Joan Laporta va parlar per primera vegada de l'exili a Montjuïc durant la campanya electoral del 2021. L'aleshores candidat ja renegava del projecte de remodelació que estava a punt d'heretar de la junta de Josep Maria Bartomeu i deixava caure que el retocaria de dalt a baix. Jugar una temporada a un estadi –inicialment només era una– formava part del seu full de ruta. Però el que no es podia imaginar és que aquella proposta acabaria sent un niu de problemes i conflictes. Cinc anys després, i un cop acabada la primera fase de la reforma del Camp Nou, el president electe tem haver de tornar al Lluís Companys de manera temporal mentre es faci la coberta de l'estadi. "Esgotarà totes les alternatives possibles", sostenen des del club. Per què?

La transcendència del partit Catalunya-Palestina de dimarts que ve, cridat a convertir-se en un clam contra el genocidi a Gaza, s'explica també amb un fil històric que l'uneix a l'Olimpíada Popular del 1936. L'esperit d'aquells jocs antifeixistes, que van quedar frustrats per l'esclat de la Guerra Civil, ressonarà al mateix escenari on s'havia de jugar la competició: l'Estadi Olímpic de Montjuïc. I el paral·lelisme entre les dues iniciatives prendrà forma, també, fora del terreny de joc: una de les colles de cultura popular que participaran en la prèvia del partit, la Joves Xiquets de Valls, culminarà simbòlicament l'actuació que fa gairebé noranta anys les bombes van aturar. A més, ho farà amb un casteller palestí.

És oficial: Oques Grasses farà història de la música en català reunint 220.000 persones en quatre concerts els dies 5, 7, 9 i 10 d'octubre del 2026 a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Aquest dilluns han exhaurit en qüestió d'una hora les entrades dels dos concerts que divendres van afegir a la llista. El primer concert anunciat, que serà el definitiu després de deu anys de trajectòria, va fer sold out en 21 minuts. El segon, en 19 minuts.

La campanya de mobilització global ACT x Palestine ha cridat l'atenció aquest diumenge sobre el fet que encara no s'hagin posat a la venda les entrades del partit Catalunya-Palestina, previst per al 18 de novembre, i que les institucions no l'estiguin promocionant. "Només cal comparar-ho amb el País Basc - Palestina", que es jugarà tres dies abans a San Mamés, "pel qual es van vendre 35.000 entrades el primer dia que van sortir a la venda", diu a l'ARA Luca Gervasoni, portaveu d'ACT x Palestine. "Allà les administracions i les institucions treballen plegades perquè el partit sigui un èxit. En canvi, a Catalunya hi ha un entramat d'entitats que estan dificultant la celebració del partit a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, i no volem assenyalar-ne cap en particular perquè desconeixem quina és la culpable", afegeix.

El mes de maig, després d'acabar-se la temporada de Lliga, els operaris de Barcelona de Serveis Municipals (BSM) havien d'habilitar l'Estadi Olímpic per organitzar-hi els concerts de l'estiu. El que no sabien era si el Barça hi tornaria o no. Davant del dubte, van decidir tocar ben poca cosa, llevat de la gespa, que el club va decidir emportar-se al viver. A finals de juliol a BSM van saber que el Barça i l'Ajuntament havien acordat la reobertura del Camp Nou per fases. En aquell moment tothom va donar per fet que l'estada blaugrana s'havia acabat. Però els endarreriments en les obres van frenar el retorn al barri de les Corts, així que el Barça no va tenir més remei que tornar a utilitzar Montjuïc. En només una setmana el club es va gastar 1,2 milions d'euros per deixar-ho tot a punt per al futbol.

Ja fa temps que els gots reutilitzables van començar a aparèixer als festivals i les festes majors de casa nostra. El model s'ha anat estenent amb sistemes com fer pagar un dipòsit al consumidor perquè retorni el got al final de l'esdeveniment o amb tokens que t'has d'esforçar a no perdre al llarg d'una nit de festa imprevisible per recuperar el teu euro. Així i tot, sovint s'acusa aquestes fórmules de caure en el blanqueig ecologista (greenwashing, en anglès), ja que és molt habitual que el mateix organitzador no compti amb una logística adequada per fer-ho fàcil i el client desisteixi davant les llargues cues.

Que Lamine Yamal demani l'alè de l'afició del Barça durant un partit és habitual. Ho acostuma a fer després de les seves jugades individuals, que provoquen que el públic s'aixequi de la cadira. Que ho faci Eric Garcia, amb cara de patiment, quan l'equip rival colla el Barça és més estrany. Aquesta última situació va passar dimecres quan el Paris Saint-Germain rondava l'1-2 que finalment va acabar arribant.

Semblava el Piromusical de la Mercè, però era el final del concert de Post Malone a l'Estadi Olímpic Lluís Companys: focs d'artifici disparats al cel de Montjuïc mentre el cantant nord-americà allargava Congratulations i rebia una onada d'entusiasme del públic. Satisfacció, doncs, després d'una hora i tres quarts d'actuació en què Austin Richard Post, de 30 anys, va confirmar el pes del country en la seva proposta, sobretot arran del disc F-1 Trillion (2024), tot i que sempre ha estat més o menys present en algunes cançons. "Del pare em venen el rap i el mètal, i de la mare, el country", explicava fa uns anys aquest artista nascut a l'estat de Nova York, criat a Dallas i resident a Utah.

L'espectacle encara no ha començat, però el públic fa estona que ho està donant tot cantant les cançons que sonen a través de l'equip de so. Les segueixen mentre empunyen un gran martell rosa i negre de plàstic que s'il·lumina amb el moviment –un dels gadgets del marxandatge més exitosos de la nit– mentre que a la pantalla es projecten imatges de la Jisoo, la Jennie, la Rosé i la Lisa, les integrants de Blackpink, la banda coreana del moment que ha actuat aquest dissabte 9 d'agost a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona.

[Les fotografies d'aquesta crònica les ha facilitat la promotora Live Nation. Són d'un concert de la gira de Kendrick Lamar i SZA, però no del de Barcelona perquè els artistes no hi van acreditar fotoperiodistes.]

Se'l considera un dels millors rapers de la seva generació, i així es podrà constatar el dimecres 30 de juliol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. N'hi ha que l'enlairen fins al millor de tots els temps. S'explica per la qualitat i la consistència artística dels seus discos, que van més enllà de les convencions del hip-hop. Les lletres, l'experimentació musical i la crítica social han convertit el californià Kendrick Lamar (Compton, 1987) en una figura capaç de generar impacte social i cultural. El validen una llarga llista de reconeixements, entre els quals destaquen una vintena de premis Grammy, i el Pulitzer pel disc DAMN el 2018 (és l'únic artista de hip-hop que ha aconseguit aquest reconeixement).

Passen vint minuts de les vuit del vespre i un so sortit com de les entranyes fa tremolar l'estadi. A pista tot són pantalletes de telèfons il·luminades i un concurs de crits per cantar a ple pulmó 6 de febrero, la cançó que obre l'últim disc d'Aitana i que la cantant ha escollit per encetar el concert de l'Estadi Olímpic Lluís Companys. El públic, 50.000 persones, es converteixen en un animal enèrgic que no s'aturarà fins que l'obliguin a fer-ho. La diva del pop s'estrena amb totes les entrades venudes i una militància uniformada de blaus i blancs, els mateixos colors que ha escollit per il·lustrar la seva nova era, la del quart àlbum d'estudi: Cuarto azul (2025, Universal Music).

Lady Gaga va vendre aquest dijous, en menys de quatre hores, totes les entrades per als tres concerts que oferirà a Barcelona a l'octubre, les úniques dades de la seva gira The Mayhem Ball a Espanya. De les 12 del migdia a les 4 de la tarda es van exhaurir les 54.000 entrades disponibles per al Palau Sant Jordi de Barcelona, segons la promotora Live Nation. L'àlbum Mayhem, des del seu llançament, ha tingut un èxit automàtic de crítica i públic, i va debutar en el primer lloc del Billboard 200.

L'octubre del 2023, Joan Laporta acollia a la llotja de l'Estadi Olímpic Lluís Companys Mick Jagger i Ron Wood, membres dels Rolling Stones. El Barça rebia el Reial Madrid a Montjuïc en un partit que acabaria malament, amb Jude Bellingham marcant dos gols i l'equip blaugrana jugant amb la famosa llengua dels Stones al pit. Dos anys després, el camí del Barça es torna a trobar amb el del grup britànic. La directiva de Laporta, que ha vist com les possibilitats de tornar aquesta primavera al Camp Nou es compliquen cada dia que passa, podrà acabar la temporada a l'Estadi Olímpic perquè la gira prevista per Jagger i companyia finalment no es farà.

"Heu parlat d'anar a Montjuïc com si fos anar a Sibèria". Aquesta frase la va dir un directiu del Barça fa un any mal comptat per protestar per les baixes dades d'assistència al Lluís Companys. El futbol no era per tirar coets i l'ambient era més aviat gèlid. Però la culpa era dels mitjans, per haver fet mala premsa de l'estadi. Que si hi feia fred, que si era lluny o que si un camp amb pista d'atletisme no pot ser mai un bon lloc per veure-hi futbol. L'exili temporal, mentre el Camp Nou estava en obres, es feia més feixuc del que molts havien imaginat. Menys escalf per als jugadors i menys diners a la taquilla, que se'n va ressentir, i molt. Entre la davallada d'ingressos i les entrades que van quedar per vendre es van facturar 100 milions menys respecte al curs anterior. Tot un mar de problemes en un club que, des de la pandèmia, viu al límit de la tresoreria.

"Els experiments, amb gasosa", deia Jose Muñoz fa uns dies a l’ARA. Tant ell com el seu germà David, els Estopa, explicaven que necessitaven tocar de peus a terra, i que aquest terra fos sòlid, conegut, familiar, i encara més davant del repte de tocar per primera vegada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys amb les entrades exhaurides: 60.000 persones que han pagat 45,71, 55,10, 61,71 o 72,71 euros. Preus populars comparats amb el que s’està pagant ara com ara en grans recintes. El concert d’ahir a Barcelona culminava la primera part de la gira amb què celebren el 25è aniversari de la publicació del primer disc, Estopa (1999), i el repertori triat s’adiu amb aquesta necessitat de saber-se en un lloc segur.

60.000 persones esperen que comenci el concert d'Estopa, aquest dimecres a l'Estadi Olímpic Lluís Companys a les 21 h. És el cim d'una gira multitudinària que celebra el 25è aniversari del primer àlbum dels germans David i Jose Muñoz, Estopa (1999), i alhora la publicació del disc Estopía (Sony, 2024). El Jose atén l'ARA per telèfon 48 hores abans del concert a Barcelona.

Ha passat gairebé un any des que la Fiscalia de Berlín va arxivar el cas contra el cantant del grup Rammstein, Till Lindemann, que era investigat per abusos sexuals. Diverses fans n’havien parlat, dels abusos, a les xarxes socials, però la Fiscalia, que va actuar d’ofici perquè cap dona no havia presentat denúncia, va considerar que “l'avaluació de les proves disponibles i l’escolta dels testimonis no permetien establir que l’acusat hagi tingut relacions sexuals no consentides amb dones”. El rebombori de fa un any no ha afectat el poder de convocatòria del grup alemany, que aquest dimarts ha actuat a l’Estadi Olímpic Lluís Companys amb les 52.000 entrades exhaurides (els preus: de 62 a 150 euros).

Veure el Barça jugant a Montjuïc era necessari. No quedaven gaires opcions més. El Barça no va poder (o no va saber) aprofitar la pandèmia per guanyar temps jugant a porta tancada a l'estadi Johan Cruyff, com sí que va fer el Madrid. En aquells temps de Bartomeu, el Barça va seguir jugant en un Camp Nou buit que feia por, amb els crits dels jugadors ressonant pels vells murs, espantant els ocells que hi fan niu. No, el Barça ja tenia més deutes que somnis, llavors. I la següent directiva, encarregada de renovar l'estadi, ha estat qui ha pujat en penitència a Montjuïc. No és culpa seva, que la situació heretada fos un desastre. Sí que és cosa seva no haver-ho gestionat bé i haver castigat la moral dels fidels que fan un acte de fe i enfilen les rampes de Montjuïc cada setmana.

Als que neguen que el futbol sigui una religió, aquest article els ajudarà a recuperar la fe. Han estat setmanes de pregàries en forma de correus electrònics i trucades a l’Oficina d’Atenció al Barcelonista. Jornades de penitència en seients d’infaust confort a Montjuïc. Al final la insistència ha tingut efecte i la Mare de Déu de les Assignacions ha fet cas als feligresos que van encendre tants ciris com renecs deixaven anar veient partits del Barça. Contra el Nàpols, malgrat les entrades VIP i els seients reservats per als italians, aquells centenars d'abonats que sempre protestaven per la cadira que els tocava, veuran el futbol amb localitats de bona visibilitat.