Mar Griera: "L’amenaça més gran per al catolicisme no és l’islam, és el món evangèlic"

Mar Griera (Sabadell, 1978) és catedràtica de sociologia i directora del grup d'investigació ISOR sobre sociologia de la religió.

La religió és compatible amb un món d’avenços científics?

De vegades es presenta com una oposició. Si ets científic no ets religiós i si ets religiós no ets científic. I no és així. 

Com és?

Els més evangèlics dels Estats Units no creuen en la teoria de l’evolució, però sí en els antibiòtics. Els més crítics amb les vacunes es defineixen com a espirituals, però no com a religiosos. Els que qüestionen dades de canvi climàtic són més els evangèlics i no tant els catòlics. 

I els que no creuen en la teoria de l’evolució què creuen? Que vam sortir d’una costella?

Fan teories molt més elaborades. Als Estats Units existeix la teoria del disseny intel·ligent, que ve a dir que alguns elements de la natura són tan complexos que no poden haver-se format de manera natural, que hi ha d’haver algú superior. 

Per què passa?

Fa anys es parlava del dèficit d’informació. La idea era: si la gent té informació, es vacunarà. Estem veient que no és així, i que de vegades hi ha reconstruccions de teories alternatives que es mantenen en determinats grups. 

Què és creure?

És difícil, estem en un moment de transformació en què es mouen les categories clàssiques. Abans creure era una identitat religiosa que es vehiculava a través d’una única institució. Avui això es disloca. 

Per què ha perdut pes l'Església?

Pel desgast històric i polític del paper que va jugar durant la dictadura. No hi ha hagut una transició que hagi fet possible que emergeixi una institució més actualitzada. A això s'hi suma la crisi de les institucions en general. Però als anys 80 i 90 els sociòlegs deien que l'ateisme aniria eclipsant el món religiós.

I no ha estat així.

Entre un 15% i un 20% de població es manté atea de manera força estable. Però el que augmenta són els grisos. 

Com quins?

Un agnòstic que no nega l’existència de Déu i que pot anar a fer un retir de ioga i a cantar mantres, un altre que participarà en rituals d’ayahuasca, o hi pot haver qui corri ultramaratons i busqui sentit en l’esport. I és aquí, en aquesta recerca de sentit, on el monopoli de l’Església s’ha trencat. Hi ha moltes ofertes espirituals que poden omplir el buit que deixa la institució. 

De fet, creix molt l’Església evangèlica.

I ho fa a tot arreu, però especialment a l'Amèrica Llatina i l'Àfrica. Al Brasil és una brutalitat, i de fet molts analistes diuen que la victòria de Bolsonaro s’explica pel creixement del món evangèlic. 

O sigui que té una lectura política.

Les lectures conspiracionistes diuen que els Estats Units van promoure el creixement del món evangèlic a l'Amèrica Llatina per frenar la teologia de l’alliberament. El que està clar és que l’expansió és molt ràpida i és fàcil d’entendre. 

Com s’entén?

L’Església catòlica té una autoritat vertical. I funciona de manera més semblant a una administració: és a dir, si vols obrir una església has de demanar permisos. Amb l’evangelisme jo puc obrir un local a la Plaça Cívica de l’Autònoma, dir que Déu m’ha parlat i predicar. Si la gent ve, tinc església. I a nivell doctrinal també és molt més flexible. Avui algunes Esglésies han crescut tant que són autèntiques multinacionals. Moltes vegades es parla de l'islam com l'amenaça al catolicisme, i l'amenaça més gran que té és el món evangèlic.

I el budisme per què triomfa?

Són hàbils en difondre el seu discurs enmig de la globalització del mercat religiós. I a més, d’alguna manera encaixa amb la naturalesa d’un subjecte neoliberal en un món perdut. No hi ha pròpiament un déu, sinó que està vinculat a l’experiència del subjecte…

És la religió que més encaixa amb el capitalisme?

Amb la mentalitat neoliberal de "sigues tu mateix, sigues lliure, troba la teva saviesa, etc". Però és un budisme light. És a dir, la gent no es fa monja budista. I fins i tot pot haver-hi barreja.

Què vol dir barreja?

Has sentit a parlar de la Santa de les Abraçades? És una dona índia, per la qual la gent fa hores i hores de cua per rebre'n una abraçada. 

Per què ho fan?

També és la pregunta que jo em vaig fer per a un treball de camp. I em vaig trobar que hi havia gent de totes les confessions religioses. El que es manté en una societat secularitzada és una recerca, de vegades fins i tot desesperada, de sentit. I avui dia no hi ha una institució clara que te’l proveeixi. 

Una Església forta és compatible amb una societat democràtica?

Si hi ha una simbiosi entre estat i Església és molt més difícil que pugui ser o emergir una societat democràtica. Hi ha una esfera grisa entre estat i religió, molt tènue. I això es complica en societats com la catalana, on el 7% de la població es declara musulmana i el 4% cent protestant però on cap de les dues religions té les ajudes que té l’Església catòlica. De manera que la pregunta ja no és si la societat ha de ser més o menys secular, sinó quin paper han de tenir les altres confessions religioses.