fer valdre els autors del territori, als quals es dediquen activitats diverses en totes les capitals de comarca i en molts pobles. Tots els que han tret novetat estan convidats, a més, a l’esmorzar literari que cada dia de Sant Jordi se celebra al noble pati de la seu dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona.

Només una hora abans de l’estrena, amb les entrades venudes i un gran esforç d'una colla de veïns per recuperar l’antiga tradició de la Passió de la Bisbal d'Empordà, la Guàrdia Civil va irrompre al Teatre Principal amb un telegrama del governador civil de Girona, Luís Mazo Mendo, per prohibir la representació. Eren les tres de la tarda del 14 de març del 1943. S’esgrimien dos motius per a la prohibició: que l'obra era en català i que es basava en evangelis apòcrifs. Amb 80 anys de retard, l’obra es representarà finalment gràcies als actors dels Pastorets i a l’orquestra i el Cor Carreras Dagas. Els motius que han portat els promotors a representar l’obra prohibida és retre un homenatge als represaliats pel franquisme que van veure truncada la seva il·lusió i també que la peça quedi enregistrada.

Tot va començar ara fa vuit anys, quan el Club de Tenis de la Bisbal d'Empordà va voler celebrar els seus primers 30 anys de vida. "Es van organitzar 30 actes i un d'ells era el torneig femení. Vam viatjar per tot l'Estat per aprendre i ens va aportar una energia tan positiva que cada cop en volem més", explica Xavier Ponsatí, el seu president. Vuit anys després, el torneig internacional de tenis femení Solgironès de la Bisbal puja de categoria i ja és al circuit WTA Tour 125, cosa que significa que repartirà 115.000 dòlars i hi participaran jugadores de més nivell. Es tracta d'un nou salt de categoria per a un torneig que va néixer fa set anys com un ITF 10K + H i, després de l'èxit de les anteriors edicions, ha anat pujant fins a arribar a les portes del millor circuit del món en categoria femenina, compartint categoria amb els torneigs de València i Reus. A l'estat, només el torneig de Madrid i el de Tenerife estan per sobre seu. La categoria WTA 125s està organitzada per la WTA des del 2012. És el segon nivell del tenis femení, per darrere del WTA Tour i per davant del Circuit Femení ITF, que és el tercer nivell.

“Tothom ho sap: no va ser una mort natural”, xiuxiueja en Carles ben convençut. El seu és un dels molts comentaris que s’han sentit a l’enterrament d’Albert Solà, el veí de la Bisbal d’Empordà que assegurava que era un fill bastard de Joan Carles I, rei emèrit d’Espanya. El bisbalenc va morir dissabte a la nit, en el bar Pa i Trago del poble, d’un infart de miocardi agut, segons ha conclòs l’autòpsia. Ara bé, familiars i amics seus tenen molts dubtes: “Va ser un infart natural o provocat?”, es pregunta. I és que assenyala que just aquesta setmana Solà havia de participar en el programa de Telecinco ¿Quién es mi padre?. “Ell va dir que havia notat que, des que havia tornat de Madrid de fer les entrevistes prèvies per al programa, un cotxe el seguia i també que el vigilaven”, continuen relatant familiars i amics, que avui han donat el seu últim adeu al veí, conegut popularment com El Monarca de la Bisbal, entre rumors i sospites sobre la seva mort.  

“Te n’has assabentat, no, del Monarca?”; “No, quina n'ha fet, ara?”; “S’ha mort!”, comentaven la Pilar i el Pep al creuar-se enmig del carrer. A la Bisbal d’Empordà avui no es parlava d’un altre tema. El veí del poble Albert Solà, que assegurava que era un fill bord de Joan Carles I, rei emèrit d’Espanya, va morir ahir a la nit. Era al bar Pa i Trago del poble baix-empordanès quan, per causes que es desconeixen, va caure a terra. Els treballadors van trucar als serveis d’emergències, però ja no es va poder fer res per salvar-li la vida. “El vaig agafar en braços, va exhalar dues vegades i es va començar a posar morat. Crec que va ser un atac de cor, perquè el meu pare, que també en va tenir un, va morir igual”, explicava el Toni, un bisbalenc que just ahir era al bar quan Solà va morir sobtadament.

Les tempestes s’han acarnissat els últims dies amb el territori català. Especialment, el dia 31 d'agost a la Bisbal d’Empordà, on una pedregada mai vista va endur-se la vida d’una bebè, però també va destrossar teulades, mobiliari i molts cotxes. Passat l’impacte d’aquest fenomen meteorològic inèdit, toca consultar si tenim alguna cobertura per fer front a les despeses causades pels danys.

És excepcional la forta pedregada que va caure ahir a la Bisbal d’Empordà?

La pedregada històrica que va caure dimarts al vespre al Baix Empordà ha causat una víctima mortal, una nena de 20 mesos que va rebre l'impacte d'una pedra, i 67 persones més van haver de ser ateses per contusions i alguna fractura, segons el balanç que han fet avui el Govern, els ajuntaments i les policies locals. Hi va haver 35 derivacions a l'Hospital de Palamós i tots els pacients ja han rebut l'alta, inclosa la dona que va arribar ferida amb la nena que finalment va morir. La resta dels ferits van ser atesos al CAP de la Bisbal d'Empordà, la localitat més afectada per la pitjor pedregada en vint anys a Catalunya.

"Som una població de 10.000 habitants i tenim un club amb 1.500 socis. És un petit miracle tenir un torneig d'aquesta mida", explica Xavier Ponsatí, el director del Club de Tennis La Bisbal, a la Bisbal d'Empordà. Els darrers anys, el tenis femení ha afegit una cita al calendari al Baix Empordà, amb un torneig jove però que no deixa de créixer. "La idea neix ara fa set anys per celebrar els 30 anys del nostre club. Es van organitzar 30 actes i un d'ells era el torneig. Vam viatjar per tot l'Estat per aprendre i ens va aportar una energia tan positiva que cada cop en volem més", afegeix. Sobre la terra batuda de les pistes de l'Empordà, terra que arriba especialment des de França, han passat més de 25 jugadores que han arribat a estar entre les 30 millors del món, una de les quals, esclar, l'empordanesa Paula Badosa. Quan falten pocs dies per a l'inici de Roland Garros, moltes jugadores han escollit el torneig de la Bisbal per preparar-se per a la cita francesa, aprofitant detalls com que es fan servir exactament les mateixes pilotes que en el torneig parisenc.

La Bisbal d'Empordà s'ha omplert d'editorials independents en la 3a edició de la fira Indilletres. Es tracta de la primera fira de llibres que se celebra després del confinament i compta amb una trentena d'actes que la pluja ha obligat a desplaçar al pavelló municipal.