Quan el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va descartar la candidatura conjunta de Catalunya i l'Aragó per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, el Govern va explicar que seguia "treballant per una candidatura quan sigui possible", en paraules de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. L'executiu va formalitzar la seva candidatura en solitari el juliol del 2022, però des de llavors, el tema ha quedat paralitzat i l'executiu no ha rebut cap feedback del COE. Ara bé, fonts governamentals consultades admeten que tampoc no han insistit en promoure la candidatura per a futures convocatòries. Tip d'esperar la candidatura dels Pirineus, el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha tirat pel dret i de cara a l'any 2030 treballa amb la idea d'uns Jocs als Alps francesos, i pel que fa al 2034, el destí seria Salt Lake City, als Estats Units. Per al 2038, s'estudia el retorn als Alps, en aquest cas a Suïssa. Segons les fonts de l'executiu català, el Govern tampoc té previst aixecar el dit per a noves cites ni tampoc espera "rebre cap proposta" del COE.

Tot apunta que el Pirineu, Barcelona i Catalunya veuran avortada la possibilitat de guanyar la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2030. Molt haurien de canviar les coses perquè no fos així.

La Generalitat, el Comitè Olímpic Espanyol i, fins i tot, la Moncloa (tot i que mai en públic) assenyalen el president de l'Aragó, Javier Lambán, com el màxim responsable del fracàs de la candidatura olímpica per als Jocs d'Hivern del 2030. Però Lambán no està disposat a deixar les crítiques sense resposta i intenta imposar un relat contrari al que defensen tots els altres actors implicats en la negociació. "Per defensar l'interès de l'Aragó, estic rebent una allau d'insults i desqualificacions del president del COE i de l'independentisme", ha piulat aquest dimecres al matí, l'endemà que Alejandro Blanco posés punt final a la candidatura conjunta. Però no s'ha limitat a això i ha arribat a defensar la tesi completament oposada a la de la resta: "El cert és que el govern de l'Aragó és l'únic que va buscar un acord fins a l'últim moment i ho seguirà fent de cara al 2034".

Avui hi ha dos temes greus; vells, però greus. Els Jocs del 2030 i el ministre Fernández Díaz dirigint personalment la policia patriòtica espanyola contra Jordi Pujol i el Procés.

Els prego que em disculpin l’autoreferència: el passat 15 de febrer vaig publicar aquí mateix un article (titulat "El moment de deixar-ho córrer") en què, prenent com a excusa irònica la intromissió de Societat Civil Catalana (intromissió, perquè ¿quants vots té SCC?, ¿a qui representa?) en el debat sobre els Jocs Olímpics d’Hivern de 2030, creia arribada l’hora d’abandonar definitivament un projecte tan problemàtic des del punt de vista climàtic, mediambiental, polític, territorial, etcètera.

El 13 de novembre del 2021, el Consell General d'Aran va organitzar una trobada amb presència del Comitè Olímpic Espanyol per donar un impuls als Jocs d'Hivern del 2030. Hi van acudir bona part dels càrrecs locals del Pirineu, a qui només d'arribar se'ls va oferir firmar un manifest a favor dels Jocs. Sorpresos, van descobrir que en el document apareixia amb el títol Barcelona-Pirineus-Saragossa. Llavors encara no sabien que en l’equació també hi entrava l’Aragó i es pensaven que la candidatura només seria catalana. Aquesta anècdota evidencia que no ha sigut mai fàcil integrar els dos territoris en el projecte, que finalment ha descarrilat. Un naufragi que es pot resumir en deu moments.

Tot apunta que Alejandro Blanco (Ourense, 1950) es decantarà per no postular-se per als Jocs d’Hivern del 2030 per la manca d’acord entre Catalunya i l’Aragó, però pel camí haurà exhibit públicament el seu suport a la Generalitat i les crítiques a Javier Lambán en el tèrbol procés de negociació de la candidatura olímpica. I això que fonts esportives catalanes no s’amaguen de subratllar el seu “espanyolisme”, condició que no li ha impedit donar suport a reivindicacions de l’esport català en alguna altra ocasió. El 2015 va fer costat a la protesta que una immensa majoria de clubs van impulsar contra el govern espanyol –van ensenyar-li una targeta vermella en un acte a l’Estació del Nord de Barcelona per denunciar greuge–, però perquè estava enemistat amb el llavors secretari d’estat per a l’Esport, Miguel Cardenal. Des de llavors les relacions són bones, tot i que abans Blanco havia estat “l’enemic a batre”, diuen fonts consultades, quan Catalunya volia un comitè olímpic d’igual a igual amb l’espanyol.

Amb molt de retard sobre l'horari previst, aquesta setmana es decidirà què passa amb la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, una iniciativa catalana que finalment sembla que embarrancarà abans d'hora. Tot apunta que al final la interferència del president aragonès, Javier Lambán, haurà estat decisiva per frustrar el projecte. Lambán ha pressionat fins a l'extenuació per tenir un paper paritari en la candidatura, una possibilitat que ha topat tant amb la realitat de les instal·lacions insuficients de l'Aragó com amb les exigències del mateix Comitè Olímpic Internacional (COI), que en tot moment ha donat prioritat a la marca Barcelona i, per tant, al Pirineu català. L'aposta catalana sempre ha estat, des del principi, comptar amb l'Aragó (i també amb Sarajevo), però no a qualsevol preu. En el seu paper de mediador, el Comitè Olímpic Espanyol (COE), davant la intransigència de Lambán, ha arribat a donar a entendre que en última instància es decantaria per presentar la candidatura catalana en solitari, una possibilitat, però, que s'ha anat desinflant a causa del cost polític que la Moncloa no està disposada a assumir: uns Jocs només catalans sembla que no són païbles per a l'opinió pública espanyola. Haurà primat la política per damunt de l'esport; la política en el pitjor sentit de la paraula, esclar.

¿Candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern 2030 o 2034? Fins ara, tots els actors, sobretot la Generalitat, el govern aragonès i el Comitè Olímpic Espanyol (COE), treballaven amb l'objectiu d'aspirar a ser la seu dels Jocs del 2030, però les reticències amb l'Aragó –que ja han provocat que el govern català posposi la consulta sobre la candidatura– estan superant els terminis previstos. Tant és així que aquest divendres el COE ha obert per primer cop la porta a passar els Jocs al 2034. Ho ha dit el seu president, Alejandro Blanco, que ha avisat que si no s'aconsegueix abans de l'abril o el maig del 2023 –quan s'acaba la convocatòria– un projecte "presentable", s'haurà d'anar al 2034. "Si no, anirem a la següent candidatura", ha advertit Blanco en una entrevista a Catalunya Ràdio. La resposta del Govern ha sigut immediata i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha afirmat que no es plantegen "cap altre escenari" que no sigui el del 2030: "Hi podem arribar", ha dit la consellera. Tot plegat dos dies després que el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach, passés per Madrid.

Després la polèmica de la setmana passada per la plantada del president Javier Lambán, aquest dilluns els Jocs d'Olímpics d'Hivern han tornat a marcar l'agenda de la Generalitat al més alt nivell. Aquesta vegada sense sobresalts i sense el president de l'Aragó involucrat. El president del Govern, Pere Aragonès, i el del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, s'han reunit al Palau de la Generalitat per parlar de la candidatura olímpica. Una cita, avançada per Efe i que ha pogut confirmar l'ARA, que ha durat trenta minuts i que les dues parts han qualificat de positiva.

Malgrat que aquest dijous el Comitè Olímpic Internacional i el Comitè Olímpic Espanyol van celebrar que Espanya havia accedit a atorgar als esportistes de Kosovo el corresponent visat i que se’ls autoritzarà a utilitzar els seus símbols nacionals, l’himne i la bandera en territori espanyol, el govern espanyol ha mogut fitxa i ha puntualitzat que "no ha fet cap canvi" en la seva posició sobre la participació dels esportistes kosovars en competicions olímpiques a Espanya i que "sempre" ha concedit visats quan han estat sol·licitats.

La comissió Dona i Esport del Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha inclòs l'assetjament sexual en l'àmbit de l'esport entre els temes que s'abordaran en el proper cicle olímpic, després de tancar aquest dimarts les reunions corresponents.

L’alcalde de Tarragona i president del Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis que la ciutat ha d’organitzar el mes de juliol del 2017, Josep Fèlix Ballesteros, ha sortit al pas de les declaracions del secretari general del Comitè Olímpic Espanyol, Víctor Sánchez, que va disparar les alarmes alertant que Tarragona 2017 tenia "dificultats econòmiques", que la situació era "seriosa i greu i amenaça la celebració dels Jocs", i que l’organisme prendria "decisions immediates si era necessari". Ballesteros, però, ha assegurat, un cop més, que els Jocs no estan en perill.

El Comitè Olímpic Espanyol ha celebrat el seu centenari amb una gala presidida pel príncep d'Astúries i amb la presència del president del Comitè Olímpic Internacional, Jacques Rogge. Durant la gala s'ha volgut homenejar als esportistes espanyols que han aconseguit alguna medalla olímpica com ara: David Cal, Joan Llaneras, Gervasio Deferr, Mireia Belmonte, Isabel Fernández, Fermín Cacho, Gemma Mengual, Theresa Zabell, i components dels equips llorejats de bàsquet, handbol, waterpolo, futbol i hoquei.

El pivot català ha explicat les seves sensacions després de confirmar-se que serà l'abanderat d'Espanya als Jocs Olímpics de Londres 2012. Gasol reconeix que "serà un honor" i que tindrà present a Rafa Nadal durant la cerimònia

Ja és oficial. Pau Gasol serà l'abanderat d'Espanya als Jocs Olímpics de Londres. El pivot català de Los Angeles Lakers substituirà Rafa Nadal, que per culpa d'una lesió no podrà ser als Jocs i ha renunciat a ser l'abanderat. En les darreres hores s'havia especulat amb la seva elecció i ara ja és un fet.

La pàgina web del Comitè Olímpic Espanyol ha col·locat Madrid a la llista de ciutats organitzadores, tot i que la decisió definitiva no es coneixerà fins al 2013. La web del COE ha inserit la capital espanyola com a seu després de Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016 a la relació d'edicions dels Jocs Olímpics, però la candidatura madrilenya encara haurà de superar la competència de Tòquio i Istanbul, si vol allotjar la cita olímpica del 2020.