Fa més de vint-i-cinc anys que se'n parla i gairebé el mateix temps que els calendaris previstos queden en paper mullat, però la conferència de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, fa tres setmanes, ha tornat a posar la transformació de La Sagrera sobre la taula d'inversors i veïns. Aquell dia, el batlle va voler definir un horitzó per a un dels grans projectes que la ciutat té oberts. Va anunciar un pressupost de 260 milions d'euros fins al 2031 perquè, el dia que la futura estació obri als passatgers, bona part de la metamorfosi del voltant estigui feta. Una promesa que ha reactivat l'interès dels inversors i també ha posat en alerta uns veïns que fa temps que anhelen que el projecte es faci realitat, però que també recelen de l'impacte que pugui tenir sobre els seus barris.

Aquesta setmana la nova Rodalies Catalunya ha començat a caminar. Aquesta empresa mixta entre Renfe (Estat) i la Generalitat és un punt d'inflexió en el traspàs de Rodalies i suposa un canvi de 180 graus en la gestió ferroviària, que a partir d'ara es dirigirà des de Catalunya. Amb tot, la consellera de Territori –i ara també presidenta de la nova empresa–, Sílvia Paneque, ja ha deixat clar que "els canvis no seran immediats", però que les millores s'haurien de començar a notar a mesura que l'equip de la nova Rodalies n'assumeixi la governança. Entre el més d'un centenar d'obres en marxa, aquests són els principals reptes que ha d'entomar la xarxa (i la nova empresa) aquest 2026:

La reurbanització dels entorns de la futura estació de La Sagrera és una de les principals transformacions que ha de viure Barcelona en els pròxims anys. Aquest dimarts l'Ajuntament ha fet un pas més en la construcció d'un dels nous barris que s'han de fer a la zona compresa entre els districtes de Sant Martí i la Sagrera. Des de la Verneda, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat que l'executiu municipal ha aprovat inicialment el projecte de reparcel·lació del sector de la part superior de la rambla Prim, un pas que ha de permetre poder començar a construir els 3.360 habitatges, 2.089 dels quals públics, a partir del 2029.

Quan falten només vint dies per celebrar el seu centenari —i amb la demanda en xifres rècords—, el metro de Barcelona viu immers entre la saturació d'algunes línies i la llarga espera per a l'expansió d'altres. Hi ha perllongaments amb dècades de retards; d'altres directament estan aturats, i encara n'hi ha un tercer grup: els que estan projectats però que mai s'han iniciat. Aquest dilluns la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han anunciat novetats en les infraestructures barcelonines. A hores d'ara, però, aquesta és la situació de les obres de transport al subsol de la capital catalana.

Les obres de La Sagrera continuen avançant i els operaris ja han començat a instal·lar-hi la gran llosa de formigó de la coberta: és la plataforma que ajudarà a tancar la cicatriu oberta des de fa dècades entre els barris de la Sagrera i Sant Martí de Provençals. Així, la gran estructura que acull totes les vies dels trens de Rodalies, els Regionals, els d'alta velocitat, el metro i fins i tot estacions d'autobusos ja ha arribat al seu màxim d'alçada. Un cop es tapi, a dalt de tot, s'hi instal·larà un gran parc urbà de 40 hectàrees de superfície que comunicarà els dos barris.

És un carrer curt i apartat, que fa un revolt, a tocar de les vies del tren i les obres de la Sagrera. A una banda, la més pròxima a les vies, hi ha una de les antigues estacions de transport de mercaderies de Barcelona, ara reconvertida en oficines d'Adif. A l'altra, un solar abandonat encerclat per una tàpia de totxanes i una zona d'estacionament de cotxes al descobert. No hi ha ni blocs de pisos ni tampoc comerços, sembla més aviat el carrer d'un polígon industrial. Però només cal caminar uns cinquanta metres endins del carrer, la Baixada de la Sagrera, per trobar-hi l'escenari que té alguns dels veïns indignats: una muntanya d'escombraries que ocupa tota la vorera i part de la calçada i que també s'escampa a través dels cotxes, gairebé fins al final del carrer. Hi ha un parell de sofàs trencats, cadires, mobles vells i trinxats de tota mena, runa i fins i tot roba i joguines trencades. També hi ha excrements.

Nou capítol a les obres de la Sagrera, que representen un canvi d'era ferroviària a Catalunya. Els trens de Rodalies de les línies R2 i R11 de Renfe ja circulen des d'aquest matí pel nou traçat de la Sagrera, i la nova estació de Sant Andreu ja és una realitat en funcionament. A les 4.55 hores de la matinada d'aquest dilluns ha sortit des de Granollers el primer tren de la R2 en direcció Barcelona i vint minuts més tard, passades les 5.15 hores, s'ha donat per estrenat el nou tram.

Canvi d'era (ferroviària) a Sant Andreu. Aquesta setmana de pont de desembre ha posat punt final a 168 anys d'història del ferrocarril a Catalunya i a Espanya. La posada en marxa, prevista per a aquest dilluns, de la nova estació de Sant Andreu a Barcelona –per on passaran els trens convencionals i també els d'alta velocitat– suposa una fita històrica: la jubilació de l'estació més antiga de l'Estat (i probablement d'Europa, segons els historiadors) que encara es mantenia dempeus i amb usos ferroviaris, l'estació de Sant Andreu Comtal. 

Les obres a la Sagrera per construir el nou nus ferroviari avancen segons l'últim calendari fixat, després de dècades de retards. La pròxima fita serà el dia 11 de desembre, quan es posarà en marxa la nova estació de Sant Andreu i la circulació de la línia entre Granollers i Barcelona passarà ja pel que serà el seu traçat definitiu.

Les obres gegants de la Sagrera entren en una fase "crucial" i ja superen l'equador. Ho ha explicat aquest matí, a peu de vies, l'enginyer de camins d'Adif encarregat de les obres, Alberto Alcañiz, que ha assegurat que la nova estació de Rodalies de Sant Andreu entrarà en funcionament l'11 de desembre, seguint el calendari previst.

La gratuïtat dels bitllets de Renfe s'allarga durant tot l'any que ve. Així ho ha anunciat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquest migdia en el marc de la presentació del projecte de pressupostos aprovat pel consell de ministres després de l'acord entre el PSOE i Unides Podem. Seguir amb les bonificacions del 100% als bitllets de tren tindrà un cost de 660 milions d'euros més per part de l'Estat.

Som dimecres, a 2/4 de 6 de la tarda, i la remor que ve de la plaça Masadas se sent des de bona part del carrer de Coll, que és una de les vies d'arribada a aquest singular espai porxat i lliure de trànsit del barri de la Sagrera de Barcelona. A mesura que s'avança, s'identifiquen ja els riures dels més petits, les rodes d'algun patinet, els crits d'uns quants que juguen a perseguir-se i les converses amuntegades de pares i mares des dels bancs. Una plaça viva. S'hi compten ara 54 infants (que podrien ser algun més o algun menys, no són fàcils de comptar mentre corren amunt i avall i s'amaguen rere columnes i bancs), dues pilotes de les de cuir i una d'escuma. Un grup que juga a saltar amb gomes i un altre que fa el pi aprofitant les columnes. Els nens amb la samarreta que els identifica com a alumnes de l'Escola Mare de Déu dels Àngels, que és la que hi ha més a prop de la plaça, són clara majoria. En dos equips: el groc per als d'infantil i el blanc per als de primària. I els primers guanyen de llarg.

El joc del pop gegant del Parc de la Pegaso no ha començat amb bon peu. No té ni quinze dies de vida i el consistori ja ha hagut de fer front a diverses queixes. Primer els infants van denunciar que el sol feia que part del material cremés, cosa que fonts municipals ja es van comprometre a corregir. El dissabte passat, els Bombers també van haver d'intervenir perquè un dels ulls de l'animal havia patit un acte vandàlic i havia quedat mal fixat, expliquen fonts municipals. Van acordonar la zona i van despenjar l'element en qüestió per evitar danys majors. Ara la brigada de manteniment de jocs infantils municipals arreglarà la peça i l'assegurarà.

Les obres de l'estació de La Sagrera, a Barcelona, estan entre un 38% i un 40% de la seva execució, és a dir, que encara no han arribat a la meitat del seu camí, tant pel que fa a l'estructura central de la futura instal·lació com en els seus accessos ferroviaris, treballs que permetran el pas de línies de Rodalies de Catalunya i de l'alta velocitat. Així ho ha explicat aquest dimecres el subdirector de construcció d'Adif Alta Velocitat, Juan Antonio Hermoso, en una atenció als mitjans després de visitar les obres, en la qual hi treballen unes 500 persones. Hermoso, però, n'ha fet una valoració positiva: "Les obres estan en un estat bastant avançat d'execució", ha dit.

Barcelona busca cosir, tan aviat com sigui possible, la ferida que han obert, durant l'última dècada, les obres de la futura estació de La Sagrera en aquesta zona de Sant Andreu. És un deute pendent que, com reconeix el govern municipal, s'ha allargat molt més del previst. La comissió de govern ha aprovat ara la urbanització d'un àmbit d'uns 20.000 metres quadrats per millorar l'espai urbà i les connexions de la zona. Per fer-la, en definitiva, passejable i accessible, també, en bicicleta. El projecte, impulsat per Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV), defineix tres eixos viaris –Gran de la Sagrera, Garcilaso i Berenguer de Palou entre els carrers Costa Rica i Ferran Tuné– i suposa l'obertura de dos vials de connexió, un dels quals, el del carrer Josep Estivill, es considera "estratègic" per a la connexió amb Sant Andreu Sud.

Els projectes de reordenament i soterrament de les vies de ferrocarril de tretze ciutats espanyoles porten un sobrecost acumulat de 7.637 milions d'euros i cap s'ha completat, segons un informe del Tribunal de Comptes elaborat amb dades del 2016.

Nou toc d’atenció d’Ada Colau al govern espanyol. Després que al setembre l’alcaldessa arrenqués la promesa de la ministra de Foment, Ana Pastor, que les obres de la Sagrera es desbloquejarien, avui ha enviat una carta reclamant-ne (de nou) el seu compliment. Concretament, ha demanat la construcció de la llosa que ha de servir de base a la infraestructura i la nova estació de Sant Andreu Comtal.

Convertir el Senat en una autèntica cambra de representació territorial és una de les principals propostes sobre les quals pivota la reforma federal dels socialistes. Si bé el PSC ha recuperat la reivindicació que en el seu dia va fer Pasqual Maragall de portar el Senat a Barcelona, aquest dimarts han anat més enllà i han concretat l'indret on volen que s'ubiqui: al barri de la Sagrera, als terrenys buits del triangle ferroviari on està pendent la construcció de la futura estació del TGV.

La gestora d'infraestructures ferroviàries Adif ha obert el concurs de licitació del macroprojecte de l'estació de la Sagrera de Barcelona. El pressupost de la licitació és de 3,13 milions d'euros.

Els alumnes de l'institut Joan Fuster del barri de la Sagrera de Barcelona havien començat aquest dilluns les classes amb normalitat fins que la tragèdia ha esclatat poc després de les nou del matí, quan un alumne de 13 anys ha mort un professor i ha ferit una altra professora i diversos alumnes amb una ballesta i un ganivet.