“És un malson”, clamava una veïna del 4t districte de París mentre observava des del balcó com es cremaven més de vuit-cents anys d’història. Les sirenes dels camions de bombers envaïen els carrers de la capital francesa. Eren dos quarts de set de la tarda del 15 d’abril del 2019 i ningú sabia d’on sortia el foc. Les imatges de l’incendi de Notre-Dame de París van fer la volta al món. Més de cinc anys després, l’edifici ha renascut i es prepara per tornar a obrir les portes. La celebració institucional està prevista per al 7 de desembre i la primera missa pública s’hi farà un dia després. 

Les imatges de la catedral de Notre-Dame de París en flames van fer la volta al món. Era el 15 d'abril del 2019. L'incendi va destruir la catedral. Poc més de cinc anys i mig després, el 8 de desembre, Notre-Dame reconstruïda reobrirà les portes. Aquest divendres ja s'han difós les primeres imatges oficials de l'interior de la catedral, un dels secrets més ben guardats. Fins ara només unes imatges –no autentificades– van ser difoses fa uns dies pel multimilionari nord-americà Elon Musk a la seva xarxa social, X.

Si Pedro Sánchez és especialista en alguna cosa és en fer, de la necessitat, virtut. Ell és sempre el primer que s'adapta quan hi ha un canvi d'escenari i en treu profit quan la resta encara estan avaluant la situació immersos en un mar de dubtes. Ho vam veure amb la sentència contra el PP per la Gürtel, que ell va convertir en trampolí per accedir a la Moncloa; la pandèmia, quan la resta de partits van haver d'anar a remolc seu; amb el resultat de les eleccions del 23-J, quan va veure clar que calia tirar endavant una amnistia per sumar Junts al carro de la legislatura; o amb la investidura de Salvador Illa, donant llum verda a un acord sobre la hisenda catalana que va facilitar el sí de les bases d'ERC. És cert que la situació ha esdevingut cada cop més endimoniada i difícil de pilotar, com s'ha vist amb el paquet fiscal, però hi ha un vector en què la majoria plurinacional sí que pot resultar operativa i que la DANA facilita: desmuntar el sistema Madrid.

La Generalitat Valenciana ha signat amb els sindicats CCOO, UGT i la Confederació Empresarial Valenciana un pacte per intentar superar la crisi econòmica i social generada pel coronavirus. Es tracta del primer document de l'Acord per a la Recuperació del País Valencià, batejat com Alcem-nos, que el cap del Consell, Ximo Puig, ha definit com un "programa generacional" que ha de permetre assolir "una major digitalització [de l'economia] i el reforç dels serveis públics". Els següents acords hauran d'arribar de les negociacions que l'executiu autonòmic manté amb els diferents partits amb representació a les Corts.

«Temo més la pobresa que el bacil de Koch»

Tal com va anunciar que faria la setmana passada davant del ple del Parlament, el president Torra ha enviat sengles cartes per demanar una "injecció immediata" de recursos a la Generalitat per lluitar contra la crisi generada pel coronavirus. Els destinataris són el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el director general del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede), Klaus Regling. Del Mede és, precisament, d'on haurien de sortir els fons que demana el president català i que són, a curt termini, 5.000 milions d'euros en forma de préstec.

1. Tres grups. Aquesta crisi que va començar sent sanitària i política i que ara ja és social i econòmica deixa uns impactes que determinaran especialment el futur dels joves, de la gent gran i d'un grup rellevant de perdedors inesperats. Les noves generacions han empalmat la crisi del 2008 i els seus efectes amb l’aturada actual. Si la primera va incidir en la seva precarietat laboral i en un mal crònic d’aquest país –el retard en l’emancipació–, aquesta obre una crisi educativa d’ampli espectre, amb noves conseqüències per al futur laboral i amb garanties absolutes de fer més gran la desigualtat d’oportunitats. Pel que fa a la gent gran, ha posat en evidència la incapacitat de donar resposta a l’envelliment, a la solitud, a la cura, a les necessitats generades pel fet de viure més, i planteja qüestions mèdiques, morals i polítiques que no es poden eludir ni deixar a la lògica predatòria dels inversors. El tercer grup és el d’aquella gent que s’havia muntat un espai propi, sovint en construcció, i que de cop s’ha trobat sense els mínims de subsistència i que ha d'acudir a menjadors i ajudes socials, en un escenari que mai s'havia imaginat.

Dos dies després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés un fons especial de 16.000 milions d'euros per a les comunitats autònomes, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja ha informat les comunitats de com es farà aquest repartiment.

Tot i que encara és d'hora, la hipòtesi principal sobre la causa de l'incendi de Notre-Dame apunta a un accident fortuït relacionat amb les obres de restauració. Caldrà esperar per anar més enllà i per demanar, si escau, responsabilitats. En tot cas, si en efecte el foc tingués l'origen en els treballs que tot just començaven, hi ha un primer i evident element de reflexió: l'intensiu desgast d'un monument com Notre-Dame demana, lògicament, un manteniment que no és precisament senzill, tant pel seu cost com per qüestions merament tècniques. La restauració d'un edifici emblemàtic, icona artística i espiritual, fruit de segles d'esforç, s'ha de fer amb la màxima cura. És costosa i és complexa. Gairebé és una feina permanent. Quan deixes immaculat un sector ja te'n toca començar un altre. Un procés així, que normalment s'ha de fer sense tallar el flux de visitants, suposa un increment dels riscos. Caldrà veure, doncs, si el foc és fruit d'aquest difícil equilibri entre la sobreexplotació del monument i la necessitat de conservació. Sigui com sigui, el debat hi és, i la solució no sembla fàcil.

El departament de Salut treu ferro a la possible presència als hospitals catalans del 'Candida auris', el fong agressiu que pot provocar infeccions fatals a persones amb un estat de salut seriosament compromès. "No hi ha alerta i no es preveuen mesures excepcionals més enllà de les que ja s'apliquen sempre", ha indicat la consellera de Salut, Alba Vergés, que aquest dimecres assistia en una comissió per a la millora de l'accessibilitat al sistema sanitari públic celebrada a l'Hospital Universitari de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat).

El jutge ha ordenat l'ingrés a presó provisional sense fiança del caçador que dissabte va matar a trets dos agents rurals a Aspa. L'home, que tenia el permís d'armes caducat, ha declarat aquest matí davant del magistrat de Lleida que investiga el cas.

Al voltant de 20 casos. Aquesta és la xifra de sarcomes d'Ewing infantils que es diagnostiquen cada any a tot l'Estat. Es tracta d'un tipus de tumor ossi molt agressiu i poc freqüent que, en els casos que fa metàstasi, presenta una supervivència molt baixa. El sarcoma d'Ewing pot aparèixer en qualsevol os del cos, però normalment ho fa al voltant del genoll, ja sigui a la tíbia o al fèmur. És en aquest punt on comença la història d'èxit d'una nena d'11 anys nascuda a Vitòria i que va ser operada a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona d'un tumor d'aquest tipus instal·lat a la pelvis.

L'ONG catalana Living Nepal ha engegat una campanya per donar-se a conèixer i recaptar fons i recursos per a la reconstrucció del Nepal. Gairebé 5 mesos després del terratrèmol que va afectar el país -va tenir lloc el 25 d'abril, amb rèpliques durant les setmanes posteriors-, gran part dels 14 districtes més afectats segueixen devastats.

Zero. Aquest és el balanç de la reconstrucció de Gaza compromesa per la comunitat internacional, sis mesos després que l'ofensiva militar israeliana destrossés gran part de la franja on malviuen gairebé dos milions de persones en un terreny similar a la comarca del Maresme.

Coincidint amb el quart aniversari del terratrèmol i tsunami que va afectar el nord-est del Japó el 2011, Google ha publicat noves imatges en el seu servei de cartografia digital Street View que mostren la reconstrucció en les zones devastades. Les noves fotografies inclouen imatges dels treballs de reconstrucció a la prefectura d'Iwate, una de les més afectades per la catàstrofe que va deixar més de 18.000 morts i desapareguts i va causar el pitjor accident atòmic des de Txernòbil.

L'agència de l'ONU per als refugiats palestins, UNRWA per les seves sigles en anglès, ha suspès l'assistència econòmica a famílies afectades per l'última guerra a la franja de Gaza a causa que els països donants no han fet efectives les seves promeses d'ajuda.

El passat 26 de maig i després de disset anys, Can Vies va veure consumada l'amenaça de desallotjament i l'inici del seu enderroc. A causa de l'inici de la seva demolició, l'endemà es van produir manifestacions i disturbis durant quatre nits, que van finalitzar quan l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va ordenar parar l'enderroc. L'anomenat efecte Can Vies es va erigir com un dels problemes més importants de la legislatura pel govern de Trias. Li va comportar nombroses crítiques per part dels veïns i dels partits polítics, que van reprovar la seva gestió al ple del mes de juny.