“Ja li he dit al físio que tingui preparats uns quants dàtils. Si s’atura el joc, miraré de menjar i beure una mica abans del descans. Si no puc, ja ho faré al vestidor”, explica Yaya Sidibe, futbolista del Badalona, que aquest diumenge juga a les sis de la tarda. Quan comenci l’enfrontament farà gairebé 12 hores que el defensor d’origen malià no ingereix aigua ni aliments: Sidibe és musulmà i –com la gran majoria de futbolistes a Catalunya que són seguidors de l’islam, cas de Lamine Yamal, Omar el Hilali i Azzedine Ounahi– practica el Ramadà, que va començar dimecres. Això vol dir que durant un mes, sagrat per a ells, farà dejuni des de la sortida fins a la posta de sol, que diumenge està prevista a les 18.34 h, i s’aixecarà de matinada per alimentar-se i resar.

Aquest dimecres 18 de febrer el calendari marca una coincidència poc habitual: l’inici simultani de la Quaresma catòlica i del Ramadà musulmà. Aquesta és una coincidència excepcional que respon exclusivament a una qüestió de còmput del calendari. La Quaresma depèn del calendari litúrgic cristià i de la data variable de la Pasqua –que sempre se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena de l'equinocci de primavera, cosa que la fa variable entre el 23 de març i el 25 d'abril, aproximadament–, mentre que el Ramadà és el novè mes del calendari lunar islàmic, basat en l’observació de la lluna nova, i sol tenir una variació respecte al calendari solar d'uns deu o dotze dies cada any, cosa que el fa movible al llarg dels anys. Com que es regeixen per calendaris diferents i avancen a ritmes desiguals, només de manera esporàdica la Quaresma i el Ramadà coincideixen en el calendari gregorià, com passa aquest 2026. Una simultaneïtat que convida a preguntar-se en què s’assemblen i en què es diferencien aquests dos períodes centrals per a les dues grans religions monoteistes.

El tagín és el plat més típic i tradicional de la cuina marroquina. Amb permís, és clar, del cuscús, molt present en la gastronomia d'arreu del Magrib i l'Àfrica del Nord, en països com Egipte, Algèria o Mauritània. El tagín, en canvi, és més exclusiu i identificatiu del Marroc. Es tracta d'una mena de guisat cuit al vapor en una cassola de fang amb tapa cònica, que se sol elaborar només amb verdures, peix o, sobretot, amb carn de vedella, de xai, de pollastre o, fins i tot, de camell. Per descomptat, el millor lloc per tastar aquest plat és viatjant al país d'origen, però, a Catalunya, on viuen més de 200.000 persones d'arrels marroquines, també se'n poden menjar de molt bons. A les comarques gironines, un restaurant autèntic i de referència per provar-ne és La Trobada, regentat per Fatima Zohra, a Crespià (el Pla de l'Estany), una petita localitat de 250 habitants, a la llera del riu Fluvià, entre Banyoles i Olot. La setmana passada, Zohra va guanyar el primer premi en el concurs de Tagín celebrat en el Fòrum Gastronòmic de Girona.

El 30 de març acabarà el novè mes del calendari lunar islàmic. A partir d’aquell dia els musulmans podran tornar a beure, menjar i tenir relacions sexuals durant les hores de sol. S'acabarà el Ramadà, que rememora la revelació del llibre sagrat, l'Alcorà, que Déu va fer al profeta Mahoma al desert, i que va durar un mes. Durant aquest març, més de 600.000 musulmans que viuen a Catalunya, provinents sobretot del Magrib, l'Àfrica subsahariana i el Pakistan, canvien els seus hàbits diaris: matinen més del compte i s'obliguen a fer dejuni i abstinència durant bona part de la jornada.

Dues taules esplèndides ocupen la meitat del menjador. La Sali i la Nadia, que són germanes, han tingut cura de tots els detalls. Avui és el primer dia de Ramadà i, a més, venen dos periodistes a casa. Batut d'alvocat i plàtan, te, la harira (que és una sopa que porta de tot, menys porc, evidentment), dolços, empanades i dàtils, com marca la tradició musulmana. Els fills de la Sali, el Yassin, de vuit anys, i la Rodayna, de deu, es miren la taula com si també haguessin estat tot el dia sense menjar, però ells encara són massa petits per fer el dejuni. "Jo he intentat fer el Ramadà, però he encès la televisió i a tots els canals estaven menjant... i m'ha entrat gana", diu el petit frustrat mentre la família riu.

La setmana que ve comença el Ramadà, el mes que en l’islam els creients han de dejunar durant el dia abstenint-se d’ingerir aliments, beure, fumar i tenir relacions sexuals. Aquest pilar fonamental suposa un trasbals de la vida quotidiana: t’has de llevar abans de l’alba per esmorzar i sovint vas a dormir tard perquè havent dinat amb la posta de sol el sopar per força ha de ser més tard. La gana passada durant el dia porta a preparar i fer àpats copiosos, també per compensar el dèficit calòric de la jornada. És el mes en què més mengen els musulmans, de fet, i la despesa de les famílies en alimentació pot arribar a augmentar entre un 50% i un 100%. O sigui que com a operació biquini no serveix. 

L'inici del Ramadà fluctua cada any perquè el calendari islàmic segueix les fases de la Lluna. Un comitè d'observació de la Lluna a l'Aràbia Saudita és l'encarregat de determinar quan comença el mes sagrat: el primer dia l'endemà de l'observació de la lluna nova. Enguany, a Catalunya, des de les 05.46 h de la matinada de dissabte, els musulmans practicants es mantindran en dejú fins que es pongui el sol, a les 18.50 h. S'acabarà el 30 de març.

Quin trist destí el dels anomenats catalans musulmans o musulmans catalans. En el repartiment de papers de l’auca de l’enlluernadora diversitat postmoderna a nosaltres ens han penjat la llufa de ser els perfectes creients de costums immutables, tancats en una essència religiosa que algú ha decidit que portem inscrita en la sang i els gens. És clar que no se’ns ha adjudicat aquesta tasca humiliant de la mateixa manera que ho han fet sempre els racistes clàssics: negant-nos l’existència o rebaixant explícitament la nostra humanitat. Ja se sap que els multicultis són moralment superiors, els bons de la pel·lícula, oberts, inclusius, tolerants i respectuosos amb els costums dels altres. Passa, però, que els “altres” i les seves característiques peculiars són fruit del seu propi imaginari i sovint els “diversos” reals, els que ara anomenen “racialitzats”, no encaixem en l’esquema preconcebut que han inventat per a nosaltres. La resistència davant d’aquesta construcció és tremendament difícil perquè per canviar les narratives s’ha de tenir poder. 

Per saber quina hora és avui al Líban, el millor és portar un rellotge de polsera analògic, sense haver-li canviat l'hora, i el rellotge digital del telèfon mòbil amb horari d'estiu. D'aquesta manera es podrà saber a quina hora cal estar a la feina, a l'escola o en una reunió, ja que dependrà de si la institució pública, privada o el municipi ha adaptat l'horari d'estiu o segueix la mesura governamental de mantenir l'horari d'hivern.

Avui comença el Ramadà i amb ell els dies de fam i set i molta paciència per als milions de creients a tot el món que el practiquen. Quan jo volia ser una bona musulmana li preguntava al fonamentalista d’ulls ensutjats per què el nostre Déu havia establert aquell costum. Si ho hagués preguntat a alguna de les meves àvies m’hauria dit que perquè Déu ho vol, que el que l’Altíssim dicta s’ha d’acatar i punt, no cal buscar-hi més raons. Com que no era cristiana no m’hauria dit que els designis del Senyor són inescrutables però m’hauria fet callar per voler entendre racionalment la norma que diu que no deixaràs que res penetri en el teu cos des que surt el sol fins que, al vespre, “no es pot distingir un fil blanc d’un fil negre”. El meu islamista de capçalera, però, era membre d’un moviment conscient del funcionament del món que ha sabut encaixar de manera molt hàbil elements teològics en les formes discursives de la modernitat, sobretot si del que es tracta és de mantenir i eixamplar la base de musulmans en el si d’unes societats descregudes com les occidentals. S’utilitza la ciència, la raó i els seus procediments per explicar allò que no té més lògica que la fe cega i la submissió a un ésser superior. Reconeguem-los aquesta astúcia, als islamistes. Per què no es pot beure alcohol? Perquè beure'n ens pot portar a cometre actes terribles, fins i tot (i aquest exemple el repeteixen sovint) allitar-nos amb la pròpia filla. Llei seca per prevenir l’incest, d’acord. Per què no podem tenir relacions amb persones del mateix sexe? Perquè la finalitat del sexe és la reproducció i resulta que els homes amb els homes i les dones amb les dones no poden tenir fills. Per què els homes poden tenir quatre dones i les dones només podem compartir el nostre amb les altres tres? Perquè en el moment de dictar-se aquesta norma molts homes havien mort a les guerres i hi havia més dones que homes. I aquí és certament interessant la flexibilitat dialèctica dels fonamentalistes adaptats que surten del marc religiós i s’introdueixen en l’històric per justificar els seus postulats i, quan cal, tornen al primer. D’aquesta cintura argumental també en podríem dir demagògia.

Segon Ramadà en pandèmia. Si l'any passat la gran celebració islàmica va coincidir amb els mesos durs de confinament i mesquites tancades, aquest dimarts comença el mes de dejú sagrat marcat per les restriccions imposades pel covid, amb toc de queda i grups bombolla, perquè el Govern ha rebutjat les peticions d'entitats islàmiques per poder estar al carrer fins a les 11 de la nit, i no fins a les 10, per permetre l'última oració del dia a l'oratori. "Nosaltres ho entenem. La gent ho ha acceptat bé i no s'ha manifestat en contra d'aquesta decisió", defensa Aicha el Harrak Rabie, secretària de la mesquita de Martorell i que practica la fe musulmana. "La gent té molta por. Estem en pandèmia i les mesquites són un focus de contagi. No hi ha excepcions", sentencia mentre admet que Catalunya és de les comunitats més afectades per les restriccions.

Desenes de persones van trencar el confinament divendres al Vendrell i van baixar al carrer per escoltar la crida a la pregària prèvia a la celebració del Ramadà. La iniciativa, impulsada per l'Associació Cultural de Joves i Esports de Catalunya del Vendrell, pretenia que els feligresos seguissin l'oració des dels balcons. No obstant això, els veïns de la carretera de Valls no ho van complir. Les imatges de la pregària s'han fet virals a les xarxes socials i han generat polèmica per aquest trencament multitudinari del confinament.

A taula hi ha tots els ingredients que no poden faltar per trencar el dejuni del Ramadà: dàtils i llet per començar, la sopa 'harira' de carn i verdura com a plat principal i dos tipus de pa diferents. De postres, una adaptació a la catalana: gaspatxo i síndria. Podria ser el menú d’avui a la nit de qualsevol família de cultura islàmica que celebra el Ramadà a Catalunya, però aquest és el que van menjar dimarts, tots junts, els menors estrangers no acompanyats ('mena') i els extutelats que ja han fet 18 anys i que, actualment, viuen sols als carrers de Barcelona.

El ramadà, un dels cinc pilars de l'Islam, s'ha convertit en un problema en moltes escoles de primària en el moment que hi ha mainada de menys de 12 anys que el practica d'una manera estricta, és a dir, sense menjar ni beure aigua mentre hi ha llum solar.

]]>

Un doblet de Klaas Jan Huntelaar i dos gols més de Daley Blind i del danès Rasmus Kristensen van donar a l’Ajax, aquest diumenge, el divuitè títol de la Copa d’Holanda de la seva història, el primer des del 2010. El 0-4 contra el Willem II va permetre a Erik Ten Hag, el tècnic holandès, reservar jugadors al tram final amb l’enfrontament resolt, quan va fer descansar peces determinants com Dusan Tadic o el futur jugador blaugrana Frenkie de Jong. Aquest títol suposa el primer títol de l’any d’una plantilla jove i talentosa i, al mateix temps, una càrrega d’autoestima extra a tres dies del partit de tornada de la semifinal de la Lliga de Campions contra el Tottenham, en què porten una renda favorable d’un gol del partit d’anada al nou White Hart Lane (0-1).

]]>

Desenes de persones han participat aquest dissabte en un esmorzar popular organitzat per la comunitat musulmana Annour de Ripoll. Tot plegat, per celebrar la fi del Ramadà i la "normalització" de la convivència entre veïns. "La relació abans era bona, i ara també ho és, però actes com aquest serveixen per poder-nos conèixer encara millor", ha assegurat l'alcalde de la localitat, Jordi Munell. A l'esmorzar hi han participat representants i fidels de les dues mesquites. L'Ali Yassine, president de la que comunitat Annour, ha explicat que l'objectiu és fusionar-se. Això sí, ha deixat clar que per fer-ho els cal un espai més gran. "Aquí només hi caben 140 persones, i l'altre local també és petit. Necessitem un lloc gran", ha assenyalat. A més de l'esmorzar també s'han fet visites guiades per la mesquita i s'ha mostrat la cultura musulmana als que s'hi han acostat.

]]>

El dejuni durant el mes del Ramadà és un dels cinc pilars de l'islam. El seu incompliment és un pecat, però en alguns països musulmans, entre ells el Marroc, és a més un delicte penat per la llei. L'article 222 del Codi Penal marroquí castiga amb penes d'entre 1 i 6 mesos de presó, a més d'una multa, "tot individu notòriament conegut per la seva pertinença a l'islam que trenqui de forma ostensible el dejuni en un lloc públic durant el Ramadà". És el que van fer, aquest dilluns, cinc joves, que van acabar detinguts.

]]>

Un atacant suïcida ha matat avui diumenge sis persones en una església de Potiskum, un poble al nord-est de Nigèria que ja ha estat en altres ocasions colpejat per presumptes atacs de Boko Haram. Les víctimes se sumen a 200 més que van morir en atemptats del grup islamista que al mes de març va prometre obediència a l'Estat Islàmic. És el ramadà més sanguinari que es recorda en aquest país africà, la principal economia del continent.

]]>