Comença el Ramadà: així és el mes sagrat dels musulmans

L'inici del Ramadà fluctua cada any perquè el calendari islàmic segueix les fases de la Lluna. Un comitè d'observació de la Lluna a l'Aràbia Saudita és l'encarregat de determinar quan comença el mes sagrat: el primer dia l'endemà de l'observació de la lluna nova. A Catalunya aquest dilluns, des de les 05.37 h de la matinada, els musulmans practicants observen el dejuni fins que es pongui el sol, a les 18.53 h. S'acabarà el 9 d'abril.

Quan comença?

L'inici i el final del Ramadà són determinats per un comitè d'observació de la Lluna a l'Aràbia Saudita. El primer dia comença l'endemà de l'observació de la lluna nova per part de l'esmentat comitè. L'observació pot ser complicada perquè la lluna creixent és més aviat pàl·lida i visible només durant uns vint minuts. Si la Lluna no és visible a ull nu a causa de la boira o els núvols, s'apliquen càlculs per determinar la presència de la Lluna al cel.

Quin és el seu significat?

El Ramadà és un dels dotze mesos del calendari islàmic. També formava part dels antics calendaris àrabs. El nom prové de l'arrel àrab ar-ramad, que significa "calor aclaparadora". Rememora el moment de l'any 610, quan segons la tradició musulmana l'àngel Gabriel es va aparèixer al profeta Mahoma i li va revelar l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic. Es diu que aquesta revelació, Laylat al-Qadr (la Nit del Destí), va tenir lloc durant el Ramadà. Els musulmans dejunen durant aquest mes per commemorar la revelació de l'Alcorà.

L'Alcorà consta de 114 capítols i és considerat pels musulmans com la transcripció de les paraules directes d'Al·là. Els hadits o les històries dels companys que transcrivien els pensaments i les accions del profeta Mahoma completen l'Alcorà. Junts formen els textos sagrats de l'islam.

Què pretén el dejuni?

Durant el Ramadà, els musulmans busquen créixer espiritualment i enfortir la seva relació amb Déu. Durant tot el mes, dejunen i s'abstenen de beure, fumar o de mantenir relacions sexuals entre la sortida i la posta del sol. Ho fan els practicants, però també és habitual que persones no religioses ho segueixin com un costum. El dejuni és obligatori per a tots els musulmans, però hi ha excepcions: els nens i nenes, els malalts, les dones embarassades, els viatgers o la gent gran; durant la menstruació tampoc no s'ha de complir la regla. Els dies de dejuni perduts es poden recuperar durant la resta de l'any, sigui tots alhora o separats.

Durant el Ramadà els àpats es converteixen en un moment de comunitat, quan famílies i amics es reuneixen per compartir el menjar. L'esmorzar abans de l'alba, o suhoor, sol tenir lloc a les 4 de la matinada, abans de la primera oració del dia, el fajr. El sopar, iftar, comença un cop finalitzada la pregària del capvespre, normalment al voltant de les 19.30 h en les nostres latituds. És tradicional trencar el dejuni amb dàtils, que tenen un alt valor calòric i molt de sucre i aigua, emulant la tradició de Mahoma.

L'arabista Dolors Bramon explica: "L’abstenció diürna del Ramadà no pot ser equiparada –ni, per tant, traduïda– al dejuni prescrit per altres religions. Cal notar que es diferencia dels dejunis del judaisme i del cristianisme en el fet que en l’islam no es relaciona ni amb l’aflicció d’ànima ni amb la contrició. Consisteix, bàsicament, en una lluita dels creients per superar-se a si mateixos i en àrab rep el nom de jihad al-nafs, és a dir, «jihad de l’esperit»".

Com s'acaba?

Després de l'últim dia del Ramadà, els musulmans celebren l'Aid al-Fitr, tres dies de celebració durant els quals es reuneixen per pregar, menjar, intercanviar regals i rendir homenatge als seus familiars difunts. És una festa d'agermanament i de recordatori col·lectiu de la universalitat de l’islam i es commemora conjuntament la victòria lliurada per cada fidel contra el propi cos, la joia d’haver vençut els sentits i d’haver aconseguit imitar els àngels, que no tenen passions.