El pianista, clavicembalista i director Dani Espasa (la Canonja, 1974) és un dels músics més savis i prolífics de Catalunya. El 2005 va fundar l'orquestra Vespres d’Arnadí, un conjunt de músics de primeríssim nivell dedicat a la interpretació de peces del Barroc amb instruments i criteris històrics, que no para d'actuar en els teatres i auditoris de casa nostra. Els últims anys, la formació ha dut a terme una feina ingent d'exhumació d’obres perdudes de música antiga, algunes de compositors catalans, com Domènec Tarradellas i Carles Baguer. Ara són la formació resident del Festival de Peralada i aquest Dijous Sant, 2 d'abril, inauguren l'edició de Pasqua amb una versió d'Il Cristo condannato, d’Antonio Caldara, composta el 1717 i inèdita en temps moderns. L’obra reviurà a l’església del Carme sota el mestratge d'Espasa, amb Montserrat Seró i Josep-Ramon Olivé entre els solistes, i la participació del Cor Francesc Valls.

Sònia Iontxeva és una de les veus habituals al Festival de Peralada i aquest divendres hi va tornar per presentar el seu últim treball discogràfic, George, un homenatge a l’escriptora George Sand. Al recital que clausurava la 39a edició del festival, la soprano búlgara anava acompanyada per la pianista Olga Zado, la mezzosoprano Ekaterine Buachidze i la violinista catalana Sara Balasch, quatre dones que van emular les vetllades musicals i poètiques que reunien intel·lectuals de finals del segle XIX a París, com els músics Chopin i Liszt i els poetes Alfred de Musset i Pauline Viardot. L'espectacle, dramatitzat, va combinar música, poesia i la lectura de cartes i fragments literaris de George Sand per part de la soprano.

Nit memorable al Festival de Pasqua de Peralada, l’endemà del concert inaugural, amb l’estrena absoluta dels Responsoris de Setmana Santa de Bernat Vivancos: una peça per a cor a cappella, escrita a sis veus, que revisita des del present la tradició cristiana de les Lliçons de Tenebres, típiques del Renaixement.

El Festival de Peralada és una de les institucions que aposta de manera més decidida per l'estrena de noves peces musicals de creació catalana. En l'edició de Pasqua d'aquest any, que se celebra del 17 al 20 d'abril, el compositor Bernat Vivancos (Barcelona, 1973) hi presenta l'obra d'encàrrec Responsoria Hebdomadae Sanctae: una revisió contemporània de les lliçons de tenebra de Setmana Santa, escrita per a cor a cappella, que pretén aportar noves sonoritats a l'espiritualitat original de la litúrgia cristiana. Vivancos és un dels compositors catalans més prolífics del segle XXI, hereu de la tradició musical de l'escolania de Montserrat, format a Barcelona, París i Oslo, amb un estil compositiu propi, eminentment contemporani però alhora eclèctic i atemporal.

El quartet de saxofons Kebyart Ensemble va demostrar aquest diumenge que els sons barrocs poden arribar amb tota la seva nitidesa i emoció en la seva actuació combinada a l’església del Carme i a tocar del Celler de Peralada. Format per Robert Seara (saxo tenor), Pere Méndez (saxo soprano), Víctor Serra (saxo alt) i Daniel Miguel (saxo baríton), el Kebyart, un dels grups més innovadors del panorama musical internacional, va oferir un concert ple de referents francesos, de Rameau a Ravel, passant per la música contemporània de Widmann.

Qui és la compositora de l'estrena operística d'aquest estiu al Festival de Peralada? Fins i tot en un terreny tan musicalment exigent i tan poc donat al risc com en l'òpera, de vegades hi pot haver sorpreses. I a risc que sembli un mite extret de la biografia de Bill Gates o Steve Jobs, el cert és que la història d'Helena Cánovas va començar en un garatge.

La cap de cartell del concert era Sonya Yoncheva, però el gran triomfador de la vetllada va ser Ismael Jordi. El recital Pasión va tenir lloc a l’església del Carme, amb un programa de sarsuela i romances espanyoles, un repertori que no és habitual en grans estrelles internacionals de l’òpera. Però Sonya Yoncheva és molt passional –ho transmet en totes les actuacions– i amant de la llengua i la cultura espanyoles, així que es va llençar a aquest repertori amb l’ímpetu dels aplaudiments rebuts al Teatre de la Sarsuela quan el va presentar fa dos anys. Pel que fa a Ismael Jordi, el fet de ser de Jerez de la Frontera li jugava a favor, al costat de la seva elegància, la musicalitat, els aguts i l'entrega habituals.

Joves, vitals, energètics i amb una tècnica extraordinària. Així són els onze ballarins cubans de la companyia Acosta Danza que aquest divendres van presentar a l’espai Mirador del Festival de Peralada l’espectacle Folclor, tres coreografies contemporànies que s’inspiren en diferents aspectes de la cultura cubana.

Joan Magrané (Reus, 1988) és un dels compositors catalans amb més presència i projecció en el panorama nacional de la música clàssica. Hereu de les dissonàncies trencadores del segle XX, ferm defensor de la singularitat musical catalana i amant de la tradició clàssica, ha escrit una vintena d'obres que s'obren pas en les programacions dels principals teatres i auditoris del país, com l'òpera Diàlegs de Tirant i Carmesina, estrenada al Festival de Peralada el 2019. Ara, també per encàrrec del festival alt-empordanès, el compositor reusenc estrena una nova peça: Tenebrae Responsoria, que es presentarà en l'edició de Pasqua, a l'Església del Carme, el divendres 29 de març, abans de la mitjanit. Es tracta d'una peça per a veu i conjunt de cambra que, des de la mirada contemporània, revisa les lliçons de tenebres de Divendres Sant que van fer cèlebres autors canònics com Tomás Luis de Victoria i François Couperin. L'estrena comptarà amb els músics de la Gio Symphonia, la direcció de Francesc Prat, i la presència del violoncel·lista Pau Codina i la soprano Maria Hinojosa com a solistes.

La 37a edició del Festival de Peralada ha acabat amb una gala lírica feliç i espectacular protagonitzada per Serena Sáenz i Jonah Hoskins, dos talents joveníssims amb uns dots vocals admirables i realment prometedors. Van oferir, de memòria i acompanyats pel pianista Maciej Pikulski, un repertori atrevit, ple de reptes i desafiaments sense treva, que combinava àries d'òpera amb romances de sarsuela.

En aquesta edició del Festival de Peralada sense grans produccions a l’escenari dels jardins, que està tancat per obres de reforma, l'única òpera del cartell és The telephone, or l’amour à trois, de Gian Carlo Menotti. L'obra, escrita el 1947 i organitzada en un sol acte de 30 minuts de durada, narra de manera visionària com l'addicció al telèfon desencadena en una crisi de parella irremeiable. La música, d'harmonia tonal, juga amb l'ús de leitmotivs i el recurs de sons onomatopeics, alhora que dibuixa melodies lluminoses i sofisticades, entre el cant musical i la coloratura belcantista, sobre una orquestració lleugera i individualitzada.

El Festival de Peralada sempre ha tingut l’encert de programar nous valors a l’alça que, amb els anys, s’han situat en la cúspide de l’òpera internacional. Aquest any, les apostes han anat més dirigides al públic neòfit que a l'especialitzat, com va demostrar en la inauguració Freddie de Tommaso i aquest dijous Jonathan Tetelman.

Jordi Savall va tornar al Festival de Peralada, on feia vint anys que no actuava, i ho va fer en una església del Carme plena de fidels seguidors. Acompanyat per sis músics de Le Concert des Nations, Savall va dedicar el concert a la música barroca francesa, composicions no gaire conegudes actualment, però que en el seu moment van conformar un estil seguit a tot Europa.

El compositor Hèctor Parra i la soprano Diana Damrau van ser els protagonistes d'una jornada intensa a Peralada. A la tarda, al claustre de Sant Domènec, el compositor català i la pianista Imma Santacreu ens oferien una aproximació a l'obra de Parra que el mateix compositor anava introduint, des de peces curtes inspirades en les Constel·lacions de Joan Miró a la seva celebrada òpera Les Bienveillantes o a la recent Orgia, que s'estrenarà l'abril vinent al Liceu.

Freddie de Tommaso va inaugurar ahir la 37a edició del Festival de Peralada, una edició que enguany no compta amb grans espectacles, ja que l’escenari principal està de reformes. Així, el concert del jove tenor anglo-italià va tenir lloc a l’església del Carme, indret que durant vuit dies acollirà les actuacions líriques d’aquest estiu.

No gaires músics poden dir que han tocat amb Carles Benavent, Dr. John i Wynton Marsalis. O que han estat a casa de George Coleman. El saxofonista i clarinetista Lluc Casares (Barcelona, 1990) té una trajectòria impecable, que l’ha fet coincidir amb grans bèsties del jazz d’arreu del món. Després d’estudiar a la Juilliard School de Nova York i al Conservatori d’Amsterdam, Casares va tornar fa uns anys a Barcelona i s’ha involucrat activament en l’escena catalana, amb discos propis com Ride (2023) i iniciatives col·lectives com The Changes, una discogràfica autogestionada que reivindica l’escena de jazz local. Un dels projectes més ambiciosos que té entre mans és la Barcelona Art Orchestra, que dirigeix juntament amb Lluís Vidal, Néstor Giménez i Joan Vidal. Enguany han rebut el Premi Alícia a la Composició de l’Acadèmia Catalana de la Música per Ragtime stories (UnderPool, 2022), el primer disc de la formació. El diumenge 30 de juliol la Barcelona Art Orchestra actuarà al Festival de la Porta Ferrada i farà un homenatge a Música Laietana, un dels moviments culturals catalans més fructífers de finals del segle XX.

La construcció d’un auditori permanent a l’aire lliure és el gran projecte del Festival de Peralada. El propòsit és tenir-lo enllestit l’any que ve. A partir de llavors, l’espai, que també inclourà una sala d’assaig polivalent, podrà acollir programació més enllà de l’estiu. “El nou auditori suposarà un salt endavant en el confort i la qualitat de l’experiència artística”, recorda el director del festival, Oriol Aguilà, en una roda de premsa celebrada a l’Ideal Centre d’Arts Digitals de Barcelona. Mentre no arriba aquest salt, Peralada no s’atura, i del 28 de juliol al 5 d’agost programa una 37a edició més concentrada i amb l’església del Carme com a epicentre. Serà un festival més íntim, però, com sempre, amb la veu com a protagonista: la de cantants com Diana Damrau, Núria Rial, Jonathan Tetelman i Serena Sáenz, entre d’altres. “Hi haurà la fidelitat amb artistes que ja han passat per Peralada, i la descoberta de nous talents”, diu Aguilà.

Assistir a un concert de Josep Carreras és una experiència que transcendeix el fet operístic, i el públic que dimecres es va reunir a l’Auditori del Castell de Peralada ho sabia. El concert va ser un retrobament amb un artista que ha format part de la nostra vida; el públic ha viscut amb ell els èxits de la seva carrera internacional, el sotrac de la leucèmia, els concerts dels Tres Tenors, les nits del Barça i un sentiment de catalanitat compartit.

Tot just uns dies després d’haver triomfat com a Norma al Liceu, Sonya Yoncheva va oferir aquest dimarts un recital a l’església del Carme acompanyada pel pianista Malcolm Martineau, amb cançons líriques del repertori romàntic francès i italià. Aquesta tria, o potser el canvi de registre de Bellini a Duprac, va fer que el recital fos una mica desigual. L'invitation au voyage, d’Henri Duparc, va obrir la vetllada. A la veu, d’una potència extraordinària, li va mancar contenció i refinament, amb un ús excessiu del vibrato, agreujat per la reverberació acústica de l’església, fet que va anar millorant a mesura que desgranava altres cançons de Pauline Viardot i Ernest Chausson. A Depuis qu'une autre a su te plaire de Gaetano Donizetti, Yoncheva va anar trobant una expressió més lírica, amb aguts ben calibrats i pianos i fortes contrastats, però no va ser fins a Les filles de Cadix, de Léo Delibes, cantada amb gràcia i expressivitat, que no va trobar el to que tots esperàvem d’ella, impecable en les agilitats, justa en sensualitat i amb un sobreagut final que va encantar al públic.

El Bayerisches Staatsballett va inaugurar ahir al vespre la 36a edició del Festival Castell de Peralada. Tot i els esforços, sembla que el festival encara es veu afectat pels estralls que la pandèmia i la guerra d'Ucraïna (per la cancel·lació del Ballet Mariïnski) han causat al món de la cultura. Lluny d’aquelles nits inaugurals en què els mons de la política i la cultura se citaven a Peralada per acompanyar un dels festivals amb més prestigi del sud d’Europa, aquest any van ser poques les autoritats que es van deixar veure entre els convidats, a excepció del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i del cap de l'àrea de Música de la Generalitat, Xavier Cester.