En un paratge natural incomparable, a la vora del riu Garona i amb vistes de les muntanyes de boscos verds de les quals abans s'extreia zinc i ara hi viuen ossos bruns, juga un dels equips més singulars del futbol català: la Union Esportiva Bossòst. “Som el club més internacional d’Espanya”, proclama el seu president, Miguel Almansa, que també és el farmacèutic de Bossòst, un poble de la Vall d’Aran, al terçó de Quate Lòcs, de poc més de mil habitants. Aquest petit municipi aranès s’ubica al nord-oest de Catalunya, però fa vida enfocat cap a França, a la regió d’Occitània, en lloc de mirar cap a Lleida, la província de la qual forma part.

Aymar Navarro ha fet història complint una fita gairebé impossible. El freerider aranès ha aconseguit baixar esquiant el canal del Tuc des Hemnes, un impressionant vessant que s'ha convertit en una de les muntanyes més complicades de la Vall d'Aran, tant per la seva altitud (2.359 metres) com pel pendent i les condicions meteorològiques, que la fan una de les més difícils del món.

Si hi ha una reivindicació històrica de la Vall d'Aran que no s'ha atès mai és el clam perquè el territori tingui un diputat fix al Parlament de Catalunya. Ja ho demanava el Conselh Generau provisional als anys 80 en els primers compassos de la democràcia i aquest dijous la síndica d'Aran, Maria Vergés, ha defensat al ple de la cambra la necessitat de garantir-hi un representant emmirallant-se en la via que ha seguit Croàcia amb les minories dins el seu país. El camí ja el va reactivar amb una compareixença seva el desembre de l'any passat, però, entremig, hi ha hagut canvis al Govern i veu en l'actual etapa d'"estabilitat" un bon moment per aconseguir-ho.

És difícil seguir el rastre de tot el que va passar l'octubre de 1944, ara fa vuitanta anys, quan un grup de més de quatre mil homes armats va voler enderrocar Franco. Molts havien combatut durant la Guerra Civil, havien patit l'exili i després havien lluitat contra Hitler. D'altres eren molt joves i no tenien pràcticament experiència. A tots ells els havia convocat el partit comunista a França per formar un exèrcit sota les sigles de la Unió Nacional Espanyola. L'operació va rebre el nom de Reconquesta d'Espanya i l’objectiu era entrar per la Vall d’Aran per diferents punts, sobretot per Pont de Rei, que connecta amb França a través del riu Garona. 

La Vall d’Aran és un paradís natural, un refugi climàtic i també és un destí turístic de primer ordre. Precisament perquè és un territori molt vinculat a l’oci, hi ha una oferta gastronòmica que s’ha diversificat i va més enllà dels plats tradicionals dels Pirineus i de la molt nutritiva olla aranesa. Fem una repassada a propostes consolidades que potser, d’entrada, no ubicaríeu a la vall.

El 1978 ho va fer amb el massís del Montseny, el 2013 amb les Terres de l'Ebre i, aquest divendres, ha estat el torn de la Vall d'Aran. La Unesco ha donat a conèixer la seva decisió de declarar la vall atlàntica com a reserva de la biosfera en una cerimònia celebrada a Agadir, al Marroc. Amb aquesta distinció, l'organisme reconeix la diversitat paisatgística d'aquest territori, a més de la seva identitat cultural i lingüística pròpia.

Treball de camp, intenció sociopolítica i sensibilitat artística van de bracet en el projecte de l'aranesa Alidé Sans, nascuda el 1993 a Bausen, el poble del qual és alcaldessa des del 2023. La seva última aventura musical és Arraïtz (Dmusical, 2024), un disc que aplega cançons tradicionals occitanes que Sans remena des del present. Com diu ella, ha deixat anar la creativitat. "Em declaro responsable i culpable de totes les bestieses que he fet", admet. El resultat de les bestieses és un àlbum magnífic i un directe amb una posada en escena impactant.

Tot l'Aran s'ha tenyit del vermell del PSC el 12-M. Tot? Els socialistes s'han imposat en tots els municipis d'aquesta vall occitana excepte un: Bausen. Aquest petit municipi de 60 habitants és la Gàl·lia independentista aranesa en un territori on les forces constitucionalistes han rebut el percentatge més alt de suport. De fet, dos pobles de la Vall d'Aran es tornen a colar entre els cinc que confien més en partits contraris a la independència, com ja va passar a les anteriors eleccions. Bossòst, en segona posició, amb un 80% de suport a forces unionistes, i Arres, en la cinquena, amb un 77,7%.

L'aranès es va tornar a sentir dimecres al Parlament de Catalunya de la mà de la síndica d'Aran, Maria Vergés, en la seva compareixença al ple per tractar la situació de l'autogovern. "Ens morim", va sentenciar la síndica, que va fer una crida a respectar els drets nacionals del poble aranès, sobretot de la llengua, pel greu risc de desaparèixer. No va ser l'únic prec als diputats que l'escoltaven: va posar l'accent en l'infrafinançament de l'Aran, va demanar desenvolupar les competències i va plantejar el greu problema d'habitatge que s'hi pateix. La resposta del Govern, que va fer una part del discurs en aranès, va ser comprometre's a augmentar en 200.000 euros els recursos per fomentar la llengua aranesa. Per normalitzar el català, els partits independentistes han aconseguit que es pugui parlar amb normalitat al Congrés dels Diputats. Què passa amb l'aranès al Parlament?

Agents de Medi Ambient del Conselh Generau d'Aran van trobar el 9 d'abril del 2020 el cadàver de l'ós Cachou a la zona de Les, prop de la frontera amb França. El seu collar de transmissió feia dies que no emetia senyal. Un cop inspeccionat el cos, els investigadors van descobrir que no havia mort ni per circumstàncies naturals ni per una baralla amb un altre animal, i l'anàlisi toxicològica va donar la resposta: a la sang hi havia etilenglicol, un producte tòxic present en els anticongelants dels vehicles. Calia, doncs, obrir una investigació per saber qui l'havia enverinat. Aquesta investigació, que han portat els jutjats de Viella, ha arribat aquest dimecres al final.

Josep Virós, d’infant, estudiava al Seminari de la Seu d’Urgell. El dia que es va assabentar que la seva mare estava greument malalta, desesperat, va decidir anar solet pel port del Cantó fins a Sort, on s’havia desplaçat la seva família des de Llessui per poder estar més a prop del metge. És una distància enorme per fer caminant. Quan ja arribava al poble, tot esbufegant, un pagès li va preguntar: “Ets Virós?” “Sí”, va respondre-li. “No corris, que ta mare ja és morta”.

Juan Antonio Serrano (Tremp, 1963), d'Unitat Aranesa (UA), una formació vinculada al PSC, va incrementar el 2019 la majoria absoluta que va obtenir quatre anys abans a Viella i Mig Aran, passant de 7 a 9 regidors i amb gairebé el 60% dels vots. Un èxit que espera repetir a les pròximes eleccions, tot i que els efectes de la pandèmia han passat factura a Aran. 

“Anàvem a l’església a fer de voluntaris, a arreglar-la, a escombrar-la, a posar-hi flors... Però el nostre objectiu real era un altre: agafar cera. Agafàvem els ciris i els fèiem un tall, com una rodanxa, per la part de sota, i els tornàvem a posar al mateix lloc. No sé què devia dir el mossèn al veure que eren més curts. Aquella era la millor cera perquè llisquessin bé els esquís!”, recorda Joan Moga, Juanín per als amics, mentre visitem el Museu de la Neu. “A casa agafàvem la planxa per encerar els esquís amb la cera de l’església. Molt sovint no la netejàvem. «Què heu feeeeet amb la planxa?», cridava la mare”, afegeix el seu germà Felipe, que també ens acompanya en la visita.

La investigació oberta l'abril de l'any passat per determinar qui va enverinar i matar amb anticongelant l'ós Cachou a Les, a la Vall d'Aran, ha tingut una derivada sorprenent: durant les escoltes telefòniques que s'han fet per a aquest cas, els Mossos van descobrir un moviment sospitós de cocaïna que, segons ha explicat La Vanguardia, ha acabat amb la desarticulació d'un grup criminal. S'han fet un total de dotze detencions a Castelló, Lleida i Viella i s'han confiscat dos quilos de cocaïna i desarticulat un laboratori d'elaboració de drogues a Lleida, on presumptament transformaven pasta de cocaïna importada des de Colòmbia en droga preparada per al consum. Entre els detinguts, hi ha l'alcalde de la pedania de Casau, Juan Berdié, que aquest dissabte va ser posat en llibertat provisional.

L’Aran és la comarca que presenta la pitjor situació epidemiològica de Catalunya. Té la positivitat més alta (arriba al 12% i hauria d’estar per sota del 5%) i la incidència acumulada més elevada: 2.126 casos per cada 100.000 habitants, el doble que la següent a la classificació (la Garrotxa, amb 1.170). Per a l’investigador del grup Biocom Enric Àlvarez, el més precupant de les dades araneses és que, tot i les restriccions aplicades des del 7 de gener, no han aconseguit abaixar la corba. “El 2% dels aranesos estan contagiats i, si se segueix així, en un mes pots tenir el 10% de la població contagiada”. “És una barbaritat, la penetració de la malaltia pot deixar efectes molt greus”, ha alertat Àlvarez, que també ha demanat a Salut que analitzi la incidència de la variant britànica en aquest territori.

Fa poques setmanes els consellers de Cultura i d’Educació es posaven d’acord a ensenyar la llengua occitana a les escoles públiques -les privades és difícil que ho facin-. En realitat la proposta no estava adreçada a revifar la llengua occitana, o les seves deixies -el que es parla a França, bressol d’aquesta llengua-, sinó a mantenir viva la llengua aranesa, variant gascona de l’occità, parlada a la Vall d’Aran.

A onze quilòmetres de l’estació d’esquí de Baqueira Beret s’aixeca aquest hotel de tres plantes i només 18 habitacions en el qual per un preu mòdic es pot gaudir d’un gran confort gràcies a les seves habitacions, a la seva llarga trajectòria i a la seva piscina, que suposa un gran valor afegit tant a l’hivern com a l’estiu. L’hotel és un tres estrelles construït als anys setanta i reformat el 2003 que segueix l’arquitectura típica aranesa, amb la fusta i la pedra com a principals elements constructius.

Els tècnics i els agents del Consell General d'Aran van capturar aquest cap de setmana un os mascle de 120 quilos al municipi de Viella per monitoritzar-lo amb un collar GPS. Es tracta d'un os jove, i amb aquesta acció, amb què s'equipa l'exemplar amb un collar GPS i emissors VHF, microxip i identificadors d'orella, es volen evitar conductes conflictives de l'animal i facilitar-ne la gestió preventiva. L'acció es fa en el marc del projecte PirosLife, que coordina la reintroducció d'aquesta espècie als Pirineus.

Mireia Boya torna a casa. L’exdiputada de la CUP, després de deixar al març la direcció de la formació, on exercia de portaveu del secretariat nacional, pels atacs psicològics que rebia des de feia temps d’un company de partit, es presenta com a síndica d’Aran. Ho fa per Aran Amassa, la nova formació d’esquerres que han impulsat ERC, la CUP, EUiA, Som Alternativa i Nova, amb la voluntat de trencar el bipartidisme al Consell General.

El foc d'Arties, a la Vall d'Aran, que crema des de diumenge, ha estat donat per controlat aquest dimarts a la tarda, segons han informat els Bombers. Es calcula que l'incendi ha cremat unes 240 hectàrees de pastures en una zona escarpada d'alta muntanya allunyada de nuclis habitats. Una trentena d'efectius i dos helicòpters, entre els Bombers de la Generalitat i Pompièrs d'Aran, han continuat remullant la zona.